Jen?fa

Cartell de l'estrena de Jen?fa
Titol original	Jeji pastorky?a
Forma musical	opera
Compositor	Leo? Jana?ek
Llibretista	Leo? Jana?ek
Llengua del terme, de l'obra o del nom	txec
Basat en	en el drama Jeji pastorky?a ( La seva filla adoptiva ) ( Gabriela Preissova )
Creacio	1904
Data de publicacio	segle XX
Parts	3 actes
Catalogacio	JW I/4
Durada	110 minuts
Format per	Gelosia
Lloc de la narracio	Moravia
Epoca d'ambientacio	segle XIX
Personatges	Personatges principals Jen?fa , cosina de Laca i ?teva i fillastra de Kostelni?ka ( soprano ) - Marie Kabela?ova Laca Kleme? , germanastre de ?teva i enamorat de la seva cosina Jen?fa ( tenor ) - Alois Stan?k-Doubravsky ?teva Buryja , germanastre de Laca, faldiller, havia estat enamorat de Jen?fa ( tenor ) - Bohdan Prochazka Kostelni?ka Buryjovka , sagristana i madrastra de Jen?fa ( soprano ) - Leopoldina Hanusova-Svobodova Personatges secundaris Starenka Buryjovka , sogra de Kostelni?ka i avia de Jen?fa i els dos germans ( contralt ) - V?ra Pivo?kova Starek , vell capatas del moli ( bariton ) - Karel Beny?ko Alcalde ( baix ) - Alois Pivo?ka Muller de l'alcalde ( mezzosoprano ) - Ema Ku?erova Karolka , filla de l'alcalde i la seva muller ( mezzosoprano ) - R??ena Kasperova Altres Jano , pastoret ( soprano ) Barena , pagesa, alumna de Jen?fa ( soprano ) Pastuchyna , noia vaquera ( mezzosoprano ) Tetka , vella del poble ( contralt ) Cor: Quintes , servents, noies, camperols, musics. [1]
Estrena
Estrena	21 de gener de 1904
Escenari	Teatre Nacional de Veve?i de Brno ,
Estrena als Paisos Catalans
Estrena al Liceu	14 de gener de 1965 (estrena a Espanya)

Jen?fa , JW I/4, es una opera en tres actes de Leo? Jana?ek sobre un llibret en txec del mateix compositor, basat en l'obra de teatre Jeji pastorky?a de Gabriela Preissova (nom amb el que es coneix l'opera a la Republica Txeca , en catala La seva filla adoptiva ). Va ser estrenada al Teatre Nacional de Veve?i de Brno , ^[2] el 21 de gener de 1904 .

Jen?fa es un esgarrifos drama rural que condensa, amb desolacio i realisme, questions com l' infanticidi , l'engany, la crueltat social per la condemna moral, els dogmes religiosos, els forts codis d'honor, la gelosia -el preludi es titula aixi-, l'alienacio que encoratja un suposat assassinat “compassiu”, la redempcio i esperanca d'un futur millor. ^{[3] [4] [5]}

Origen i context [ modifica ]

Jana?ek va escriure Jen?fa entre l'any 1896 i 1903, basant-se en el llibret de l'escriptora Gabriela Preissova (1862-1946), de la qual ja havia musicat L'inici d'un romanc i a qui considerava una de les escriptores mes interessants del mon literari moravia, al qual ell pertanyia com a natural de Hukvaldy , prop de Brno . ^[6] Brno sempre havia sigut la segona ciutat, a uns dos-cents quilometres a l'est de Praga , en un pais anomenat Moravia . Jana?ek estava lligat a les llegendes i la musica de la gent, encara aferrada a l'autenticitat preindustrial. En el desenvolupament musical de Jana?ek va ser molt important creixer en aquest ambient de Moravia, menys desenvolupada i mes provincial que la Bohemia de Praga , que sempre havia rebut mes influencia de l' imperi austrohongares . ^[7]

