Jeffrey Lionel Dahmer
, tambe conegut com a
≪El Canibal de Milwaukee≫
o
≪El Carnisser de Milwaukee≫
, (
Milwaukee
,
21 de maig
de
1960
-
Portage
,
28 de novembre
de
1994
) fou un
assassi en serie
estatunidenc
responsable de la mort de 17 homes i nois entre
1978
i
1991
.
Es conegut no nomes per la quantitat de persones que va assassinar, sino tambe per practicar la
necrofilia
i
canibalisme
. La imatge amb ulleres i comportament submis va ser un tret de la seva personalitat.
Biografia: Infancia, adolescencia i delictes inicials
[
modifica
]
Jeffrey Dahmer va neixer el
21 de maig
de
1960
en
Milwaukee
, en l'estat de
Wisconsin
,
Estats Units.
Els seus pares van ser Lionel Dahmer i Joyce Flint.
[1]
[2]
A diferencia d'altres assassins mentals que van sofrir en la seva infancia de maltractament fisic i psicologic, aquest assassi va ser un nen estimat pels seus pares, els quals li van proporcionar tot el possible per a la seva adequada educacio i bona vida social. El seu pare era quimic i la seva tasca obligava a la familia a traslladar-se amb frequencia.
[3]
Despres de reiterades mudances, el
1967
la familia va comprar una casa a Bath,
Ohio
, on Jeffrey va passar la resta de la seva infancia i adolescencia. Quan anava de pesca amb el seu pare, li agradava obrir en canal als peixos i veure com morien. Amb 10 anys Dahmer caminava per la carretera a fi de trobar animals atropellats, portar-los al seu pati i obrir-los per mirar-los per dins. Tambe guardava en formol diferents tipus d'insectes.
Dahmer va comencar a ser cada vegada mes introvertit, encara que realitzava algunes activitats durant la secundaria, com ara col·laborar en el periodic i jugar al tennis. Era considerat pels seus companys com algu "rar", extravagant i que tenia problemes amb l'alcohol. Abans de complir 18 anys els seus pares es van divorciar i el seu pare va tornar a casar-se mesos despres. El seu pare i la seva nova esposa el van convencer per anar a la universitat i a la tardor de
1978
va ingressar en l'
Ohio State University
, pero a causa dels seus problemes d'alcohol la va abandonar al cap d'un semestre.
El
25 de setembre
de
1978
, a l'edat de 18 anys, es va mudar a un apartament en
Milwaukee
. L'endema, li va oferir 50
dolars
a un noi
laosia
de 13 anys per posar per a unes fotografies, pero al moment d'acariciar-lo el noi es va espantar i va sortir corrent. Els pares del noi van denunciar-lo i el
30 de gener
de
1979
, Dahmer va ser trobat culpable, pero nomes va romandre a la preso 10 mesos abans de ser alliberat.
El
1979
el seu pare el persuadi per allistar-se a l'exercit i fou enviat a
Alemanya
, on va romandre alguns anys fins que va ser acomiadat pel seu
alcoholisme
. Despres de viure un temps a
Florida
, va tornar a casa seva, a Ohio.
Al juliol de
1978
, va trobar a Steven Hicks fent
autoestop
i el porta a sa casa. Dahmer tenia la fantasia de recollir autoestopistes i ficar-se al llit amb ells. Una vegada a casa seva, es va adonar que a Hicks no li interessava i quan aquest va voler anar-se'n, Dahmer no va poder suportar el rebuig d'aquest i el va copejar en el cap amb una pesa per despres escanyar-lo. Despres el desmembra i el va posar en bosses de plastic i les va ficar en el seu cotxe per anar a l'abocador i llencar-les. A mig cami la policia el va aturar per conduir massa a l'esquerra. Li van preguntar per les bosses que portava en el seient posterior i Dahmer va contestar que eren escombraries. El van creure, i com que va passar el
test d'alcoholemia
, li van posar una multa per conduir fora del seu carril i el van deixar anar.
Va tornar casa seva amb les restes del cadaver i les va portar al soterrani, exceptuant el cap, amb el qual va pujar al bany del segon pis, on el va rentar i el va recolzar a terra per masturbar-se. Posteriorment el va tornar a portar amb la resta del cos i va guardar les parts del cadaver en un amagatall de la casa. Despres d'abandonar la universitat i tornar de l'exercit, va desenterrar les restes, va destruir els ossos i els va escampar en la mala herba.
