John Young Stewart
(
Dumbartonshire
,
Escocia
,
11 de juny
de
1939
) mes conegut com a
Jackie Stewart
,
pilot de formula 1
britanic, campio del mon
1969
,
1971
i
1973
.
[1]
Va correr per a les escuderies
B.R.M
,
Matra
i
Tyrrell
. Va participar en 99 Grans Premis, aconseguint 27 victories que li van significar un record fins que
Alain Prost
ho va superar el
1987
.
Va dirigir la seva escuderia,
Stewart Grand Prix
entre els anys
1997
i
1999
, juntament amb el seu fill, abans de vendre-la a Ford, que li va canviar el nom a
Jaguar Racing
. Va liderar la lluita per la seguretat dintre de la F1 en els 60 introduint el casc envolupant. El
1966
el pilot angles
Graham Hill
li va salvar la vida al
circuit de Spa-Francorchamps
al rescatar-lo del seu cotxe en flames.
Comencaments
[
modifica
]
Stewart va neixer al poble escoces de Milton (
West Dunbartonshire
) l'11 de juny de 1939, al si d'una familia que es dedicava al mon del motor, de manera que Stewart es va sentir atret a tot allo referent a l'automobilisme. Els seus pares tenien una botiga on venien automobils
Jaguar
. D'aquesta manera, Jackie va aprendre des de ben petit al garatge de la botiga. A mes el seu germa gran, Jimmy, era pilot de carreres i era reconegut als circuits de la ciutat.
Jackie Stewart va comencar amb els automobils pel fet que a l'escola li anava malament perque tenia
dislexia,
,
[2]
pero llavors no se la van diagnosticar. D'aquesta manera va anar passant la seva adolescencia als tallers.
Quan ho va trobar Ken Tyrrell, va saber de les seves virtuts i va decidir contractar-ho, ja que
Ken Tyrrell
tenia un equip de Formula Junior, on alla va anar guanyant carreres i fama. En 1964, va guanyar set de les deu carreres de la Formula 3 Britanica BARC amb Tyrrell.
Si be va signar amb BRM al costat de
Graham Hill
en 1965, un contracte que li va reportar 4,000 ￡, la seva primera carrera en un monoplaca de
Formula 1
va ser per a
Lotus
, com a suplent d'un lesionat
Jim Clark
, al
Gran Premi de Rand
, una carrera dividida en dues manegues que no era part del campionat mundial el desembre de 1964. Despres de classificar-se a la
pole position
, el Lotus va trencar a la primera manega, pero va guanyar la segona i va aconseguir la volta rapida. En el seu debut al Campionat Mundial de F1 a Sud-africa, va acabar sise. La seva primera gran victoria en una competencia va arribar al
BRDC International Trophy
(fora del campionat) a finals de la primavera, i abans de final d'any va guanyar la seva primera cursa una carrera puntuable a Monza, lluitant roda a roda amb el P261 del company d'equip Hill. Stewart va acabar la seva primera temporada amb una victoria i quatre podis mes (tres segons i un tercer), aixi com un tercer lloc al Campionat Mundial de Pilots.
Despres del seu comencament prometedor l'any anterior, la
temporada 1966
i la
de l'any 1967
no van ser bons anys per a Stewart. Els BRM H16 de tres litres no eren fiables, encara que Stewart va guanyar el
Gran Premi de Monaco de 1966
en un automobil amb motor de dos litres. L'esdeveniment mes significatiu va ser el seu accident al
Gran Premi de Belgica de 1966
al
circuit de Spa-Francorchamps
, que va provocar que es perdes la seguent carrera i va desencadenar la seva campanya per millorar la seguretat a la F1. Despres d'una temporada 1967 en que va abandonar en gairebe totes les curses, va marxar de l'equip.
Matra International
[
modifica
]
Stewart sobre el seu Matra MS 84, a Nurburgring 1969.
