Els
jats
(
hindi
: ???
JAT
,
urdu
: ??
JAT
,
punjabi
: ???
Jatt
)
[1]
[2]
son un grup etnic
ari
del
subcontinent indi
que viuen principalment al
Panjab
,
Sind
,
Uttar Pradesh
i
Rajasthan
. Es creu que els
zutt
eren originariament jats. El seu nombre el 1931 era d'uns nou milions i el 1981 de 31.000.000. El nombre actual no esta determinat pero hauria d'estar a l'entorn de cinquanta milions.
Fins al
1955
van practicar la poligamia que llavors fou suprimida per la llei de l'
India
. En 2012 el diari
Hindustan Times
va informar que els jats de l'India tenien un nombre estimat d'al voltant de 82,5 millions.
[3]
Apareixen esmentats durant la
conquesta musulmana
del Sind, primer contra el general Budayl ibn Tahfa al-Bajali al que van matar i despres en l'atac de Muhammad ibn al-Qassim a
Daybul
del
712
. Llavors governaven la regio de Kaikan. Aquest territori fou conquerit pels musulmans a la meitat del segle
ix
. S'esmenta governs jats a
Amarkot
,
Sushtan
,
Halakhandi
; al
Panjab
s'havien establert al segle
iv
i havien creat diversos petits estats o republiques principalment al que despres fou el principat de
Bikaner
, pero en general a tot el nord-est i nord-oest del
Rajasthan
conegut com a
Jangladesh
:
S.No.
|
Nom
|
Nom del cap
|
Nombre de poblets
|
Capital
|
Non dels districtes
|
1.
|
Punia
|
Kanha
|
300
|
Luddi
|
Bhadra
,
Ajitpur
,
Sidhmukh
,
Rajgarh
,
Dadrewa
,
Sankhoo
|
2.
|
Beniwal
|
Raisal
|
150
|
Raisalana
|
Bhukarkho
,
Sanduri
,
Manoharpur
,
Kooi
,
Bae
|
3.
|
Johiya
|
Sher Singh
|
600
|
Bhurupal
|
Jaitpur
,
Kumanu
,
Mahajan
,
Peepasar
,
Udasar
|
4.
|
Sihag
|
Chokha
|
150
|
Suin
|
Rawatsar
,
Biramsar
,
Dandusar
,
Gandaisi
|
5.
|
Saharan
|
Pula
|
300
|
Bhadang
|
Khejra
,
Phog
,
Buchawas
,
Sui
,
Badnu
,
Sirsila
|
6.
|
Godara
|
Pandu
|
700
|
Shekhsar
|
Shekhsar
,
Pundrasar
,
Gusainsar
(Bada),
Gharsisir
,
Garibdesar
,
Rungaysar
,
Kalu
|
7.
|
Kaswan
|
Kanwarpal
|
360
|
Sidhmukh
|
|
Entre
1398
i
1526
uns 2200 pobles (de 2670) estaven en poder dels jats a Jangladesh.
Altres republiques dels jats eren:
- a Jangladesh
- Bhadu a Bhadra.
- Bhati a Bhatner (moderna Hanumangarh i Bhatinda.
- Bhukar a Sambhar i Gothra Bhukaran.
- Chahar a Sidmukh (segle
xiii
)
- Jakhar a Reni (moderna Taranagar)
- Sangwan a Sarsu (segles VIII-IX)
- Sahu, capital Dhansia
- a Marwar:
- Dhaulya
- Dudi
- Gaina
- Jewlia
- Karwasra
- Kulhari
- Moond
- a Matsya
- Katewa
- Khoja
- Vijayrania (segle X a XIII)
- Al sud de Rajasthan
- Jatrana
- Gora
- Ranthambore
- Sheoran
- Chandlai
- A les Provincies Unides d'Agra i Oudh
- Garhwal -
- Kaliramna
- Khirwar
- Nauhwar
- Koil (Aligarh)
- Hala
- Kuntal
- Pachar
- Thenua
- Thakurele
- a Malwa
- Malwa
- Harshavardhana
- Shiladitya
- Singhavarma
- Vishnuvardhan
- Yasodharman
En temps de
Mahmud de Gazni
quan van atacar diverses vegades a la rereguarda
gaznevida
a la vora de l'
Indus
.
No tornen a apareixer a l'escena internacional fins al
1637
sota
Shah Jahan
, quan es van revoltar i van matar el
fawdjdar
de
Mathura
, Murshid Kuli Khan.
Sota
Aurangzeb
, dirigits per dos caps de noms Radja Ram i Ram Chehra es van revoltar el 1669 va assolar diverses regions i van intentar saquejar la tomba d'
Akbar
a Sikandra pero foren rebutjats pel general Mir Abu l-Fadl. Aurangzeb va enviar contra ells al general Kahn-i Jahan Kokaltash que fou derrotat; llavors Aurangzeb va enviar al seu net Bidar Bakht ibn Muhammad Azzam.
[4]
[5]
Es van fundar o reforcar estats jats com
Gohad
, prop de
Gwalior
(des de 1505) iniciat per Singhan Deo i seguit per 17 ranes: Singhan Deo I, Singhan Deo II, Devi Singh, Udyaut Singh, Rana Anup Singh, Sambhu Singh, Abhay Chander, Ratan Singh, Uday Singh, Bagh Raj, Gaj Singh, Jaswant, Bhim Singh, Girdhar Pratap Singh, Chhatar Singh, Kirat Singh. El 1708 l'exercit de Bhadauria sota Umara-i-Uzzam Maharajadhiraj Sriman Maharaja Mahendra Gopal Singh de Bhadawar van envair l'estat i en van annexionar gran part (era rana Bhim Singh) i va ropmandre part de Bhadawar fins a 1738. Els britanic van derrotar els marathes i van entregar diversos estats als jats entre els quals Gohad el
1804
per despres retornar als marathes el
1805
i el rana Kirat Singh va rebre
Dhaulpur
, Badi i Rajakheda a canvi de Gohad.
