Jaume Pasqual Coromines
(
Esparreguera
,
bisbat de Barcelona
,
23 de juny
de
1736
-
24 de setembre
de
1804
) fou doctor en
dret canonic
i
civil
, canonge regular
premonstratenc
al monestir de
Bellpuig de les Avellanes
on hi fou
abat
i mes tard
prior
, i historiador conegut sobretot pels seus ≪
Monumenta Cathaloniae
≫.
Els seus pares, Jaume Pasqual i Rosa Coromines, persones honrades i d'arrelament espargueri. Apreses les primeres lletres va passar al col·legi de
pares predicadors
de les
Escoles Pies
de
Moia
on estudia
gramatica
i
retorica
. Va continuar la seva carrera literaria en la
Universitat de Cervera
, i el 1758 es va graduar de doctor en el dret civil. Estant practicant la facultat a la ciutat de
Barcelona
va sol·licitar entrar al monestir de Bellpuig, cosa que va verificar en 1759, i en el seguent va fer la seva solemne professio. Va tornar despres a la universitat a cursar dos anys de canons. Restituit al seu monestir es va aplicar a l'estudi, la predica i la confessio.
A Bellpuig forma escola amb
Caresmar
i rebe encarrecs i treballs de responsabilitat en representacio del monestir. El sermo que publica a la
Seu d'Urgell
el 10 de juliol de 1770 tingue una gran ressonancia. Els treballs en arxius i els documents aportats al monestir acreixeren la fama de bon fer dels habitants de Bellpuig.
El 31 de marc de 1802, s'aprova col·locar una lapida sepulcral sobre la tomba de l'abat Caresmar, que Jaume Pascual s'oferi a fer gravar a carrec seu i de la qual ell mateix va compondre l'epitafi que es pot llegir en la placa conservada. El 7 de marc de 1790, dos mestres d'obres italians decidiren blanquejar l'esglesia i el claustre, molt d'acord amb el gust de l'epoca, i aquest mateix any es paga dos "homes de
Barcelona
" per aixecar un planol del monestir.
En el segon trienni de Caresmar, Jaume Pascual fou elegit secretari del monestir, fou la seva ma dreta en els treballs mes delicats d'arxiu i de representacio. En el seu temps d'abat defensa els drets del monestir sobre el
priorat de Bonrepos
, enfront de les pretensions del
bisbe d'Urgell
. En aquestes discussions, demostra les seves qualitats de docte i indiscutible prestigi en lleis eclesiastiques i civils.
La
Gaceta de Madrid
publica una necrologica el 1805, en que es deia que
| ≪
|
tenia un estudi profund en les ciencies eclesiastiques i una vasta i amena erudicio que havia consagrat el millor de la seva vida, van fer celebre la seva persona, gran la seva opinio en el public. El fruit de les seves diverses excursions literaries per
Catalunya
,
Arago
i
Navarra
son un museu d'antiguitats el mes complet i ric que es coneix en aquells paisos: el qual va ordenar per al seu us, i hi ha al monestir, i una col·leccio de 12 toms titulada:
Sacrae Cathaloniae antiquitatis monumenta
, compilats de molts arxius publics i privats que va reconeixer, i il·lustrats amb diverses observacions critiques i historiques, sense incloure algunes memories com el dialeg sobre la lapida de Bonrepos, el discurs sobre el priorat de
Santa Maria de Meia
, i l'altre ja impres sobre l'antic
bisbat de Pallars
. Totes aquestes obres, si algun dia aconsegueixen la llum publica, manifestaran als amants de les antiguitats l'infatigable zel i erudicio de l'autor.
|
≫
|
Es molt digna segons el parer de Torres i Amat, el comentari escrit en catala sobre la inscripcio romana traslladada al priorat de la
Mare de Deu de Bonrepos
. La puja a coll des de
Perolet
, el prior Josep Pey
canonge
del mateix monestir de les Avellanes. Esta en forma de dialeg entre el prior de Bonrepos, el rector de
Covet
, i el canonge Pasqual. La inscripcio es molt notable que traduida diu: ≪Atilia Vera filla de Luci, dedica aquesta memoria i estatua a
Luci Emili Patern
fill de Luci, de la tribu
Galeria
que s'ho tenia ben merescut≫. Luci Emili Patern fou primerament soldat distingit de la primera centuria: despres
praefectus fabrum
, i ultimament
centurio
de la
Legio VII Gemina
. D'aqui va passar a ser capita en la
Legio I Minervia
: despres a capita de la
Legio VII Claudia
, i despres ho va ser tambe de la
Legio XIII Gemina
. Va ser promogut a la
Legio II Augusta
, en que va ser
centurio
o capita de la
Cohort
4a Pretoria dels 300, i a la mateixa va ser
primus pili
o coronel. Pel gran valor que va manifestar en diverses expedicions aixo es, dues contra la
Dacia
, i una contra els
parts
, va ser premiat per l'emperador
Traja
amb cadenes d'or, bracalets,
phalerae
o adorns per al seu cavall, i amb
corona mural
dues vegades en la
guerres dacies
, i una a les
Guerres Partiques
.
Bibliografia
[
modifica
]