Per a la
temporada 1968
en la Formula 1, es va canviar a l'equip
Matra International
de
Ken Tyrrell
, on conduia un
Matra MS10
-
Cosworth
. Despres de la primera carrera, se'n va perdre dos a causa d'un accident a la
Formula 2
. La seva primera victoria de la temporada va ser sota una forta pluja a
Gran Premi dels Paisos Baixos de 1968
al
circuit de Zandvoort
. Va seguir una altra victoria sota la pluja i la boira a
Nurburgring
, on va guanyar per un marge de quatre minuts. Tambe va guanyar el
GP dels EUA
disputat al
circuit de Watkins Glen
, pero no va puntuar al
Gran Premi de Mexic de 1968
, per la qual cosa va perdre el titol de pilots davant Hill.
L'any 1969, conduint el
Matra MS80
, Stewart va tenir diverses carreres en que va dominar completament a l'oposicio, com guanyar per mes de dues voltes al
Gran Premi d'Espanya de 1969
disputat a
Montjuic
. Va guanyar amb un minut d'avantatge a
Clemont-Ferrand
i per mes d'una volta al
Gran Premi de Gran Bretanya de 1969
disputat al
circuit de Silverstone
. Amb victories addicionals a
Kyalami
,
Zandvoort
i
Monza
, Stewart es va convertir en campio mundial. Fins al 2005, va ser l'unic pilot que va guanyar el campionat en un automobil construit per un constructor frances i encara es l'unic pilot a guanyar el campionat mundial en un automobil construit a Franca (els Renault de 2005 i 2006 van ser construits al Regne Unit), aixi com en un automobil inscrit per un equip privat. Tambe aquest any, Stewart va liderar almenys una volta de cada Gran Premi del Campionat Mundial i continua sent l'unic pilot a aconseguir aquesta gesta.
Per a la
temporada 1970
, Matra va insistir a usar els seus propis motors V12, mentre que Tyrrell i Stewart volien continuar amb Cosworth i mantenir la seva connexio amb Ford, la qual cosa entrava en conflicte amb les connexions recents de Matra amb Chrysler. Tyrrell va decidir construir el seu propi automobil i, mentrestant, va comprar un xassis de
March Engineering
; Stewart va portar el 701-Cosworth a la victoria a la
Carrera de Campions
disputada a Brands Hatch (fora del campionat) i al
GP d'Espanya
, pero el desenvolupament de l'automobil es va estancar i aviat va ser superat pel nou
72
de l'equip
Lotus
. El nou
Tyrrell 001
-Cosworth va apareixer a l'agost. Va patir problemes, pero es va mostrar prometedor. Tyrrell va continuar sent patrocinat per la companyia de combustible francesa Elf, i Stewart va correr en un automobil pintat de blau escoces durant molts anys.
John Surtees i Stewart, a Zandvoort 1971.
Stewart va guanyar el
Campionat Mundial de Formula 1
de l'any 1971 usant el
Tyrrell 003
-Cosworth, guanyant
Espanya
,
Monaco
,
Franca
,
Gran Bretanya
,
Alemanya
i
Canada
. Tyrrell va ser l'equip a vencer i cap altre va tenir el rendiment o la consistencia per lluitar pel titol. El subcampio va ser
Ronnie Peterson
de
March
, qui va sumar poc mes de la meitat dels punts de Stewart.
Francois Cevert
, en la seva primera temporada completa amb Tyrrell, va finalitzar tercer amb una victoria.
L'estres de les carreres durant tot l'any i en diversos continents eventualment va causar problemes medics a Stewart. Va guanyar el campionat mundial de 1971 malgrat tenir
mononucleosi
i creuar l'Ocea Atlantic 186 vegades a causa de compromisos amb els mitjans als Estats Units.
[3]
Durant la
temporada 1972 de Formula 1
es va perdre el
Gran Premi de Belgica
a Nivelles a causa d'una
gastritis
. Aixi i tot, va guanyar els Grans Premis de
Argentina
,
Franca
,
Gran Premi dels Estats Units de 1972
i
Canada
, per quedar segon darrere d'
Emerson Fittipaldi
(
Lotus
) en la classificacio de pilots.
