Jean-Jacques Dessalines

Nom original	(fr) Jeun-Jacques Dessalines (ht) Janjak I
Biografia
Naixement	20 setembre 1758 Plaine-du-Nord (Haiti) (en)
Mort	17 octubre 1806 (48 anys) Port-au-Prince (Haiti)
Causa de mort	Homicidi
Emperor of Haiti (en)
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Activitat
Ocupacio	politic
Carrera militar
Rang militar	general
Participa en
1r gener 1804	Revolucio haitiana
gener 1804	Massacre d'Haiti de 1804
Altres
Titol	Emperador
Conjuge	Marie-Claire Heureuse Felicite
Fills	Jacques Dessalines

Jean-Jacques Dessalines (Plaine-du-Nord ( Haiti ), 20 de setembre de 1758 ? Port-au-Prince , 17 d'octubre de 1806 ) va ser un militar i cap d'Estat haitia que va combatre durant la Revolucio francesa (1789-1804), la Revolucio haitiana (1791-1804), en tant que tinent-general al servei de Georges Biassou i a continuacio de Toussaint Louverture .

Com oficial de l'exercit frances, va participar en els enfrontaments contra els espanyols i els britanics. Mes tard, esdevingue un dirigent de la Revolucio haitiana en tant que tinent principal del general Louverture. S'enfronta en diversos combats contra els colonitzadors francesos , dels quals destaca la batalla de la Crete-a-Pierrot.

Despres de la traicio i la captura de la qual Toussaint Louverture va ser victima l'any 1802, en el moment de l'expedicio francesa a Saint-Domingue , Dessalines va esdevenir el lider de la revolucio. Durant un temps aliat de les forces franceses, finalment les va trair i les derrota definitivament a la batalla de Vertieres l'any 1803. Proclama la independencia d'Haiti l'any 1804 i s'auto-proclama ≪ governador-general de per vida ≫. Al poder, ordena la massacre dels colons francesos , provocant, entre febrer i abril de 1804, la mort d'entre 3.000 i 5.000 persones, tambe dones i nens. Al setembre del mateix any i seguint el model napoleonic , va ser proclamat Emperador d'Haiti pels generals de l'exercit amb el nom de Jacques I .

Consagrat a l'octubre 1804, va establir un imperi autoritari, hereditari i catolic , i oficialitza el frances com llengua oficial , tot i que una gran part de la poblacio nomes parlava el crioll . Va confiscar les terres dels colons francesos, expulsats o morts, i en va distribuir les millors entre els seus oficials, creant aixi un tipus de nova noblesa, aquest cop de caracter haitia. La constitucio de 20 de maig de 1805 prohibia la propietat privada a les persones blanques, excepte les naturalitzades pel govern. Per posar en marxa l'economia, va establir el treball forcos pels llauradors, amb unes normes mes dures que la imposada per Louverture: la condicio dels treballadors es va assemblar, llavors, a la de l'esclavatge colonial frances. Discutit per certs oficials de l'exercit, Dessalines va ser assassinat l'any 1806 a Pont-Rouge despres d'una conspiracio i el poder va passar als seus assassins, que van abolir l'Imperi i van perseguir la seva familia. ^[1]

Considerat avui com el ≪pare fundador d'Haiti≫, es va donar el seu nom a l'himne nacional haitia, La Dessalinienne , escrit per Justin Lherisson.

Biografia [ modifica ]

Primers anys [ modifica ]

D'origen africa, Dessalines, va neixer el 20 de setembre de 1758 amb el nom de Jean-Jacques Duclos, i fou criat sota la tutela de la seva tieta, la futura guerrera Victoria Montou, esclava com ell. ^[2] Anomenada afectuosament Gran Toya , va guiar i va aconsellar Dessalines a la seva joventut i ell tingue un lligam molt fort amb ella.

Dessalines tenia dos germans, Louis i Joseph Duclos, que mes tard van prendre el nom de Dessalines. El primer va ser el pare del mariscal de camp Raymond Dessalines, i rebe el titol de primer baro Dessalines el 8 d'abril de 1811 per part del rei Henri, sota el regnat del qual desenvolupa diversos carrecs. Va ser assassinat pels revolucionaris a Cap-Henri el 10 d'octubre de 1820. El segon, Joseph, va ser igualment nomenat baro l'any 1816 i va ser camarlenc del rei Henri II.

