Isidre Nonell i Monturiol

Biografia
Naixement	30 novembre 1872 Barcelona
Mort	21 febrer 1911 (38 anys) Barcelona
Causa de mort	Tifus
Sepultura	cementiri de Montjuic
Dades personals
Formacio	Academie Colarossi
Activitat
Lloc de treball	Barcelona Paris
Ocupacio	pintor , dibuixant
Activitat	1887  ?  1911
Membre de	Colla del Safra
Moviment	Postmodernitat
Obra
Obres destacables (1904) La Paloma
Signatura

Isidre Nonell i Monturiol ( Barcelona ,   30 de novembre de 1872   - Barcelona ,   21 de febrer de 1911 ) ^[1] fou un pintor i dibuixant catala, considerat com un dels mes destacats de principis del segle  xx i una figura basica del postmodernisme catala amb una obstinacio per pintar temes que no estaven de moda en el seu temps. ^[2]

Biografia [ modifica ]

Joventut [ modifica ]

Va neixer a Barcelona el 30 de novembre del 1872. ^[3] Els pares, Isidre Nonell i Torrents, d' Arenys de Mar , i Angela Monturiol i Francas, de Barcelona, tenien una petita pero prospera fabrica de pastes de sopa a la seva casa del carrer de Sant Pere Mes Baix, 50 de Barcelona (vegeu casa-fabrica Fontsere ). ^{[4] [5]}

Amic de Joaquim Mir i Trinxet a l'escola del barri, va articular la seva vocacio d'artista des de molt jove. Encara que el pare hagues volgut que el seu fill entres al negoci familiar, li van donar suport perque pogues viure sense problemes existencials malgrat que la seva pintura no li va donar ingressos substancials fins poc abans de la seva mort.

Educacio artistica [ modifica ]

Va demostrar inclinacio pel dibuix, i entre 1884 i 1892 va rebre una primera formacio artistica sota el guiatge dels pintors Josep Mirabent i Gabriel Martinez Altes ; hi coincideix amb Xavier Nogues i practica el seu talent pel dibuix de caricatures , i finalment Lluis Graner . Sembla que aqui es on desenvolupa l'interes pel tema dels marginats, ja Graner tambe treballava amb gent del carrer i amb captaires com a models. D'aquest temps, data el seu primer quadre conegut, anomenat El pati , desaparegut durant la Guerra civil .

El 1891, presenta per primera vegada una obra seva en public en la Primera Exposicio General de Belles Arts de Barcelona, on exhibi una pintura amb el titol Interior , de la qual nomes se sap que fou un quadre d'oli d'uns 69 x 55 cm, en venda per 260 pessetes. ^[6]

Els cursos 1893?1894 i 1894?1895, assisti amb Mir a l' Escola de Belles Arts de Barcelona , on conegue Ricard Canals , Ramon Pichot , Juli Vallmitjana , Adria Gual i Joaquim Sunyer , companys d'aula i amics amb qui va compartir les mateixes inquietuds artistiques: la pintura de paisatge i la preocupacio pels efectes luminics i atmosferics. Plegats, organitzaven excursions pictoriques per l'extraradi barceloni i feien una pintura en un llenguatge semiimpressionista, sovint de tons calids, per la qual cosa el grup va rebre la denominacio de la colla del Safra , o be de Sant Marti , ja que acostumaven a pintar, amb preferencia, els paisatges d'aquest municipi limitrof amb Barcelona .

L'any 1894, Nonell s'estrena a l diari La Vanguardia com a il·lustrador, i fins a l'any 1904, iniciaria un periode de col·laboracions en diverses revistes i publicacions (sobretot de caracter artistic o satiric) com L'Esquella de l a Torratxa , Barcelona Comica , Pel & Ploma , Forma , Quatre Gats o Papitu .

L'estiu del 1896, Nonell, Canals i Vallmitjana anaren a Caldes de Boi per a treballar al balneari que la familia de Vallmitjana hi regentava, pero tambe a pintar i dibuixar durant les estones de lleure. Mes que la bellesa del paisatge, el que impressiona fortament Nonell va ser la gran quantitat de persones que vivia en aquella vall del Pirineu afectades de cretinisme , una malaltia de tipus glandular que provoca retards en el desenvolupament tant fisic com mental. El pintor prengue apunts d'aquells personatges infradesenvolupats i grotescos i, despres, a la seva tornada a Barcelona , i mes tard a Paris , realitza tota una serie de composicions mes elaborades sobre aquest mateix tema.

L'estada a Boi marca en l'obra de Nonell el final d'una etapa fonamentalment paisatgistica i l'inici d'una nova etapa centrada sobretot en la figura humana i en els mes desfavorits i marginats socials. Els nombrosos dibuixos que Nonell realitzaria a partir d'aleshotes, en alguns dels quals adopta un personalissim i molt original procediment tecnic anomenat fregit , tindrien com a principals protagonistes pobres demanant caritat, ancians desvalguts, gitanos, soldats ferits i repatriats de la Guerra de Cuba , entre d'altres.