Jana?ek es va familiaritzar per primera vegada amb la trama de Preissova quan va veure l'obra el 1892 a Brno. Ja s'havia representat a Praga el 1890 i en tots dos casos va despertar molt debat. ^[8] Fascinat pel tema, va escriure l'obertura La gelosia , inicialment com una introduccio a l'opera; tanmateix, mes tard Jana?ek la va excloure i la va considerar una obra independent. Pero es va decidir finalment per compondre una opera basada en aquest text i, de fet, seria el primer compositor a musicar una opera amb un text en prosa que ell mateix va adaptar reduint-ne la durada total. ^[9] Va arribar a aquesta decisio emprant un enfocament compositiu completament nou gracies a la seva investigacio sobre l'expressio i la melodia de la parla humana, els sons de la qual va anotar com a "melodies de parla", com ell mateix les va anomenar. Jana?ek estava convencut que era objectivament possible gravar el discurs de la gent utilitzant notes musicals tot reflectint l'estat psicologic de l'individu i l'estat d'anim del moment. ^[8] Va comencar a escriure aquestes melodies de parla l'any 1897 i va continuar fent-ho durant la resta de la seva vida. Entre les mes de quatre mil anotacions tambe trobem les melodies de sons quotidians com d'animals o domestics. ^[10]

La gestacio de Jen?fa va ser lenta i escrita en dues etapes. Jana?ek va compondre l'opera entre 1896 i 1897, pero aquesta versio probablement es incompleta i no ha sobreviscut. S'hi va tornar a posar, ara ja per completar-la, entre 1899 i 1903. ^[6] Pero aquest cop va ser en circumstancies molt doloroses: el seu fill petit, Vladimir, havia mort a una edat primerenca uns quants anys abans, pero la seva estimada filla Olga va emmalaltir per morir uns mesos abans del seu vint-i-un aniversari despres de molts dies d'un gran dolor i pocs dies abans que Jana?ek acabes l'opera. ^[11] Tal com va dir el compositor en les seves memories:

Una terapia personal que a Jana?ek li va servir per curar el dolor per la mort de la seva filla, a qui dedica aquesta opera. ^[8] El mateix compositor ho explicava, el 1917, en una carta:

Jana?ek sabia que perque una opera txeca tingues fama havia de ser estrenada al Teatre Nacional de Praga o, si mes no, representada a la capital per tal d'aconseguir el reconeixement internacional. A partir s'entrava en el repertori internacional per una porta alemanya, normalment per Viena. Aquesta havia estat per exemple la ruta de la Prodana nev?sta de Smetana o Rusalka de Dvo?ak . Pero se li va denegar amb l'explicacio que l'opera no era apta per a la representacio en un escenari principal txec. Karel Kova?ovic , el director d'aquest teatre, va anar rebutjant totes les supliques de Jana?ek durant molt de temps, fos per motius personals o per una aversio genuina a una opera tan diferent de les que generalment eren acceptades en aquella epoca. Els motius personals vindrien de quan Jana?ek es guanyava la vida fent de critic a la revista musical Hudebni listy i en una d'aquestes critiques va deixar malament una opera de Kova?ovic, fet que aquest mai va oblidar. ^[12]

El director del Teatre Nacional de Praga, Gustav Schmoranz , va escriure a Jana?ek el 28 d'abril de 1903:

Representacions [ modifica ]

L'estrena, amb el nom Jeji pastorky?a ( La seva filla adoptiva ), tal com es coneix encara a la Republica Txeca, ^[14] va ser el 21 de gener de 1904 al Teatre Nacional de Veve?i de Brno , sota la direccio de Cyril Metod?j Hrazdira , alumne de Jana?ek. Malgrat els escassos recursos i una petita orquestra de vint musics (l'arpa, el clarinet baix i el corn angles es van haver d'ometre), l'acollida, segons molts testimonis contemporanis, va ser realment magnifica. ^[15] La critica va ser molt positiva als diaris de Brno i mes aviat negativa en els de Praga. Pero el public assistent va quedar entusiasmat com ho demostra aquest relat:

Leopoldina Hanusova , l'estrella en aquell moment s Brno, es va distingir en el personatge de Kostelni?ka, el paper de Laci va ser assumit pel tenor que llavors tambe era el director del teatre ^[15] Alois Stan?k Doubravsky, i el paper de ?teva el va cantar el jove tenor Bohdan Prochazka, ^[17] que despres assoliria l'exit sota el nom de Theodor Schutz al Teatre Nacional de Praga i a Viena. ^[18]