Despres del seu primer assassinat es va sentir culpable i espantat, va intentar reprimir els seus desitjos sexuals-homicides refugiant-se en l'esglesia, abandonant l'alcohol i mantenint-se en estat de
celibat
. Aquest estil de vida el mantingue durant uns quants anys, fet que explica que passessin gairebe deu anys fins al seu seguent crim. Pero amb el temps va pensar que podia intentar satisfer alguns dels seus desitjos sense fer mal a ningu, va tornar a beure i va comencar a frequentar llocs d'ambient gai. El
1986
va ser detingut per
exhibicionisme
public. Pocs dies abans havia volgut desenterrar un jove difunt per gaudir del seu cos. No obstant aixo, no se'n sorti ja que la terra es trobava massa compactada.
Al setembre de
1987
va coneixer Steven Toumi en un bar gai. Alli van beure molt i van anar a la seva habitacio d'hotel. Dahmer no recorda com el va assassinar, nomes que quan es va despertar al mati va descobrir que estava mort. Per desfer-se del cadaver va comprar una maleta, l'hi va ficar, i el va portar al soterrani de casa de la seva avia. Alli va violar el cadaver, el desmembra i el va llencar a les escombraries. Es va quedar amb el cap, el va bullir i el va blanquejar per despres exposar-lo com a trofeu a la seva habitacio.
Alguns mesos despres va coneixer la seva seguent victima, Jamie Doxtator, un jove de catorze anys que era en una parada d'autobus. Dahmer li va oferir 50 dolars per tenir sexe. D'aquesta forma tambe va coneixer Richard Guerrero el
marc de 1988
.
Mentre era processat per abus de menors el
1989
, Dahmer va coneixer Anthony Sears en un bar. Li va oferir diners per fer-li unes fotografies i el va portar a casa de la seva avia, on el va escanyar, va violar el seu cadaver i el desmembra. Ell volia que els seus amants es quedessin a casa seva i, davant la negativa d'aquests, els matava.
Despres de complir la seva condemna per abus i de mudar-se al seu apartament a
Milwaukee
, Dahmer va assassinar dotze persones mes fins a
juliol de 1991
.
El seu modus operandi era convidar les victimes a veure
pornografia
o a fer-se fotos, els posava una droga en la beguda, els escanyava, violava i es masturbava damunt del cos. Despres fotografiava el cos i tambe cada etapa del desmembrament. Solia utilitzar acids per desfer la carn i els ossos, pero conservava el cap i els genitals com a trofeu. Una altra de les seves caracteristiques era menjar-se part de les seves victimes, ja que li donava la sensacio que aixi formaven part d'ell.
Al maig de
1991
, va portar al seu apartament Konerak Sinthasomphone, germa del jove pel qual va ser processat per abus. Alli el va drogar i li va realitzar unes
trepanacions
al crani per injectar-li acid en el cervell. Dahmer volia tenir control sobre les seves victimes i la seva intencio en fer les trepanacions era convertir-los en una especie de "
zombis
". El jove va aconseguir escapar-se quan Dahmer va sortir a comprar licor i en correr nu pels carrers els veins van alertar a la policia. Quan es va adonar que s'havia escapat, el va buscar i va haver de donar explicacions a la policia i a una multitud de curiosos.
El noi no podia parlar perque estava atordit per l'acid que Dahmer li havia injectat. Dahmer va argumentar que el jove era el seu amant de 19 anys que estava alcoholitzat. Els policies els van acompanyar fins a l'apartament i van creure la seva historia. Si haguessin revisat l'apartament haurien trobat un cadaver en una de les habitacions, a mes de centenars de proves d'altres assassinats. Sinthasomphone va ser escanyat aquell dia. La policia va creure, de nou, la versio de Dahmer i van asseure al jove en una cadira. Ni tan sols van registrar la casa, sino que van abandonar-la rapidament per la pudor que desprenia l'interior. Posteriorment, Dahmer va confessar que havia volgut crear un zombi perque cercava un amant silencios, que fes tot el que ell li demanava i que es quedes fent-li companyia.
Arrest, preso i mort
[
modifica
]
El
22 de juliol
de
1991
, Tracy Edwards, la seva ultima victima, va aconseguir escapar-se emmanillat. La policia el va veure i aquesta vegada van decidir investigar. Van ser a l'apartament de l'home que l'havia emmanillat i en revisar l'habitacio van descobrir diverses fotografies de cadavers, restes humanes i un cap al congelador. Dahmer va intentar fugir, pero va ser detingut. Mes tard, Edwards va ser identificat, en sortir a explicar el seu cas a la televisio, com a acusat d'una violacio a una noia poc temps abans.
A casa seva es van trobar les parets plenes de rastres de sang, cossos mutilats, set cranis, i altres ossos. Dies despres, veins de Dahmer van disparar a les portes de casa seva davant l'horror que van causar els seus crims.
