Jan Kubi?
(
Dolni Vilemovice
,
24 de juny
de
1913
?
Praga
,
18 de juny
de
1942
) fou un
soldat
txec
de l'exercit
txecoslovac
que participa en l'
Operacio Antropoide
, l'assassinat del Reichsprotektor interi de
Bohemia i Moravia
, el SS-
Obergruppenfuhrer
Reinhard Heydrich
.
Jan Kubi? va neixer el 1913 a Dolni Vilemovice,
Moravia
(aleshores territori d'
Austria-Hongria
i actualment a la
Republica Txeca
). Jan va ser
Boy Scout
.
[1]
[2]
Despres de fer el servei militar va romandre a l'exercit com a oficial sense desti i va assolir el grau de sergent.
A l'inici de la
Segona Guerra Mundial
, el juny de 1939, va passar a
Polonia
i d'alla a
Franca
on va ser incorporat a
Agde
, com molts altres txecoslovacs, a la
Legio Estrangera
. Va lluitar durant la retirada de l'exercit aliat i va ser condecorat amb la
Creu de Guerra francesa
. Despres de la derrota va passar al
Regne Unit
, on va formar part de la brigada d'infanteria de 'Txecoslovacs Lliures' estacionada a Cholmondeley Castle, al
Cheshire
i va rebre entrenament com a paracaigudista.
L'Operacio Antropoide
[
modifica
]
Jan Kubi? va ser un dels dos voluntaris (un txec ? ell mateix - i un eslovac ?
Jozef Gab?ik
) encarregats de dur a terme l'
Operacio Antropoide
. De fet, Kubi? va ser designat a proposta de Gab?ik en substitucio del sergent txec Karel Svoboda, que havia patit una lesio durant l'entrenament.
L'operacio, ideada pel president txecoslovac a l'exili,
Edvard Bene?
i el cap dels seus serveis d'intel·ligencia, el General
Franti?ek Moravec
,
tenia com a objectiu assassinar el SS-
Obergruppenfuhrer
Reinhard Heydrich
, Reichsprotektor de
Bohemia i Moravia
. Heydrich, a mes d'ostentar aquest carrec, en el qual va guanyar-se els malnoms de "
Carnisser de Praga
", "
Bestia Rossa
" i "
El
Botxi
", era la ma dreta de
Heinrich Himmler
, cap de l'
Oficina Principal de Seguretat del Reich
i el principal arquitecte de la
Solucio final
per a l'extermini dels jueus.
Despres d'un entrenament exhaustiu en diversos indrets de la Gran Bretanya,
ell i
Jozef Gab?ik
van volar cap a Txecoslovaquia el 28 de desembre de 1941 a la nit, compartint vol amb cinc soldats mes de l'exercit txecoslovac a l'exili, els escamots Silver A i Silver B amb missions diferents i ignorant cada equip la missio dels altres. Gab?ik i Kubi? van saltar amb paracaigudes el 29 de desembre cap a les 2h de la matinada prop de Praga i no, com era previst, a la zona mes segura de
Pilsen
. La causa de l'error va ser una nevada recent que emmascarava els punts de referencia i que va dificultar l'orientacio dels pilots.
Un cop a Praga, es van posar en contacte amb algunes families, entre les quals destaca la familia Moravec, i organitzacions anti-nazis que els van ajudar durant la preparacio de l'atemptat.
El 27 de maig de 1942, a 2/4 d'11 del mati, Heydrich es va desplacar com cada dia des de la seva residencia a
Panenske B?e?any
al
castell de Praga
, amb retard respecte a l'horari habitual. Com feia tot sovint, viatjava sense escorta en un
Mercedes-Benz
descobert sense blindar. Gab?ik i Kubi? l'esperaven a la parada de tramvia de la corba propera a l'hospital Bulovka, al barri
Praga 8
-
Libe?
. Quan el cotxe de Heydrich va reduir velocitat a causa de la corba, Gab?ik s'hi va plantar al davant per disparar, pero la seva metralladora Sten es va encallar. Heydrich, ignorant l'amenaca que representava Kubi? al seu darrere, va fer aturar el vehicle per disparar a l'atacant. Kubi? va aprofitar per llancar una granada antitancs modificada, que va explotar a l'aire, poc mes amunt del flanc dret del Mercedes.
La metralla, despres de travessar la carrosseria posterior dreta del vehicle i el seient del copilot va impactar el cos de Heydrich, introduint-hi bocins de metall i fibres del farcit del seient. Kubi? tambe va resultar ferit per la metralla. Heydrich, aparentment il·les, va voler perseguir Gab?ik que fugia en bicicleta, pero es va esfondrar de seguida. El conductor, SS-
Oberscharfuhrer
Klein, que havia comencat a perseguir Kubi?, va tornar per ajudar-lo. Heydrich li va ordenar que captures Gab?ik, cosa que no va aconseguir, ja que aquest, despres d'una persecucio pels carrerons del barri, es refugia en un portal, li va disparar dues vegades amb el revolver i el va ferir.