A Brno hi va haver vuit representacions mes, la darrera el 7 de febrer de 1905, ^[16] i durant aquest periode tambe es va poder veure a ?eske Bud?jovice i a Pisek . ^[17]

Mentre anava intentant estrenar l'opera a Praga, Jana?ek es va enfocar cap a Viena i va escriure a Gustav Mahler , llavors director artistic de la Hofoper , tot convidant-lo a una actuacio el desembre de 1904. Tot i que Mahler va neixer a Kali?t? i es va criar a Jihlava , i havia sigut un gran defensor dels compositors txecs, va respondre amablement que tenia ≪negocis importants≫ a Viena. Aixi i tot, li va demanar a Jana?ek que li envies una partitura per a piano vocal amb una traduccio a l'alemany. Com que Jana?ek no tenia ni una traduccio ni una partitura per a piano vocal publicada, va li va enviar res. ^[19]

Anto? J. Fryda, el director del Teatre Nacional Txec, va demanar al compositor una nova posada en escena novament sota la batuta de Hrazdira, que havia dirigit fins llavors totes les representacions, i a la vegada li va suggerir alguns retalls que ajudarien a augmentar l'impuls dramatic. Jana?ek va accedir i va fer la primera revisio substancial de l'obra, sent el retoc mes important eliminar l'aria de Kostelni?ka Aji on byl zlatoh?ivy . Finalment, la reestrena del que es coneix com la versio Ostrava va ser el 25 de setembre de 1906 a Ostrava ^[20] amb la presencia del compositor, ^[21] amb dues actuacions mes a Brno i a Olomouc . ^[16]

Jana?ek va revisar de nou la partitura de manera molt mes extensa a finals del mateix any amb la intencio de rebaixar la musica provinent del folklore aixi com el color verista . Concretament, va modificar i escurcar els dos primers actes, va afegir instrumentacio addicional, va atenuar la repeticio i va escurcar una part de l'escena de Laca en el segon acte quan es culpa a si mateix de ser el culpable de la desgracia de Jen?fa. El 31 de gener de 1911, Rudolf Pavlata la va dirigir de nou a Brno, amb un total de cinc representacions. El 25 de marc de 1913 es torna a posar en escena, aquest cop dirigida per Josef Winkler. ^[16] Amb tot, el Teatre de Brno nomes va aconseguir dinou representacions en nou anys. Estava clar que si l'opera havia d'atreure un public mes ampli, necessitava la posada en escena de la millor companyia txeca de l'epoca, el Teatre Nacional de Praga. Pero Kova?ovic es va mantenir obstinat.

Va ser durant la Primera Guerra Mundial que la sort de Jana?ek va canviar, en part gracies a la mediacio dels seus amics, el doctor Franti?ek Vesely i de la seva dona, la cantant Marie Calma-Vesela , que van aconseguir trobar una ruta fins a Kova?ovic a traves del seu amic i llibretista Karel Sipek . Tant Jana?ek com Kova?ovic eren clients del balneari que els Vesely regentaven a Luha?ovice . Calma-Vesela li va cantar en privat els principals numeros musicals al director que finalment va apreciar l'interes de Jen?fa . Es va organitzar una reunio entre els dos antagonistes i es va maniobrar amb exit una reconciliacio. Fins i tot es va dir que Jana?ek i Kova?ovic es van abracar, pero en tot cas aquest ultim va acceptar posar Jen?fa al Teatre Nacional de Praga amb ell mateix dirigint les representacions. ^[22]

Van haver de passar dotze anys per veure-la muntada, el 26 de maig de 1916, al Teatre Nacional de Praga , pero la Primera Guerra va impedir la seva difusio. Jana?ek, que ara tenia seixanta anys, gairebe no podia creure que Jen?fa havia estat finalment acceptada a Praga, aixo si despres d'haver estat sotmesa a una revisio molt forta, amb retallades i reescriptures per part de Kova?ovic, que l'autor es va veure obligat a acceptar. Kova?ovic va oferir a Jen?fa una brillantor romantica tardana i va augmentar l'apoteosi final fins a una conclusio canonica impressionant, amb les trompes responent a les trompetes mentre Jen?fa i Laca marxen per trobar el seu futur. D'aquesta manera Jen?fa va conquerir no nomes Praga el 1916 sino tambe el mon. ^[8]

