Jean-Philippe Rameau
(
Dijon
,
25 de setembre
de
1683
-
Paris
,
12 de setembre
de
1764
) va ser un
compositor
i
teoric musical
frances
del
Barroc
.
Format per son pare,
organista
de
Dijon
, Jean-Philippe Rameau va fer un curt viatge a
Italia
, que no el va portar mes enlla de
Mila
. Despres, al principi de la seva carrera, va exercir a diverses ciutats, com ara
Avinyo
,
Lio
o
Clarmont d'Alvernia
. Despres es va instal·lar a Paris, completant la formacio d'organista amb
Louis Marchand
(1669-1732). El seu primer llibre de
claveci
mostra la influencia d'aquest mestre. Va ser titular dels
orgues
de diverses esglesies a Paris, pero no va deixar cap obra per a aquest instrument.
Va esdevenir protegit del granger general Alexandre Le Riche de la Poupliniere. A partir de 1744 Rameau i la seva esposa van tenir un apartament al palau del granger general al carrer Richelieu. Rameau hi va viure durant dotze anys i va dirigir l'
orquestra
privada del seu mecenes. Experimentant amb aquesta formacio va aconseguir diverses innovacions musicals. El seu lloc va ser ocupat posteriorment per
Stamitz
i
Gossec
.
A l'edat de cinquanta anys, la seua obra es limitava a alguns
motets
i
cantates
i a tres reculls de peces de
claveci
. Tot i aixo, els dos darrers llibres mostren una gran originalitat i se situen al cim de la literatura francesa per a aquest instrument. En aquesta epoca, els seus contemporanis, a la seua mateixa edat, com ara
Vivaldi
,
Bach
i
Handel
, havien compost l'essencial de la seua important produccio. Per tant, Rameau es un cas molt singular en la historia de la
musica barroca
: aquest "principiant" quinquagenari posseeix una tecnica completament desenvolupada que encara no s'ha manifestat en l'ambit de la seua predileccio, l'escena lirica, on eclipsara tots els seus contemporanis.
Jean-Philippe Rameau
Despres d'alguns intents infructuosos, aconsegueix estrenar l'any
1733
la seua primera obra lirica important: la
tragedia lirica
Hippolyte et Aricie
. Aquesta obra per a l'escena se situa en la gran tradicio de
Lully
, pero la ultrapassa quant a la riquesa de la part musical. El vell
Andre Campra
va manifestar que hi havia ≪prou musica en aquesta
opera
per fer-ne deu≫, afegint que ≪Rameau eclipsara tothom≫. No obstant aixo, Rameau va haver de reelaborar la versio inicial, perque els cantants no aconseguien cantar correctament algunes de les
aries
, i particularment el segon trio de les Parques, l'audacia harmonica del qual ultrapassava tot allo que s'havia escoltat fins al moment.
Malgrat el rebuig dels Lullystes, que trobaven aquesta musica massa moderna, oposats des d'aleshores als Ramistes que la trobaven genial, l'exit immediat impulsa la seva carrera de compositor emblematic del regnat de
Lluis XV
. Tragedies liriques,
pastorals heroiques
o actes de ballet es van encadenar fins a la mort del compositor. Rameau va canviar molt sovint de
llibretista
, no aconseguint mai trobar a qui pogues produir un text a l'alcada de la seva musica. Es cert que era molt exigent, amb un caracter dificil i, segons sembla, bastant gasiu.
Rameau va ser un dels protagonistes principals de la
Guerre des Bouffons
que el va enfrontar a
Jean-Jacques Rousseau
en la lluita entre la ≪tragedia lirica≫ segons la tradicio francesa de
Jean-Baptiste Lully
i l'
Opera buffa
importada d'Italia per aquesta epoca. Els dos homes s'havien unit llavors en una col·laboracio musical fracassada, que havia irritat un poc Rameau i humiliat Rousseau, music mediocre malgrat les seues pretensions. Devien mantenir relacions agres; per a Rameau era l'
harmonia
la que estava marcada en l'instint natural de l'home i en la mateixa
natura
dels sons, i no la
melodia
com afirmava Jean-Jacques Rousseau. Rameau considerava que l'
harmonia
regia la musica i que la melodia no era mes que una emanacio d'aquella.
La seua obra teorica
''Traite de l'harmonie reduite a ses principes naturels''
es considera molt important perque funda la teoria moderna dels
acords
i de l'harmonia. Va ser escrita abans d'iniciar la seua carrera de compositor liric. Per la seua activitat paral·lela de teoric i de compositor, Rameau va rebre el sobrenom d'
Euclides
-
Orfeu
.
Va ser un dels seus nebots qui va inspirar l'obra de
Denis Diderot
Le neveu de Rameau
.
Oblit i retrobament
[
modifica
]
Tot i haver conservat un gran prestigi despres de la seua mort, la seua obra lirica va ser oblidada i ignorada durant 140 anys. Hom reverenciava Rameau com un dels mes grans musics francesos, hom interpretava al
piano
algunes de les seues obres per a
claveci
? entre d'altres el famos ≪ tambourin ≫ ? pero mai no va passar pel cap de ningu tornar a muntar una de les seues operes fins a les primeries del
Segle XX
, quan la
Schola Cantorum
de Paris dirigida per
Charles Bordes
va representar l'acte de
ballet
la guirlande
, obra encisadora i sense massa pretensions.
