한국   대만   중국   일본 
Innovacio - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Innovacio

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

La innovacio consisteix en introduir novetats en quelcom. [1] El terme innovacio pot referir-se tant al resultat com a l'accio de crear aquest resultat. Pot consistir en canvis petits que augmenten les prestacions o capacitats (innovacio incremental) o en canvis fonamentals (innovacio radical). Segons el Manual d'Oslo , [2] la innovacio consisteix en implmentar productes nous o prou millorats, serveis , processos o formes d'organitzacio. La innovacio ha d'augmentar la productivitat i la satisfaccio dels seus usuaris. Es un element basic en el progres economic i en la gestio empresarial.

Cal distingir la innovacio de la invencio . Cal entendre la innovacio com la suma d'idees que aporten valor i que finalment donen resultats.

Definicio [ modifica ]

Els estudis de la literatura sobre innovacio han trobat una varietat de definicions. El 2009, Baregheh et al. va trobar al voltant de 60 definicions en diferents articles cientifics, mentre que un sondeig del 2014 en va trobar mes de 40. [3] A partir de la seva enquesta, Baragheh et al. va intentar formular una definicio multidisciplinaria i va arribar al seguent:

"La innovacio es el proces de diverses etapes pel qual les organitzacions transformen idees en productes, serveis o processos nous/millorats, per tal d'avancar, competir i diferenciar-se amb exit en el seu mercat." [4]

En un estudi sobre com la industria del programari considera la innovacio, la seguent definicio donada per Crossan i Apaydin es va considerar la mes completa. Crossan i Apaydin es van basar en la definicio donada del Manual d'Oslo a l' Organitzacio per a la Cooperacio i el Desenvolupament Economic (OCDE) : [3]

≪ La innovacio es produccio o adopcio, assimilacio i explotacio d'una novetat de valor afegit en els ambits economic i social; renovacio i ampliacio de productes, serveis i mercats; desenvolupament de nous metodes de produccio; i l'establiment de nous sistemes de gestio. Es alhora un proces i un resultat. ≫

El socioleg nord-america Everett Rogers , ho va definir de la seguent manera:

"Una idea, practica o objecte que un individu o una altra unitat d'adopcio perceben com a nous" [5]

Segons Alan Altshuler i Robert D. Behn, la innovacio inclou la invencio original i l'us creatiu. Aquests autors defineixen la innovacio com la generacio, admissio i realitzacio de noves idees, productes, serveis i processos. [6]

Les dues dimensions principals de la innovacio son el grau de novetat (es a dir, si una innovacio es nova per a l'empresa, nova per al mercat, nova per a la industria o nova per al mon) i el tipus d'innovacio (es a dir, si es tracta d'un proces) o innovacio del sistema de producte-servei ). [3] Els investigadors organitzatius tambe han distingit la innovacio per separat de la creativitat, proporcionant una definicio actualitzada d'aquests dos constructes relacionats:

≪ La creativitat en el lloc de treball es refereix als processos cognitius i conductuals aplicats quan s'intenta generar idees noves. La innovacio en el lloc de treball es refereix als processos aplicats quan s'intenta implementar noves idees. En concret, la innovacio implica alguna combinacio d'identificacio de problemes/oportunitats, la introduccio, adopcio o modificacio de noves idees relacionades amb les necessitats de l'organitzacio, la promocio d'aquestes idees i la implementacio practica d'aquestes idees. [7] ≫

Peter Drucker va escriure:

≪ La innovacio es la funcio especifica de l'emprenedoria, ja sigui en una empresa existent, una institucio de servei public o una nova empresa iniciada per una persona solitaria a la cuina familiar. Es el mitja pel qual l'emprenedor crea nous recursos productors de riquesa o dota els recursos existents d'un potencial millorat per crear riquesa. [8] ≫

Creativitat i innovacio [ modifica ]

En general, la innovacio es distingeix de la creativitat pel seu emfasi en la implementacio d'idees creatives en un entorn economic. Amabile i Pratt el 2016, a partir de la literatura, distingeixen entre la creativitat ("la produccio d'idees noves i utils per part d'un individu o un petit grup d'individus que treballen junts") i la innovacio ("la implementacio amb exit d'idees creatives dins d'una organitzacio"). [9]

Economia i innovacio [ modifica ]

El 1957 l'economista Robert Solow va poder demostrar que el creixement economic tenia dos components. El primer component es podria atribuir al creixement de la produccio incloent el treball assalariat i el capital . Es va trobar que el segon component era la productivitat . Des d'aleshores, els historiadors economics han intentat explicar el proces d'innovacio en si, en lloc d'assumir que les invencions tecnologiques i el progres tecnologic donen lloc al creixement de la productivitat. [10]

Fonts [ modifica ]

Existeixen diverses fonts d'innovacio. Per un costat, hi ha la impulsada per les necessitats dels usuaris, i la innovacio originada per les possibilitats de la tecnologia . [11] Tant la receptivitat a les necessitats del mercat com els avancos de la ciencia son altres possibles fonts d'innovacio, com la creativitat a la capacitat de resolucio de problemes.

