 |
Aquest article o seccio necessita millorar una
traduccio
deficient
.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la
pagina de discussio
si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu
iniciar un fil de discussio
per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat sense objeccions en la discussio.
|
Instruccions de l'any XIII
 |
| Estat
| Uruguai
 |
|---|
"Instruccions de l'any XIII". Obra realitzada per Pablo Blanes Viale al 1898.
Les
instruccions de l'any XIII
van ser el mandat que van portar els diputats de la
Provincia Oriental
a l'
Assemblea Nacional General Constituent del 1813
de les
Provincies Unides del Riu de la Plata
.
[1]
A l'any 1813 la junta de
Buenos Aires
va decidir convocar a tots els pobles de les Provincies unides del riu de la plata perque enviessin representats a una assemblea per a definir el tipus de govern del nou pais. Les instruccions de l'any XIII defenien els conceptes d'independencia, republica i federalisme. Proposaven "conservar la igualtat, llibertat i seguretat", que el govern federal se situes a fora de Buenos Aires, alliberar el comerc entre provincies, determinar el dret a posseir armes, i declarar ports lliures a
Maldonado
i
Colonia del Sacramento
. Per una altra banda, el document definia els limits de la Banda Oriental.
El contingut del document, contrari al projecte de nacio unitaria liderat per
Carlos Maria de Alvear
, va determinar el rebuig dels diputats orientals, que no van poder incorporar-se a l'Assemblea.
Causes de les Instruccions de l'any XIII
[
modifica
]
Despres de la caiguda del govern del
Primer Triumvirat
i la creacio d'un
Segon Triumvirat
, el
Cabildo de Buenos Aires
va aprovar un reglament que havia d'acatar el nou govern i li manava, que convoques una
Assemblea General
de les provincies en un termini de tres mesos de forma "precisa i indispensable". Aquesta semblava tenia com a objectiu central el de redactar una constitucio provisional i tindria un poder tan extens "com els pobles li volguessin donar". Alguns historiadors creuen que hi havia dos objectius principals en l'assemblea: Declarar la independencia i dictar una constitucio per al nou estat.
[2]
Si be al text final no es parlava directament d'independencia, a la formula del jurament que es prescrivia per a tots els membres del triunvirat s'eliminava tota referencia a
Espanya
i a
Ferran VII
.
L'assemblea es va reunir el 31 de gener del 1813.
[3]
Per al seu correcte funcionament previament s'havia aprovat un procediment pel qual els pobles havien d'ajustar l'eleccio dels seus representants.
[4]
Aquests, havien d'anar a l'Assemblea General proveits d'un plec d'instruccions en les quals es consignes la voluntat dels seus electors sobre els temes que consideressin importants.
Jose Rondeau, que amb prou feines havia iniciat el
segon setge de Montevideo
, va urgir Artigas perque jures fidelitat a l'Assemblea reunida a Buenos Aires. El cabdill, no obstant, va demanar que es posposes aquesta cerimonia fins a la realitzacio del congres Provincial que havia convocat i que s'iniciaria el 5 d'abril del 1813 a la quina de Manuel Saniz de Cavia situada a Montevideo (actual interseccio dels carrers avinguda Italia i Morales, on es troba l'Hospital Britanic). Artigas a pesar de fer cas omis a alguns reglaments de l'Assemblea General com el nombre de representants que s'havien d'escollir, etz, es va disposar a formar el
Congres de tres creus
(nom del congres provincial) en reconeixement a l'assemblea, i va elegir als representants i va redactar les instruccions que havien de portar els representants, les anomenades
Instruccions de l'any XIII
.
Artigas a la Ciudadela
(1884), quadre de Juan Manuel Blanes.
El primer dia de la reunio Artigas va exposar les seves idees en el discurs conegut com
L'Oracio d'Abril
.
[5]
En aquesta, va reconeixer que la seva autoritat com a Cap havia de donar pas a la propia decisio del poble "La meva autoritat emana de vosaltres i aquesta cessa davant la vostra presencia sobirana". El mateix dia es va redactar l'acta de condicions de reconeixement. Alli es plantejava:
- Els Orientals havien de ser reivindicats publicament, ja que
Manuel de Sarratea
els havia considerat traidors.