La reescriptura de Kova?ovic, un orquestrador consumat, que alleugerava i augmentava l'orquestracio de Jana?ek per alinear-la amb els gustos de l'epoca, va ajudar a l'exit internacional inicial de l'obra, mes en la linia de Richard Strauss . Tot i que Jana?ek va rebutjar publicament l'orquestracio de Kova?ovic el 1923, quan Universal Edition va publicar la partitura completa de Jen?fa el 1918 i va imprimir una edicio revisada el 1969, l'orquestracio original de Jana?ek i la musica tallada van ser completament ignorades. D'aquesta manera, va ser la versio de Kova?ovic la que es va interpretar durant gairebe vuitanta anys. ^[23]

La Sagristana original de Praga, Gabriela Horvatova , nomes tenia 39 anys, pero ja havia cantat una amplia gamma de papers. A diferencia de Sagristanes mes recents, que solen vestir de negre, Horvatova portava un vestit regional colorit, amb una armilla brodada i una faldilla d'encaix. Jana?ek, que li va atribuir l'exit de la produccio de Praga, va comencar una relacio amb ella. ^[14]

De totes maneres, per a Jana?ek, l'estrena de l'opera a Praga el 1916 va marcar l'inici de la seva reputacio tant a casa com a l'estranger. L'escriptor Max Brod , entusiasmat per l'obra, la va traduir a l' alemany (pertanyia a una burgesia alemanya de Praga molt independent i molt barrejada amb elements jueus , en que cal incloure, a mes de molts altres noms d'importancia, a Rilke i a Kafka ). A partir d'aquest moment, Brod es converteix en un dels mes decidits defensors de Jana?ek. Amb aquesta versio, l'opera (amb el titol de Jen?fa , amb el qual es coneix a les regions de parla alemanya i internacionalment) va arribar el febrer de 1918 a l' Opera de Viena amb la famosa soprano Maria Jeritza (tambe oriunda de Brno i a la qual Jana?ek va apreciar i valorar especialment ^[24] ). Amb la seva primera produccio en llengua estrangera es va difondre rapidament el prestigi del compositor que ja tenia 64 anys. ^[25] A partir d'aqui hi haura una productiva col·laboracio entre Jana?ek, Brod i Universal Edition que portarpa a que totes les operes posteriors de Jana?ek siguin publicades per Universal en txec i en alemany. ^[26]

A la mort de Jana?ek el 1928, Jen?fa havia vist mes de setanta produccions diferents, sobretot al mon de parla alemanya, que va mantenir l'admiracio per aquesta obra eslava fins i tot durant la Segona Guerra Mundial . En altres llocs la popularitat va arribar mes lentament. Al Metropolitan Opera de Nova York ho va fer el 1924 cantada en alemany, amb Jeritza en el paper principal i Margarete Matzenauer com a Kostelnicka, sota la batuta d' Artur Bodanzky . ^[27] La majoria de critiques van ser salvatges:

Mes de trenta anys despres, el 1956, el Covent Garden la va estrenar en angles en una produccio que es va anar repetint fins al 1977 dirigida en diverses ocasions per Rafael Kubelik i Charles Mackerras . En l'ultima d'aquestes representacions, el 1977, va ser amb Jon Vickers com a Laca. ^[29]

A mitjans dels anys 60, Franti?ek Jilek , durant molts anys director de l' Opera Estatal de Brno, va fer el primer intent de recuperar l'opera original escrita per Jana?ek i va oferir a la radio txeca una representacio del final anterior a Kova?ovic, juntament amb l'"aria d'explicacio" de Kostelni?ka, eliminada per Jana?ek en la seva revisio de 1908. Al Liceu es va estrenar el 14 de gener de 1965 dirigida per Franti?ek Jilek, segurament en la versio esmentada. La representacio va produir un veritable impacte. La mezzo Nad??da Kniplova en el paper de Kostelni?ka i la soprano Libuse Domaniska com a Jen?fa van fer una gran creacio dels seus respectius personatges extraordinariament suggestiva. Al Liceu va tornar el 1990 i el 2005. ^[30]

