Jenara Vicenta Arnal Yarza

Biografia
Naixement	19 setembre 1902 Saragossa (Espanya)
Mort	27 maig 1960 (57 anys) Madrid
Professora de secundaria
Dades personals
Formacio	Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupacio	catedratica de batxillerat  (1930–) , investigadora , quimica
Ocupador	Universitat de Saragossa IES Beatriz Galindo Consell Superior d'Investigacions Cientifiques

Jenara Vicenta Arnal Yarza ( Saragossa ,   19 de setembre de 1902   - Madrid ,   27 de maig de 1960 ) va ser la primera doctora en Ciencies Quimiques d'Espanya. ^{[1] [2] [3] [4]}

Biografia [ modifica ]

Jenara Vicenta va neixer en una familia humil. El seu pare va ser Luis Arnal Foz, natural de Saragossa, jornaler de professio, encara que amb posterioritat es va dedicar a la reparacio de pianos; la seva mare, Vicenta Yarza Marquina, natural de Brea (Saragossa), es dedicava a la feina de casa. Tenia dos germans: Pilar, que va arribar a ser una gran pianista, va estudiar a Paris i va arribar a donar concerts en el Teatre Real de Madrid ; i Pablo, catedratic de Fisica i Quimica, i que va pertanyer al Consell Superior d'Investigacions Cientifiques , pero va morir sent molt jove. ^[1]

La seva vocacio la va dur a estudiar Magisteri a Saragossa, i obtingue la titulacio de Mestra de Primer Ensenyament el 3 de desembre de 1921 . Pero les seves ansies de saber la van portar a matricular-se durant el curs academic de 1922-1923 a la Facultat de Ciencies de la Universitat de Saragossa , en la branca de Ciencies Quimiques, en qualitat d'alumna no oficial. Cursant la resta dels anys de la carrera ja com a alumna oficial, obtingue la qualificacio d'excel·lent i matricula d'honor en totes les assignatures. El titol del Grau de Llicenciada, se li va expedir el 12 de marc de 1927 . ^{[5] [1]}

Va continuar estudiant per assolir el Grau de Doctora a la Facultat de Ciencies, Seccio de Quimiques, de la mateixa Universitat, grau que obtingue el 13 de desembre de 1929 , data d'expedicio del titol. Es aixi com Jenara Vicenta Arnal Yarza es va convertir en la primera doctora en Ciencies Quimiques d'Espanya, seguida mes tard per les catedratiques Angela Garcia de la Puerta i Maria Antonia Zorraquino Zorraquino . ^{[1] [5]}

Despres de finalitzar els estudis, l'any 1926 , va iniciar la seva labor com a investigadora en els laboratoris de Quimica teorica de la Facultat de Ciencies de la Universitat de Saragossa. Pero la seva recerca la portaria a treballar en altres centres tant publics com privats, entre els quals l'Escola Industrial de la mateixa ciutat, l'Escola Superior de Treball de Madrid, el Anstalt fur Anorganische Chemie de la Universitat de Basilea (com a pensionada de la Junta d'Ampliacio d'Estudis -JAE-), i l'Institut Nacional de Fisica i Quimica de Madrid (prosseguint i ampliant els treballs iniciats a Suissa i Alemanya, on havia anat a investigar sobre Electroquimica, en qualitat de pensionada de la mateixa JAE). ^{[5] [6]}

El 1929 va entrar a formar part de la Reial Societat Espanyola de Fisica i Quimica , per la seva destacada labor investigadora tant a Espanya com a l'estranger. ^[5]

Mentre va estar en els laboratoris de l'Anstalt fur anorganische Chemie va investigar sobre l'obtencio electrolitica dels persulfats de zinc i lantani i els resultats del seu treball van ser publicats resumidamente a la revista Helvetica Chimica Acta . Tambe va investigar sobre oxidacions quimiques produides per l'accio del fluor en corrent gasos. ^[5] Va passar un temps estudiant a la Technische Hochschule, de Dresden , gracies a l'ampliacio de la beca per dos semestres que va sol·licitar el 1932 . ^[1]

Durant la Segona Republica Espanyola Arnal Yarza va estar treballant en l'Institut Nacional de Fisica i Quimica en la seccio dedicada a l'electroquimica. ^[7]

Quan esclata la guerra estava a Madrid i el 1937 sorti d'Espanya i estigue un temps a Franca , d'on torna per entrar a la zona nacional. Despres de la guerra va poder exercir sense ser sancionada. ^[7]

Durant la dictadura franquista va continuar interessada en la recerca cientifica; va realitzar diversos treballs per al Consell Superior d'Investigacions Cientifiques (CSIC), a mes de formar part de l'Institut de Pedagogia San Jose de Calasanz i col·laborar en el Butlleti Bibliografic del CSIC. El seu pensament cientific deixa una gran petjada, la qual cosa queda patent en publicacions destinades als mestres i inspectors d'Ensenyament Primari mitjancant la Biblioteca Auxiliar d'Educacio. ^[5]

Al maig de l'any 1947 va aconseguir autoritzacio per assistir al Primer Centenari de la Royal Society i al XI ^e Congres Internacional de Quimica Pura i Aplicada que es va celebrar a Londres al juliol d'aquest mateix any, al desembre la Direccio general d'Ensenyaments Mitjans li va donar permis per realitzar una missio al Japo com a Delegada de la Seccio d'Intercanvis del CSIC. ^[5] Al seu retorn a Espanya, Jenara Vicenta Arnal va impartir conferencies i va facilitar l'intercanvi de les publicacions del CSIC amb les de les Universitats i centres d'alta recerca japonesos (mes tard marxa durant dos anys al pais nipo on amplia els estudis en quimica). ^[8]

