Jaume de Borbo i Borbo-Parma
(
Vevey
,
Suissa
, 1870-
Paris
1931), va ser un pretendent
carli
al tron d'Espanya amb el nom de
Jaume III
i el titol d'assenyalament de
Duc de Madrid
.
Primers anys
[
modifica
]
Era fill de
Carles VII
i de
Margarida de Borbo-Parma
. Mantingue unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra
Berta de Rohan-Guemenee
que va reconeixer
Alfons XIII
com a rei sense cap respecte per l'honor carli. Quan
Alfons XII
es va casar amb
Maria Cristina d'Habsburg
(1879), el matrimoni va perjudicar el carlisme i les seves relacions amistoses amb els Habsburg d'Austria es van deteriorar sensiblement. Jaume no va poder contraure matrimoni amb la princesa
Matilde de Baviera
per diverses circumstancies (pressions de Maria Cristina, o be de Berta de Rohan) i va acabar morint solter i sense descendencia, el 1931.
Va participar com a oficial tsarista en la
Guerra russo-japonesa
(1904) i en la
Rebel·lio dels boxers
(1900).
[1]
Al capdavant del carlisme
[
modifica
]
Arran de la mort del seu pare el 1909, va liderar el legitimisme espanyol. Durant la seva etapa, el carlisme adopta el nom generic de
jaumisme
, mantenint l'esperit tradicional i recuperant l'antic nom despres de la seva mort.
El 1909 tambe havia mort
Matias Barrio y Mier
i el seu pare havia nomenat uns dies abans de morir
Bartolome Feliu
com a Cap Delegat, maxima responsabilitat del partit a Espanya. Don Jaume confirma Feliu en el carrec i va encarregar inicialment al diputat
Juan Vazquez de Mella
la seva Secretaria Politica particular. Mella es va traslladar a la seva residencia, el castell de Frohsdorf, per tal de redactar el que hauria de ser el seu primer Manifest. Aquest manifest se suposava que havia de ser una actualitzacio del programa politic de l'
Acta de Loredan
, especialment en relacio a ≪la questio social≫, que havia adquirit importancia des de 1897, i ≪la irrupcio, en la vida politica, dels regionalismes≫. No obstant aixo, el manifest no es va arribar a fer, ja que Don Jaume insistia diariament per a comencar la feina, i Mella diariament ho deixava per a l'endema. Finalment nomes es va fer una sencilla proclama.
[2]
Des de llavors les relacions entre Don Jaume i Vazquez de Mella mai serien bones. A mes, la decisio de mantindre Bartolome Feliu no va agradar a molts carlins, entre ells Mella, ja que Feliu era contrari als pactes i compromisos electorals a que estaven acostumats. Per la seva oposicio a Feliu, l'any 1912 ja es produeix un xoc entre Mella i Don Jaume.
[3]
Don Jaume orienta el partit cap a una defensa mes compromesa de les demandes populars, de tipus obrerista i regionalista, sense deixar mai de banda la causa catolica, una de les reivindicacions principals, per la qual cosa els xocs amb els republicans
lerrouxistes
i
altres grups anticlericals d'esquerra serien frequents. En relacio als creixents
nacionalismes basc
i
catala
el jaumisme procura dur una relacio d'avinentesa en la reivindicacio foral i autonomica, pero sense derivar en postures d'independentisme. No obstant, tot i que la relacio dels carlins amb la
Lliga Regionalista
havia estat estreta des de l'establiment de la
Solidaritat Catalana
el 1907, la relacio amb el
Partit Nacionalista Basc
fou inicialment molt conflictiva.
Don Jaume va destacar pel seu afecte pels veterans de la
tercera guerra carlina
i l'any 1913 va presidir un aplec tradicionalista a
Lourdes
amb motiu de la repatriacio de les despulles mortals de
Rafael Tristany
, que va esdevindre en un multitudinari acte d'afirmacio carlista, especialment pels jaumins catalans.
[6]
Primera Guerra Mundial
[
modifica
]
Va ser partidari dels aliats durant la
Primera Guerra Mundial
[7]
i durant tota la guerra va patir arrest domiciliari al seu castell d'Austria. Tanmateix, preferi que el partit jaumi guardes una estricta neutralitat.
Despres de la
Primera Guerra Mundial
, l'any 1919 es produiria la separacio dels mellistes degut a la postura germanofila de la Junta Nacional Tradicionalista, contraria a l'estricta neutralitat que havia manat Don Jaume. L'
escissio mellista
afebliria molt el jaumisme. El 1919 Don Jaume va presidir una Junta Magna a
Biarritz
per tal de reorganitzar el partit.
Dictadura de Primo de Rivera
[
modifica
]
Don Jaume va donar suport al
Directori militar de Primo de Rivera
i els jaumins (especialment els integrats en els
Sindicats Lliures
i en el
Requete
) van contribuit decisivament en l'exit del
cop d'Estat
a Barcelona.
[8]
No obstant, posteriorment el pretendent se'n distancia i s'enfronta a la politica del seu parent
Alfons XIII
i a la Dictadura (que clausura i persegui els centres carlins).