[6]
- S'havia de mantindre el setge de Montevideo iniciat el 1812.
[6]
- Es respectaria l'autonomia de la
Banda Oriental
, que passaria a considerar-se una provincia.
[6]
Sarratea.
Participants de la redaccio de les Instruccions de l'any XIII
[
modifica
]
El text de les instruccions que van rebre els diputats (representants) no va ser discutit al congres; Es parla d'una tercera reunio plenaria al dia 15 d'abril pero no hi ha constancia d'aquesta. El document expressava llavors les opinions d'Artigas i els seus cercles intims. La redaccio va correspondre, sens dubte, a
Miguel Barreiro
, segon nebot d'Artigas i per aquella epoca un estret col·laborador. Si be les mateixes han set atribuides a
Jose Benito Monterroso
, tambe segon nebot i secretari d'Artigas, o a
Damaso Antonio Larranyaga
. Pero cap dels dos va assistir al congres. Larranyaga estava a Buenos Aires i Monterroso a
Cordova
, realitzant estudis eclesiastics.
El pensament federalista expressat a les instruccions va ser la principal causa per la qual els diputats orientals (que eren Mateo Vidal, Felipe Cardoso,
Marcos Salcedo
, i Francisco Bruno de Rivarola) van ser rebutjats al arribar a Buenos Aires i no se'ls va permetre entrar a l'Assemblea. Els diputats
Damaso Gomez Fonseca
per Maldonado i
Damaso Antonio Larranyaga
per Montevideo havien set elegits de la forma prescrita i abans del Congres de Tres Creus, pel que van ser admesos. No obstant, Larranyaga va cedir els seus poders a Tomas Garcia de Zunyiga, enviat d'Artigas, qui al seu torn va desistir incorporar-se. Gomez Fonseca, resident a Buenos Aires, va ser el vicepresident de l'Assemblea durant el mes de maig del 1813.
Inspiracio de les Instruccions de l'any XIII
[
modifica
]
La inspiracio de les Instruccions de l'any XIII esta clarament en els textes legals estadounidenses.
[7]
Aixo es a causa de la gran influencia del liberalisme nort-america sobre la revolucio hispanoamericana, que semblava haver set molt mes marcada que la provinent de la Revolucio Francesa. Alguns paragrafs del document artiguista van ser agafats directament de les obres de
Thomas Paine
,
[7]
publicades a Filadelfia el 1811 i traduida al castella, i altres de
La historia concisa dels Estats Units
de John Mc Culloch. Les obres de Thomas Paine contenien un llarg apendix de documents com la Declaracio d'Independencia dels Estats Units, la Constitucio Federal del 1789, i les constitucions estatals de Massachusetts, Nova Jersei, Pennsilvania i Virginia. Esta clar que les instruccions van tindre un vincle solid amb el pensament liberal de l'epoca en les seves versions mes avancades.
Quant a les fonts materials o texts models utilitzats per a la redaccio de les instruccions, son diversos els documents nord-americans i entre els autors destaquen
Thomas Paine
i
Jean-Jacques Rousseau
Els vint articles
[
modifica
]
Els vint articles proposats per Artigas eren els seguents:
| ≪
|
- 1. La declaracio de la independencia absoluta d'aquestes colonies, que aquestes queden exemptes de tota obligacio de fidelitat a la corona d'Espanya i familia dels Borbons, i que tota connexio politica entre elles i l'Estat d'Espanya es i ha de ser totalment dissolta.
- 2. No s'admetra cap altre sistema que el de la confederacio per al pacte reciproc amb les provincies que formen el nou estat.
- 3. Promoura la llibertat civil i religiosa en tota la seva extensio imaginable.
- 4. L'objectiu i finalitat del Govern ha de ser conservar la igualtat, llibertat i seguretat dels seus ciutadans i dels Pobles, cada provincia formara el seu govern sota aquestes bases, a mes del Govern Suprem de la Nacio.
- 5. Aixi aquest com aquell es dividiran en Poder Legislatiu, Poder Executiu i Poder Judicial.
- 6. Aquestes tres ressorts mai podran estar units entre si, i seran independents en les seves facultats.
- 7. El Govern Suprem entendra n´mes dels negocis generals de l'Estat. La resta es particular al govern de cada Provincia.
