La inundacio zancliana ^{[Nota 1]} o diluvi zanclia es una inundacio teoritzada que podria haver emplenat la conca de la Mediterrania fa 5,33 milions d'anys. ^[1] Aquesta inundacio va posar fi a la crisi salina del Messinia i va tornar a connectar la mar Mediterrania amb l' ocea Atlantic , encara que es possible que fins i tot abans de la inundacio hi hagues connexions parcials amb aquest ocea. La reconnexio marca el comencament de l'era Zancliana .

• 
  Interpretacio artistica de la inundacio de la Mediterrania a traves de l'estret de Gibraltar (A) i l'estret de Sicilia (F) fa uns 5,3 milions d'anys
• 
  Interpretacio artistica de la inundacio de la Mediterrania a traves de l'estret de Gibraltar

Segons aquest model, l'aigua de l'ocea Atlantic emplenaria la conca seca de la Mediterrania a traves de l'actual estret de Gibraltar . La conca mediterrania es va inundar principalment durant un periode estimat entre diversos mesos i dos anys. ^{[2] [3]} L'elevacio del nivell del mar a la conca pot haver assolit velocitats superiors als deu metres per dia. ^[3] Basant-se en les caracteristiques d' erosio preservades fins als temps moderns sota el sediment del Plioce , investigadors com Garcia-Castellanos estimen que l'aigua es va precipitar cap avall en una caiguda de mes d'un quilometre amb una descarrega de fins a 2 × 10 ⁸ m³/s, aproximadament mil vegades la de l'actual riu Amazones . ^[3] Els estudis de les estructures subterranies de l'estret de Gibraltar mostren que el canal d'inundacio va baixar de manera forca gradual cap al fons de la conca en lloc de formar una cascada pronunciada.

No tots els estudis cientifics han estat d'acord amb la interpretacio catastrofista d'aquest esdeveniment. Alguns investigadors han estimat que la restauracio d'una conca mediterrania ≪normal≫ despres de l'episodi del ≪Llac Mare≫ messiniana es va produir de manera molt mes gradual, durant un periode de fins a 10.000 anys. ^[4]

Context [ modifica ]

La historia geologica de la Mediterrania es regeix per una tectonica de plaques en que intervenen la placa africana , la placa arabiga i la placa euroasiatica que va encongir la mar de Tetis previament existent fins que la seva part occidental es va convertir en l'actual Mediterrania. ^[5]

Per raons no clarament establertes, durant l'ultim Mioce la Mediterrania es va separar de l'ocea Atlantic i es va assecar parcialment quan es van tancar els corredors del Guadalhorce i del Rif que havien connectat previament la Mediterrania amb l'Atlantic, ^[6] desencadenant la crisi salina del Messinia amb la formacio de grans diposits de sal a l'antic llit mari ^[7] i l'erosio dels talussos continentals . ^[8] El Nil i el Roine van tallar profunds canons durant aquest temps. ^[9] Els nivells d'aigua a la Mediterrania es van reduir en quilometres; ^[10] la magnitud exacta de la baixada del nivell i si era simetrica entre la Mediterrania occidental i la Mediterrania oriental es incerta; ^[11] es possible que els dos mars romanguessin interconnectats al fons de la Mediterrania. ^[12]

La presencia de peixos atlantics als jaciments del Messinia ^[12] i el volum de sal que es va dipositar durant la crisi salina del Messinia implica que hi va haver algun flux romanent des de l'Atlantic cap a la Mediterrania fins i tot abans de la inundacio zancliana. Ja abans de la inundacio zancliana, ^[6] l'augment de les precipitacions i de l' escolament havia reduit la salinitat de la mar romanent, ^[7] amb una mica d'aigua suposadament originada al nord de la Mediterrania de Paratetis . ^[13]

L'esdeveniment [ modifica ]

La inundacio zancliana va passar quan es va obrir l' estret de Gibraltar . ^[14] L'enfonsament tectonic de la regio de Gibraltar pot haver abaixat la lamina fins que es va trencar. ^[7] El succes desencadenant exacte no es coneix amb certesa; es discuteix si van ser les falles o l'augment del nivell de la mar. La hipotesi mes ampliament acceptada es que una riera que desembocava a la Mediterrania va erosionar a traves de l'estret de Gibraltar fins a capturar l'ocea Atlantic ^[10] i que l'estret no existia abans d'aquest fenomen d'erosio. ^[15]

Durant la inundacio, un canal format a traves de l'estret de Gibraltar, ^[14] que comenca al llindar de Camarinal a l'estret de Gibraltar, ^[16] es divideix al voltant del banc Vescomte d'Eza de la mar d'Albora ^[17] i finalment es connecta amb el canal d'Albora abans de dividir-se en diversos ramals que acaben a la conca Algeria-Balear. ^{[16] [18]} El canal te una forma d'U a la seva regio de partida, cosa que es consistent amb la seva formacio durant una inundacio gegantina. ^[19] No obstant aixo, el sector del canal zanclia que passa pel llindar de Camarinal pot tenir un origen diferent. ^[11]

