La invencio de la tradicio es un concepte popularitzat per Eric Hobsbawm i Terence Ranger que proposa que moltes de les tradicions que poden semblar o que pretesament son antigues, en realitat s'han forjat recentment, sovint com a resposta a una nova situacio o un temps de crisi. Tenen un bagatge simbolic i miren d'obtenir una certa legitimitat pel fet de venir des del passat. Es pot utilitzar per comprendre les utilitzacions ideologiques del passat i els usos politics de la memoria i la commemoracio . ^[1]

Alguns exemples en son les arts marcials japoneses, l'escoltisme, els tartans representant clans o les tradicions de la majoria de grans religions. Un altre tipus d'exemple n'es el tradicional vestit de nuvia de color blanc, que es va posar de moda des que la reina Victoria es va casar d'aquest color. ^{[2] [3]}

La diferencia entre una nova tradicio i una d'inventada es que aquesta darrera reivindica origens antics. No sempre es fa de manera evident, poden ser invencions a petita escala, adaptacions de velles tradicions a nous proposits o reactivacions d'antigues tradicions. Per a alguns autors, aquest fenomen es particularment clar en el cas dels nacionalismes . ^[1]

Funcio social [ modifica ]

Les invencions de tradicions responen a almenys alguna funcio social, principalment a la d'establir o simbolitzar cohesio social o pertinenca a un grup real o artificial . Tambe pot voler donar legitimitat i fonament a jerarquies socials i relacions d' autoritat , com per exemple el patriarcalisme o el classisme , i en particular tambe de certes institucions, de la nacio o de l'estat. Finalment, un altre grup d'invencions es el de les destinades a inculcar, socialitzar i naturalitzar creences , sistemes de valors i codis convencionals de conducta . ^[1]

Referencies [ modifica ]