Jaume de Borbo i de Borbo-Parma

Biografia
Naixement	(es) Jaime de Borbon y Borbon-Parma 27 juny 1870 Vevey (Suissa)
Mort	2 octubre 1931 (61 anys) Paris
Causa de mort	Malaltia
Pretendent legitimista al tron de Franca Pretendent carli al tron d'Espanya
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Formacio	Beaumont College
Activitat
Ocupacio	militar
Carrera militar
Branca militar	Exercit Imperial Rus
Altres
Titol	Duc d'Anjou Pretendent carli al tron d'Espanya Pretendent legitimista al tron de Franca
Familia	Casa de Borbo a Espanya
Pares	Carles de Borbo i Austria-Este   i  Margarida de Borbo-Parma
Germans	Blanca de Borbo , Alicia de Borbo y Borbo-Parma i Elvira de Borbo i Borbo-Parma
Premis   Orde de santa Anna de 4a classe   Orde de Santa Anna   Medalla de la Guerra Russojaponesa   Medalla per la campanya de la Xina   Orde de Leopold   Orde de Sant Vladimir   Orde de Sant Vladimir, 4a classe   Orde de Sant Estanislau   Orde de sant Estanislau de 2a classe   Orde de la Corona
Signatura

Jaume de Borbo i Borbo-Parma ( Vevey , Suissa , 1870- Paris 1931), va ser un pretendent carli al tron d'Espanya amb el nom de Jaume III i el titol d'assenyalament de Duc de Madrid .

Biografia [ modifica ]

Primers anys [ modifica ]

Era fill de Carles VII i de Margarida de Borbo-Parma . Mantingue unes relacions molt conflictives amb la seva madrastra Berta de Rohan-Guemenee que va reconeixer Alfons XIII com a rei sense cap respecte per l'honor carli. Quan Alfons XII es va casar amb Maria Cristina d'Habsburg (1879), el matrimoni va perjudicar el carlisme i les seves relacions amistoses amb els Habsburg d'Austria es van deteriorar sensiblement. Jaume no va poder contraure matrimoni amb la princesa Matilde de Baviera per diverses circumstancies (pressions de Maria Cristina, o be de Berta de Rohan) i va acabar morint solter i sense descendencia, el 1931.

Va participar com a oficial tsarista en la Guerra russo-japonesa (1904) i en la Rebel·lio dels boxers (1900). ^[1]

Al capdavant del carlisme [ modifica ]

Arran de la mort del seu pare el 1909, va liderar el legitimisme espanyol. Durant la seva etapa, el carlisme adopta el nom generic de jaumisme , mantenint l'esperit tradicional i recuperant l'antic nom despres de la seva mort.

El 1909 tambe havia mort Matias Barrio y Mier i el seu pare havia nomenat uns dies abans de morir Bartolome Feliu com a Cap Delegat, maxima responsabilitat del partit a Espanya. Don Jaume confirma Feliu en el carrec i va encarregar inicialment al diputat Juan Vazquez de Mella la seva Secretaria Politica particular. Mella es va traslladar a la seva residencia, el castell de Frohsdorf, per tal de redactar el que hauria de ser el seu primer Manifest. Aquest manifest se suposava que havia de ser una actualitzacio del programa politic de l' Acta de Loredan , especialment en relacio a ≪la questio social≫, que havia adquirit importancia des de 1897, i ≪la irrupcio, en la vida politica, dels regionalismes≫. No obstant aixo, el manifest no es va arribar a fer, ja que Don Jaume insistia diariament per a comencar la feina, i Mella diariament ho deixava per a l'endema. Finalment nomes es va fer una sencilla proclama. ^[2] Des de llavors les relacions entre Don Jaume i Vazquez de Mella mai serien bones. A mes, la decisio de mantindre Bartolome Feliu no va agradar a molts carlins, entre ells Mella, ja que Feliu era contrari als pactes i compromisos electorals a que estaven acostumats. Per la seva oposicio a Feliu, l'any 1912 ja es produeix un xoc entre Mella i Don Jaume. ^[3]

Don Jaume orienta el partit cap a una defensa mes compromesa de les demandes populars, de tipus obrerista i regionalista, sense deixar mai de banda la causa catolica, una de les reivindicacions principals, per la qual cosa els xocs amb els republicans lerrouxistes i altres grups anticlericals d'esquerra serien frequents. En relacio als creixents nacionalismes basc i catala el jaumisme procura dur una relacio d'avinentesa en la reivindicacio foral i autonomica, pero sense derivar en postures d'independentisme. No obstant, tot i que la relacio dels carlins amb la Lliga Regionalista havia estat estreta des de l'establiment de la Solidaritat Catalana el 1907, la relacio amb el Partit Nacionalista Basc fou inicialment molt conflictiva.