Obstacles [ modifica ]

Un dels obstacles a la innovacio son les organitzacions que segueixen un sistema d'empenyer. L'alternativa organitzativa es el sistema de tirar, que consisteix en aprofitar els recursos externs a l'empresa. [12]

Creadors [ modifica ]

Les innovacions les realitzen les empreses o emprenedors que busquen desenvolupar una nova solucio com a plataforma d'un negoci. [13] Les organitzacions innoven per tal d'obtenir algun tipus d'avantatge. Les empreses obtenen beneficis a traves de les vendes del nou producte o servei, o la implantacio del nou proces, o per la venda de llicencies d'us de la innovacio. Els governs i organitzacions sense anim de lucre, en canvi, cerquen aprofitar-se internament dels avantatges de productivitat o eficacia obtinguts.

Darrerament s'esta reconeixent el paper de l'usuari pioner. [14] El client pioner es un usuari amb una necessitat sofisticada i uns coneixements tecnics avancats. Si els clients pioners no representen volums de mercat rellevants, tenen forts incentius a innovar, ja que no hi hauran empreses interessades en desenvolupar solucions apropiades per al seu problema.

Gestio [ modifica ]

Les organitzacions gestionen la innovacio en disposar una serie d'elements i processos per a executar-la sistematicament. La gestio de la innovacio requereix l'organitzacio i assignacio de responsabilitat, autodiagnosi, estrategia i execucio de projectes d'innovacio. [15]

L'estrategia d'innovacio defineix l'area d'oportunitats en la que la direccio considera que s'han de concentrar els esforcos i inversions en aquest terreny. L'organitzacio consisteix en la definicio de l'estructura organitzativa, funcions i relacions de les unitats que participen mes estretament en el proces d'innovacio. Tipicament son les unitats de recerca i desenvolupament .

El proces d'innovacio consta de tres fases: generacio d'idees, desenvolupament i implementacio. [16] La innovacio s'executa a traves de projectes . Aquests han de ser gestionats convenientment a traves d'una correcta planificacio, execucio, control i tancament. A mes de gestionar els projectes individuals, les organitzacions han d'administrar el conjunt de projectes que realitzen i les seves interrelacions, per tal de maximitzar el valor d'aquests projectes i optimitzar els recursos dedicats.

El control de la innovacio consisteix en el seguiment de l'efectivitat de l'esmentat proces per tal d'establir les accions de millora oportunes. Implica el seguiment d'inputs, outputs, elements de suport i el proces mateix.

Un dels tipus de projectes per a innovar son les competicions. [17]

Difusio [ modifica ]

Model de difusio de Rogers [ modifica ]

La difusio de la innovacio segueix sovint trajectories en forma de "S". [18] El model de difusio de Rogers [19] relaciona el moment d'adopcio de la innovacio amb els valors dels seus adoptants. Aquest distingeix cinc grups en funcio del moment de la innovacio: els innovadors, els primers adoptadors, la primera majoria, la darrera majoria i els endarrerits.

Els innovadors son els que innoven. Poden existir llavors els primers adoptadors de les innovacions d'altres i que eventualment poden esdevenir un referent a imitar pels clients seguents. El seguent grup seria una possible primera majoria, que si el cicle te exit podria precedir nous membres d'una darrera majoria, que espera que el producte sigui habitual. A aquesta segona majoria la pot seguir mes tard un grup menor de nous usuaris, els darrers que adoptaran la innovacio, a poc a poc i de manera poc massiva i molt personal o individualitzada. Queda el public no interessat, que no adoptara mai la innovacio si no es veu obligat a fer-ho.

