James Forten
(
Filadelfia
, 2 de setembre de 1766 - 4 de marc de 1842) fou un
abolicionista
i un empresari acabalat.
En el curs de la seva vida va tenir diversos treballs: dentista, pastor religios, milicia i artesa de mobles.
Nascut lliure a
Filadelfia
(
Pennsilvania
, va assistir a l'
African School
, que era gestionada per l'abolicionista
Anthony Benezet
i que fou fundada pels
quaquers
per als infants negres lliures. Despres de la mort del seu pare Thomas,
[1]
Forten va comencar a treballar als set anys per a ajudar a la seva mare Margaret i a la seva germana gran Abigail,
[2]
primer com netejador de xemeneies i despres va comencar un negoci d'alimentacio. La seva mare va insistir que continues a l'escola almenys dos anys mes.
[3]
Forten va deixar l'escola per a treballar a temps complert als nou anys. La seva primera experiencia laboral fou per a ell molt important durant la resta de la seva vida.
Als 15 anys, durant la
Guerra d'Independencia dels Estats Units
, Forten va treballar a la nau
corsaria
Royal Louis
, en la que va inventar un dispositiu per a millorar la maniobrabilitat de les veles de les naus.
[4]
Jugava a bitlles amb el fill del capita Beasley,
[5]
amb qui era molt amic, quan la nau fou capturada. Gracies a aquesta amistat James no es va veure reduit a l'
esclavitud
, si no que fou tractat com un presoner de guerra regular i fou transferit a la nau carcellera anglesa
Jersey
.
[6]
Despres de la guerra va esdevenir aprenent de constructor de veles. El 1786 va esdevenir cap d'oficina. Al cap de poc, Forten va invertir diners a l'empresa que treballava i amb els actius que en va treure va arribar a ser un dels homes negres mes rics de l'America post-colonial.
Amb l'ajuda del reverend
Richard Allen
i d'Absalom Jones va allistar a uns 2500 homes negres a la Guardia de
Filadelfia
a la
Guerra Anglo-Americana de 1812-1815
.
Activisme politic i social
[
modifica
]
Forten utilitza la seva riquesa que havia acumulat com industrial per a donar suport al
sufragi femeni
i sobretot per la causa dels drets dels
afroamericans
. Creia que els negres havien de treballar per a millorar la seva situacio als Estats Units i que els seus drets havien de ser els mateixos que els dels blancs.
- "Ja al
1800
va firmar una peticio al Congres dels Estats Units perque s'aproves l'abolicio del comerc d'esclaus i la modificacio de la
Fugitive Slave Law
del 1793.
[7]
Va escriure
Series of Letters by a Man of Color (cartes d'un home negre) per oposar-se al disseny de lleis del Senat de Pennsilvania que limitava la immigracio dels negres a l'Estat, dirigit als fugitius esclaus del sud".
[8]
Forten i el reverend Allen van treballar junts per a fer la primera
Convention of Color
el
1817
. Aquesta organitzacio donava suport la fugida d'esclaus negres cap al
Canada
pero s'oposa a la seva repatriacio a l'
Africa
. Forten no creia que els afroamericans haguessin de deixar el territori "propi" i estava en contra de les activitats de la
Societat Americana de Colonitzacio
(que treballava per la repatriacio a Africa). Forten era part del nombros grup que s'oposava a aquesta organitzacio i va organitzar protestes contra aquesta associacio.
[9]
[8]
Tambe estava particularment en contra de la politica dels britanics de re-assentament dels veterans lleials de la
Guerra d'Independencia dels Estats Units
a
Sierra Leone
.
- "Al
1817
, Forten i el bisbe de l'Esglesia Episcopal Metodista Africana, Richard Allen van organitzar 3000 negres de Filadelfia per a protestar contra l'activitat de l'
American Colonization Society
, que estava treballant per a realitzar una colonia fora dels Estats Units pels afroamericans".
[3]
La
Revolucio haitiana
(1791-1804)
[10]
feia veure als negres americans una avantatjosa eventual emigracio cap a aquesta illa, quan va assolir la independencia, ja que era una Republica governada pels negres. La seva independencia va introduir moltes disputes complexes entre els negres lliures dels Estats Units. James Forten fou un dels liders negres importants que s'hi posiciona en contra. Creia fermament que els Estats Units havia de concedir un rol de paritat als negres; deia que era molt millor lluitar per una societat igualitaria als Estats Units, que no pas fugir del pais.
