De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Joan Baptista Cendros i Carbonell
(
Barcelona
,
22 de juny
de
1916
-
9 de juliol
de
1986
)
[1]
fou un empresari, mecenes
[2]
i promotor cultural catala.
Fill de
Joan Baptista Cendros i Rovira
, perruquer de
Valls
que es va traslladar a l'Eixample de Barcelona.
[3]
Poc abans de l'esclat de la
guerra civil espanyola
, es gradua com a intendent mercantil.
[4]
Cap als anys quaranta dirigi l'empresa de perfumeria i cosmetica
Haugron Cientifical, SA
,
[1]
que funda el seu pare el 1928 i que produia el massatge facial
Floid
,
[5]
i amb els beneficis esdevingue patrocinador de nombroses activitats culturals catalanes durant el
franquisme
. El 1979 vengue l'empresa a Revlon.
[4]
Fou consogre de
Josep Colomer Ametller
, fundador de l'empresa de cosmetica i bellesa Henry-Colomer.
El 1961 fou uns dels fundadors i mecenes d'
Omnium Cultural
, entitat on fou durant vint-i-tres anys el secretari general.
[4]
El 1962 var adquirir l'
Editorial Ayma
,
[6]
on va tenir de director literari
Joan Oliver
.
[7]
Tambe financa el funcionament de l'
Institut d'Estudis Catalans
. Fou un dels patrocinadors dels autors de la
Nova Canco
, d'
Edicions Proa
,
[1]
dels premis
Sant Jordi
i
Carles Riba
el 1959 i de la
Fundacio Enciclopedia Catalana
el 1980.
[8]
Paral·lelament, fou un dels fundadors i consellers de
Banca Catalana
.
[1]
Participa igualment en politica. El 1967, el segrest de l'edicio d'una historia de Catalunya per als infants, la
Historia de Catalunya Il·lustrada
de
Ferran Soldevila
, l'enfronta al ministre d'informacio
Manuel Fraga
.
[9]
A finals dels seixanta funda amb altres el grup Llibertat i Democracia Social, que el 1975 es convertiria en el partit politic
Esquerra Democratica de Catalunya
. Aquest partit es presenta a les
eleccions generals espanyoles de 1977
dins el
Pacte Democratic per Catalunya
, que finalment es va integrar en
Convergencia Democratica de Catalunya
. El dia 25 d'octubre de 1985 se li va concedir la
Creu de Sant Jordi
.
[10]
Casat amb Maria Rosa Jorba Sanz, tingue quatre filles i el seu net fou el politic
David Madi i Cendros
.
[1]
[4]
Va morir d'un atac de cor el 9 de juliol de 1986, que va patir a la Clinica Quiron de Barcelona on era ingressat per una
embolia pulmonar
que havia patit uns dies abans.
[11]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
Cullell
, Pere;
Farras
, Andreu.
L'oasi catala
. Barcelona: Planeta, 2001, p. 266.
- ↑
Marimon
, Sivlia. ≪
Diners per a la cultura catalana a contracorrent i de resistencia
≫. Diari Ara, 8 gener e 2017.
- ↑
NacioDigital
. ≪
Els Colomer, cosmetica, perruqueria i patria | NacioDigital
≫. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑
4,0
4,1
4,2
4,3
≪Estos son los ex directivos de Banca Catalana contra los que se ha dirigido la accion del fiscal≫.
La Vanguardia
, 10-07-1984, pp. 21-22.
- ↑
Sinca
, Genis. ≪
L'origen del Floid
≫.
Ara
. [Consulta: 6 juny 2016].
- ↑
Seminari Rafael Tasis
. Societat Catalana de Llengua i Literatura (
IEC
).
Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys despres
, p. 133.
ISBN 978-84-9965-338-9
.
- ↑
≪
Societat Anonima Editora Ayma
≫. Enciclopedia Catalana.
- ↑
≪
Fundacio Enciclopedia Catalana
≫. Coordinadora Catalana de Fundacions. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑
≪
Joan Baptista Cendros i Carbonell
≫. Enciclopedia Catalana.
- ↑
≪
Creus de Sant Jordi 2016
≫ (PDF) p. 32.
Generalitat de Catalunya
. Arxivat de l'
original
el 2022-10-12. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑
Sinca
, Genis.
El cavaller Floid, Biografia de Joan B. Cendros
. Raval Edicions SLU, Proa, 2016, p. 31 (ed.ebook).
ISBN 978-84-7588-649-7
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Sinca
, Genis.
El cavaller Floid, Biografia de Joan B. Cendros
. Raval Edicions SLU, Proa, 2016.
ISBN 978-84-7588-649-7
.
Enllacos externs
[
modifica
]