Don Jaume va destacar pel seu afecte pels veterans de la tercera guerra carlina i l'any 1913 va presidir un aplec tradicionalista a Lourdes amb motiu de la repatriacio de les despulles mortals de Rafael Tristany , que va esdevindre en un multitudinari acte d'afirmacio carlista, especialment pels jaumins catalans. ^[6]

Primera Guerra Mundial [ modifica ]

Va ser partidari dels aliats durant la Primera Guerra Mundial ^[7] i durant tota la guerra va patir arrest domiciliari al seu castell d'Austria. Tanmateix, preferi que el partit jaumi guardes una estricta neutralitat.

Despres de la Primera Guerra Mundial , l'any 1919 es produiria la separacio dels mellistes degut a la postura germanofila de la Junta Nacional Tradicionalista, contraria a l'estricta neutralitat que havia manat Don Jaume. L' escissio mellista afebliria molt el jaumisme. El 1919 Don Jaume va presidir una Junta Magna a Biarritz per tal de reorganitzar el partit.

Dictadura de Primo de Rivera [ modifica ]

Don Jaume va donar suport al Directori militar de Primo de Rivera i els jaumins (especialment els integrats en els Sindicats Lliures i en el Requete ) van contribuit decisivament en l'exit del cop d'Estat a Barcelona. ^[8] No obstant, posteriorment el pretendent se'n distancia i s'enfronta a la politica del seu parent Alfons XIII i a la Dictadura (que clausura i persegui els centres carlins).

L'any 1925 va rebre a Nica els participants d'una peregrinacio a Roma organitzada per El Correo Catalan ^[6]

El 6 de marc de 1925 va publicar el seu primer manifest al poble espanyol, rebutjant la dictadura de Primo de Rivera. En una entrevista amb Francisco Madrid , li manifestaria que "Crec jo, sota el nostre regim, Catalunya no tindria necessitat de sortir del quadre peninsular, perque trobaria en ell satisfaccio suma a les seves legitimes aspiracions de reconeixement de la personalitat nacional". ^[9] El 1927 en una reunio amb Francesc Cambo , a casa del legitimista frances Vescomte de Canson, va elaborar un nou manifest contra la dictadura de Primo de Rivera. ^[10] Malgrat la seva defensa del regionalisme i voluntat de restaurar una monarquia espanyola federativa segons els principis del tradicionalisme, reconeixent les aspiracions catalanes, s'oposa fermament al separatisme i en particular a les exaltacions de Francesc Macia . ^[11]

II Republica [ modifica ]

Arran de la Proclamacio de la Segona Republica , va publicar un manifest el 23 d'abril en el qual condicionava el seu suport al regim a la direccio que en prengues al mateix temps que demanava la unitat de tots els monarquics en el partit legitimista. Tambe es manifestava favorable a les reformes socials pero enemic del comunisme. Igualment reivindicava un sistema federal per a "les diferents nacionalitats iberiques" pero rebutjant tota forma de "separatisme, declarat o encobert". ^[12]

Aixo va permetre el retorn dels mellistes a la Comunio Tradicionalista i l'apropament dels integristes . ^[13] Segons Miquel Batllori i Victor Manuel Arbeloa , els integristes tambe s'uniren als carlins abans de morir Don Jaume. ^[14] Encara que segons alguns autors intenta d'arribar a un acord en l'anomenat " Pacte de Territet " (12 setembre del 1931) amb la branca dinastica rival, ^[15] la seva sobtada mort (2 d'octubre del mateix any) feu naufragar tota possibilitat de negociacio amb la dinastia alfonsina en quedar anul·lat el pacte.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Llista de pretendents al tron de Franca

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Jaume de Borbo i de Borbo-Parma

Vegeu texts en castella sobre Jaume de Borbo i de Borbo-Parma a Viquitexts , la biblioteca lliure.

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ Notas biograficas: Don Jaime de Borbon ≫. El Correo Espanol , numero especial, 25-07-1912.