Joan Baptista Humet i Climent
(
Navarres
,
Canal de Navarres
,
4 de gener
de
1950
-
Barcelona
,
30 de novembre
de
2008
) va ser un cantant
catala
.
[1]
Era oncle de
Gemma Humet
[2]
i oncle valencia de
Ramon Humet
.
[3]
La seva mare, que vivia a
Terrassa
(
Valles Occidental
), va anar a parir a
Navarres
per indicacio del seu cunyat metge, en el qual tenia plena confianca, i va tornar a Terrassa aixi que en Joan Baptista va haver nascut. Era fill d'un industrial del sector textil que, despres de la crisi industrial dels anys cinquanta, va haver de vendre el negoci. L'any
1968
es trasllada a
Barcelona
amb la intencio d'estudiar arquitectura, pero la influencia de
Joan Manuel Serrat
el fa canviar de vocacio i comenca a cantar les seves propies cancons.
El 1968, amb 18 anys, canta amb Serrat en un teatre de Terrassa i durant dos anys actua com a teloner en els concerts de
Lluis Llach
, amb temes senzills pero d'una gran sensibilitat i d'escriptura mes que correcta.
Produccio artistica
[
modifica
]
L'any 1970 publica les seves primeres cancons en senzills i amb la companyia Columbia. En destaquen temes com
Busco una flor
i
Tonades
(
1970
), i aconsegueix el seu primer gran exit amb
Gemma
(
1971
), canco de gran tendresa i enganxosa melodia dedicada a la seva germana paralitica i que ha esdevingut tot un classic car ha estat considerada com una de les 100 millors cancons en llengua catalana del
segle
xx
per la revista
Enderrock
.
L'any
1972
publica
No m'importara pas gens
i
Kristine
(aquesta darrera canco guanya l'any anterior el Primer Premio Dorna de
Vigo
), i aviat arriba el seu primer album (
Fulls
,
1973
, amb arranjaments de Josep Maria Bardagi), on destaquen cancons com
Cantiga
o
Fulls
, aquesta darrera fruit de la seva experiencia com a professor en escoles de barris d'immigrants.
L'any
1975
participa en l'opera-rock Granja animal, basada en la novel·la de
George Orwell
Animal Farm, fent el paper del porc intel·lectual Snowball, i el mateix any publica un primer LP en
castella
(Dialogos) amb la companyia Movieplay -de gran exit a l'Estat espanyol i a
Mexic
-, la qual cosa refredara forca les seves relacions amb el mon de la
Nova Canco
.
En tota la seva carrera, Joan Baptista Humet nomes enregistra un altre album en
catala
:
Fins que el silenci ve
(editat per
Movieplay
,
1979
), un disc unitari d'una gran qualitat, basat en una consideracio espiritualista de l'existencia de l'home en el mon. Els arranjaments van ser obra de
Jordi Vilaprinyo
i el va presentar al
Palau de la Musica Catalana
. Aquesta obra va esser composta amb un plantejament musical que va ser tota una novetat, ja que es tracta d'una suite de 35 minuts interpretada per 30 musics. El seu tema principal comenca per una estrofa que resumeix la filosofia d'aquesta obra:
I aixi com l'home te por i es destrueix per no escoltar la vida, aixi la vida el persegueix, el fa parar i el crida. Fora del temps, alla on les coses son simples moments i no hi ha angoixa
. Aquest album va tenir un resso molt inferior al merescut, i Humet torna al castella i a una linia molt mes comercial.
El
1981
canvia de companyia discografica i se'n va a la multinacional
RCA
on publica un dels seus treballs que mes fama i reconeixement li han donat:
Hay que vivir
. Hi destaquen temes com
Vaya con la vida
,
El extranjero
,
Dama de una noche
,
Hay que vivir
i, sobretot,
Clara
(inspirat per la mort d'una noia a causa de la droga i que li va obrir les portes del mercat
iberoamerica
).
El seu seguent treball,
Amor de aficionado
(RCA,
1982
), es un disc ple de records compost al poble valencia de Navarres. Hi destaquen els temes
A mi adolescencia
,
Volvio
,
Otono en Navarres
i
Yo no podria vivir sin ti
.
El
1984
publica, tambe amb RCA,
Solo soy un ser humano
, el qual recull temes com
Ana pregunta por ti
,
Entramos en Acuario
,
La hora de las brujas
,
Hoy la vi
i la canco que dona nom al disc:
Solo soy un ser humano
.
L'any
1986
es produeix l'absorcio de RCA per una altra multinacional,
Ariola
, la qual imposa els seus artistes en detriment d'aquells de RCA. Davant d'aquesta situacio, Humet decideix prendre's un periode de descans i allunyar-se de la industria musical i de la musica dedicant-se a temes de formacio d'empreses.
Nogensmenys, l'any
2001
, despres de quinze anys allunyat de la musica, decideix tornar a compondre i crear cancons. Aixi, l'any
2004
publica el seu nou treball
Solo baje a comprar tabaco
, editat amb el seu segell discografic
Validance
. Va ser enregistrat a
Barcelona
amb arranjaments de
Josep Mas "Kitflus"
. Hi ha participat musics de renom:
David Palau
-guitarrista del grup d'
Alejandro Sanz
, el percussionista
Roger Blavia
-integrant del grup de jazz de Kitflus-, l'acordeonista
Maurici Villavecchia
i el guitarrista
Miguel Pino
.
En aquest darrer disc Joan B. Humet mante el seu estil apassionat i realista, presentant cancons amarades d'amor, de tendresa, d'ironia i de denuncia social. El tema principal te per titol
El regreso
i hi reflexiona sobre el significat d'una fugida i d'un dificil retorn on resumeix amb un versos breus l'esperit d'un cantautor: "
Ay, senor compositor y desaparecido, ¡que puede haber en los motivos de un desertor!....Ay senor compositor que has vuelto del olvido, ¡que puede haberle convencido, si no es amor!
".
Malgrat notables exits populars com
Que no soy yo
o
Clara
,la seva trajectoria en castella quedara massa sovint a l'ombra de la de
Joan Manuel Serrat
, cantant que ocupa si fa no fa el seu mateix espai creatiu i interpretatiu.
La nit del 30 de novembre del
2008
va morir a
Barcelona
a l'edat de 58 anys, a causa d'un cancer d'estomac.
[4]
[5]
- Gemma
/
El Llaurador
(SG, Columbia 1970)
- Busco una flor
/
Tonades
(SG, Columbia, 1970)
- Kristine
/
No m'importara pas gens
(SG, Columbia, 1972)
- Fulls
(LP, Columbia, 1973)
- Dialogos
(LP, Movieplay, 1975)
- Aires de Cemento
(LP, Movieplay, 1977)
- Fins que el silenci ve
(LP, Movieplay, 1979)
- Hay que vivir
(LP, RCA, 1981)
- Amor de aficionado
(LP, RCA, 1982)
- Solo soy un ser humano
(LP, RCA, 1984)
- Solo baje a comprar tabaco
(CD, Validance, 2004)
Bibliografia
[
modifica
]
- Fernando Gonzalez Lucini:
Y la palabra se hizo musica. La cancion de autor en Espana
, Ed. Fundacion Autor, 2006.
- Marti Lopez Vila:
Joan Baptista Humet, Cantant a la Tristesa
. Enderrock nº 90, abril del 2003.
- Diego Manrique:
Un pais de musica: los anos del 600 (II
). Diari El Pais, Gran Via Musical de Ediciones S.L. 2002.
Enllacos externs
[
modifica
]