Si la inundacio zancliana va ocorrer gradualment o com un esdeveniment catastrofic es motiu de controversia. ^[20] La magnitud d'una inundacio catastrofica ha estat simulada amb models. Un model unidimensional suposa una inundacio catastrofica de mes de 10-100 sverdrup . ^{[Nota 2]} Una altra estimacio suposa que despres de la primera bretxa del llindar, l'aigua corrent va erosionar el llindar i va formar el canal a traves de l'estret de Gibraltar, augmentant el flux d'aigua, cosa que va incrementar l'erosio fins que els nivells d'aigua van pujar prou a la Mediterrania per frenar la inundacio. ^[19] Sota aquest escenari, un maxim de descarrega de mes de 100.000.000 de metres cubics per segon va ocorrer amb velocitats d'aigua de mes de 40 metres per segon; aquests cabals son aproximadament mil vegades mes grans que la descarrega del riu Amazones i deu vegades mes grans que les inundacions Missoula . ^[21] Aquesta inundacio hauria baixat per una rampa relativament suau cap a la conca mediterrania, no com una gegantina cascada. ^[22] Les simulacions posteriors que utilitzen una geografia mes explicita limiten el flux a uns 100 sverdrup, cosa que equival a uns 100.000.000 de metres cubics per segon. A mes, indiquen la formacio de grans girs a la mar d'Albora durant la inundacio ^[23] i que la inundacio va erosionar el llindar de Camarinal a un ritme de 0,4-0,7 metres per dia. ^[24] La mida exacta de la inundacio depen dels nivells d'aigua previs a la inundacio a la Mediterrania, els nivells d'aigua mes alts donarien resultat a una inundacio molt mes petita. ^[25]

Al principi la inundacio nomes va afectar la Mediterrania occidental , perque el llindar de Sicilia (situat a l'actual estret de Sicilia ) formava una barrera que separava la seva conca de la conca de la Mediterrania oriental ; ^[26] a mes, es possible que en aquell moment existis un llindar a l'est de la mar d'Albora. ^[27] Tot i que al principi se suposava que l'ompliment de la Mediterrania oriental hauria portat milers d'anys, les estimacions posteriors de la mida del canal de l'estret de Gibraltar donaven a entendre que s'hauria trigat molt menys, potencialment menys d'un any, a tornar-se a connectar. ^[28] Un estudi del 2018 suggeria que la Mediterrani va revertir les perdues d'aigua en uns dos anys. ^[29]

Una gran inundacio no es l'unica explicacio per a la reconnexio de la Mediterrania amb l'Atlantic i els canvis mediambientals concomitants; tambe es possible una inundacio mes gradual de la Mediterrania, inclosa la inundacio mitjancant altres fonts d'aigua. ^{[30] [31]} L'absencia d'inundacions catastrofiques esta recolzada per les proves geologiques trobades al llarg del marge sud de la mar d'Albora. ^[32] No obstant aixo un estudi realitzat al gener de 2018 per cientifics de la Universitat de Malta , publicat a la revista Scientific Reports , va presentar evidencies geologiques que la inundacio catastrofica va ser realment la responsable. L'estudi, dirigit pel geocientific Aaron Micallef, va fer servir dades del fons mari entre la costa oriental de Sicilia i Malta per identificar un cos de sediment que Micallef i els seus col·legues creuen que va ser empes cap a l'est a mesura que l'obertura de l'estret de Gibraltar causava un flux massiu d'aigua des de l'Atlantic. La col·leccio de sediments que Micallef i els seus col·legues van observar era de 160 km de llarg, 95 km d'amplada, i fins a 900 metres de profunditat en algunes arees, confrontant amb un penya-segat submari de pedra calcaria conegut com a escarpament de Malta. ^{[29] [33] [34]}

Datacio [ modifica ]

El moment de la inundacio zancliana es incert, amb la possibilitat que fos fa al voltant de 5,33 milions d'anys; ^[35] el final del Messinia / Mioce i el principi del Zanclia / Plioce s'associa generalment a la inundacio. ^[36] La inundacio zancliana principal pot haver estat precedida per una inundacio anterior mes petita, ^{[11] [37]} i la presencia de terrasses d'aigues profundes ha estat utilitzada per inferir que l'ompliment de la Mediterrania va ocorrer en diverses fases. ^[38] L'ompliment complet de la Mediterrania pot haver durat al voltant d'una decada. ^[7]

Consequencies [ modifica ]