Treballador als camps de canya a sucre com obrer, el jove Jean-Jacques Duclos rebe el rang de capatas. Treballa a la plantacio fins a l'edat de 30 anys quan, emancipat, prengue el nom de Dessalines i s'instal·la a la Plana del Nord.

La Revolucio [ modifica ]

L'any 1791 , Dessalines s'uni a la rebel·lio dels esclaus de les planes del nord dirigida per Boukman Dutty i Georges Biassou. Aquesta rebel·lio es la primera accio de la Revolucio haitiana . Dessalines esdevingue, llavors, tinent a l'exercit de Papillon i va seguir aquest comandant fins a Santo Domingo, on es compromete a servir amb les forces militars espanyoles contra la colonia francesa de Saint-Domingue

Fou llavors que Dessalines es troba per primera vegada amb el comandant militar Toussaint de Breda (mes tard conegut sota el nom de Toussaint Louverture), un home madur, igualment nascut en esclavatge, que combatia amb les forces espanyoles. El seu principal objectiu, llavors, era l'abolicio de l'esclavatge pero en cap cas la ruptura amb la Franca revolucionaria. L'any 1794 , despres que els francesos declaressin la fi de l'esclavatge, Louverture va canviar d'aliats i es passa als francesos. Es bate per a la Republica francesa contra els espanyols i els britanics. Dessalines el segui i esdevingue tinent en cap de Toussaint Louverture i accedint al grau de brigadista general l'any 1799. Va abandonar Biassou, que havia esdevingut virrei al servei d'Espanya.

A continuacio, durant els disturbis que porten a la independencia de l'illa, esdevingue tinent de Toussaint Louverture , ja convertit en governador de per vida. A l'octubre 1802, organitza la resistencia contra l'expedicio napoleonica . ^[3] Va combatre contra el general mulat Andre Rigaud i el general frances Charles Leclerc . ^[4]

Despres de la deportacio de Toussaint ^[5] es sotmete a Franca pero poc despres es torna a insurreccionar i es va retirar al nord de l'illa. Alla va aconseguir, amb l'ajuda del comandant del fort de la Crete-a-Pierrot, Louis Daure Lamartiniere, i de la dona d'aquest, Marie-Jeanne Lamartiniere, rebutjar Donatien-Marie-Joseph de Rochambeau al sagnant combat de la Cresta-a-Pierrot, de Petite-Riviere de la Artibonite. ^[6]

El 18 de maig de 1803, en el moment del congres de l'Arcahaie, reagrupant el conjunt dels caps de la Revolucio haitiana , Jean-Jacques Dessalines va arrencar de la bandera tricolor francesa la part central de color blanc. Catherine Flon, filla natural legitimada de Dessalines, pren els dos mossos restants, el blau i el vermell, i els cus junts per simbolitzar la unio dels negres i dels mulats, creant aixi la nova bandera d'Haiti . Gairebe tots els oficials acceptaran aquesta nova bandera, excepte els seguidors de Lamour Desrances que preferien la bandera amb els colors negre i vermell. Dessalines perseguira els partidaris del cabdill de guerra Lamour Desrances, que rebutjava reconeixer-lo com general en cap, enviant al general Nicolas Geffrard que acabara per aniquilar-los.

Independencia [ modifica ]

Durant mes de tres mesos des del desembarcament frances a Le Cap el febrer de 1802, els exercits de la revolucio d'Haiti fan front a la invasio comandada pel general Leclerc. Els generals de Toussaint Louverture, Henri Christophe (a l'abril) i Dessalines (al marc 1802) s'acaben rendint als francesos despres de durs combats. El propi Toussaint Louverture accepta rendir-se al maig de 1802, rebent l'autoritzacio, en un primer moment, per retirar-se a una de les seves plantacions, a prop de la vila de Ennery, a l'oest de l'illa, no lluny de la costa. El 7 de juny de 1802, Toussaint Louverture va ser detingut i el propi Dessalines, va participar en aquesta detencio. Louverture fou deportat a Franca i internat a la fortalesa de Joux, a la regio de Jura , on morira dels rigors del captiveri el 7 d'abril de 1803, despres d'haver profetitzat la victoria de la poblacio negra.

