De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
L'
Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica
o
INBio
es una institucio de gestio privada creada el
1989
a
Costa Rica
amb l'objectiu de realitzar un inventari del patrimoni natural de Costa Rica, promoure la seva conservacio i buscar compostos quimics i material genetic presents en organismes vius que poguessin ser usats per industries com la farmaceutica, la cosmetica o altres.
Es una
organitzacio sense anim de lucre
, de la societat civil, de caracter no governamental, amb una fi de reconegut interes public, que treballa en estreta col·laboracio amb diversos organs del govern, universitats, sector empresarial i altres entitats publiques i privades dintre i fora del pais.
La seva tasca la desenvolupa principalment en les seguents arees d'accio:
- Inventari:
Genera informacio sobre la
diversitat d'especies
i
ecosistemes
del pais. En l'actualitat, compta amb una col·leccio de mes de 3 milions d'especimens, cadascun d'ells identificat i catalogat, d'artropodes, plantes, fongs i mol·luscs.
- Conservacio:
Integra la informacio generada per INBio als processos de presa de decisions amb fins de proteccio i
us sostenible
de la
biodiversitat
, per part tant del sector public com del privat. L'INBio treballa estretament amb el Sistema d'Arees de Conservacio (SINAC), al considerar-lo un soci estrategic per a la conservacio de les arees protegides del pais.
- Comunicacio i educacio:
Comparteix informacio i coneixement sobre biodiversitat amb diferents publics, buscant crear un mes major consciencia sobre el valor d'aquesta. Gran part d'aquest esforc se centra en el
INBioparque
, un parc tematic inaugurat l'any
2000
que busca acostar families i visitants a la riquesa natural de Costa Rica. A mes, mitjancant altres modalitats, l'INBio busca enfortir el component ambiental de les accions i decisions de la poblacio costar-riquenya.
- Bioinformatica:
Desenvolupa i aplica eines informatiques per a donar suport els processos de generacio, administracio, analisi i disseminacio de dades sobre la biodiversitat. La informacio de cada especimen de l'inventari de biodiversitat es troba en una base de dades denominada
Atta
, que el public pot accedir a traves de la pagina web d'INBio.
- Bioprospeccio:
Busca usos sostenibles i d'aplicacio comercial dels recursos de la biodiversitat. L'INBio ha estat una institucio pionera en l'establiment de convenis d'investigacio per a la recerca de substancies quimiques, gens, etc., presents en plantes, insectes, organismes marins i microorganismes, que puguin ser utilitzats per les industries farmaceutica, medica, biotecnologica, cosmetica, nutricional i agricola.
L'INBio, si be es una iniciativa nacional donat el seu ambit d'accio, s'ha convertit en un esforc internacional que busca integrar la conservacio al desenvolupament. L'aplicacio del coneixement cientific de la biodiversitat a activitats economiques com l'
ecoturisme
, la
medicina
, l'
agricultura
, o el desenvolupament de mecanismes de cobrament i pagament de serveis ambientals, exemplifiquen aquest esforc d'integracio, i son part de les activitats que motiven l'atencio de la comunitat internacional.
El
1995
fou guardonat, juntament amb el
bioleg
Manuel Losada Villasante
, amb el
Premi Princep d'Asturies d'Investigacio Cientifica i Tecnica
pels seus '
estudis cientifics de les especies i la seva diversitat aixi com per a la gestio sobre solides bases cientifiques d'ambits protectors d'aquesta diversitat, constituint un magnific exemple d'us de la ciencia per al be de la humanitat
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
1981:
Alberto Sols
·
1982:
Manuel Ballester
·
1983:
Lluis Santalo
·
1984:
Antonio Garcia Bellido
·
1985:
David Vazquez Martinez
i
Emilio Rosenblueth
·
1986:
Antonio Gonzalez
·
1987:
Pablo Rudomin Zevnovaty
i
Jacinto Convit
·
1988:
Manuel Cardona i Castro
i
Marcos Moshinsky
·
1989:
Guido Munch
·
1990:
Salvador Moncada
i
Santiago Grisolia
·
1991:
Francisco Bolivar
·
1992:
Federico Garcia Moliner
·
1993:
Amable Linan
·
1994:
Manuel Elkin Patarroyo
·
1995:
Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica
i
Manuel Losada Villasante
·
1996:
Valenti Fuster
·
1997:
Equip Investigador del Jaciment arqueologic d'Atapuerca
·
1998:
Pedro Etxenike
i
Emilio Mendez
·
1999:
Ricardo Miledi
i
Enrique Moreno
·
2000:
Luc Montagnier
i
Robert Gallo
·
2001:
Jean Weissenbach
,
John Craig Venter
,
John Edward Sulston
,
Francis Collins
i
Hamilton Smith
·
2002:
Lawrence Roberts
,
Robert Kahn
,
Vinton Cerf
i
Tim Berners-Lee
·
2003:
Jane Goodall
·
2004:
Judah Folkman
,
Tony Hunter
,
Joan Massague
,
Bert Vogelstein
i
Robert Weinberg
·
2005:
Antonio Damasio
·
2006:
Juan Ignacio Cirac
·
2007:
Gines Morata
i
Peter Lawrence
·
2008:
Sumio Iijima
,
Sh?ji Nakamura
,
Robert Langer
,
George Whitesides
i
Tobin Marks
·
2009:
Martin Cooper
i
Raymond Tomlinson
·
2010:
David Julius
,
Linda Watkins
i
Baruch Minke
·
2011:
Joseph Altman
,
Arturo Alvarez-Buylla
i
Giacomo Rizzolatti
·
2012:
Gregory Winter
i
Richard A. Lerner
·
2013:
Peter Higgs
,
Francois Englert
i
CERN
·
2014:
Avelino Corma
,
Mark E. Davis
i
Galen D. Stucky
·
2015:
Emmanuelle Charpentier
i
Jennifer Doudna
·
2016:
Hugh Herr
·
2017:
Rainer Weiss
,
Kip Thorne
,
Barry Barish
i
Observatori LIGO
·
2018:
Svante Paabo
·
2019:
Joanne Chory
i
Sandra M. Diaz
·
2020:
Yves Meyer
,
Ingrid Daubeches
,
Terence Tao
i
Emmanuel Candes
|