L'any 1925 va rebre a
Nica
els participants d'una peregrinacio a Roma organitzada per
El Correo Catalan
[6]
El 6 de marc de 1925 va publicar el seu primer manifest al poble espanyol, rebutjant la dictadura de Primo de Rivera. En una entrevista amb
Francisco Madrid
, li manifestaria que "Crec jo, sota el nostre regim, Catalunya no tindria necessitat de sortir del quadre peninsular, perque trobaria en ell satisfaccio suma a les seves legitimes aspiracions de reconeixement de la personalitat nacional".
[9]
El 1927 en una reunio amb
Francesc Cambo
, a casa del legitimista frances Vescomte de Canson, va elaborar un nou manifest contra la dictadura de Primo de Rivera.
[10]
Malgrat la seva defensa del regionalisme i voluntat de restaurar una monarquia espanyola federativa segons els principis del tradicionalisme, reconeixent les aspiracions catalanes, s'oposa fermament al separatisme i en particular a les exaltacions de
Francesc Macia
.
[11]
II Republica
[
modifica
]
Arran de la
Proclamacio de la Segona Republica
, va publicar un manifest el 23 d'abril en el qual condicionava el seu suport al regim a la direccio que en prengues al mateix temps que demanava la unitat de tots els monarquics en el partit legitimista. Tambe es manifestava favorable a les reformes socials pero enemic del comunisme. Igualment reivindicava un sistema federal per a "les diferents nacionalitats iberiques" pero rebutjant tota forma de "separatisme, declarat o encobert".
[12]
Aixo va permetre el retorn dels mellistes a la
Comunio Tradicionalista
i l'apropament dels
integristes
.
[13]
Segons
Miquel Batllori
i
Victor Manuel Arbeloa
, els integristes tambe s'uniren als carlins abans de morir Don Jaume.
[14]
Encara que segons alguns autors intenta d'arribar a un acord en l'anomenat "
Pacte de Territet
" (12 setembre del 1931) amb la branca dinastica rival,
[15]
la seva sobtada mort (2 d'octubre del mateix any) feu naufragar tota possibilitat de negociacio amb la dinastia alfonsina en quedar anul·lat el pacte.
- ↑
≪
Fotografias de Jaime de Borbon en Liaoning
≫. Xavier Ortells-Nicolau, "Archivo China-Espana, 1850-1950", Grup de recerca ALTER (Universitat Oberta de Catalunya). [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑
Ferrer Dalmau
, Melchor.
Historia del Tradicionalismo Espanol. XXIX
. Sevilla: Editorial Catolica Espanola, 1960, p. 30.
- ↑
de Andres Martin
, Juan Ramon ≪
El caso Feliu y el dominio de Mella en el Partido Carlista en el periodo 1909-1912
≫.
Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporanea
, 10, 1997, pag. 107.
- ↑
≪
A Frohsdorf. La bandera patria
≫.
El Correo Espanol
, 19-11-1909, pag. 1.
- ↑
Cirici Ventallo
, Domingo ≪
Desde Frohsdorf. La bandera del castillo
≫.
El Correo Espanol
, 06-06-1913, pag. 1.
- ↑
6,0
6,1
≪
Remember
≫.
Espanya Federal
, 25-10-1931, pag. 2.
- ↑
Safont
, Joan
.
Per Franca i Anglaterra
. A Contra Vent, 2012, p. 45.
ISBN 9788415720010
.
- ↑
Ferrer
, Melchor.
Historia del Tradicionalismo Espanol (vol. XXIX)
. Editorial Catolica Espanola, S.A., 1960, p. 166.
- ↑
Ferrer Dalmau
, Melchor.
Historia del Tradicionalismo Espanol. Tomo XXIX
. Sevilla: Editorial Catolica Espanola, 1960, p. 181.
- ↑
Ferrer Dalmau
, Melchor.
Historia del Tradicionalismo Espanol. Tomo XXIX
. Sevilla: Editorial Catolica Espanola, 1960, p. 181-182.
- ↑
≪
Ante los Estatutos ¡¡Nosotros somos la patriotica solucion!!
≫.
El Cruzado Espanol
, 06-05-1932, pag. 4.
- ↑
Ferrer
, Melchor.
Historia del Tradicionalismo Espanol. Tomo XXIX
, 1960, p. 284-285.
- ↑
Ferrer
, Melchor.
Historia del Tradicionalismo Espanol (vol. XXIX)
. Editorial Catolica Espanola, S.A., 1960, p. 200-201.
- ↑
Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona Republica Espanyola 1931/1936: II 30 d'octubre de 1931/12 d'abril de 1932 1a. i 2a. PART
. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1975, p. 187.
ISBN 84-7202-241-2
.
- ↑
Clemente
, Jose Carlos.
El carlismo en su prensa, 1931-1972
(en castella). Editorial Fundamentos, 1999, p. 169.
ISBN 8424508157
.
Enllacos externs
[
modifica
]