Jean-Paul Marat
(
Boudry
,
24 de maig
de
1743
-
Paris
,
13 de juliol
de
1793
) va ser un
metge
,
periodista
,
politic
frances. Usurpador de la noblesa abans de la caiguda del regim monarquic, esdevingue diputat de
Montagnards
a la
Convencio Nacional
en el moment de la
Revolucio Francesa
. El seu assassinat per
Charlotte Corday
va permetre als
hebertistes
convertir-lo en martir de la Revolucio i instal·lar les seves despulles al
Panteo de Paris
durant uns mesos.
Marat va neixer a
Boudry
, al principat de Neuchatel (el territori del qual correspon al de l'actual
canto de Neuchatel
a
Suissa
); fill de Jean-Baptiste Marat, un sacerdot
mercedari
apartat del sacerdoci d'origen
sard
[1]
nascut a
Caller
el 1704 i dissenyador d'
indianes
convertit al
calvinisme
, i de la ginebrina Louise Cabrol
[2]
la familia calvinista de la qual era de
Roergue
; la familia Mara, originaria d'
Espanya
,
[3]
va donar lloc a diverses personalitats remarcables com el seu germa petit David de Boudry (1756-1821) que va ser professor de
literatura francesa
a l'institut imperial de
Tsarskoie Selo
.
L'any 1759, despres dels seus estudis universitaris, el futur membre de la Convencio va deixar Neuchatel i la seva familia, i durant dos anys va ser tutor dels fills de Pierre-Paul Nairac, un gran
armador
esclavista
de
Bordeus
. Marcat pel tema de l'esclavitud, va elaborar mes tard, el 1785, per a l'Academia de Bordeus, una dissertacio en elogi de les idees antiesclavistes del filosof
Montesquieu
.
[4]
Despres d'una estada a Paris del 1762 al 1765, on completa els seus estudis i adquiri formacio com a metge, es va establir a
Londres
, despres a
Newcastle
el 1770, on va exercir com a metge i potser com a
veterinari
.
[5]
Entre 1770 i 1772 va escriure Les aventures del jove comte Potowski, una novel·la epistolar a l'estil de l'epoca, que roman inedita. El 1772 va publicar de manera anonima
An Essay on the Human Soul,
despres, despres del seu retorn a la capital britanica el 1773, una segona obra filosofica,
A Philosophical Essay on Man
, que va ser reeditada el 1775.
[3]
Deixeble de
Jean-Jacques Rousseau
, va atacar a
Helvetius
, tractat com un "esperit fals i superficial", en aquesta obra, pero tambe
Voltaire
, a qui qualifica d'"inconsequent" i que li respon amb burla en un petit article,
[6]
[7]
que va apareixer al
Journal de politique et de literature
el 5 de maig de 1777.
[8]
El maig de 1774, Marat va publicar a Londres,
Chains of Slavery
, que formava part de la campanya electoral que va suposar l'eleccio de
John Wilkes
com a regidor, llavors alcalde de Londres.
[3]
Durant la seva estada a Anglaterra, va ser rebut com a
maco
en una reunio de
logia
de Londres a la taverna King's Head, situada al carrer Gerrard del Soho, probablement l'Esperance, una logia de parla francesa que va iniciar
Cagliostro
el 12 d'abril de 1777.
[9]
La seva elevacio al mestre esta datat el 15 de juliol de 1774 segons el seu diploma maconic trobat i venut l'any 1906 a l'Hotel Drouot. Si es documenten rastres de visites a una logia holandesa, sembla que no frequenta una logia francesa.
[10]
Despres d'una breu estada a les
Provincies Unides
(1774-1775)
[2]
i d'obtenir el titol de metge a la
Universitat de St Andrews
(Escocia) el 30 de juny de 1775, es va traslladar a Paris per exercir la medicina, on va publicar el 1776 una edicio francesa del seu tractat
De l'homme
.
[2]
El 24 de juny de 1777, el
comte d'Artois
li va concedir la patent de metge dels seus guardaespatlles.
[11]
Obre un gabinet d'experiments on fa investigacions en
fisica experimental
, en particular sobre la naturalesa del foc, la llum i l'electricitat medica. L'agost de 1783, aquest darrer tema li valgue una corona de l'Academia de Rouen.
