De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Jaume Pi i Sunyer
(
Roses
,
Alt Emporda
,
5 de gener
de
1851
-
ibidem
,
16 d'abril
de
1897
) fou un
metge
catala.
Fou pare d'
August Pi i Sunyer
,
Carles Pi i Sunyer
,
Santiago Pi i Sunyer
i
Maria Pi i Sunyer
. Pel fet d'estar casat amb la seva cosina Carolina Sunyer i Quintana, empordanesa com ell, tant el pare com els seus fills portaren els mateixos cognoms Pi i Sunyer. El seu sogre fou el seu oncle, metge i politic de renom,
Francesc Sunyer i Capdevila
.
Estudia a
Figueres
a l'
IES Ramon Muntaner
. Es llicencia en medicina a la
Universitat de Barcelona
i s'especialitza a la
Universitat de Madrid
el
1874
. Un cop llicenciat torna a
Barcelona
, i va comencar la seva carrera medica a l'
Hospital de la Santa Creu
. El
1883
fou nomenat professor clinic de la facultat de Medicina i catedratic de patologia general de la Universitat de Barcelona, on va voler donar un impuls decisiu a l'ensenyament clinic, que desenvoluparien mes tard els seus fills.
Era molt amic de
Ramon Turro i Darder
, qui va deixar el periodisme que exercia a
Madrid
quan el va nomenar ajudant seu de catedra, per tal que desenvolupes la investigacio cientifica de laboratori. Fou membre de la
Reial Academia de Medicina de Barcelona
i forma part del comite de redaccio de
La Gaceta Medica Catalana
, on va publicar la major part del seu treball.
Va morir a Roses el 16 d'abril de 1897.
[1]
- Doctrina moderna del edema
(1886)
- Problema actual de la Patologia
(1896)
- ↑
≪
Esquela
≫.
La Vanguardia
, 18-04-1897, pag. 1.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
