≪ IoT ≫ redirigeix aqui. Vegeu-ne altres significats a ≪ Internet de les coses ≫.

Un iot es una embarcacio amb funcio esportiva o d'esbarjo. ^[1] Aquesta denominacio inclou una gran varietat d'embarcacions, podem diferenciar-les en funcio del sistema de propulsio, el nombre de bucs, l'eslora i la funcio principal per la qual s'ha dissenyat. Per la propulsio podem diferenciar entre velers i embarcacions de motor . La majoria d'embarcacions son classiques d'un sol buc pero tambe existeixen iot multibuc com els catamarans . Les eslores poden anar de pocs metres, com de la vela lleugera, fins a grans iots de 24 o mes metres d'eslora. ^[2] Existeixen tambe els anomenats super- o megaiots, embarcacions de luxe amb tripulacio propia i nombros equipament, amb eslores que poden fins i tot superar els cent metres. A nivell d'objectiu de disseny podem destacar les embarcacions dissenyades per a la competicio esportiva (que primen la velocitat ) i les dissenyades per al creuer (que prioritzen l'habitabilitat i l'autonomia) capaces de grans travesses, fins i tot de la volta la mon .

Etimologia i historia [ modifica ]

La paraula iot prove del neerlandes jacht que significa cacera o cacar , que va passar a l'angles yacht i posteriorment com a manleu al catala i moltes altres llengues. ^[3]

Els iots originalment eren velers rapids utilitzats per la marina neerlandesa a partir del segle  xvii per perseguir les embarcacions de pirates i contrabandistes a les aigues poc profundes de la costa dels Paisos Baixos . Tambe s'utilitzaren per finalitats no militars com el control de duanes i el transport de practics als vaixells en espera per entrar a port . ^[4]

Al segle  xviii apareixen els primers clubs nautics , en forma de Yacht Clubs a Russia , Irlanda i el Regne Unit . ^[5] Aquests eren clubs lligats a l' aristocracia , els quals eren propietaris de grans iots amb un us esportiu i d'oci vinculat a les mateixes activitats del club. Durant la segona meitat del segle  xx l'augment del nivell de vida i la disminucio dels preus de les embarcacions ha permes popularitzar la vela esportiva i la tinenca d'aquestes embarcacions, amb la creacio de diversos clubs de vela i un augment en el nombre de navegants.

Iots a vela [ modifica ]

Els iots a vela son velers i poden es diferencien sobretot per la seva estructura i eslora. Existeixen dissenys lleugers de menys de 5 que permeten simplement navegar, en eslores majors sovint compten amb espai i equipament per allotjar als seus tripulants en travesses. La majoria de iots a vela privats solen tenir una eslora de 7 a 14 m, ja que el seu cost augmenta rapidament en proporcio a l'eslora.

Els iots moderns solen comptar amb configuracions de veles eficients, habitualment amb aparell bermudia o marconi que permet navegar contra el vent, comptant amb una vela major a popa i una genova a proa del pal. Tambe poden incorporar una vela globus o spinnaker per navegar amb vent de popa .

Navegacio lleugera [ modifica ]

Es tracta d'embarcacions de vela lleugera que tot i no ser anomenats habitualment iots s'utilitzen amb finalitat esportiva i d'oci. Solen ser embarcacions propulsades exclusivament a vela, de mida petita i facilment transportables. Hi ha multiples dissenys pero l'eslora no acostuma a superar 5 metres i tenen un desplacament molt baix, amb capacitat sovint per nomes 1 o 2 tripulants. En angles s'anomenen genericament dinghy . ^[1] Poden ser tant d'un sol buc, comptant llavors amb una orsa abatible, com multibuc com el pati de vela . Estan dissenyats per la navegacio a vela en curses o travesses curtes, a prop de la costa, durant en dia i en condicions meteorologiques favorables. Aquest tipus d'embarcacions son molt utilitzades a les escoles de vela i algunes de les classes participen en competicions esportives i fins i tot als Jocs Olimpics .

Un altre tipus d'embarcacio que es poden incloure en aquesta categoria son els anomenats daysailer en angles. Es un categoria amplia, pero sovint tenen una major eslora i desplacament que les embarcacions de vela lleugera. Es caracteritzen per la facilitat en muntar l'aparell, avarar a l'aigua i poder navegar amb un o dos tripulants. ^[6] Els mes grans solen comptar amb una petita cabina per guardar equipament o resguardar-se dels elements.