Estades a Paris [ modifica ]

Entre els anys 1897 i 1900, Nonell va fer dues llargues estades a Paris de mes d'un any i mig cadascuna, durant les quals prengue contacte amb la pintura francesa mes moderna. Aixi ho declarava en unes cartes enviades al critic d'art Raimon Casellas , en que expressava la seva admiracio pels pintors impressionistes, la petjada dels quals ?juntament amb la dels postimpressionistes Van Gogh o Toulouse-Lautrec ? es feia evident en la seva escassa produccio pictorica d'aquest periode. Posteriorment, el 1907, exposaria la seva obra Estudi al Salon des Independants . A Paris, Nonell comenca a reproduir el tema de les gitanes cap al 1898, ^[7] i en aquell any va exposar vuit dibuixos d'aquesta tematica al Salon des Beaux-Arts .

Tornada a Barcelona [ modifica ]

A la seva tornada a Barcelona , Nonell inicia la seva famosa serie de gitanes que mostra a la Sala Pares (lavors l'unica sala d'exposicions de Barcelona) en dues exposicions, el 1902 i 1903, amb un llenguatge absolutament nou i provocador per al public i per a la critica artistica mes conservadora. Casellas, que fins aleshores li havia donat suport, rebutja ara totalment la nova orientacio de la seva pintura, cap a un profund miserabilisme . Aquest gran fracas de critica i public li prohibi exposar-hi, i malgrat l'hostilitat del public i dels critics d'art, Nonell continua pintant gitanes, la majoria de les quals en actituds d'absoluta tristesa i abatiment i en una paleta de colors molt fosca i sense folklore. ^[8]

Entre 1906 i 1907, l'obra de Nonell va fer un gir cap a un cromatisme mes clar i lluminos, al mateix temps que incorporava models d'etnia blanca, en actituds mes placides i amables, que anirien substituint progressivament les seves melancoliques gitanes. L'any 1908, reprengue la seva faceta com a il·lustrador i comenca a col·laborar amb la revista satirica Papitu , fundada aquell mateix any per Feliu Elias . Hi publica un total de 42 dibuixos magnifics, alguns dels quals va signar amb els pseudonims biblics de Noe i Josue , que foren molt aplaudits i que representen la compensacio a la indiferencia general del public cap a la seva obra pictorica.

El gener del 1910, Nonell va realitzar una important exposicio individual a les galeries del Faianc Catala de Barcelona , una mostra que va suposar el seu primer gran exit i el reconeixement definitiu de la critica i d'una part important del public. Es tractava d'una exposicio retrospectiva en la qual s'hi van reunir mes de 130 olis a part de dibuixos, realitzats al llarg de quasi una decada, des de l'any 1900. A partir d'aquest triomf, l'obra de Nonell experimenta un important gir tematic. Sense abandonar del tot les seves figures, comenca a pintar bodegons , d'una gran austeritat compositiva i d'extraordinaria riquesa cromatica.

Mori prematurament el 21 de febrer del 1911, a l'edat de 38 anys, victima de tifus .

Obres sobre el pintor [ modifica ]

El 1902, Eugeni d'Ors publica en Pel & Ploma una narracio tenebrosa amb el titol La fi de l'Isidre Nonell .

La vida del pintor ha estat recreada a traves d'una biografia filmica per Joan Olive i Vague . ^[9] Tambe es un dels protagonistes de la pel·licula La dona del segle (2019), dirigida per Silvia Quer amb un guio basat en la novel·la homonima de Margarita Melgar .

Obres [ modifica ]

La pintura de Nonell es una superacio personal de l'impressionisme, que ell encamina cap a un expressionisme de creacio propia i que es manifesta igualment en els seus extraordinaris dibuixos. Actualment, a Catalunya, se'n poden trobar obres al MNAC , a la Biblioteca Museu Victor Balaguer i al Museu Abello de Mollet del Valles (vegeu Llistat d'obres d'Isidre Nonell ).

Premis i reconeixements [ modifica ]

• 1896 ? Tercera Exposicio de Belles Arts de Barcelona ? Mencio honorifica. ^[10]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• DD.AA.: Isidre Nonell (1972?1911) . Editorial MNAC, Barcelona i Fundacion Cultural Mapfre, Madrid 2000, ISBN 84-89455-37-6 .
• DD.AA.: Isidre Nonell . Editorial Poligrafa, Barcelona 1996, ISBN 84-343-0817-7 .
• DD.AA.: Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya . Editat pel MNAC , 2004, ISBN 84-8043-136-9 .
• BENET, R[afael]. Nonell. Iberia-Joaquin Gil Editores. Barcelona 1946
• BOU GIBERT, Lluis-Emili: Les anades de Nonell a Paris, D'art. Revista del Departamento de Historia del Arte. Facultad de Filosofia y Letras. Universidad de Barcelona. num. 2. mayo 1973.
• ESCALA ROMEU, Gloria: L'exposicio de Nonell al Faianc Catala, 1910 . Revista de Catalunya, Barcelona, num. 252 (juliol-agost 2009), p. 91?115.
• FONTBONA, Francesc , Nonell . Gent Nostra, Thor, Barcelona 1987.
• JARDI i CASANY, Enric : Nonell . Editorial Poligrafa, Barcelona 1969
• JARDI i CASANY, Enric : Nonell . Editorial Poligrafa, Barcelona 1984, ISBN 84-343-0412-0 .
• NONELL, Carolina: Isidro Nonell. Su vida, su obra. Ed. Dossat. Madrid 1967
• PLANA, Alexandre: L'obra d'Isidre Nonell. Publicacions de la Revista. Barcelona 1917

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Isidre Nonell i Monturiol

• ≪ Biografia ≫. www.isidrenonell.cat. Arxivat de l' original el 14-06-021.