Jean Gilles
[4]
(
Perpinya
,
14 d'octubre
del
1904
-
Montlluis
,
10 d'agost
del
1961
) va ser un general
nord-catala
de l'exercit frances que comanda tropes paracaigudistes durant la
guerra d'Indoxina
, i que dirigi l'operacio aerotransportada en la
crisi de Suez
. De malnom
Le cyclope
, ha estat titllat
[5]
de "figura llegendaria dels paracaigudistes francesos". La seva familia procedia de Montlluis i hi estigue vinculat molts anys; l'associacio "Amis de Mont-Louis" li dedica una plana al seu web.
La seva mare, Maria Pages, era d'una familia de Montlluis i Llar, on el general passa la seva infantesa, hi continua vinculat tota la vida
[6]
i on es retira; i son pare, el capita Joseph Marius Gilles, nat a l'
Ardecha
, mori en combat el setembre del 1914 (posteriorment, la germana
[7]
d'en Jean, Madeleine, participaria en activitats de la
Resistencia Francesa
). Amb 12 anys, Jean Gilles entra al
col·legi militar
de
la Fleche
. S'incorpora a l'
Escola Especial Militar de Saint-Cyr
el 1922 i forma part de la mateixa promocio
[8]
que el futur general
Leclerc
; en la seva estada va ser ferit greument en el decurs d'un exercici de llancament de
granades
i hi perde un ull
[9]
que des d'aleshores reemplaca per un de vidre. En graduar-se a Saint-Cyr com a sotstinent el 1924 va ser destinat al
24e regiment de tiradors senegalesos
, on havia servit al seu pare, amb base a Perpinya. La unitat va ser enviada al Marroc per combatre-hi a la
guerra del Rif
, i alla hi obtingue la primera citacio en Gilles: la
creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors
. El 1936, quan era oficial
meharista
i havia recorregut el desert en totes direccions (va estar destinat a Casablanca, Dakar, Konakry, Cotonou, Iferouane, Agades, Tessaouha), hague de tornar a Europa, ara amb el grau de capita.
Segona guerra mundial
[
modifica
]
El 1939 pertanyia a la
7a. divisio d'infanteria colonial francesa
i el 1940 s'embarca cap a
Bilma
i a l'
Africa Occidental Francesa
. Fou desmobilitzat a Franca el 1942 i, mentre intentava creuar Espanya per incorporar-se a l'exercit frances de l'Africa del Nord, fou detingut i empresonat al camp de
Miranda de Ebro
. Alliberat per raons mediques (a causa del seu ull de vidre), s'incorpora a la
9a. divisio d'infanteria colonial francesa
, on va tenir el comandament del 2n batallo del
13e regiment de tiradors senegalesos
. Prengue part en la presa de l'
illa d'Elba
(juny del 1944) i hi obtingue una citacio de guerra amb palma. Desembarca amb el
1r. Exercit Frances
del
general De Lattre
a Provenca i participa en la reconquesta del territori metropolita frances i en la
campanya d'Alemanya
del 1945.
Del 1945 endavant
[
modifica
]
Amb el post d'adjunt al cap de cos del
23e regiment d'infanteria colonial
(nou nom del 13e de tiradors senegalesos), Gilles arriba a
Indoxina
a l'octubre del 1945 amb la graduacio de tinent coronel. A l'any seguent s'incorpora a l'estat major del general
Leclerc
, antic company seu a Saint-Cyr, i fou nomenat coronel a titol excepcional despres del desembarcament de
Haiphong
del 6 de marc.
De tornada a Europa el 1947, va ser destinat a Alemanya, on prengue el carrec de cap de cos del regiment colonial de cacadors de carros a Ravensburg. Despres de ser instructor de l'escola de guerra el 1948, el 1949 obtingue "clandestinament" el certificat de paracaigudista. Fou nomenat comandant de la
1a. mitja brigada de comandos paracaigudistes colonials
(del 16.07.49 al 15.10.51) de Vannes i Inspector de les tropes aerotransportades franceses. De tornada a Indoxina el 1951, participa de forma distingida a la
batalla de Na San
(de setembre a desembre del 1952), on guanya les estrelles de general de brigada el 23 de desembre del 1952
[10]
i, per la seva actuacio, tambe fou guardonat amb el titol de Gran Oficial de la Legio d'Honor. Poc despres (1953) esdevingue comandant de les TAPI (Tropes Aerotransportades d'Indoxina) i torna a lluir-se, ara en la conquesta de la cubeta de
Dien Bien Phu
(20 de novembre del 1953, a l'
operacio Castor
); ferit en l'aterratge, pero, fou repatriat malalt i fatigat [dienbienphu.xooit.com/t556-General-Gilles.htm] al desembre i s'estalvia de viure la derrota posterior.
Novament a Franca, el marc del 1954 va ser nomenat comandant de les forces aerotransportades i de l'
11a. brigada paracaigudista de xoc francesa
. Participa en les accions militars de la
crisi de Suez
del 1956, i comana l'operacio aerotransportada anglofrancesa en la presa de
Port Said
. El 1958 el van fer comandant del cos d'exercit de
Constantina
, a
Algeria
aleshores francesa, i esdevingue adjunt d'operacions del comandant en cap, el general
Challes
. De tornada a Franca, l'1 de juliol del 1960 prengue el comandament de la 5a regio militar, amb seu a Tolosa de Llenguadoc. Mori el 1961 d'una crisi cardiaca, uns mesos despres que ho fes el seu fill Michel
[11]
a la
guerra d'Algeria
.
La promocio 1971-1973 de l'escola militar de Saint-Cyr porta el seu nom en homenatge.
Condecoracions
[
modifica
]
|
|
|
- ↑
Primera mitja brigada colonial de commandos paracaigudistes
- ↑
Grup operacional de la Ribera Negra Mitjana
- ↑
25a. divisio paracaigusta
- ↑
Nom de la partida de naixement:
Jean Marcellin Joseph Calixte Gilles
, encara tothom l'anomenava Jean Gilles
- ↑
Figure legendaire des paras francais
≪
LA BATAILLE DE DIEN BIEN PHU (le devoir de memoire) :: General Gilles
≫.
- ↑
La vinculacio del general Gilles amb Montlluis es troba descrita a la plana web que l'associacio "Amics de Montlluis"
li dedica
- ↑
Madeleine Gilles
(1906-1998) acolli a la seva casa de Perpinya durant la
Segona Guerra Mundial
pilots aliats que s'evadien de Franca, fet pel que fou condecorada repetidament. Va ser professora de lletres classiques i presidi l'alcaldia de Montlluis durant un decenni.
- ↑
Promocio num. 109 "Metz-Strasbourg" - 1922-1924
- ↑
d'aci el seu malnom de "cyclope", "
ciclop
" en catala
- ↑
o el 1r. de gener del 1953, segons altres fonts (
Biografia, al forum dels paracaigudistes
)
- ↑
Gilles s'havia casat el 1933 amb Suzanne Tivolle, amb qui tingue quatre fills: Pierre, Michel, Louis i Henri. Pierre obtingue el grau de general i el titol d'oficial de la Legio d'Honor. El tinent Michel mori a Ain Zerg el 2 de febrer del 1961; fou distingit amb la Legio d'Honor.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]