Tot i que Jana?ek va repudiar els canvis fets per Kova?ovic, l'opera es va representar a tot el mon en la versio del director, encara hi havia una copia de la partitura a Brno en que els canvis de Kova?ovic eren anotats amb tinta vermella. Aixi John Tyrrell i Charles Mackerras van poder desfer els canvis i van produir una edicio de l'opera que era fidel a les revisions finals de Jana?ek just abans de les alteracions de Kova?ovic per la seva estrena a Praga. Aquesta versio es la que Mackerras va dirigir el 1981 a Opera de Paris i es la que es representa des de llavors i la que va arribar a Brno el 21 de gener de 2004, en el centenari de l'estrena de Brno. ^[31]

Argument i analisi [ modifica ]

Lloc: en una aldea moraviana .

Temps: finals del segle  xix . ^[25]

Antecedents [ modifica ]

Hi ha tres generacions de dones de la familia Buryja: l'avia Buryja (Buryjovka), vidua de l'antic moliner Buryja de Bystranka; la seva nora, la sagristana, o Kostelni?ka, el nom real de la qual a la historia de fons es Petrona Slomkova; i la fillastra de la Kostelni?ka, Jen?fa. La familia Buryja es de Bystranka, pero l'obra i l'opera tenen lloc al poble de Veborany, ambdos noms de ficcio a la regio de Slovacko, al sud de Moravia.

L'avia Buryja i el seu marit moliner havien tingut dos fills barons. El fill gran, Miller, va heretar el moli i es va casar amb una vidua de cognom Kleme?, i van tenir un fill, ?teva. Tambe va adoptar el nen de l'anterior matrimoni de la seva dona, Laca. Ates que Laca i ?teva tenien la mateixa mare, son germanastres. Encara que Laca es mes gran, ?teva es l'hereu legitim i unic de totes les propietats de l'avia Buryja, inclos el moli. Els pares de ?teva i de Laca han mort. El fill petit de l'avia Buryja es deia Toma?, i es va casar dues vegades. La primera dona de Toma? es deia Jen?fa, filla d'un propietari d'un pub, i va morir poc despres de donar a llum la seva filla, la Jen?fa protagonista de l'opera. Despres Toma? es va casar amb Petrona Slomkova, la Kostelni?ka, sagristana de Bystranka. El matrimoni no va ser felic, ja que en Toma? era violent, malgastador i un borratxo. ^[32]

Jen?fa i Kostelni?ka tenen una relacio estreta i amorosa. Jen?fa sempre l'anomena Mami?ko, o mama, i la Kostelni?ka, una dona temorosa pero dominant, esta molt orgullosa de la seva fillastra. Jen?fa viu sota la seva proteccio i treballa al moli ajudant la seva avia. Jen?fa ha sigut seduida pel seu cosi germa ?teva, un home atractiu, faldiller i descentrat, considerat un bon partit al poble, per ser l'hereu de la propietat. Al contrari, Laca, que si que esta veritablement enamorat de Jen?fa, es un jove sense cap privilegi, que retreu a l'avia que no li tingui el mateix afecte que a ?teva. ^[32]

Acte I [ modifica ]

Un breu preludi esbossa un decorat rustic i una atmosfera una mica opressiva, en particular mitjancant una nota insistent, repetida pel xilofon , que significa el moviment constant de la roda. En un apartat moli a les muntanyes habita l'Avia Buryja amb el seu net ?teva i el seu germanastre Laca. La bella Jen?fa, filla adoptiva de la sagristana Kostelni?ka, resa a la verge perque el seu estimat ?teva no sigui cridat a files. Espera en secret un fill d'ell i les noces es l'unica esperanca per evitar la deshonra. El silencios Laca tambe estima a Jen?fa, sense ser correspost.