- 8. El territori que ocupen aquests pobles de la costa Orient del Riu Uruguai, fins a la fortalesa de Santa Teresa forma una unica provincia, anomenada La
Provincia Oriental del Riu de la Plata
.
- 9. Els set pobles de Misiones, els de Batovi, Santa Teresa, San Rafael i Tacuarembo, que avui ocupen injustament els portuguesos, seran reclamats i en tot moment seran territori d'aquesta provincia.
- 10. Que aquesta Provincia per la recent entra separadament en una lliga ferma d'amistat amb les altres, per a la seva defensa comu, seguretat de llibertat, i per a la seva mutua i general felicitat, obligant-se a assistir a cada una de les altres contra tota violencia o atacs o fets sobre les altres, o sobre alguna d'elles, per motiu de religio, sobirania, transit, o qualsevol altre pretext, sigui quin sigui.
- 11. Que aquesta Provincia rete la seva sobirania, llibertat i independencia, tot poder, jurisdiccio i dret que no sigui delegat expressament per la Confederacio a les Provincies Unides juntes al Congres.
- 12. Que el port de
Maldonado
sigui lliure perque tots els bucs que hi concorrin a la introduccio d'efectes i exportacio de fruita, posant-se la corresponent duana a aquell poble; Demanant-se a l'efecte que s'oficii al comandant de les forces de Sa Majestat Britanica sobre l'obertura d'aquell port perque protegeixi la navegacio o comerc de la seva nacio.
- 13. Que el port de
Colonia
sigui igualment habilitat en els termes escrits en l'article anterior.
- 14. Que cap taxa o dret s'imposi sobre articles exportats d'una provincia a una altra; Ni que cap preferencia es doni per qualsevol regulacio de comerc, o renta als ports d'una provincia sobre els d'una altra; Ni els vaixells destinats d'aquesta provincia o una altra seran obligats a entrar, ancorar o pagar drets en una altra.
- 15. No es permetra que es facin lleis per a aquesta provincia sobre bens d'estrangers que morin sense fer testament, sobre multes o confiscacions que abans implicaven al rei, i sobre territoris d'aquest, mentre aquesta no forma el seu reglament i determini a quins fons s'han d'aplicar, com a unic dret el fer-ho en el terme economic de la seva jurisdiccio.
- 16. Que aquesta provincia tindra la seva constitucio territorial; I que aquesta te el dret de sancionar la general de les Provincies Unides que formi l'Assemblea Constituent.
- 17. Que aquesta Provincia te dret per alcar els regiments que necessiti, nombrar als oficials de campanya, reglar la milicia propia per al la seguretat de la seva llibertat, i per aixo no podra violar-se el dret dels pobles per a guardar i tenir armes.
- 18. El despotisme militar sera precisament aniquilat amb traves constitucionals que assegurin inviolable la sobirania dels pobles.
- 19. Que de forma precisa i indispensable, sigui fora de Buenos Aires on resideixi el lloc del governador de les Provincies Unides.
- 20. La constitucio garantira a les Provincies Unides una forma de govern republicana, i que assegurara a cadascuna d'elles de les violencies domestiques, usurpacio de drets, llibertat i seguretat de la seva sobirania, que amb la forca de les armes intenti sufocar els principis proclamats. I aixi mateix prestara tota la seva atencio en l'honor, fidelitat i religiositat, a tot quan es cregui o jutgi necessari per a preservar a aquesta Provincia els avantatges de la llibertat i mantindre un govern lliure, de pietat, justicia, moderacio i industria, per a tot el qual, etcetera.
|
≫
|
[8]
Consequencies
[
modifica
]
Els plantejaments proposats per Artigas contradient altament l'ideari politic de la diligencia de Buenos Aires, que es basava en principis totalment diferents. Per aquests, fins i tot els seus elements mes lucids i honestament liberals, l'Estat havia d'organitzar-se segons els principis de jerarquia politica que inclogues la natural divisio social. Aixo nomes era possible establint un govern centralitzat i poderos al qual havien de subordinar-se les provincies previ acord de participacio d'aquest. El desenvolupament nomes era possible en aquesta concepcio, si existia una classe dirigent proveida de poders capacos de crear una legislacio justa, equilibrada i racional a la que tots s'haguessin de sotmetre per a entrar en la senda del progres, la cultura i la prosperitat. Aquesta dirigencia havia de sorgir, per descomptat, de la classe il·lustrada que en la seva gran majoria residia a les ciutats, i particularment a Buenos Aires. La ciutat, vinculada als corrents economics, intel·lectuals i politics del mon, representava la "civilitzacio" davant d'una "barbarie" provincial de reminiscencies feudals que era necessari, precisament, "civilitzar".