Amb Toussaint Louverture neutralitzat, Leclerc decideix prosseguir amb el pla ordenat per Napoleo i comenca el desarmament de la poblacio, emprant com a metode les execucions sumaris. Es llavors que els liders negres es deslliguen poc a poc de l'obediencia als francesos i s'apropen als insurrectes, prenent consciencia que la invasio napoleonica no tenia altre objectiu que el restabliment de l'esclavatge a Saint-Domingue.

Quan van arribar les noticies del restabliment de l'esclavatge a la colonia veina de Guadalupe que Alexandre Petion dona el senyal per la revolta, el 13 d'octubre de 1802. Dirigint una tropa de cinc-cents cinquanta homes, es va dirigir contra la principal placa francesa de l'Haut-du-Cap, es va fer amb els controls de l'artilleria i fora l'exercit dels ≪independents≫. Els generals Geffrard, Clervaux i Christophe, s'uneixen a Petion que va cedeir a aquest l'ultim el comandament de la insurreccio.

Dessalines s'uneix als revoltats a l'octubre 1802. Al congres del Arcahaye (15-18 de maig de 1803), aconsegueix realitza al seu profit la unitat de comandament. Es en el moment d'aquest congres que neix la primera bandera haitiana, blava i vermella. El 19 de novembre de 1803, dirigint l'exercit dels negres, amb Henri Christophe al seu costat, Dessalines imposa a Rochambeau -el cruel successor de Leclerc- la capitulacio despres de la derrota dels exercits francesos, la vigilia, a la batalla de Vertieres. Rochambeau va ordenar llavors l'evacuacio francesa de l'illa ^[7]

Despres de la sortida dels francesos, Dessalines torna a donar a Sant-Domingue el seu nom indi d'Haiti (Ahatti) i declara la independencia l'1 de gener 1804 als Gonaives. ^[8] Va provocar de seguida la massacre de la poblacio francesa que s'havia quedat a l'illa, excepte algunes persones que practicaven un ofici considerat util pel nou Estat. ^{[9] [10]}

Dessalines va aconseguir, el 18 de novembre de 1803, derrotar els francesos a la batalla de Veriteres i el primer dia de l'any de 1804 proclama la independencia d'Haiti. Primer es va fer nomenar governador general de per vida i, a continuacio, emperador sota el nom de Jacques I ( 1804 ). ^[11]

El d'octubre de 1804 fou coronat emperador a Cap-Haitien amb el titol de: La seva Majestat Jacques Primer, Emperador per Jean-Baptiste-Joseph Brelle, a qui havia nomenat gran-arquebisbe d'Haiti el dia anterior. A la constitucio imperial, redactada per ell mateix, s'indica que la monarquia imperial es hereditaria El fill gran de Dessalines, Jacques, esdevingue princep i hereu de la Corona

Tement la tornada dels francesos a l'illa, l'emperador va ordenar la construccio de diverses fortificacions.

El 25 de febrer de 1805, Dessalines, liderant un exercit de 30.000 homes es va apoderar de Santiago, a la part espanyola de l'illa. El 7 de marc l'exercit d'Haiti va convergir sobre la ciutat de Santo Domingo i l'assetja. El 21 de marc, els assetjats reben el reforc d'un esquadro frances, comandat per l'almirall Comte de Missiessy. El 28 de marc, Dessalines abandona el setge de Santo Domingo i retorna a Haiti . Es llavors quan inicia les massacres de 1804 a Haiti contra els colons francesos que quedaven al pais causant uns 5000 morts. ^[12]

Paral·lelament, oficialitza el frances , tot i que la gran majoria de la poblacio nomes parlava el crioll .