Pero Forten no va estar sempre en contra de l'emigracio i del projecte de l'
American Colonization Sociey
d'enviar els negres lliures a Africa. En una ocasio fins i tot la va financar. Paul Cuffee soste tambe que va transportar una trentena de persones a Sierra Leone el 1815. Forten, tot i aixo, canvia d'idea de seguida. Va preferir treballar a favor dels interessos dels afroamericans i va esdevenir un opositor dur de la re-africanitzacio.
[8]
El
1833
, Forten va ajudar a
William Lloyd Garrison
i a
Robert Purvis
a crear la
Societat Antiesclavista Estatunidenca
. Hi va contribuir economicament, aixi com va publicar articles a la revista de Garrison
The Liberator
.
El
2002
,
Molefi Kete Asante
va inscriure a James Forten a la llista dels 100 afroamericans mes importants de la historia.
[11]
Matrimoni i familia
[
modifica
]
Forten es va casar dues vegades; la seva primera muller, Martha "Patty" Beatty
[12]
va morir el 1804 pocs mesos despres del matrimoni. El 1806 es va casar amb Charlotte Vandine (1785-1884), amb la qual van tenir nou fills.
Els seus fills, James Jr i Robert van continuar en els negocis del seu pare de la veleria.
El seu fill Robert va esdevenir un energic activista contra l'esclavitud. Les seves filles Harriet i Sarah Louisa es van casar amb els germans, tambe abolicionistes, Robert i Joseph Purvis respectivament. La seva filla Margaretta va esdevenir una militant de la
Female Anti-Slavery Society
de Filadelfia el 1845.
La seva neboda Charlotte Forten Grimke fou tambe una destacada poetessa, mestra i abolicionista.
- "Quan James Forten va morir, va deixar una familia exemplar, una considerable fortuna i un patrimoni de filantropia i acctivisme que va inspirar generacions de negres de Filadelfia" (Tonya Bolden
[8]
- ↑
Els cognoms dels seus avantpassats en alguns documents es
Fortune
:
| ≪
|
Julie Winch
|
≫
|
| ? p. 12,
Julie_Winch
|
- ↑
Nom d'origen hebreu.
- ↑
3,0
3,1
- ↑
No se'n coneix la seva veracitat. Vegeu:
| ≪
|
Julie Winch
|
≫
|
| ? p. 73,
Julie_Winch
|
- ↑
Beasley
: algunes fonts anomenen
Bazely
. Vegeu
| ≪
|
Julie Winch
|
≫
|
| ? p. 44-46,
Julie_Winch
|
e
- ↑
| ≪
|
Julie Winch
|
≫
|
| ? p. 46,
Julie_Winch
|
- ↑
La
Fugitive Slave Law
obbligava gli schiavi fuggiti da uno stato a ritornarvi.
- ↑
8,0
8,1
8,2
8,3
- ↑
La
Mother Bethel African Methodist Episcopal Church
(o
Mother Bethel A.M.E. Church
) fundada per
Richard Allen
el 1794. A Filadelfia. Coordenades:
39° 56′ 35″ N, 75° 09′ 09″ O
/
39.943056°N
,
75.1525°O
/
39.943056; -75.1525
- ↑
Castaneda Fuertes
, Digna;
de la Nuez
, Ada;
Feijoo
, Alina;
Rubio Garcia
, Aurika.
La revolucion haitiana, 1791-1804
(en castella). Editorial de Ciencias Sociales, 1992.
- ↑
{{{titol}}}
.
ISBN 1-57392-963-8
.
- ↑
Beatty
o
Beatte
. Vedi:
| ≪
|
Julie Winch
|
≫
|
| ? p. 108,
Julie_Winch
|
.
Patty
es un diminutiu comu entre els anglesos de Martha, Matilda i Patricia.
Bibliografia
[
modifica
]
- (angles)
Willard Sterne and Nahra, Nancy. "
Forgotten Americans: Footnote Figures who Changed American History.
" Perseus Books Group, United States, 1998.
ISBN 0-7382-0150-2
.
- (angles)
Winch, Julie.
A Gentleman of Color: The Life of James Forten
. Oxford University Press, 2002.
ISBN 0-19-508691-0
.
- (angles)
Richard Newman, "Not the Only Story in 'Amistad': The Fictional Joadson and the Real James Forten,"
Pennsylvania History
(67, 2000): 218-239.
Enllacos externs
[
modifica
]