Els psiquiatres que el van atendre li van dir que estava malalt, per la qual cosa es va declarar culpable amb
atenuant
d'alienacio mental, per ser condemnat a una preso especial per a malalts mentals, pero l'atenuant va ser finalment rebutjat. En principi s'havia declarat innocent, pero va canviar la seva declaracio per la gran quantitat de proves oposades en contra seva. El jurat llavors el va declarar mentalment sa i per consequencia va ser finalment sentenciat a quinze cadenes perpetues consecutives.
Va ser enviat al Columbia Correctional Institute, a
Portage
, on va ser entrevistat pel perit en perfils criminals de l'
FBI
, Robert K. Ressler. Aquest famos expert va coincidir que, per a defensa de la societat, el condemnat havia de romandre tancat durant la resta dels seus dies. No obstant aixo, va destacar que havia de ser internat en un hospital psiquiatric i no en una preso comuna, ja que era un malalt mental, encara que de vegades sembles estar en el seu sa judici i racionalitzes la seva conducta.
[4]
[5]
El criminal va admetre haver practicat el canibalisme i haver devorat els biceps d'un dels seus assassinats. Va assenyalar que es masturbava davant els trossos humans i les calaveres d'aquells que considerava bells i als qui no volia perdre. Va explicar als policies que tenia la sensacio de poder romandre al costat d'ells si els matava i en conservava els cranis. Va declarar tambe que els tres caps trobats al seu refrigerador i al seu congelador, amb la carn intacta, pertanyien a les seves tres ultimes victimes.
[6]
Al principi de ser enviat al
Columbia Correctional Institute
no tenia contacte amb els presos comuns per la seva propia seguretat. Pero va demanar a les autoritats tenir mes relacio amb els altres presos, per la qual cosa va comencar a menjar amb ells i a realitzar algunes tasques de neteja. El
28 de novembre
de
1994
precisament realitzava tasques de neteja amb
Christopher Scarver
, un
esquizofrenic
afroamerica, i amb
Jesse Anderson
, que havia assassinat la seva esposa i n'havia culpat un home negre. Dahmer havia estat acusat de tenir motius racials en els seus homicidis, cosa que ell desmentia. Pero la combinacio de presos presents en aquell moment era molt perillosa, la qual cosa va desencadenar una baralla en la qual Dahmer i Anderson van acabar ferits de gravetat. El primer va morir de cami a l'hospital i el segon, dos dies mes tard. Scarver va dir que va copejar Dahmer dues vegades en el cap amb una barra de metall de la sala de peses. Despres va matar Anderson, que estava treballant en una sala diferent.
En assabentar-se de la seva mort, la mare de Dahmer, Joyce Flint, va respondre amb empipament als mitjans:
| ≪
|
Ara tots estan felicos? Ara que l'han matat a cops, es aixo prou bo per a tots?
|
≫
|
Les resposta de les families de les victimes de Dahmer van ser dispars, encara que sembla que la majoria estava satisfeta amb la seva mort.
[7]
En cinema i televisio
[
modifica
]
L'any
2002
es va estrenar una pel·licula anomenada Dahmer basada en la seva historia real, amb
Jeremy Renner
en el paper de Jeffrey
Dahmer
, paper que faria mundialment famos a aquest actor, i en
2022
Netflix
en va fer la serie
Dahmer ? Monster: The Jeffrey Dahmer Story
amb
Evan Peters
de protagonista.
[8]
- ↑
≪
Jeffrey Dahmer, el carnicero de Milwaukee
≫.
casoabierto.com
. Arxivat de l'
original
el 2008-12-11. [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑
≪
Confesiones de una mente peligrosa
≫.
Pagina/12
, 08-02-2004. [Consulta: 20 maig 2014].
- ↑
Gabriel Pombo,
Histories d'assassins
, editorial juridica Carlos Alvarez, Montevideo, Uruguai (2010), pag. 227,
ISBN 978-9974-611-38-2
- ↑
Robert K. Ressler, Tom Schachtman, Dentro del monstruo : un intento de comprender a los asesinos en serie, editorial Alba, Barcelona, (2003), pag. 186,
ISBN 84-8428-199-X
,
ISBN 9788484281993
- ↑
Jaime Valero, Dins del monstre: un intent de comprendre als assassins en serie (comentari sobre el llibre de Robert Ressler), lloc digital 'Paper en blanc', 10 de setembre de 2008.
- ↑
Anne I. Schwartz, L'home que no va matar prou: Els macabres secrets del carnisser de Milwaukee, Edicions Grijalbo, Barcelona, Espanya (2004), pag. 61,
ISBN 84-253-2039-9
i 9788425320392.
- ↑
≪
`It doesn't matter, Mom,' Dahmer said
≫.
.
- ↑
Heritage
, Stuart. ≪
Is Ryan Murphy’s Jeffrey Dahmer show the most exploitative TV of 2022?
≫ (en angles). The Guardian, 23-09-2022. [Consulta: 24 setembre 2022].
Enllacos externs
[
modifica
]