Confisca les terres dels colons i dona les millors als seus oficials La constitucio del 20 de maig de 1805 prohibia la propietat privada a les persones blanques excepte les que havien estat naturalitzades pel govern. Per posar en marxa l'economia, promulga un edicte del treball forcos dels llauradors, amb una normativa mes dura que aquella de l'epoca de Toussaint

El poble, llavors, prengue les armes contra l'absolutisme de Dessalines. A la ciutat de Marchand, el 16 d'octubre de 1806, s'inicia la revolta. Ignorant que Christophe havia estat proclamat cap de la insurreccio, li escrigue ordenant-li d'entrar en campanya. Al general Petion, que era igualment al complot, li dona l'ordre d'avancar sobre els Cayes al cap de les tropes de la segona divisio de l'Oest. Al cami de tornada despres de passar per la villa de Jacmel Dessalines digue al seu fill:

^[13]

El seu govern havia decidit d'emprendre una reforma agraria en benefici dels antics esclaus sense terra.

Dessalines va ser assassinat el 17 d'octubre de 1806 a Pont-Rouge, al nord de Port-al-Prince, pels seus generals, Alexandre Petion, Jean-Pierre Boyer , Andre Rigaud i Bruno Blanchet, sense oblidar Henri Christophe que es trobava al nord. ^[14] Despres de l'assassinat de Jacques I, els seus ministres van intentar el reconeixement del seu fill Jacques, com sobira legitim pero l'imperi va ser immediatament abolit pels assassins de Dessalines. L'emperadriu abandona llavors la capital amb els seus fills L'ultim fidel de l'Imperi, el mariscal Francois Capois, va ser assassinat al seu torn pels homes de Christophe, despres d'haver intentat d'instaurar al tron el jove fill Dessalines. El cos de l'emperador va ser simplement inhumat al mateix lloc del seu assassinat. En epoca del Segon Imperi, el cos de Dessalines va ser enterrat a una tomba digna del seu rang, abans de ser, definitivament instal·lat a un gran mausoleu.

Casament i descendencia [ modifica ]

Dessalines esposa el 2 d'abril de 1800 a Marie-Claire Heureuse Felicite, a l'esglesia parroquial Santa-Rose-de-Lima de la ciutat de Leogane. Marie ha estat descrita com amable, misericordiosa i natural, amb maneres elegants i calides, i que, al contrari del seu espos, manifestava la seva gentilesa cap als colons blancs Van tenir 7 nens i va fer legitimar els seus bastards com Catherine Flon :

• S.TE.S. Marie-Francoise Dessalines, princesa imperial (1789-1859);
• Albert Dessalines (1791), mort al naixement;
• S.TE.I. Jacques Ben Aime Dessalines, princep de l'Imperi d'Haiti (1793-1874);
• S.TE.S. Celestine Dessalines, bessona del precedent, princesa imperial (1793-1867);
• S.TE.S. Jeanne-Sophie Dessalines, princesa imperial (1799-1874);
• S.TE.S. Louis Dessalines, princep imperial (1801-1845);
• S.TE.S. Serine Dessalines, princesa imperial, (1805) morta al naixement

Exiliats despres de la caiguda de l'Imperi, alguns dels fills de Dessalines es van instal·lar a l'estranger mentre d'altres van esperar la caiguda de Jean-Pierre Boyer per tornar al pais com l'ex-emperadriu Maria-Claire, morta l'any 1858 a l'edat de cent anys. Entre els descendents de l'emperador, es compta Cincinnatus Leconte, posterior-besnet de Dessalines, que va ser president de la republica l'any 1911. Aquest ultim era descendent d'un fill legitimat de l'emperador, el princep Cesar-Jacques Dessalines.

Homenatges [ modifica ]

L'any 1910 va ser inaugurada l'estatua de Jacques I Dessalines sobre el Champ-de-Mars de Port-au-Prince.

L'any 1926 es va inaugurar el mausoleu a la gloria de Dessalines i d'Alexandre Petion.

L'himne nacional d'Haiti, la Dessalinienne , porta aquest nome en el seu honor, aixi com ho son la ciutat i el districte de Dessalines.

La seva efigie figura sobre el bitllet de 250 gourdes (moneda de la Republica d'Haiti)

Molts autors haitians han retut homenatge a Dessalines, com Ignace Nau, a la primera meitat del  XIX amb el seu poema Dessalines , o com Felix Morisseau-Leroy, l'any 1979 amb e seu poema Mesi Papa Desalin , o encara Jean Metellus, l'any 1986, a l'obra L'Annee Desslines ^[15] (Editions Gallimard, Paris ).

Referencies [ modifica ]