Jen?fa entona una pregaria dirigida a la Mare de Deu, que acaba en frases d'un to liric, a ritme de dansa i l'Avia li ho retreu. Laca irromp amb violencia per recordar una infancia mancada d'afecte i expressar la seva gelosia per ?teva. Jano, un jove pastor a qui Jen?fa ha ensenyat a llegir, entra corrent, emocionat perque finalment ja sap llegir, i Jen?fa li promet portar-li un llibre. La vella Buryja lloa la intel·ligencia i el sentit comu de la seva neta. Starek, el capatas esmola el ganivet de Laca, el significat del qual expressa un motiu punyent del xilofon: la futura ferida de Jen?fa. En anunciar que ?teva no ha estat reclutat, Laca s'indigna i Jen?fa, l'Avia i el Capatas s'alegren. Arriben els reclutes entonant un cant molt popular, procedent de cancons moravianes. ?teva, borratxo, s'uneix a la canco del cor de reclutes, tot i que ell ha escapat a la seva sort. L'ambient es va exaltant cada vegada fins a arribar al crit de Hurra, hurra, hurra! que es interromput pel crit de Jen?fa en ple deliri de ?teva. Jen?fa li retreu que estigui novament borratxo i ?teva respon ferit en el seu orgull amb un cant a la vegada ebri i vanitos. S'inicia una dansa i ?teva canta amb el cor fins que decideix ballar amb Jen?fa. Un crescendo condueix al paroxisme salvatge de l'escena, al compas de les danses eslaves.

La sagristana Kostelni?ka interromp l'escena i inicia un llarg monoleg, acompanyat pel lament de l' oboe i del clarinet , sobre el desti tragic de la familia. S'arriba al climax expressiu d'aquest acte, quan la sagristana exigeix a ?teva un any d'abstinencia perque se celebri el casament. La sorpresa genera una serie d'intervencions de gran riquesa musical de Jen?fa, Kostelni?ka, l'Avia, Laca i els reclutes. Un motiu final, languid i resignat que entona l'Avia, Tota parella ha de forjar-se en el sofriment es desenvolupat despres pel Capatas i per un tutti a cappella en una estilitzacio del conjunt vocal que recorda a alguns Finali de Verdi .

La nota repetida del xilofon fa de transicio a l'escena seguent. Jen?fa, amb un cant melodios i angoixat, li recorda a ?teva que han de casar-se per salvar la seva honra. Davant el cant ebri de ?teva, Jen?fa amenaca de matar-se, mentre ell assegura en el registre mes agut que mai l'abandonara, encara que nomes fos per les teves galtes com pomes . Laca es mofa de les pretensions de ?teva i, sobre un ritme ostinato i la nota repetida del xilofon, s'entaula una discussio amb Jen?fa. Quan Laca intenta besar-la i ella es resisteix, aquest perd el judici i clava un tall a la galta de Jen?fa: orquestra i cantants se sumen a una musica desencaixada. Laca confessa el seu amor per Jen?fa. Mentre Laca es desespera per aquest acte inconscient i Jen?fa corre cap als bracos de la seva avia, cau el telo davant un convulsiu tremolo de tota l'orquestra.

En el primer acte, un escenari exterior i pintoresc, es poden detectar estructures regulars i repeticions a la manera antiga de les operes nacionals txeques, pero aquest recurs esta al servei de la caracteritzacio de determinats personatges i situacions, no com un mer exotisme colorit: el borratxo ?teva porta la senzilla melodia folklorica regular i repetida en diverses ocasions que el mostren tal com es, un home sense compromis i mes aviat rutinari.

Acte II [ modifica ]

Un nou preludi, sobre tremolos de cordes greus i cops de timbal, dona inici a l'acte. La sagristana ha amagat a Jen?fa a casa despres de saber el seu secret, fent veure que la noia esta a Viena. El nen ha nascut i ella l'ha batejat.

En un crispat ≪monoleg interior≫, Kostelni?ka manifesta l'infern emocional que li ha provocat el nen. Jen?fa es lliura a un cant tendre i somiador mentre contempla el nado, acompanyada per tremolos idil·lics en els violins i suaus melodies de violoncels i clarinets . El duo entre ambdues (sense ser un veritable dialeg) es un dels mes bells moments de l'obra: Kostelni?ka parla de desil·lusio i Jen?fa de la seva debilitat. Jen?fa dorm. Despres d'un breu monoleg, en que Kostelni?ka expressa la seva aversio cap al nen i el desig que mori, apareix ?teva. S'estableix un dialeg entre tots dos, a traves de diverses atmosferes emocionals: els retrets de Kostelni?ka, les supliques d'aquesta (adagi liric i malenconios, de tons straussians ) prostrada de genolls i la negativa de ?teva a casar-se amb Jen?fa (orquestra entretallada, staccato ). Amb gran estrepit, ?teva expressa la seva por davant de les dues dones i el seu desamor per la cara desfigurada de Jen?fa: anuncia el seu compromis amb Karolka, la filla de l'alcalde, i surt corrent de la casa. Una sonoritat inquietant de l'orquestra anuncia el malson de Jen?fa, mentre un sol lugubre del clarinet introdueix la premonicio de l'infanticidi en el monoleg de la sagristana.

