L'illa d'Irlanda, distingint la zona independent i la que esta sota el Regne Unit
Irlanda Unida
(
Aontaithe na hEireann
en
irlandes i
United Ireland
en
angles
) es el terme utilitzat per a referir-se a la idea d'un
estat sobira
que cobris tot el territori de l'
illa d'Irlanda
.
[1]
[2]
Tradicionalment dividida en trenta-dos comtats irlandesos, l'illa d'Irlanda inclou actualment dos estats: la
Republica d'Irlanda
, que abasta vint-i-sis
comtats
, i el
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord
, que n'abasta sis.
La divisio politica
[
modifica
]
Pagina de signatures del
tractat Angloirlandes
de 1921
L'illa d'Irlanda es troba politicament dividida en dos estats des de la signatura del
tractat Angloirlandes
signat el 6 de desembre de 1921, pel qual es reconeixia simultaniament l'existencia del nou
estat lliure irlandes
i al seu torn la capacitat d'Irlanda del Nord de decidir no unir-se a aquest estat. El parlament nord-irlandes va rebutjar aquesta possibilitat, i sol·licita seguir pertanyent al Regne Unit, i es converti des de llavors en un dels seus
paisos constituents.
El 1937 l'estat lliure irlandes es va separar de la
Mancomunitat Britanica de Nacions
, i el 1949 acabaria constituint-se en l'actual Republica d'Irlanda, sense cap vinculacio politica amb el Regne Unit.
Postures enfrontades
[
modifica
]
La constitucio d'un estat independent del
Regne Unit
sobre tot el territori de l'illa d'Irlanda es l'aspiracio historica dels
republicans
i
nacionalistes irlandesos.
Per contra, els
unionistes
i
lleialistes britanics
s'oposen a aquesta idea, i recolzen la pertinenca d'Irlanda del Nord al Regne Unit. El 2009 una enquesta reflectia que el 21% dels ciutadans nord-irlandesos recolzava una Irlanda Unida.
[3]
En la Republica d'Irlanda, aquest percentatge arriba al 80% dels enquestats. A Gran Bretanya les enquestes mostren un suport proper al 40% a la idea de la reunificacio de l'illa.
Dins de la idea d'una Irlanda Unida s'han suggerit diversos models per a la seua reunificacio: el
federalisme
o el
confederalisme
, passant per un
estat unitari.
L'article 15.2 de la Constitucio d'Irlanda, promulgada el 1937, preveu la possibilitat de devolucio a l'estat irlandes. El 1999, els articles 2 i 3 de la constitucio s'esmenaren per abandonar la
reivindicacio territorial
sobre el nord en ells inclosa, en compliment dels pactes en l'acord de Divendres Sant.
[4]
Historia fins a l'actualitat
[
modifica
]
La delimitacio de les fronteres d'Irlanda del 1921 va provenir de factors politics. Els sis comtats constitutius d'Irlanda del Nord (Belfast) contenen una majoria unionista i
protestant
, que afavoreix la continuacio de la unio amb
Gran Bretanya
. Els vint-i-sis comtats de la Republica estan poblats molt majoritariament per
catolics.
En termes politics, el govern britanic va rebutjar el 1920 retirar la seua jurisdiccio de la totalitat de l'illa per raons estrategiques; la seua politica des de 1921 ha estat, almenys formalment, de respecte a un acord per la unitat irlandesa sempre que es realitzes amb el consentiment voluntari del nord. El 1940
Gran Bretanya
va arribar a oferir la unio del nord amb l'Estat Lliure Irlandes, a canvi de l'abando irlandes de la
neutralitat
en la
Segona Guerra mundial
i la seua conseguent entrada en guerra contra l'Eix, proposta que va ser rebutjada rapidament.
Si be els governs de la Irlanda independent, en particular els d'
Eamon de Valera
, perseguiren acarnissadament la reunificacio politica d'Irlanda Unida durant tot el segle
xx
, la perspectiva d'una Irlanda Unida adquiri una importancia particular arran de l'esclat del
conflicte d'Irlanda del Nord
, que es va desenvolupar des dels anys 1960 fins a finals del segle.
[5]
Els principals partits politics de
Gran Bretanya
i d'ambdues
Irlandes
accepten el principi que la reunificacio nomes pot aconseguir-se amb el consentiment de la majoria de la poblacio d'Irlanda del Nord.
[6]
Els principals partits politics del sud es mostren a favor de la reunificacio, igual que el SDLP i el
Sinn Fein
(i els grups paramilitars republicans)
d'Irlanda del Nord.
[7]
Per contra, la reunificacio es rebutjada historicament pels partits unionistes britanics i els grups paramilitars unionistes d'
Irlanda del Nord
.
[8]
El govern britanic s'ha compromes, en virtut de la
Northern Ireland Act
de 1998, a respectar els desigs de la majoria de la poblacio d'Irlanda del Nord en un sentit o un altre.
L'aprovacio, mitjancant referendum, de la
sortida del Regne Unit de la Unio Europea
, ha reavivat la idea d'un retorn a unic estat irlandes en haver votat la majoria de l'electorat d'Irlanda del Nord per la permanencia en la UE, encara que el govern nord-irlandes ha descartat la celebracio d'un referendum sobre la unificacio.
- ↑
A united Ireland is
possible[1]
(angles)
. The Guardian, 15/7/09. Accedit el 4/4/11.
- ↑
Campaign for a United
Arxivat
2016-04-04 a
Wayback Machine
. Ireland[2]
(angles)
. Accedit el 4/4/11.
- ↑
Northern Ireland Life & Times: Do you think the long-term policy for Northern Ireland should be…?[3] (en angles) Access Reseach Knowledge. Northern Ireland. Accedit el 4/4/11.
[1]
- ↑
Acords de Divendres Sant.
Text complet. En
Northern Ireland Office
- ↑
Anglaterra i Imperi. Els nacionalistes
irlandesos.[4] La Vanguardia, 14/11/34, pag. 27. Accedit el 1/4/11.
- ↑
Major i Reynolds obren la porta a una pau duradora en
l'Ulster[5] L'avantguarda, 16/12/93, pag, 3. Accedit el 1/4/11.
- ↑
Republicans i protestants comparteixen el primer Govern de l'Ulster en 25
anys[6] La Vanguardia, 30/1/99, pag. 3. Accedit el 1/4/11.
- ↑
Paisley creu que l'acord es una via sense tornada a la Irlanda
unida[7] La Vanguardia, 23/2/95, pag. 4. Accedit el 1/4/11.