L'escoces tornara a repetir triomf al mundial la
temporada 1973
retirant-se just despres del
GP dels EUA
disputat a Watkins Glen, en que el seu company Cevert va perdre la vida, fet que el va afectar profundament i va motivar la seva retirada d'aquesta carrera i de l'activitat com a pilot, just abans de completar cent curses llargues.
Stewart a Zandvoort 1973.
Tot i que havia decidit retirar-se, va guanyar a
Sud-africa
,
Belgica
,
Monaco
i
Paisos Baixos
. La seva ultima i 27a victoria va arribar a
Nurburgring
amb un 1-2 per a Tyrrell. ≪Res em va donar mes satisfaccio que guanyar a Nurburgring encara que, malgrat aixo, sempre vaig tenir por≫. Stewart va dir mes tard. Despres de l'accident fatal del seu company d'equip Francois Cevert a la practica per al Gran Premi dels Estats Units de 1973 a Watkins Glen, Stewart es va retirar una carrera abans del previst i es va perdre iniciar el seu Gran Premi numero 100. Stewart ja havia guanyat el Campionat de Pilots al Gran Premi d'Italia dues curses abans.
Emerson Fittipaldi
va ser el seu principal rival, qui va ser lider del campionat fins al
GP de Franca
, la vuitena carrera.
Stewart va mantenir el record de mes victories d'un pilot de Formula 1 (27) durant 14 anys fins que
Alain Prost
el va superar el 1987, i el record de mes victories d'un pilot britanic de Formula U durant 19 anys fins que
Nigel Mansell
va guanyar el
Gran Premi de Gran Bretanya del 1992
. En el seu treball de comentarista per a l'emissora de carreres
Channel 9
durant una carrera de 1988, Stewart va dir que li havien preguntat en nombroses ocasions si no estava content per perdre el seu record davant Prost, i va continuar dient que estava felic que el seu record havia estat pres per algu del seu calibre, ja que creia que era el millor pilot de Formula 1.
Protestes sobre la seguretat
[
modifica
]
Al
Circuit de Spa-Francorchamps
, disputant el
GP de Belgica
de la
temporada 1966
, Stewart va sortir-se de la pista mentre conduia a 266 km/h sota una forta pluja i va xocar contra un pal de telefon i un cobert abans de descansar en una granja. La seva columna de direccio va immobilitzar-li la cama, mentre que els tancs de combustible trencats van buidar el contingut a la cabina. No hi havia assistents per treure'l, ni hi havia eines adequades disponibles i Stewart va ser rescatat pels seus col·legues
Graham Hill
i
Bob Bondurant
, els qui tambe s'havien estavellat prop. No hi havia metges ni instal·lacions mediques a la pista, i van col·locar Stewart al llit d'una camioneta, on va estar fins que va arribar una ambulancia. Primer va ser traslladat al centre de primers auxilis de la pista, on va esperar en una llitera, que va ser col·locada en un terra sembrat de burilles i altres deixalles. Finalment, una altra ambulancia el va recollir, pero el conductor de l'ambulancia es va perdre conduint a un hospital a
Lieja
.
[4]
Finalment, un avio privat va portar Stewart de tornada al Regne Unit per rebre tractament.
Despres del seu accident a Spa, Stewart es va convertir en un obert defensor de la seguretat a les carreres. Mes tard, va explicar: ≪Si tinc algun llegat per deixar l'esport, espero que es vegi com una area de seguretat perque quan vaig iniciar, les anomenades precaucions i mesures de seguretat eren diaboliques≫.
[5]
Stewart va fer campanya amb
Louis Stanley
(cap de
BRM
) per millorar els serveis d'emergencia i millors barreres de seguretat al voltant de les pistes. ≪Estavem competint en circuits on no hi havia barreres davant dels boxs, i el combustible era tirat als bidons al pit lane. Un monoplaca podia xocar facilment contra els boxs en qualsevol moment. Era ridicul≫.