Aquest va ser el punt de partida d'un redescobriment progressiu, i Rameau va tornar a apareixer al repertori, primer amb dificultat, i despres a poc a poc amb mes exit, a mesura que avancava el segle. Jean Malignon, en el seu llibre datat a la fi de la decada de 1950, deixa testimoni que ningu en aquella epoca podia afirmar que coneixia Rameau per haver escoltat les seues obres essencials. En altres paraules, semblava improbable que, per exemple, les seues tragedies liriques pogueren algun dia reconquerir els teatres.
No obstant aixo, la musica de Rameau s'ha beneficiat del ressorgiment que ha experimentat la musica antiga. La major part de la seua obra lirica, temps enrere considerada impossible d'executar, disposa avui dia d'una
discografia
de qualitat pels conjunts barrocs mes prestigiosos. Totes les seues grans obres han estat representades, i gaudeixen sempre d'un gran exit, principalment
Les Indes galantes
. L'estrena (!) de la seua darrera tragedia lirica,
Les Boreades
, va tenir lloc l'any
1982
al
Festival d'Ais de Provenca
(els assajos havien estat interromputs l'any
1764
arran de la mort del compositor).
La musica de Rameau
[
modifica
]
Rameau es, amb
Francois Couperin
, un dels capdavanters de l'escola francesa de claveci del
Segle XVIII
. Els dos musics tenen un estil molt diferent, i tenint en compte el volum respectiu de la seua produccio, la musica de Rameau potser presenta aspectes mes variats: peces en la mes pura tradicio de la
suite
francesa, peces imitatives (
El cant dels ocells
,
La gallina
) i de caracter (
Els planys tendres
,
La conversa de les Muses
), peces de virtuosisme a l'estil de Scarlatti (
Els remolins
,
Les tres mans
), peces on poden trobar-se les innovacions del teoric i investigador en materia d'interpretacio (
L'Enharmonic
,
Els ciclops
). Les peces s'han agrupat tradicionalment per tonalitat, pero cal una bona dosi d'autopersuasio per veure-hi l'estructura de la suite.
Instrumental (claveci)
[
modifica
]
Comedies liriques
[
modifica
]
- La Princesse de Navarre
.
- Les Indes galantes
;
- Les Fetes d'Hebe
;
- Les Fetes de Polymnie
;
- Le Temple de la Gloire
;
- Les fetes de l'Hymen et de l'Amour
;
- Les surprises de l'Amour
.
- Zais
;
- Nais
;
- Acanthe et Cephise
;
- Daphnis et Egle
;
- Lysis et Delie
(musica perduda).
Actes de ballet
[
modifica
]
- Les amants trahis
;
- L'impatience
;
- Aquilon et Orithie
;
- Orphee
;
- Thetis
;
- Le Berger Fidele
.
- Deus noster refugium
;
- Quam dilecta
;
- In convertendo
;
- Laboravi
.
Els llibretistes de Rameau
[
modifica
]
A diferencia de Lully, que va col·laborar estretament amb
Philippe Quinault
per a la major part de la seua produccio lirica, Rameau quasi mai va repetir amb un llibretista. Rameau era molt exigent, de caracter dolent, i mai no va ser capac de mantenir llargues converses amb els llibretistes, amb l'excepcio de Louis de Cahusac.
Hom considera que cap d'ells va ser capac de produir un text a l'alcada de la musica de Rameau; els arguments son sovint alambinats i d'una ingenuitat i/o inversemblanca desconcertants; pero aquesta era la llei del genere i possiblement un dels trets que el feia encisador. Amb tot, tampoc els versos estaven millor endrecats.
Quan estava intentant estrenar la seua primera tragedia lirica, Rameau va sol·licitar sense exit un llibret a
Antoine Houdar de la Motte
, que per exemple havia proveit textos a
Andre Campra
. Sembla que Houdar de la Motte ni tan sols va respondre a la carta de Rameau.
Bibliografia
[
modifica
]
- Rameau
, Jean Malignon, Le Seuil, Paris, 1960.
ISBN 2-02-000238-8
Testimoni d'una epoca que redescobreix Rameau...
(frances)
- Rameau de A a Z
, Philippe Beaussant, Fayard, Paris, 1983.
ISBN 2-213-01277-6
Tot sobre Rameau i la seua obra en forma de diccionari.
(frances)
- Jean-Philippe Rameau, sa vie, son œuvre
, Cuthbert Girdlestone, Desclee De Brouwer, 1983.
ISBN 2-220-02439-3
(frances)
- Jean-Philippe Rameau, Splendeur et naufrage de l'esthetique du plaisir a l'age classique
, Catherine Kintzler, Minerve, Paris, 1988.
ISBN 2-86931-030-7
(frances)
Enllacos externs
[
modifica
]