La inundacio zancliana va crear l' estret de Gibraltar ; es questionable que els moviments tectonics o les erupcions volcaniques haguessin pogut crear l'estret per ells mateixos, ja que els limits de les plaques principals no travessen l'estret i hi ha poca activitat sismica a la seva area. ^[39] La morfologia actual de l'estret es caracteritza per dos llindars, el llindar de Camarinal (amb una profunditat maxima de 284 metres), i el llindar d'Espartel (mes a l'oest i una mica mes profund); ^[40] la part mes estreta de l'estret es a l'est de qualsevol dels dos llindars, ^[41] i aquesta part mes estreta es considerablement mes profunda. ^[40] Es possible que aquests llindars es formessin despres de la inundacio pel moviment induit per la gravetat del terreny vei. ^[42]

La inundacio zancliana va causar un canvi important en el medi ambient de la conca mediterrania ; els trets continentals del ≪Llac Mare≫ van ser reemplacats pels diposits d'aigues profundes del Zanclia , ^[7] cosa que pot haver afectat el clima global , tenint en compte que la inundacio molt mes petita que es va provocar quan el llac Agassiz es va drenar va desencadenar un periode fred. ^[43]

L'augment del nivell del mar va fer que el riu Nil , de profundes incisions, es convertis en una ria fins a Assuan , a 900 km de la moderna costa mediterrania. ^[44] La inundacio zancliana va provocar l'aillament final de nombroses illes mediterranies com Creta , ^[45] causant l' especiacio dels animals que s'hi trobaven. ^[46] D'altra banda, la formacio de l'estret de Gibraltar va impedir que els animals creuessin entre Africa i Europa . ^[47] A mes, la reconnexio va permetre que animals marins com els cetacis i els seus avantpassats i els pinnipedes colonitzessin la Mediterrania des de l'Atlantic. ^[48] S'han obtingut proves de les inundacions en sediments del Zanclia , tant en sondejos geotecnics com en sediments que posteriorment van ser elevats per sobre del nivell del mar. ^[49] Una superficie d'erosio aguda separa la superficie d'inundacio pre-zancliana dels diposits mes joves, que son sempre d'origen mari. ^[50] Les velocitats a que es va omplir la Mediterrania durant la inundacio van ser mes que suficients per desencadenar un sisme induit substancial. ^[51] Els grans esllavissades resultants, dels quals s'han trobat proves a la conca d'Algesires, n'hi hauria hagut prou per crear tsunamis de gran magnitud amb onades de fins a cent metres d'alcada. ^[52]

Inundacions semblants [ modifica ]

Inundacions similars han passat en altres parts de la Terra al llarg de la historia; exemples inclouen la inundacio Bonneville a America del Nord , ^[9] durant la qual el llac Bonneville es va desbordar a traves del pas de Red Rock cap a la conca del riu Snake , aixi com la hipotesi de la inundacio de la mar Negra que postula una inundacio des de la Mediterrania cap a la mar Negra a traves del Bosfor . ^[53]

La inundacio zancliana en la cultura popular [ modifica ]

Com que l'esdeveniment va ser molt abans de l'aparicio de l'home (el genere Homo no va apareixer fins 2,5 milions d'anys despres), la inundacio zancliana es dificil d'escenificar malgrat l'espectacular aparicio inspirada en la idea d'un vessament de l'ocea Atlantic a la mar Mediterrania (encara que aquesta naturalesa espectacular a escala de temps humana encara es debat). No obstant aixo, la cultura popular s'ha apropiat d'aquest esdeveniment geologic utilitzant diversos artificis.

Aixi, l'any 1975, l'escriptor de ciencia-ficcio estatunidenc Poul Anderson va dedicar a aquest esdeveniment un relat breu de la seva serie ≪The Time Patrol≫ . En aquest relat curt titulat Les cascades de Gibraltar , els patrullers del temps, que donen nom a la serie, busquen salvar un dels seus que va caure a la cascada creada per les aigues de l'ocea Atlantic que ompliran la conca mediterrania mentre estudiaven el fenomen gracies al seu domini del viatge en el temps . ^[54]

L'any 2002, a la seva novel·la Evolution , que imagina l'evolucio de la nostra especie des dels seus avantpassats, fa 65 milions d'anys, fins als seus descendents, 500 milions d'anys en el futur, l'escriptor britanic de ciencia-ficcio Stephen Baxter explica la historia de Capo, un dels els nostres avantpassats simis, de fa 5 milions d'anys, a la costa del nord d'Africa . Durant el seu viatge nomada que el va portar a traves del que avui es la Mediterrania, aleshores parcialment dessecat, Capo va veure un dia, a la llunyania, des del cim d'un promontori, un ≪nuvol escumos≫ que va resultar ser ≪les cascades mes poderoses de la Terra - amb una potencia i un cabal equivalents a mil cascades del Niagara ≫ a la ubicacio de l'actual estret de Gibraltar. ^[55]

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]