[6]
Com a mesura provisional, Stewart va contractar un metge privat perque estigues en totes les seves carreres i va col·locar una
clau anglesa
a l'eix de direccio del seu BRM, per utilitzar-la en cas que fos necessari novament. Stewart va pressionar per l'us obligatori del cinturo de seguretat i els cascos integrals per als conductors, que s'han convertit en omissions impensables per a les carreres modernes. De la mateixa manera, va pressionar els propietaris de pistes perque les modernitzessin, inclosa l'organitzacio de boicots de carreres per part dels pilots a Spa-Francorchamps el 1969,
Nurburgring
el 1970 a la qual es va unir el seu amic proper
Jochen Rindt
i al de
Zandvoort
el 1972 fins que es van millorar les barreres, les arees d'escapatoria, els equips de bombers i les instal·lacions mediques.
Alguns pilots i membres de la premsa creien que les millores de seguretat per les quals advocava Stewart restaven valor a l'esport, mentre que els propietaris de pistes i els organitzadors de carreres es resistien als costos addicionals. ≪Hauria estat un campio mundial molt mes popular si sempre hagues dit el que la gent volia escoltar. Podria haver mort, pero definitivament mes popular≫, va dir Stewart mes tard.
[7]
Despres de la seva retirada el 1973, Stewart va continuar treballant per millorar la seguretat en l'automobilisme. Cinc anys despres, el dirigent de la Formula 1
Bernie Ecclestone
va contractar el metge Sid Watkins com a metge oficial, comencant aixi un proces d'implantacio de mesures de seguretat en l'automobilisme.
Comentarista de televisio
[
modifica
]
Durant el periode de 1971 a 1986, Stewart va cobrir carreres de
F1
,
NASCAR
i les
500 Milles d'Indianapolis
com a comentarista, i tambe va fer funcions com a presentador d'aquestes. Jackie va ser un locutor principal per a les competicions de
Luge als Jocs Olimpics d'hivern de 1976
i les d'
Hipica als Jocs Olimpics d'estiu de 1976
(en associacio amb
Chris Schenkel
) al programa
Wide World of Sports
de l'
ABC
. Es va destacar per la seva analisi perspicac, accent escoces i parla rapida, la qual cosa una vegada va fer que el comentarista esportiu principal d'ABC,
Jim McKay
, comentes que Stewart parlava gairebe tan rapid com conduia.
En el seu llibre
Winning Is Not Enough
, Stewart va revelar que va fer servir notes per llegir per fer una transmissio de televisio, ja que no podia llegir d'un telepronter a causa de la seva dislexia. Tambe va revelar que hi havia tensio entre ell i el productor de
ABC Sports
,
Roone Arledge
, ja que Stewart tambe estava fent comercials per a Ford Motor Company i diversos dels comercials es van transmetre a
Wide World of Sports
, on era un comentarista habitual alla i aixo el va portar a deixar l'ABC el 1986.
Mes tard, Stewart va cobrir les carreres de la
CART
a partir de Long Beach el 1987 a
NBC
SportsWorld, juntament amb Paul Page. Va tornar el 1988, juntament amb Charlie Jones. Stewart nomes va cobrir autodroms i carreres de carrer en el seu breu temps a NBC. No va tornar el 1989.
Stewart tambe va treballar en la cobertura televisiva d'Australia i Canada, des de finals de 1986 fins a mitjan decada de 1990.
Stewart i el seu fill
Paul Stewart
van fundar l'any
1997
l'equip
Stewart F1
per disputar el mundial de
Formula 1
. L'equip va disputar curses a la F1 entre la
temporada 1997
i la
temporada 1999
. Tenia la seu a
Milton Keynes
,
Gran Bretanya
aconseguint una
pole position
i una victoria.
[8]
L'equip
Stewart
va debutar al
GP d'Australia
, prova inicial de la
temporada 1997
amb els pilots
Rubens Barrichello
i
Jan Magnussen
. A final de la temporada
1999
va vendre l'equip i va passar a ser l'escuderia
Jaguar
.
Resultats a la Formula 1
[
modifica
]
(
key
) (Les curses en
negreta
indiquen
pole
)
- Curses:
99
- Poles:
17
- Podis:
43
- Victories:
27
- Voltes rapides:
15
Enllacos externs
[
modifica
]