Arriba Laca i Kostelni?ka li explica la terrible veritat. Laca expressa el desig de romandre al costat de Jen?fa. En un duo d'intensitat pucciniana , on destaca l' oboe , Kostelni?ka s'inventa que el nen ha mort. De nou sola, la sagristana entona la primera gran aria dramatica, en ple cor de l'opera. Una atmosfera de tints wagnerians preludia la seva decisio. Els venjatius tremolos de l'orquestra semblen ressonar directament al cap de Kostelni?ka: ella i Jen?fa patirien l'escarni popular per culpa de l'indigne ?teva. La sagristana surt amb el nen embolicat en un llencol.

D'una orquestra tempestuosa emergeix la fragilitat d'un violi sol: el nado que mor i la tristesa de Jen?fa, que en aquest moment desperta i entona l'aria mes complexa de l'opera: primer desconcertada, amb una linia vocal desorientada. El violi entona llavors una canco de bressol nostalgica mentre Jen?fa es fa preguntes angoixada. Un ostinato dona pas a al·lucinacions que acaben en un crit desesperat. Finalment, Jen?fa imagina que Kostelni?ka ha portat el nen al costat del seu pare; un moderato dolc acompanya la seva pregaria . Kostelni?ka torna i li comunica la mort del nado, li parla de la visita de ?teva i del seu compromis amb Karolka. Jen?fa, primer abatuda pel dolor i despres sobre acords mes assossegats, accepta resignada el seu desti. Torna Laca i s'inicia una conversa amb Jen?fa, en la qual es consolen mutuament. Mentre la sagristana beneeix la seva decisio de casar-se i incrementa les seves malediccions contra ?teva, la percussio i les escales cromatiques descendents de l'orquestra anuncien una tempesta que plana sobre la cabanya, provocant les embogides al·lucinacions de Kostelni?ka, que creu escoltar els gemecs del nado. La sagristana declama les ultimes paraules: Com si la mort tragues el cap per aqui! , Abans que un violent maestoso tanqui l'acte.

El punt culminant de l'escriptura vocal de Jana?ek es dona en el segon acte amb la caracteritzacio del personatge de la Sagristana que es, excepte en una escena, protagonista absoluta. El seu progres psicologic es produeix al llarg dels diferents dialegs que aquest personatge te amb la seva filla adoptiva Jen?fa, ?teva i Laca, fins a arribar al cor de l'acte, el complex monoleg on decideix sacrificar el fill de Jen?fa per salvaguardar l'honor de la seva filla i el mateix com a guardiana de l'Esglesia del llogaret, justificant-se davant Deu encara que sentint la culpa del crim. El segueix el monoleg de Jen?fa, amb violi solista, de marcada expressivitat i que contrasta amb el nou dialeg amb la Sagristana i la noticia del seu nado mort. En el trio final de l'acte, amb Laca, novament apareix el deliri de culpabilitat de la Sagristana, en un climax vocal i orquestral.

Acte III [ modifica ]

El tercer acte comenca amb un ritme festiu: tot es prepara per al casament de Laca i Jen?fa.

Kostelni?ka, visiblement inquieta, interromp la lleugeresa de la musica. Arriba l'Alcalde amb la seva familia i s'inicia un dialeg; Kostelni?ka entona un lament punyent en que, si be mostra alegria pel casament, evidencia la seva malaltia i el seu desig de morir. Mentre els convidats contemplen el magnific dot, Laca lliura a la seva promesa un ram de flors que ha portat en secret. Uns violoncels d'intensitat wagneriana introdueixen el duo d'amor: les reticencies que encara mostra Jen?fa son dissipades per un adagio de Laca de ple lirisme. El duo conclou en una atmosfera plena de llum i assossec.

