Jacques de Molay

Biografia
Naixement	Despres de 1245 Molay
Mort	18 marc 1314 Paris
Causa de mort	Pena de mort  ( Mort a la foguera )
23e Gran mestre de l'orde del Temple
27 abril 1292 ? 18 marc 1314 ←  Thibaud Gaudin
Dades personals
Religio	Catolicisme
Activitat
Ocupacio	cavaller
Orde religios	Orde del Temple
Altres
Condemnat per	heretgia
Cronologia
26 marc 1314	pena de mort  ( ile de la Cite )

Jacques de Molay ( Borgonya , entre 1240 i 1244 - Paris , 18 de marc del 1314 ) fou un noble frances i l'ultim Gran Mestre del Temple . Estigue en el setge d'Acre, pero malgrat la derrota no prengue aquesta com a definitiva i organitza noves campanyes per expulsar els musulmans de Terra Santa. Es nega a la proposta d'unificar les ordes que vetllaven per aquesta mateixa funcio. Inesperadament, a Paris fou acusat d'heretgia i d'induccio a la sodomia, acusacions que no es va prendre seriosament probablement per ser infundades, pero el proces va tirar endavant i mitjancant tortura, fou condemnat a mort.

Origens [ modifica ]

Jacques procedia de familia noble, fill de Joan de Lonvy, senyor de Lonvy , hereu de Mathe i senyor de Rahon , senyoriu del qual depenien moltes altres terres, principalment Molay , que era una parroquia de la diocesi de Besancon . ^[1]

El 1265 , en la ciutat de Beaune es va unir a l'Orde dels Pobres Cavallers de Crist del Temple de Salomo, coneguts comunament com a Cavallers Templers o Orde del Temple, on tenien una comanda . En aquell moment Terra Santa estava sent amenacada pels mamelucs i l'envien com a cavaller en una data imprecisa que devia ser entre el 1266 i el 1271. ^[2]

Gran Mestre del Temple [ modifica ]

Despres de la caiguda d'Acre en el setge del 1291 , en que mori el gran mestre de l'orde, Guillem de Beaujeu , els templers es van replegar a Xipre . Alla van enderrocar el castell templer i el port fou cobert amb la runa per evitar un desembarcament que tingues per objectiu capturar la ciutat. ^[3] En questio de mesos, les ciutats restants en poder dels croats van caure amb facilitat, incloent Sido (14 de juliol), Jaffa (30 de juliol), Beirut (31 de juliol), Tortosa (3 d'agost) i Atlit (14 d'agost). A la primavera del 1292, Thibaud Gaudin , mori prematurament i llavors van escollir Jacques de Molay com a nou gran mestre, el vint-i-trese.

Activitat diplomatica a Europa [ modifica ]

El 1293 desembarca a Marsella i organitza un capitol a Montpeller en que demanava als assistents que fossin mes caritatius i acollidors que mai en les respectives comandes per tal de compensar la mala reputacio que havia suposat la perdua de Terra Santa. ^[4] Despres viatja a Arago per resoldre una disputa patrimonial entre Jaume II i l'orde. Llavors va viatjar a Anglaterra perque Eduard I havia imposat multes al cap dels templers en aquelles terres. ^[5] Tot seguit viatja a Roma on Bonifaci VIII , acabat d'escollir papa, li confirma els privilegis de l'orde i van comentar la necessitat de preparar una nova croada. ^[6] El 1296 va donar a coneixer les seves intencions en un capitol congregat a Arles . Amb el suport dels aragonesos aviat va comencar a traslladar contingent cap a Xipre. En arribar a l'illa va haver d'ensenyar la butlla papal d'exempcions, ja que Enric II de Xipre li exigia el pagament de taxes com si fos un comerciant. ^[7]

Retorn a l'activitat militar [ modifica ]

El 1298 va arribar la noticia que el castell templer de Rocaguillem, situat a Armenia, havia estat atacat. Jacques de Molay i Guillaume de Villaret , gran mestre dels hospitalers, van anar a defensar la placa. ^[8] Ates que els guerrers cristians eren molt inferiors en nombre als musulmans decidiren que seria bo escortar el cap dels mongols de Persia , Mahmud Ghazan , fins a Roma per pactar amb el papa una alianca contra els turcs.

De cami a Armenia, el 1300 , va organitzar una incursio contra els turcs d' Alexandria ^[9] i va deixar una forta guarnicio a l'illa d' Arwad per fer possibles noves expedicions. El solda An-Nassir Muhammad ibn Qalawun , pero, la va fer prendre per assalt el 1302 . ^[10] Alla va caure en mans musulmanes el darrer cap militar templer, fra Dalmau de Rocaberti , a qui va aconseguir rescatar el rei Jaume el Just . Va organitzar, entre 1293 i 1305 , multiples expedicions contra els musulmans del solda mameluc d' Egipte , An-Nassir Muhammad ibn Qalawun.

