Isabel de Franca
Retrat d'Isabel de Borbo de Rubens vers 1625, conservat al Museu de l'Ermitage (Sant Petersburg, Russia).
|
Nom original
| (fr)
Elisabeth de France
|
---|
|
Naixement
| 22 novembre 1602
Fontainebleau
|
---|
Mort
| 6 octubre 1644
(41 anys)
Madrid
|
---|
Causa de mort
| Malaltia infecciosa
|
---|
Sepultura
| Cripta Reial del Monestir d'El Escorial
|
---|
|
|
|
|
Religio
| Esglesia Catolica
|
---|
|
Ocupacio
| politica
|
---|
|
Titol
| Duc de Borgonya
Reina consort d'Espanya
Reina consort de Portugal
|
---|
Familia
| Dinastia borbonica
|
---|
Conjuge
| Felip IV de Castella
(1615–)
|
---|
Fills
| Baltasar Carles d'Austria
,
Maria Eugenia d'Austria
,
Maria Anna Antonia d'Austria
,
Margarida Maria Caterina d'Austria
,
Maria Teresa d'Austria
,
Margarida Maria d'Austria
,
Isabel Maria Teresa d'Austria
|
---|
Pares
| Enric IV de Franca
i
Maria de Medici
|
---|
Germans
| Enriqueta Maria de Franca
,
Cristina de Franca
,
Caterina Enriqueta de Borbo
,
Cesar de Borbo
,
Gasto Joan Baptista de Franca
,
Lluis XIII de Franca
,
Nicolau de Franca
,
Antoni de Borbo-Bueil
,
Joana Baptista de Borbo
i
Alexandre de Vendome
|
---|
|
|
|
|
|
Isabel de Borbo i de Medici
(
Fontainebleau
,
Franca
,
22 de novembre
de
1603
-
Madrid
,
Espanya
,
6 d'octubre
de
1644
) anomenada
Isabel de Franca
[1]
va ser una princesa francesa, filla d'
Enric IV
, que esdevingue
monarca consort d'Espanya
i primera esposa de
Felip IV
, entre
1621
i
1644
.
Malgrat que va ser molt prolifica al llarg de la seva vida, de tots els naixements nomes dos fills van arribar a l'edat adulta,
Baltasar Carles
, que moriria als disset anys, deixant sense hereu a la monarquia, i
Maria Teresa
, que esdevindria reina de Franca.
Nascuda a la poblacio de
Fontainebleau
el 22 de novembre de 1603, Isabel era filla del primer
Borbo
de
Franca
,
Enric IV
, i de la seva esposa
Maria de Medici
. Per linia paterna descendia dels
ducs de Vendome
i dels
reis de Navarra
,
Antoni I
i
Joana III
; per linia materna descendia dels
Medici
,
ducs de Florencia
?despres
Grans Ducs de Toscana
?; la seva avia era
Joana d'Austria
, filla de l'
emperador Ferran I
i la reina
Anna d'Hongria
.
Fou casada amb el futur
Felip IV de Castella
, quan aquest encara era
princep d'Asturies
, de fet, tot just acabava de ser jurat com tal, quan van comencar les negociacions, de la ma del Gran Duc de Toscana,
Francesc I
. El tracte va resultar en aportar de forma reciproca una esposa per a l'hereu de cada monarquia: mentre Isabel seria casada amb Felip, per la part espanyola l'
infanta Anna
es casaria amb el futur
Lluis XIII
. S'encarregaren de les negociacions l'ambaixador espanyol a Franca,
Inigo de Cardenas
, i el conseller i secretari frances
Nicolas de Neufville
, signant-se el tractat el
30 d'abril
de
1611
, i aprovat a la cort francesa el
13 de juliol
del mateix any.
El
1612
de
Madrid
i
Paris
surten al mateix temps dues comitives, encapcalades pel
duc de Pastrana
i el
duc de Mayenne
, per confirmar les capitulacions d'ambdos matrimonis, finalitzades el
22
i
25 d'agost
, a Madrid i a Paris, respectivament. Com els contraents encara no tenien edat de casar-se, els dos matrimonis no es van realitzar fins al
18 d'octubre
de
1615
, per poders, a
Burgos
i
Bordeus
.
D'aquest matrimoni nasqueren:
- Margarida Maria (Madrid, 1621)
- Margarida Maria Caterina
(Madrid, 1623)
- Maria Eugenia (Madrid, 1624 - 1627)
- Nena sense nom nascuda el 1626
- Isabel Maria Teresa (Madrid, 1627)
- Baltasar Carles
(Madrid, 1629 - Saragossa, 1646)
- Maria Anna Antonia Dominica Jacinta (Madrid, 1635 - 1636)
- Maria Teresa
(El Escorial, 1638 - Versalles, 1683)
Princesa d'Asturies
[
modifica
]
Es va acordar que els
dots
d'Isabel i d'Anna fossin de 500.000
escuts
d'or, a rao de tretze
rals
cadascun, pero com que la dot de les dues era la mateixa quantitat, els reis es van donar per pagats, en retenir el que havien de donar.
Les comitives que acompanyaren a les contraents fins a la frontera es van trobar al
Bidasoa
el
9 de novembre
de 1615, on es van intercanviar Anna i Isabel. Des d'alla, Isabel va viatjar a
Hondarribia
i, despres, a
Vitoria
, on la van vestir a la moda espanyola, i es va dirigir a Burgos, on tambe es dirigia el princep Felip a rebre-la, de fet, el
22 de novembre
la va trobar de cami a la ciutat i l'acolli en el seu carruatge, duent-la al
monestir de Santa Maria de Las Huelgas
, on van ser rebuts amb gran luxe per l'abadessa
Ana de Austria y Mendoza
i on s'allotjaren.