Quan tornen els altres, Barena i altres noies del poble entren amb flors i cintes de colors i inicien una canco i una dansa populars amb un ritme molt regular per desitjar felicitat a Jen?fa. En una atmosfera eteria creada per l'orquestra amb el mes gran refinament instrumental, l'Avia entona la seva benediccio. Quan Kostelni?ka procedeix a fer la seva, un ostinato en arpegis descendents introdueix unes veus que des de lluny anuncien l'aparicio d'un nado mort sota el gel. Una voragine de veus manifesta l'horror. Tots surten, menys Kostelni?ka, ?teva i l'Avia. Jen?fa reconeix el seu nado i es lamenta desesperada, mentre Laca tracta de consolar-la. Els habitants del poble amenacen Jen?fa i un tutti del cor, secundat per tots els metalls de l'orquestra, demana que Jen?fa sigui lapidada. La sagristana s'interposa per assumir l'autoria de l'infanticidi i provocar el sobtat silenci de tots. Amb un cant sere i nostalgic relata el seu crim davant les breus exclamacions del cor , que recorden a les turbes de les Passions de J.S. Bach . Jen?fa, horroritzada pel desti del petit, acaba per perdonar la infortunada sobre acords bucolics i bonics motius en les fustes que atenuen la tensio viscuda. Kostelni?ka s'acomiada amb una aria que arriba a un autentic climax de noblesa musical: Karolka, veient en ?teva al principal culpable del que ha passat, manifesta que mai el prendra com a espos. Laca es mante fidel a Jen?fa. L'Alcalde s'emporta a Kostelni?ka, i Laca i Jen?fa es queden sols.

El numero mes poetic tanca l'opera: el duo d'amor. Els arpegis de l' arpa s'uneixen als acords de les violes en un ritme de barcarola . Els violins realitzen un contrapunt oniric, sorgit d'una faula, a la melodia malenconiosa de Jen?fa, que no se sent digna de l'amor de Laca. Aquest sentencia: Que mes dona el mon ...? I Jen?fa reconeix que el seu nou amor esta mes proper a Deu. Embargada per la noble actitud de Laca i el seu amor impertorbable, veu despertar en ella els mateixos sentiments. L'orquestra pinta l'aurora d'aquest amor mitjancant un tutti majestuos que posa el punt final a l'obra.

El tercer acte enllaca elements extravertits -l'escena de la Camperola, l'Alcalde i la seva dona, la canco de Barena i les noies- amb la cruesa dels sentiments dels personatges en nou duo entre Jen?fa i Laca d'ombrivola orquestracio en les cordes greus, i sobretot l'escena concertant a partir del relat del pastor Jano que ve amb la noticia que han trobat un nado mort. Un intens crescendo dramatic es desenvolupa des d'aquest relat fins a l'agitada confessio de la Sagristana, que desemboca en una impactant peticio de perdo a la seva filla. El duo final entre Jen?fa i Laca marca la transfiguracio d'aquests personatges, victimes d'una societat opressiva, esperancats en un dema millor, i que son redimits per una de les mes belles musiques compostes per Jana?ek. ^{[33] [34] [35] [36]}

Enregistraments [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Alier , Roger . Guia Universal de la opera (en castella). primer. Barcelona: Edidiones Robinbook, 2001. ISBN 84-95601-05-2 .  
• Batta , Andras. Opera: compositores, obras, interpretes . Trucatriche, 1999. ISBN 978-3-8290-2830-1 .  
• Cheek , Timothy. Jenufa: Translations and Pronunciation . Rowman & Littlefield Publishers, 2016. ISBN 978-1-4422-7519-5 .  
• Gelli , Piero; Poletti , Filippo. Dizionario dell'opera . Baldini Castoldi Dalai, 2007. ISBN 978-88-6073-184-5 .  
• Martin Bermudez , Santiago . El siglo de Jen?fa. Las operas que cambiaron todo [1900 - 1950] (en castella). Ediciones Cumbres, 2015. ISBN 978-84-943713-9-4 .  
• Tyrrell, John (2006/7). 'Jana?ek: Years of a Life', London - Una biografia en dos volums de Jana?ek (angles)

Vegeu tambe [ modifica ]

• Llista d'operes mes importants
• Llista de composicions de Leo? Jana?ek

Enllacos externs [ modifica ]

• Llibret a Kareol