Retorn a Europa [ modifica ]

A finals del 1306 Jacques rebe carta del nou papa Climent V , que s'havia establert a Franca, per tractar sobre la nova croada. Convocat a un sinode a Poitiers el 6 de juny , Molay es va negar a acceptar el projecte d'unificacio dels ordes militars (projecte Rex bellator , impulsat per fra Ramon Llull ). ^[11] Pel que fa a la reconquesta de Terra Santa, proposa que el papa excomuniques els italians que comerciaven amb els turcs i que convoques una nova croada amb molts mes soldats que les anteriors. ^[2]

La situacio que va trobar en arribar a Franca va ser preocupant, el rei Felip IV havia humiliat i indirectament causat la mort al papa anterior. Aquest rei havia demanat prestecs a l'orde dels templers, que no tornava i, a mes, estava escampant el rumor que els cavallers templers tenien d'amagat comportament depravat i heretic. ^{[12] [13] [14]} Franca estava en una situacio economica delicada, el 1306 el rei va fer devaluar la moneda per segona vegada en poc temps i els ciutadans de Paris es van revoltar. Els templers li van oferir acollida a la seva fortalesa , ja que el palau reial estava en obres. Alla, mogut per l'enveja i l'opinio de consellers sense escrupols com Guillem de Nogaret i el seu confessor Guillem Imbert, devia ordir el pla d'anul·lar l'orde i quedar-se els seus bens per eixugar els deutes de l'Estat. ^[15]

Judici i mort (13-10-1307) [ modifica ]

Jacques de Molay no es va prendre seriosament els rumors que li van arribar: no va tenir en compte unes acusacions que venien principalment d'un home excomunicat pel papa com era Guillem de Nogaret i d'un membre expulsat de l'orde dels templers, Esquiu de Floryan? ^[16] El 14 de setembre, Felip va aprofitar els rumors i certes investigacions per iniciar la seva accio contra els templers, enviant una ordre secreta als seus agents arreu de Franca per dur a terme una detencio massiva de tots els templers. La idea de Felip era detenir els templers i confiscar els seus bens per aixi incorporar la seva riquesa al Tresor Reial apart d'alliberar-se de l'enorme deute que tenia amb l'Orde. El dia 12 d'octubre de 1307 Molay va acudir a Paris on va ser portador del feretre en el funeral de Caterina de Courtenay , esposa del germa del rei, Carles I de Valois . A la matinada del divendres 13 d'octubre de 1307, en una incursio de l'exercit reial, Molay i seixanta dels seus cavallers germans templers van ser arrestats. Felip va fer que els templers fossin acusats d'heretgia i molts altres carrecs inventats, la majoria dels quals eren identics als carrecs que anteriorment havien anotat els agents de Felip contra el Papa Bonifaci VIII . ^[17]

Molay, com els seus companys, va ser sotmes a tortures dins la Gran Torre fins que al cap de deu dies va admetre alguns dels carrecs: confessa haver apostatat en el moment del seu ingres en l'orde pero va negar haver induit companys a la sodomia. ^[17] Llavors va ser posat en mans de la Inquisicio . El papa envia una carta queixant-se no tan sols pel tracte que havia donat als detinguts sino perque s'havia atorgat una competencia que no tenia. En el fons, Climent V tenia por d'acabar agredit pel rei frances, com havia passat amb el seu antecessor, i va permetre que la Inquisicio portes el cas. ^[18] Aquest tribunal, com de costum, no va investigar les acusacions i es va limitar a recollir declaracions de testimonis, ja fossin falsos o no, que corroboressin les acusacions. No obstant aixo, el papa envia dos cardenals a interrogar Jacques de Molay, el qual va dir que la seva confessio havia estat fruit de la tortura i es va declarar innocent de tots els carrecs. Llavors el papa decidi acabar amb el proces, pero Felip s'hi va negar. ^{[19] [20]}

L'agost del 1308 fou absolt pels cardenals i restituit en el si de l'Esglesia. Pero el proces contra els templers seguia i un any mes tard, el 26 de novembre del 1309 va ser cridat a declarar en presencia de Nogaret, el qual l'acusa d'heretgia en llati. Ell va al·legar que no sabia prou llati per defensar-se correctament i que nomes acceptava ser interrogat pel papa. ^[21] El desembre del 1313 el papa forma una comissio de tres cardenals per jutjar-lo, juntament amb Hugues de Pairaud, mestre templer a Franca, Geoffroy de Gonneville, mestre a Aquitania i Poitou i Geoffroy de Charnay, mestre a Normandia . Aquesta vegada, pero, no va tenir el suport del papa que temia ser ell l'acusat ^[a] i va preferir creure's la declaracio acusatoria d'Oliver de Penna, un testimoni obviament comprat, ja que va poder fugir de la preso l'endema de la seva declaracio. ^[23] Jaques i Geoffroy de Charnay insistiren en la seva innocencia, per tant el jurat condemna els altres dos a un empresonament de per vida, mentre que ells foren enviats a la foguera, sentencia que es porta a terme aquell mateix dia a l'illa dels Templers ^[b] . Jacques accepta el seu desti i tan sols demana que el deixessin resar abans de morir. ^[24] Segons un testimoni florenti, uns religiosos van recollir el que quedava dels seus ossos i cendres i els van portar a Terra Santa. ^[25]

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Barber , Malcolm. The New Knighthood: A History of the Order of the Temple . Cambridge: Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-42041-5 .  
• Beck , Andreas. El fin de los templarios . Peninsula, 1996. ISBN 84-297-4134-8 .  
• Demurger , Alain. Jacques de Molay : Le crepuscule des Templiers . Payot, 2014.  
• Dillon , Charles Raymond. Templar Knights and the Crusades (en angles). Universe, 2005.  
• Frale , Barbara. L'ultima bataglia dei Templari . Viella, 2001.  
• Jackson , Peter. The Mongols and the West, 1221-1410 (en angles). Pearson Education, 2005. ISBN 0582368960 .  

Precedit per: Theobald Gaudin

Gran Mestre 1293 - 1314

Succeit per: "Extincio de l'Orde el 1314"

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Jacques de Molay