Al juliol de 1953 va assistir al XIII ^e Congres Internacional de Quimica Pura que es va celebrar a Estocolm i Uppsala ; i aquest mateix any, al setembre, va iniciar el que seria l'ultim viatge a Europa per motius de recerca, per assistir a la reunio del Comite Internacional de Termodinamica i Cinetica Electroquimiques, que se celebrava a Viena del 28 de setembre al 5 d'octubre . ^[8]

La seva trajectoria com a docent [ modifica ]

A la passio per la recerca s'ajuntava la passio per la docencia, a la qual va dedicar tambe gran part de la seva vida. ^[8] Va comencar el seu periple com a docent l'any 1926, realitzant treballs com a ajudant de classes practiques amb destinacio a la catedra de Quimica Analitica de la Facultat de Ciencies de la Universitat de Saragossa, fins al 4 de maig de 1927 , moment en el qual va cessar. Alhora va estar encarregada del primer curs de l'assignatura de Quimica inorganica, perque el catedratic estava legalment absent. En el mateix any 1927 va aconseguir un contracte, com a auxiliar temporal de la catedra d'Electroquimica i Ampliacio de Fisica, en la mateixa Facultat, cessant el 9 d'abril de 1930 . A partir d'aquest moment, i despres d'aprovar les oposicions a catedratica d'institut, fet que la convertia en l'onzena dona espanyola a aconseguir-ho i la segona catedratica en ciencies, es dedica a l'ensenyament secundari en instituts. ^{[7] [5]}

La seva primera destinacio va ser l'Institut Nacional Femeni Infanta Cristina, de Barcelona , des de 1930 fins a la seva supressio el 1931 , on va exercir de catedratica interina. El 1933 fou traslladada com a catedratica numeraria a l'Institut de Segon Ensenyament de Calataiud , despres va obtenir la catedra de Fisica i Quimica a l'Institut de Bilbao , des del qual va passar a Madrid per concurs de trasllat i va estar adscrita a l'Institut Velazquez, des de 1935 fins a 1936 . ^{[8] [5]}

Quan esclata la Guerra Civil espanyola el govern de la Republica la va tenir com a disponible governativa, cobrant dues terceres parts del sou, al mateix temps que es produia una depuracio del personal del Ministeri d'Instruccio Publica. Jenara Vicenta Arnal Yarza no havia mostrat cap inclinacio politica, la qual cosa li va permetre no ser represaliada i sortir de Madrid per entrar, despres d'un periode a Franca, a la zona nacional, on es va presentar davant la Comissio de Cultura i Ensenyament de la Junta Tecnica de l'Estat, que la va reintegrar a la seva catedra de Bilbao. Com que Arnal Yarza volia treballar com a docent va sol·licitar passar a l'Institut Femeni Beatriz Galindo, la qual cosa se li va concedir per les necessitats de l'ensenyament, i amb caracter provisional, el 1939, encara que la seva placa com a catedratica de Fisica i Quimica continuava a l'Institut de Bilbao. El 1940 la Comissio de Depuracio de Madrid la readmete com a catedratica de l'Institut Beatriz Galindo de Madrid sense imposicio de sancio, i va arribar a exercir carrecs en l'equip directiu del centre. ^{[8] [5]}

Com a docent es va destacar pels seus plantejaments pedagogics sobre l'ensenyament de les Ciencies Naturals i de la Fisica i Quimica, els quals va plasmar en un nombre monografic de la revista Bordon , publicada el 1953, dedicat a l'ensenyament de les Ciencies Naturals.

Publicacions [ modifica ]

Poden destacar-se els treballs de recerca realitzats el 1930 al costat d'Antonio Rius Miro i Angela Garcia de la Puerta sobre l'oxidacio electrolitica dels clorats, a mes dels publicats a la revista Helvetica Chimica Acta i a la Transactions of the American Chemical Society . Novament publica el 1933, amb Antonio Rius Miro, “Estudio del potencial del electrodo de cloro y sus aplicaciones al analisis”, en Anales de la Sociedad Espanola de Fisica y Quimica , i, el 1935, “La oxidacion electrolitica”. ^[5] Tambe va publicar diversos llibres ^{[8] [5]}

• Fisica y Quimica de la vida diaria (1954 y 1959),
• Los primeros pasos en el laboratorio de Fisica y Quimica (1956),
• Quimica en Accion (1959).

I, en col·laboracio amb Ines Garcia Escalera, els llibres ^{[8] [5] [9]}

• Lecciones de cosas (1958), y
• El mundo del saber (ciencias y letras) (1968 y 1970), reeditat l'any 1982 per l'editorial Ramon Sopena. ^[10]

Tambe va fer traduccions de llibres especialitzats com la Historia de la Quimica , d'Hugo Bauer.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Pioneras espanolas en las ciencias. Las mujeres del Instituto Nacional de Fisica y Quimica. Carmen Magallon Portoles. Editorial: Consejo Superior de Investigaciones Cientificas. 2004. Numero de paginas:408. ISBN 978-84-00-07773-0
• De analfabetas cientificas a catedraticas de Fisica y Quimica de Instituto en Espana: el esfuerzo de un grupo de mujeres para alcanzar un reconocimiento profesional y cientifico. Delgado Martinez, Mª Angeles y Lopez Martinez, J. Damian. Revista de Educacion pp. 255-268, nº 333 (2004)
• Cien anos de Politica Cientifica en Espana. Maria Jesus Santesmases y Ana Romero de Pablos. Fundacion BBVA 2008. 424 paginas. Castellano. ISBN 9788496515628