Jedburgh
(escoces:
Jeddart
o
Jethart
) es una localitat
escocesa
i antic burg real en els
Scottish Borders
i historicament a Roxburghshire.
[1]
Localitzacio i patrimoni
[
modifica
]
Jedburgh es troba al costat del riu el Jed Water, un
afluent
del riu Teviot, que esta a nomes setze
quilometres
de la frontera amb
Anglaterra
, i esta dominat per les importants ruines de l'abadia Jedburgh. Altres edificis notables de la ciutat inclouen la preso del castell de Jedburgh, ara un museu, i la casa de Maria, Reina d'Escocia.
A Jedburgh existi una esglesia des del segle
ix
, fundada pel
bisbe
Ecgred de Lindisfarne, i el rei
David I d'Escocia
va construir un
priorat
entre 1118 i 1138, allotjament de monjos agustins procedents de
Beauvais
a
Franca
. L'abadia en si va ser fundada el 1147. Les guerres de frontera amb Anglaterra al
segle XVI
van deixar a l'abadia com unes magnifiques ruines, sent encara un monument visitable.
La profunda religiositat del rei
Malcom IV d'Escocia
el va portar a morir a Jedburgh el 1165, a l'edat de 24 anys. La seva mort es pensa que va poder ser provocada pel
dejuni
excessiu.
David tambe s'havia erigit un castell en Jedburgh, i en 1174 va ser una de les cinc fortaleses cedides a Anglaterra. Es tractava d'una residencia ocasional real per als escocesos, pero capturat pels anglesos tan sovint que es va demolir en 1409, quan era l'ultim reducte dels anglesos a Escocia.
En 1258 Jedburgh tambe havia estat el focus d'atencio real, amb les negociacions entre
Alexandre III d'Escocia
i
Enric III d'Anglaterra
, sobre l'hereu del tron.
La seva proximitat a Anglaterra el va fer historicament objecte d'incursions per part d'ambdues forces, escoceses i angleses.
Maria
, reina d'Escocia, es va allotjar en una casa a la ciutat en 1566, que ara es un
museu
.
Senyor de Jedburgh Bosc era un Senyoriu del Parlament que es va concedir a George Douglas, primer comte d'Angus, amb motiu del seu matrimoni amb la princesa Maria, filla de
Robert III
el 1397. Es el titol subsidiari de l'actual comte d'Angus, el duc de Hamilton. El duc de Douglas va ser elevat a la posicio del vescomte Jedburgh Bosc, pero va morir sense hereu el 1761.
En 1745, l'exercit jacobita dirigit pel princep
Carles Eduard Estuard
va passar per la ciutat en el seu cami a Anglaterra, i el princep tambe es va quedar aqui. El Castell de la preso es va obrir el 1823.
En 1787, el geoleg de principis de
James Hutton
va observar el que avui es coneix com la discordanca de Hutton a
Inchbonny
, prop de Jedburgh.
[2]
[3]
[4]
Les capes de roca sedimentaria, que s'inclinen gairebe verticalment estan cobertes per noves capes horitzontals de
pedra arenisca de color vermell.
[5]
Aquesta va ser una de les conclusions que li van portar a desenvolupar el seu concepte d'una immensament
llarga escala de temps geologic
i de l'
actualisme
, derivat de la seva conclusio: ≪sense vestigis d'un comencament, ni perspectives d'un final≫.
[2]
L'expressio ≪Jeddart justice≫ o ≪
Jethart
Justice≫ (Justicia de Jeddart o Justicia de Jethart), on va ser penjat un home en primer lloc i despres aportades les proves (equiparable a la
llei Lynch
), sembla haver sorgit a partir d'un cas d'execucio sumaria d'una banda de vilans.