Jacques Leon Clement-Thomas

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJacques Leon Clement-Thomas

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (fr) Jacques Leon Clement-Thomas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 31 desembre 1809 Modifica el valor a Wikidata
Liborna (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Mort 18 marc 1871 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
rue du Chevalier-de-La-Barre (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Homicidi Modifica el valor a Wikidata ( Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura cementiri de Pere-Lachaise , 4 (1875?) 48° 51′ 39″ N, 2° 23′ 29″ E  /  48.86082°N , 2.391401°E  / 48.86082; 2.391401
Grave of Lecomte & Clement-Thomas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional Gironda
23 abril 1848 ? 26 maig 1849
Prefect of Gironde (en) Tradueix
1848 ? 1848 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Paris Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio politic , militar , oficial , alt carrec Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militar general Modifica el valor a Wikidata
Conflicte Jornades de Juny i guerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Familia
Parents Clement Thomas ( nebot ) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10350117 Modifica el valor a Wikidata
Assassinat dels generals Clement-Thomas i Lecomte (fotomuntage d'Eugene Appert).

Jacques Leon Clement-Thomas ( Liborna , 1809 [1] - Montmartre , 18 de marc de 1871 ) fou un politic i militar frances , general de l' exercit de Franca , [2] assassinat per la Guardia Nacional de la Comuna de Paris .

Trajectoria militar i politica [ modifica ]

Clement-Thomas s'incorpora a l'exercit com a voluntari als vint anys. [2] Com a militar jove de tendencies republicanes fou implicat en diverses trames (inclosa la de Luneville ) durant la Monarquia de Juliol . Detingut el 1835, aconseguir escapar de la preso de Sainte-Pelagie de Paris . [3]

Exiliat a Anglaterra , torna l'any 1837 a Franca despres de l'amnistia als delinquents politics i col·labora amb el periodic Le National , l'organ de la majoria "burgesa republicana". Clement-Thomas era partidari de la Segona Republica Francesa . [3] i fou elegit a l'Assemblea Constituent el 1848 com a membre de la Gironda . Quan esclata la revolta de juny de 1848 fou posat al comandament de la Guardia Nacional del Sena , que reprimi durament als treballadors revoltats dels Tallers Nacionals. A l'Assemblea Legislativa de 1849 no fou escollit diputat.

Clement-Thomas s'oposa al cop d'estat del 2 de desembre de 1851 de Napoleo III i intenta en va alcar la Gironda contra el cop d'estat. Durant el Segon Imperi Frances , s'exilia a Belgica i Luxemburg . [4] [5]

Clement-Thomas torna a Paris despres de la proclamacio de la Tercera Republica Francesa [6] el 4 de setembre de 1870. El Govern de Defensa Nacional el torna a nomenar comandant en cap de la Guardia Nacional del Sena durant el setge de Paris . [6] Participa en el desastros intent de ruptura de Buzenval el 20 de gener de 1871 i renuncia al seu comandament el 13 de febrer.

Execucio [ modifica ]

Durant l' Alcament del 18 de marc de 1871 , vestit de civil, recorregue les barricades de Montmartre. [7] En un moment donat fou reconegut i envoltat per la multitud, llencat sobre el cadaver del general Claude Lecomte , qui havia estat linxat pocs minuts abans, i finalment tambe assassinat. Els seus cossos quedaren exposats al lloc de l'assassinat durant dos dies, concretament a la rue des Rosiers (actualment, rue du Chevalier-de-la-Barre). El doctor Guyon, que despres examina els cossos, troba quaranta bales al cos de Clement-Thomas i nou bales a la part posterior de Lecomte. [8] [9]

La llegenda que un escamot afusella de forma ordinaria als dos generals fou un invent [10] basat en una fotografia escenificada pel fotograf Eugene Appert , que fou realitzada al juny, tres mesos despres. [11] Fins i tot hi hague una produccio de teatre activista ( La Commune, drame historique , 1908), que retrata un pseudo-judici als dos generals abans de l'execucio. [12]

Referencies [ modifica ]

  1. Jouin , Henri Auguste. La sculpture dans les cimetieres de Paris (en frances). Macon: Protat freres, 1898, p. 53.  
  2. 2,0 2,1 L'Illustration europeenne , any 1, exemplar 21, Brussel·les, 8 abril 1871, pag. 168 (frances)
  3. 3,0 3,1 Robert , Adolphe; Cougny , Gaston. Edgar Bourloton editor. Dictionnaire des parlementaires francais... : depuis le 1er mai 1789 jusqu'au 1er mai 1889.... (en frances). vol. 5. Gallica, p. 413.  
  4. Autoria Diversa, 1875 , p. 281, Exile de la France, il vint dans la Grand-Duche... [Exiliat de Franca, vingue al Gran Ducat].
  5. Sektkellerei Schloss Moestroff ≫ (en frances). Industriegeschicht vu Letzebuerg. ≪Clement-Thomas loue/achete? le chateau de Bollendorf de 1867-1870. Il retourne a Paris en 9/1870 apres la proclamation de la Republique. [Clement-Thomas lloga/compra? el castell de Bollendorf des de 1867 a 1870. Retorna a Paris el setembre de 1870 despres de la proclamacio de la Republica]≫
  6. 6,0 6,1 Autoria Diversa, 1875 , p. 282.
  7. Trochu , Louis-Jules. Œuvre posthume (en frances). vol. 1. Tours: A. Mame et fils, 1986, p.  53 [Consulta: 19 marc 2020].  
  8. Milza, 2009 , p. 19.
  9. Gluckstein , Donny. Paris Commune: A Revolution in Democracy (en angles). Haymarket Books, 15 gener 2014, p. 231.  
  10. Archive: Photographs of the Paris Commune ≫ (en angles). Musee-Orsay.fr, 05-12-2008. ≪the first political photomontages appeared, with evocative titles - Crimes of the Commune (Eugene Appert), Martyrs of La Roquette (Hippolyte Vauvray) - faked pictures, with an anti-communard purpose, reconstructions after the event of episodes from the Commune with the help of actors in costume, highlighting mostly the executions of hostages by insurgents in May 1871.≫
  11. Tillier , Bertrand. La Commune de Paris, revolution sans images?: politique et representations dans la France republicaine (1871-1914) (en frances). Ceyzerieu : Editions Champ Vallon, 2004, p. 68. ISBN 9782876733909 . ≪c'est au debut du mois du juin 1871 que Eugene Appert entreprit sa serie de photomontages des Crimes de la Commune≫  
  12. La Commune, drame historique (1908) ≫ (en frances). TheatresPolitiques.fr. [Consulta: 19 marc 2020].

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Jacques Leon Clement-Thomas