En els darrers anys s'han popularitzat velers monoclasse amb eslores de fins a vuit metres i clara vocacio esportiva. Solen competir amb altres embarcacions del mateix disseny (com per exemple el J/80 o el Platu 25 ). ^[7]

Iot de ≪cap de setmana≫ [ modifica ]

Denominats en angles daysailer o weekender estan dissenyats per a la navegacio diurna prop de la costa i per emprendre travesses curtes d'un o dos dies. ^[8] Aquests iots compten amb una eslora de 6 fins a un maxim de 10 m i acomodament basic a l'interior del buc com ara lliteres, sala d'estar i sovint cuina i lavabo compactes. ^[9] Aquestes embarcacions son mes senzilles, economiques i lleugeres que els iots de creuer i algunes estan preparades per a ser facilment transportables en remolcs per carretera. Poden estar equipades amb quilla correguda o quilles bessones que els permeten operar en aigues poc profundes i fins i tot varar el iot en posicio vertical, facilment recuperable aprofitant les marees . Degut a l'escas espai disponible alguns dissenys equipen un motor forabord .

Iot creuer [ modifica ]

Son amb diferencia els iots mes habituals en us privat, en general amb eslores totals de 7 a 14 m. ^[9] Tot i existir una gran varietat de dissenys solen cercar un equilibri entre facilitat de govern, espai i confort interior i rendiment de navegacio. Son embarcacions amb tot l'equipament per navegar-hi i viure-hi (amb diversos graus de comoditat en funcio de l'equipament). Incorporen equips de navegacio i comunicacio, aixi com instal·lacio electrica i d'aigua. A mes compten amb un motor diesel per maniobrar a port , navegar en falta de vent o carregar les bateries . Algunes embarcacions, especialment les destinades a grans travesses, incorporen equipament addicional com generador electric , plaques solars o dessalinitzadora .

L'espai interior d'un monobuc es limitat, i els dissenyadors procuren aprofitar-ho al maxim i oferir espais polivalents. L'acomodament habitual es de diverses cabines, sovint 2 (a proa i popa) en les eslores mes curtes i fins a 4 o 5 en les majors. El salo se sol situar a la part central del vaixell i els bancs poden doblar funcio com a lliteres. La cuina sol incorporar fogons en un suport basculant, aixi com un frigorific compacte. Els lavabos mes senzills solen comptar amb una bomba manual per l'aigua i una dutxa en el mateix espai.

El dissenys moderns es realitzen amb disseny assistit per ordinador i habitualment compten amb un buc amb forma de gota d'aigua, afilat a la proa i al mirall de popa , amb fons pla i quilla amb llast.

Iots a motor [ modifica ]

El seu origen es troba vinculat al desenvolupament dels motors de combustio interna que van comencar a instal·lar-se en embarcacions lleugeres a finals del s.XIX. ^[10] Inicialment es van emprar sobretot en curses i aplicacions militars i mes endavant es va popularitzar en vaixells mercants i pesquers, aixi com per a usos d'oci. Els iots a motors inclouen des de petites embarcacions amb motors forabord fins a "mega-iots" de gran eslora i amb instal·lacions de luxe.

Materials i tecniques de construccio [ modifica ]

Fins a la decada dels anys 50 del segle  xx quasi tots els iots es fabricaven amb fusta i acer. Despres de la Segona Guerra Mundial es van comencar a difondre nous materials i tecniques de fabricacio. ^[11] Cal destacar especialment la utilitzacio del plastic reforcat amb fibra de vidre (GRP en les seves inicials en angles), el qual es el mes utilitzat avui en dia tant en iots a vela com a motor. ^[12] El seu us es va comencar a estendre a la decada del 1950 , primer en iots fabricats especialment i la decada seguent ja amb produccions en serie. ^[13] La seva produccio ofereix diversos diversos avantatges: un preu menor en comparacio amb altres materials (gracies a la produccio en serie), ^[13] lleugeresa i capacitat per adoptar quasi qualsevol forma ja sigui al buc o a la coberta i superestructura . En embarcacions d'altes prestacions sovint es reforca el plastic del buc amb malles de kevlar o fibra de carboni , que ofereixen major resistencia i menor pes, pero tenen un cost molt mes elevat.

Altres materials que s'utilitzen en menor mesura son l' acer (especialment en els iots de majors dimensions) i l' alumini que ofereix major lleugeresa pero una fabricacio i reparacio mes complexa i costosa. ^[12] En ambdos casos s'utilitzen aliatges adequats per al seu us en entorns marins. La fusta utilitzada ja no es limita a la forma tradicional de taulons (utilitzada tradicionalment pels mestres d'aixa ), avui en dia son habituals les planxes de contraplacat mari (especialment tractat), la fullola i la fusta de balsa . En diversos casos s'opta per recobrir la fusta amb resines epoxi . Finalment un material amb un us molt poc habitual es el ferrociment (ciment amb una trama metal·lica).

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Veler
• Azzam
• Cuter
• Quetx
• Bribon

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Iot

• ≪ Competicio Actualitat i informacio sobre competicio amb iots a vela ≫. Federacio Catalana de Vela. Arxivat de l' original el 2019-12-08. [Consulta: 8 desembre 2019].
• ≪ Mar Abierto, revista digital dedicada al mon dels iots de creuer ≫ (en castella).
• ≪ Academies i centres nautics ≫. Nautica i Busseig . Generalitat de Catalunya.