Davant d'aquesta idea s'alcava la visio federal, mes amplia i democratica, basada en els drets de les comunitats i la idea que una nacio nomes podia construir-se amb l'aportacio igualitaria de tots els seus sectors socials. Una visio arrelada en un concepte d'igualtat profundament arrelat per la poblacio humil del medi rural, que repetia que "
ningu es mes que ningu
" i que rebutjava la idea que la direccio havia d'estar monopolitzada pels il·lustrats i els doctors. Davant la pretensio hegemonica d'aquests, instal·lats majoritariament a Buenos Aires, el federalisme, alhora integrador i gelos de la defensa dels drets dels pobles, apareixia com una necessitat inevitable. Artigas el va concebre no nomes per les seves lectures de textos nord-americans, sino per la seva experiencia dels horribles fets del 1811, en el curs dels quals els drets del seu poble oriental van ser menyspreats en nom d'interessos estranys, que es pretenien superiors.
El programa politic de les
Instruccions de l'any XIII
era, per tant, totalment inassumible pels homes que dirigien els destins de la naixent comunitat politica platense. La seva pretensio d'una igualtat provincial, que d'alguna manera apuntava a una equitat de drets per sobre de les classes, semblava un sense sentit irracional per Rivadavia, Sarratea o Alvear. Significava posar en el mateix pla a la "civilitzacio" i la barbarie ". I els liders cabildos que ho impulsaven, comencant per Artigas, eren, en la concepcio d'ells, "anarquistes", en el sentit d'afavoridors del caos, d'enemics del centralisme civilitzador. L'enteniment era impossible. Els que ho van intentar com Jose San Martin, van acabar marginats i frustrats. Aquests dos idearis politics altament antagonics aviat comportarien la major ruptura entre Artigas i el govern de Buenos Aires.
Repercussions a les Provincies i l'assemblea general
[
modifica
]
Els diputats representants orientals que van ser elegits al congres de Tres Creus van arribar a Buenos Aires. Van presentar les seves credencials davant de l'Assemblea General, i amb les excepcions de Larranyaga i Gomez Fonseca van ser rebutjats amb l'argument - formalment inapel·lable - que havien set elegits al marge de les disposicions dictades al respecte. L'argument era amb prou feines un pretext que quedava demostrat en el fet que altres representants provincials electes amb les mateixes irregularitats que els orientals van ser acceptats sense cap protesta. El verdader motiu del rebuig estava en el programa federal que sostenien a les instruccions de l'any XIII, i que col·lidia frontalment amb les idees de la majoria
alvearista
, predominant en el si de l'Assemblea General. Tampoc podia aquesta, que estava considerada entitat sobirana, admetre el reconeixement de la seva autoritat condicionada a un pacte. Les instruccions que portaven els diputats orientals estaven tenint una repercussio molt mes gran que la que el propi Artigas havia previst. Ja circulaven per
Santa Fe
i per altres provincies del litoral, algunes copies d'aquestes instruccions. En aquests territoris, el federalisme estava molt estes. El diputat oriental
Felipe Santiago Cardoso
, des de la capital de Buenos Aires i seguint amb tota probabilitat ordres expresses d'Artigas, es comunicava amb els liders provincials per a fer-los-hi coneixer el programa federal i invitar-los a que s'hi adherissin: Se sap amb precisio del seu contacte amb el president de la
Reial Audiencia de Charcas
, a l'
Alt Peru
(actual Bolivia). Despres d'aixo, Artigas va enviar un ofici al triumvirat criticant fortament les disposicions del mateix, que va comportar una major ruptura entre el cabdill i el govern de Buenos Aires, pel que aquest va decidir empresonar al diputat oriental Felipe Santiago Cardoso per activitats subversives.