A la tarda entraren a Burgos, sent rebuts per les autoritats civils. Van sopar en public, i despres hi hague una gran festa, que es mantingue fins que els membres de la cort van sortir vers Madrid; la princesa, de cami, encara seria novament festejada a
Segovia
. Arriba a la capital el
19 de novembre
, on feu un recorregut amb gran ostentacio des del monestir de
San Jeronimo el Real
fins a l'
Alcasser Reial
.
El 25 de novembre, Isabel i Felip es casaren presencialment al
palau d'El Pardo
.
El
22 de novembre
de
1620
, complint la princesa anys aquell dia, es va celebrar una festa al Pardo.
Tres dies despres, el dia
25 de novembre
, la parella finalment va consumar el seu matrimoni.
L'any seguent, el
1623
, la cort va tornar a Madrid, i el
31 de marc
va sobrevenir la mort de
Felip III
,
. Els princeps esdevenien finalment monarques. Abans de ser-ho formalment pero, Isabel i Felip es van retirar al monestir de las
Descalzas Reales
i al de
San Jeronimo
, respectivament, fins al dia de la seva entrada publica oficial, el
9 de maig
.
Despres del seu primer part, i en apropar-se un de nou, el 1623, la reina feu testament.
La reina va residir habitualment a Madrid, on es quedava, amb motiu de dur el govern des de la cort, durant les absencies de Felip IV, quan viatjava a altres regnes de la monarquia. Es diu que actua amb prudencia i que les seves accions satisfeien al rei.
D'altra banda, Isabel fou ferventment catolica i va contribuir amb escreix a l'Esglesia amb donacions a causes religioses, convents o amb l'assistencia a diverses cerimonies amb la resta de la familia reial.
Al llarg del seu regnat va disposar diverses fundacions. Va manar erigir una col·legiata a l'
esglesia de Santa Maria de Madrid
, donant 70.000
ducats
de renda, entre beneficis, abadies simples i altres bens.
No obstant aixo, i malgrat que les obres es van iniciar el 1623, a causa de les guerres i les despeses militars de la monarquia, l'obra s'ana dilatant en el temps i, finalment, queda aturada sense arribar a fer-se. Feu instituir un hostalatge per a l'allotjament d'una cinquantena de soldats pobres, sense mitjans per subsistir, i tambe funda un seminari per a nens per encaminar-los a la carrera militar, pero en les labors de l'exercit de mar, i ser destinats a l'armada.
Isabel de Franca va tenir set fills,
dels quals tan sols dos van aconseguir arribar a l'edat adulta, Baltasar i Maria Teresa. Des de ben aviat iniciat el seu regnat, van sobrevenir parts que van resultar amb nenes que morien al cap de poc. El
14 d'agost
de
1622
naixia Margarida Maria, que mori al cap de 29 hores de vida.
El 25 de novembre de
1623
va neixer Margarida Maria Caterina, que mori el
22 de desembre
.
El
21 de novembre
de
1625
dona a llum a nova filla, Maria Eugenia, la primera a superar l'any de vida, que mori, no obstant aixo, el 21 de juliol de 1627.
Entre
1626
i
1627
, la reina va tenir dos mals parts novament: primer el
3 de novembre
de 1626, nasque una filla de nom desconegut, que mori poc despres, i el
30 de novembre
de 1627, una altra, de nom Isabel Maria Teresa, que mori al cap de 24 hores. Les esperances de donar un fill sa van resultar amb el naixement d'un nen, el
17 d'octubre
de
1629
,
Baltasar Carles
, que esdevindria princep d'Asturies. El seu naixement i bateig foren ampliament celebrats, amb festes i gran solemnitat.
Baltasar es va convertir en la gran esperanca de la monarquia en mostrar grans dots d'intel·ligencia i voluntat en les tasques de govern, pero les esperances es veieren truncades quan va morir als disset anys, deixant als Habsburg hispanics sense descendencia masculina.
[16]
El
1634
la reina tornava a estar embarassada i va tenir el
16 de gener
de l'any seguent a Maria Anna Antonia Dominica Jacinta,
pero, malgrat tot va morir el
5 de desembre
de l'any seguent. No obstant aixo, el
20 de setembre
de
1638
, tenia una nova filla, la infanta
Maria Teresa
, unica filla de la reina que arriba a la maduresa, que el
1660
, que va casar-se amb Lluis XIV de Franca.
La reina va morir el
6 d'octubre
de
1644
, als 40 anys i 23 de regnat. Havia emmalaltit d'
erisipela
, i n'hi havia afectat la cara, el pit i la gola, i finalment posa fi a la seva vida. La seva mort va succeir en absencia del rei, que estava a
Arago
, i fou molt sentida a Madrid. El seu cos fou dut al
monestir d'El Escorial
amb la pompa usual. Encara que ja havia redactat el seu testament el 1623, l'havia revocat la vigilia de la seva mort, donant poders a Felip IV sobre els seus bens, i nomenant com a hereus a Baltasar Carles i a Maria Teresa.
Bibliografia
[
modifica
]
- Florez
, Enrique.
Memorias de las reynas catholicas
(en castella). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marin, 1790.
- Pericot Garcia
, Luis (dir.); Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio.
Historia de Espana. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Austria (Siglos XVI y XVII)
(en castella). Barcelona: Ediciones Oceano & Instituto Gallach de Libreria y Ediciones, 1983.
ISBN 84-7505-724-1
.