[12]
Kubi?, al seu torn, va poder arribar a un pis franc on un metge lligat a la resistencia li va curar les ferides. Kubi? i Gab?ik quedaren convencuts que havien fracassat. Heydrich va ingressar a l'hospital Bulovka, on va ser operat i va evolucionar favorablement. Pero va patir una
septicemia
, probablement causada per les fibres del seient, que li va causar la mort el 4 de juny de 1942 al mati.
Recerca dels paracaigudistes i repressio
[
modifica
]
Kubi? i Gab?ik s'amagaren primer amb dues families de Praga i despres es refugiaren a l'
Esglesia Karel Boromejsky
, ortodoxa, junt amb altres paracaigudistes.
La investigacio va determinar rapidament que l'accio havia estat organitzada amb participacio britanica i havia comptat amb suport de la resistencia local. Tanmateix, la Gestapo i les SS van ser incapaces d'identificar els executors ni qui hi havia col·laborat. Aixo va desfermar una repressio brutal, com al poble de
Lidice
amb l'assassinat massiu dels habitants i l'arranament posterior de les cases.
El 16 de juny,
pero,
Karel ?urda
, membre d'un altre escamot de paracaigudistes, el grup
Out Distance
, va delatar totes les persones que coneixia relacionades amb l'operacio Antropoide i amb la resistencia, cobrant una recompensa de mig milio de
Reichsmarks
. La seva delacio va implicar immediatament la detencio i tortura de la familia Moravec i va conduir els alemanys a l'esglesia. El 18 de juny
van desplacar-hi 700 membres de la Gestapo i les SS. Jan Kubi?, el Tinent Adolf Opalka, cap del grup
Out Distance
i un altre paracaigudista, parapetats al cor, van impedir-los l'entrada a l'esglesia durant dues hores fins que van morir en el combat o, en el cas de Jan Kubi?, immediatament despres a causa de les ferides. Quatre resistents mes, entre ells Jozef Gab?ik, refugiats a la cripta, van resistir-hi encara cinc hores, repel·lint tots els atacs. Per desallotjar-los o ofegar-los, els alemanys hi van desplacar una unitat de bombers i van intentar inundar la cripta, pero els paracaigudistes van frustrar els seus intents. Finalment, en esgotar les municions, es van suicidar abans de caure en mans dels nazis.
Els alemanys van fer pagar als txecs el seu fracas en no poder capturar vius els paracaigudistes malgrat els mitjans abocats: van repetir les matances i destruccions de Lidice amb el poble de Le?aky, on hi havia una emissora de la resistencia que havia estat denunciada per Karel ?urda
i van detenir, torturar i assassinar o deportar al camp d'extermini de
Mauthausen
les persones denunciades per ell, les que van poder relacionar amb l'atemptat i ciutadans triats a l'atzar. Entre els assassinats nomes un 21% estaven relacionats directament amb la resistencia.
En la repressio varen perdre la vida membres de l'Esglesia Ortodoxa acusats de col·laborar amb els amagats a Sants Ciril i Metodi, entre els quals el mateix bisbe ortodox
Gorazd
. Tambe van morir la xicota de Jan Kubi?, Anna Malinova i els familiars de tots els paracaigudistes amagats. Nomes se salvaren les germanes de Jozef Gab?ik i les seves families, que vivien a Eslovaquia i no estaven directament a l'abast de la Gestapo.
[20]
D'altra banda, Antropoide va ser l'unica operacio aliada en tota la guerra que va aconseguir assassinar un alt jerarca nazi.
[20]
Tant aquest fet com la sagnant repressio van conduir el Regne Unit i Franca a revocar l'
acord de Munic
pel qual havien acceptat la incorporacio a Alemanya de la regio txeca dels
Sudets
.
Reconeixements
[
modifica
]
Les pel·licules
Hangmen Also Die!
(1943),
Hitler's Madman
(1943),
The Silent Village
(1943),
Atentat
(1964),
Operacio Trenc d'Alba
(1975),
Lidice
(2011),
Operacio Anthropoid
(2016) i
The Man with the Iron Heart
(2017) tracten sobre l'afer.
- ↑
Knobel
, Bruno.
Das große Abenteuer Lord Baden-Powells
(en alemany). Zuric: Polygraphischer Verlag AG Zurich, 1962, p. 232.
- ↑
≪
Skauting-Historie
≫ (en txec). Verejnost.Skaut.cz. [Consulta: 23 setembre 2007].
- ↑
Burgess
, Alan.
Seven Men At Daybreak
(en angles). Bantam Books, 1983, p. 160.
ISBN 0-553-23508-7
.
- ↑
20,0
20,1
Binet
, Laurent.
HHhH
. Barcelona: Edicions de 1984, 2011 (Mirmanda).
ISBN 978-84-92440-67-2
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Burian
, Michal;
Kni?ek
, Ale?;
Rajlich
, Ji?i;
Stehlik
, Eduard. Ministeri de defensa de la Rebublica Txeca.
Assassination
(pdf) (en angles). Praga: Rut Avis, 2002.
ISBN 80-7278-158-8
[Consulta: 13 juliol 2013].