Model hype cycle de captura d'atencio de la demanda i no eficacia de l'oferta [ modifica ]

El hype cycle es un altre model, que diferencia dos factors que segueixen trajectories diferents: l'interes public i la usabilitat. Aquest esquema diu que, quan apareix una innovacio, hi ha una explosio d'interes i d'atencio publica. Es dispara el nombre d'articles referint-se a ella, els anuncis o presentacions comercials que incorporen referencies, etc. Aixo crea unes grans expectatives. En aquests moments, comenca la seva adopcio, pero la innovacio promesa es encara en una fase massa embrionaria com per a donar realment la productivitat anunciada o per a encaixar de forma efectiva amb la resta de practiques empresarials. En no obtenir-se els resultats esperats i apareixer altres novetats, en decau progressivament l'interes fins que s'aconsegueix refinar i integrar amb exit amb la resta d'elements de negoci. Mentre que la grafica de l'atencio tindria una pujada exponencial seguida d'una decepcio progressiva, la usabilitat te una forma de S suavitzada.

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Gran Enciclopedia Catalana [ Enllac no actiu ]
  2. ↑ OECD The Measurement of Scientific and Technological Activities. Proposed Guidelines for Collecting and Interpreting Technological Innovation Data Oslo Manual. 3rd edition, DSTI, OECD / European Commission Eurostat, Paris 10 Nov 2005.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Edison, H., Ali, N.B., & Torkar, R. (2014). Towards innovation measurement in the software industry . Journal of Systems and Software 86(5), 1390?407.
  4. ↑ Baregheh , Anahita; Rowley , Jennifer; Sambrook , Sally ≪ Towards a multidisciplinary definition of innovation ≫ (en angles). Management Decision , vol. 47, 8, 04-09-2009, pag. 1323?1339. DOI : 10.1108/00251740910984578 . ISSN : 0025-1747 .
  5. ↑ Rogers, Everett M. . Diffusion of innovations . 5th. New York: Free Press, 2003. ISBN 0-7432-2209-1 . OCLC   52030797 .  
  6. ↑ Innovation in American Government: Challenges, Opportunities, and Dilemmas . Brookings Inst Pr, 1 June 1997. ISBN 978-0-8157-0358-7 .  
  7. ↑ Hughes , D. J.; Lee , A.; Tian , A. W.; Newman , A.; Legood , A. ≪ Leadership, creativity, and innovation: A critical review and practical recommendations ≫. The Leadership Quarterly , vol. 29, 5, 2018, pag. 549?569. DOI : 10.1016/j.leaqua.2018.03.001 .
  8. ↑ Drucker , Peter F. ≪ The Discipline of Innovation ≫. Harvard Business Review , August 2002.
  9. ↑ Amabile , Teresa M.; Pratt , Michael G. ≪The dynamic componential model of creativity and innovation in organizations: Making progress, making meaning≫. Research in Organizational Behavior , vol. 36, 2016, pag. 157?183. DOI : 10.1016/j.riob.2016.10.001 .
  10. ↑ Leonard Dudley. Mothers of Innovation: How Expanding Social Networks Gave Birth to the Industrial Revolution . Cambridge Scholars Publishing, 2012, p. 4. ISBN 9781443843126 .  
  11. ↑ Ceccagnoli , Marco; Rothaermel , Frank T. ≪Appropriatijng the returns from innovation≫. A: Technological Innovation: Generating Economic Results (en angles). Emerald Group Publishing, 2008, p. 12. ISBN 0762314818 .  
  12. ↑ Brown i Hagel III, 2005 , p. 84.
  13. ↑ Rogers , David E. Business Success Through Innovation (en angles). IsoPatent LLC, 2009, p. 5. ISBN 098190520X .  
  14. ↑ Article sobre la utilitat dels usuaris pioners en la generacio d'innovacions [ Enllac no actiu ]
  15. ↑ ≪ Gestio de la innovacio: diagnosi ≫. Anella.cat. [Consulta: 4 abril 2013].
  16. ↑ Pearn , Michael. Individual Differences and Development in Organisations (en angles). John Wiley & Sons, 2003, p. 355. ISBN 0470856564 .  
  17. ↑ MacCormack , Alan; Murray , Fiona; Wagner , Erika ≪ Spurring innovation through competitions ≫. MIT Sloan Management Review , 55, 1, 2013.
  18. ↑ Mahajan , Vijay; Peterson , Robert A. Models for Innovation Diffusion (en angles). SAGE, 1985, p. 10. ISBN 0803921365 .  
  19. ↑ Rogers, Everett M. (1962). Diffusion of Innovation. New York, NY: Free Press.

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Innovacio
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Innovacio


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Innovacio&oldid=33473118 ≫