[2]
Va elaborar el seu
Plan de legislation criminelle
durant els anys
1777
-
1778
, en que ataca l'ordre social establert i denuncia el classisme de la justicia, de les lleis, de l'estat i de la propietat.
≪El dret a posseir ve del de viure: aixi, tot el que ens es indispensable per a la nostra existencia es nostre, i res del que es superflu no ens hauria de pertanyer legitimament mentre a d'altres els manqui el necessari.≫
Emmalalti en 1782, i a mes dels seus problemes cientifics, va tenir problemes economics i abans de perdre la posicio de metge del comte d'Artois el 1784. A la decada de 1780, Marat va continuar tractant Claire de Choiseul, marquesa de l'Aubepine de Chateauneuf que li va donar suport economic i amb qui va tenir una relacio interessada. El ministre Floridablanca l'any 1788 va demanar-li sense exit fundar una academia a Madrid.
[2]
- Recherches physiques sur electricite
(
1782
)
- Recherches sur electricite medicate
(
1783
)
- Notions elementaires d'optique
(
1764
)
- Lettres de l'observateur Bon Sens a M. de M sur la fatale catastrophe des infortunes Pilatre de Rozier et Ronzain, les aeronautes et l'arostation
(
1785
)
- Observations de M. l'amateur Avec a M. labb Sans
(
1785
)
- Eloge de
Montesquieu
(
1785
), publicat el
1883
per M. de Bresetz
- Les Charlatans modernes, ou lettres sur le charlatanisme academique
(
1791
)
- Les Aventures du comte Potowski
(publicat el
1847
per Paul Lacroix)
- Lettres polonaises
(inedit)
Galeria d'imatges
[
modifica
]
- ↑
≪
Le origini sarde di Jean-Paul Marat
≫ (en italia). Biblioteca Multimediale di San Gavino M.le. Arxivat de l'
original
el 2016-03-14. [Consulta: 27 febrer 2016].
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
2,4
Vovelle
, Michel. ≪Marat Jean-Paul≫. A: Albert Soboul.
Dictionnaire historique de la Revolution francaise
(en frances). Paris: Quadrige, 2005 [1a. ed. 1989], p. 709-713.
- ↑
3,0
3,1
3,2
Introduccio de Michel Vovelle a Jean Paul Marat,
Les Chaines de l'esclavage
, Editions Complexe, 1988, 326 pages, pp. IX-XXXVIII
ISBN 2-87027-257-X
- ↑
L'Harmattan.
Sur les traces de la traite des noirs a Bordeaux
(en frances), 2004, p. 124.
ISBN 2-7475-6674-9
.
- ↑
Hugues Plaideux, ≪ Jean-Paul Marat veterinaire : histoire d'une legende ≫,
Bulletin de la Societe francaise d’histoire de la medecine et des sciences veterinaires
, n° 17, 2017, p. 47-57
- ↑
Albert Keim,
Helvetius, sa vie et son œuvre, d'apres ses ouvrages, des ecrits divers et des documents inedits
, F. Alcan, 1907, 719 pages,
p.
634.
- ↑
Jean Philibert Damiron,
Memoire sur Helvetius
, Paris, A. Durand, 1855, 181 pages,
pp. 40-41
, qui cite un extrait de la reponse de Voltaire.
- ↑
Louis Eugene Hatin,
Bibliographie historique et critique de la presse periodique francaise : avec extraits, notes historiques, critiques, et morales, indication des prix que les principaux journaux ont atteints dans les ventes publiques, etc.
, Paris, Firmin-Didot freres, 1866, 660 pages,
p. 103
.
- ↑
Hugues Plaideux,
op. cit.
, p. 48, note 6
- ↑
Ligou
, Daniel.
Dictionnaire de la franc-maconnerie
. puf, 08/09/2006, p. 764.
ISBN 978-2-13-055094-5
[Consulta: 13 gener 2023].
- ↑
Charles Vatel,
Charlotte de Corday et les Girondins
, Paris, Henri Plon, 1864-1872, tome I,
pp. 332-333
, note 1.
Bibliografia
[
modifica
]
- L'Ami du peuple
, Alfred Bougeart, Paris, Librairie Internationale, 1865.
- Un homme cherche la liberte: Jean-Paul Marat
,
Charles Reber
, Boudry-Neuchatel, Ed. a la Baconniere, 1950.
Enllacos externs
[
modifica
]