[6]
A la mort de l'emperador, els jats de
Bharatpur
dirigits per Suradj Mal, van assolar la regio entre
Agra
i
Delhi
. El
1757
foren atacats pels abdali (
durrani
) pero nomes va poder obtenir victories parcials.
[7]
El
1761
el sobira durrani va derrotar els
marathes
decisivament a la tercera batalla de
Panipat
i aixo va aturar als jats. Els jats van governar Agra entre 1761 i 1774. Llavors un cap jat del Panjab, Ala Singh, que estava al servei del shah durrani, va rebre en feu un territori en recompensa pels seus serveis militars, territori que fou l'embrio del principat de
Patiala
. Altres estats jats foren: Dholpur, Bharatpur, Kuchesar, Ballabgarh, Patiala, Nabha, Jhind, Mursan i l'estat sikh de Panjab creat al comencament del segle
xviii
per
Ranjit Singh
.
[8]
Despres els jats van restar tranquils fins al
1857
quan van aprofitar el moti dels sipais per saquejar i massacrar.
Durant els disturbis de
1947
foren actius a
Alwar
i
Bharatpur
on van cometre saquejos i matances en la confusio de la particio. Despres van crear les seves propies organitzacions politiques.
Els jat practiquen les religions hindu, musulmana i sikh. Viuen al
Pakistan
i l'
India
pero tambe hi ha grups d'emigrants als
Estats Units
,
Canada
, el
Regne Unit
i
Australia
.
En febrer de 2016 a Delhi membres d'aquesta casta van fer protestes que implicaren que 10 milions de persones es quedaren sense subministrament de l'aigua.
[9]
- ↑
Yashveer Singh. ≪
DUSU Elections 2015: Does caste fillip work in student elections too?
≫.
iamin.in
. Arxivat de l'
original
el 2015-09-13. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑
≪
Jat reservation: Supreme Court dismisses Centre's review petition
≫.
intoday.in
.
- ↑
Chatterji
, Saubhadra ≪
Government turns focus on Jat quota
≫.
Hindustan Times
[New Delhi], 14-01-2012 [Consulta: 12 gener 2013].
Arxivat
12 de marc 2013 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-03-12. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑
Catherine Ella Blanshard Asher; Cynthia Talbot
India before Europe
. Cambridge University Press, 2006, p. 265.
ISBN 978-0-521-80904-7
.
- ↑
Burjor Avari
Islamic Civilization in South Asia: A History of Muslim Power and Presence in the Indian Subcontinent
. Routledge, p. 131?.
ISBN 978-0-415-58061-8
[Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑
The Sikhs of the Punjab p. 5 by J.S. Grewal
- ↑
The Gazetteer of India: History and culture
. Publications Division, Ministry of Information and Broadcasting, India, 1973, p. 348.
OCLC
186583361
.
- ↑
Karine Schomer and W. H. McLeod.
The Sants: studies in a devotional tradition of India
. Motilal Banarsidass Publ., 1987, p. 242.
ISBN 978-81-208-0277-3
.
- ↑
≪
India caste unrest: 'Ten million without water' in Delhi
≫.
BBC
, 22-02-2016 [Consulta: 22 febrer 2016].
Bibliografia
[
modifica
]
- Bayly
, C. A..
Indian Society and the Making of the British Empire
.
Cambridge University Press
, 1989, p. 190?.
ISBN 978-0-521-38650-0
[Consulta: 15 octubre 2011].
- Brass
, Tom.
New farmers' movements in India
. Taylor & Francis, 1995, p. 183?.
ISBN 978-0-7146-4134-8
[Consulta: 15 octubre 2011].
- Byres
, T. J..
Rural labour relations in India
. Taylor & Francis, 1999, p. 217?.
ISBN 978-0-7146-8046-0
[Consulta: 15 octubre 2011].
- Chowdhry
, Prem;
Sarkar
, Sumit (Editor);
Sarkar
, Tanika (Editor). ≪Customs in a Peasant Economy: Women in Colonial Harayana≫. A:
Women and social reform in modern India: a reader
. Indiana University Press, 2008, p. 147?.
ISBN 978-0-253-22049-3
[Consulta: 15 octubre 2011].
- Gupta
, Akhil.
Postcolonial developments: agriculture in the making of modern India
. Duke University Press, 1998, p. 361?.
ISBN 978-0-8223-2213-9
[Consulta: 15 octubre 2011].
- Gupta
, Dipankar.
Political sociology in India: contemporary trends
. Orient Blackswan, 1 gener 1996, p. 70?.
ISBN 978-81-250-0665-7
[Consulta: 15 octubre 2011].
- Jaffrelot
, Christophe
.
India's silent revolution: the rise of the lower castes in North India
. Columbia University Press, 2003.
ISBN 978-0-231-12786-8
[Consulta: 15 octubre 2011].
- Kalika Ranjan Qanungo,
History of the Jats
, Delhi 2003. Editada i anotada per Vir Singh.