Esquema de l'espectre electromagnetic
L'
infraroig
,
radiacio infraroja
o
llum infraroja
(
IR
) es la part de l'
espectre electromagnetic
amb una
longitud d'ona
mes llarga que la
llum visible
pero mes curta que la radiacio de
microones
. El seu nom significa 'per sota del vermell', ja que el
vermell
es el color de la llum visible amb una major
longitud d'ona
. La radiacio infraroja s'esten al llarg de tres
ordres de magnitud
amb longituds d'ona d'entre 700
nanometres
i 1
mil·limetre
. Tot i que els
vertebrats
no poden percebre la radiacio infraroja en forma de llum, si que la poden percebre com a
calor
per unes terminacions nervioses especialitzades de la pell conegudes com a termoreceptors.
[1]
Els infraroigs van ser descoberts a comencaments del
segle
xix
per l'
astronom
angles d'origen alemany
William Herschel
. Herschel va col·locar un
termometre
de
mercuri
sobre l'espectre solar obtingut per un
prisma
de vidre, amb la finalitat de mesurar la calor emesa per cada
color
. Va descobrir que la calor era mes forta al costat de l'extrem vermell de l'espectre i va observar que alli no hi havia llum. Aquesta va ser la primera experiencia que mostra que la calor pot transmetre's com una forma invisible de radiacio. Els primers detectors de radiacio infraroja van ser els
bolometres
, instruments que captaven la radiacio infraroja per l'augment de temperatura produit en un detector.
Ubicacio dins l'espectre electromagnetic
[
modifica
]
La radiacio infraroja forma part de l'
espectre electromagnetic
, que inclou totes les frequencies de les
ones electromagnetiques
, i s'ordena en funcio de la frequencia dels senyals i de la seva
longitud d'ona
d'acord amb el que s'indica a la taula seguent:
Diferents regions de la radiacio infraroja
[
modifica
]
Una fotografia d'un arbre, alternativament es mostra la imatge presa amb llum infraroja i la presa amb llum visible.
Els objectes emeten radiacio infraroja al llarg de tot l'espectre de longituds d'ona, pero ates que habitualment els sensors son dissenyats per detectar la radiacio dins d'un interval de longituds d'ona, la banda infraroja s'acostuma a dividir en diverses seccions.
Esquema de la CIE
[
modifica
]
La
Comissio Internacional d'Il·luminacio
(habitualment coneguda com a
CIE
a causa del seu nom
frances
,
Commission internationale de l'eclairage
) recomana la divisio de la radiacio infraroja en tres bandes espectrals:
[2]
- IR-A: 700 nm?1400 nm
- IR-B: 1400 nm?3000 nm
- IR-C: 3000 nm?1 mm
Una altra divisio en bandes espectrals forca habitual en
enginyeria
es aquesta:
[3]
- infraroig proper
(NIR o IR-A), 0,75?1,4 μm, definits per l'
absorcio
en
aigua
i utilitzat habitualment en la comunicacio per
fibra optica
, gracies a la poca absorcio en vidres de SiO₂.
- infraroig mitja
(MIR):
- infraroig d'ona curta (SWIR o IR-B), 1,4?3 μm, l'absorcio en aigua augmenta considerablement a 1.450 nm
- infraroig d'ona mitjana (MWIR o IR-C), 3?8 μm
- infraroig d'ona llarga (LWIR o IR-C), 8?15 μm
- infraroig llunya
(FIR), 15?1.000 μm
Esquema ISO 20473
[
modifica
]
L'
Organitzacio Internacional per a l'Estandarditzacio
(ISO) ha especificat a la norma "ISO 20473:2007" el seguent esquema:
| Designacio
|
Abreviacio
|
Longitud d'ona
|
| Infraroig proper
|
NIR
|
0,78?3 μm
|
| Infraroig mitja
|
MIR
|
3?50 μm
|
| Infraroig llunya
|
FIR
|
50?1000 μm
|
Esquema utilitzat a l'astronomia
[
modifica
]
A l'
astronomia
s'acostuma a dividir l'espectre infraroig d'aquesta manera:
[4]
- Proper: de (0.7-1) a 5 μm
- Mitja: de 5 a (25-40) μm
- Llunya: de (25-40) a (200-350) μm
Aquestes divisions no son precises i varien en funcio de la publicacio i son utilitzades per a l'observacio de diferents intervals de temperatura a l'espai.
Esquema de l'infraroig a les telecomunicacions
[
modifica
]
Feix de fibres optiques.
A les
telecomunicacions
basades en la utilitzacio de la llum, la part de l'espectre infraroig se subdivideix encara en mes bandes espectrals, en funcio de la resposta de detectors, amplificadors, fonts i
fibres optiques
:
[5]
| Banda
|
Descripcio
|
Longitud d'ona
|
| Banda O
|
Original
|
1260?1360 nm
|
| Banda E
|
Estesa
|
1360?1460 nm
|
| Banda S
|
Ona curta
|
1460?1530 nm
|
| Banda C
|
Convencional
|
1530?1565 nm
|
| Banda L
|
Ona llarga
|
1565?1625 nm
|
| Banda U
|
Ona ultrallarga
|
1625?1675 nm
|
La banda C es la predominant a les xarxes de telecomunicacio de llarga distancia. Les bandes S i L es basen en tecnologies poc desenvolupades i tenen poca utilitzacio.
A les longituds d'ona adjacents a les de la llum visible i fins a aquelles d'unes poques micres (
micrometres
, μm), els fenomens associats son essencialment els mateixos que els de la llum visible, tot i aixo cal tenir present que la resposta dels materials a la llum visible no es en absolut indicatiu del comportament que presenten davant la llum infraroja. Per exemple, per a longituds mes enlla de 2 micres, el
vidre
normal que trobem a les nostres cases es
opac
, el mateix passa amb molts
gasos
, el que implica que hi hagi finestres d'absorcio (intervals de longituds d'ona) a les que l'aire es opac i, per tant, haura una serie de frequencies de l'
espectre solar
que no ens arribaran i no podran ser observades sobre la Terra. Entre 3 i 5 micres hi ha una finestra que correspon al pic d'emissio de radiacio infraroja dels cossos molt calents, aquesta banda s'utilitza per exemple en els sistemes de seguiment i recerca d'objectius d'alguns tipus de
missils
.
Per contra, hi ha molts materials que els nostres
ulls
son perfectament opacs pero que son mes o menys
transparents
a les longituds d'ona de la radiacio infraroja. Per exemple, el
silici
i el
germani
presenten una opacitat tan reduida a aquestes longituds d'ona que son utilitzats per a la fabricacio de
lents
i fibres optiques (l'atenuacio que presenten es de l'ordre de 0,2
dB
/
km
en el cas d'una longitud d'ona de 1550 nm). A mes, molts tipus de
plastic
sintetic presenten una bona transparencia a aquestes radiacions.
Per a longituds d'ona mes grans el comportament s'assimila mes al que trobem en el cas de les
ones de radio
.
Imatge termografica d'un gos en la banda infraroja. Les zones mes brillants corresponen zones mes calentes del cos.
La radiacio infraroja esta associada sovint a la
calor
, ja que els objectes a
temperatura
ambient o superior emeten radiacio principalment concentrada en la banda de l'infraroig mitja. Aixo permet utilitzar els infraroigs per determinar la temperatura d'objectes a distancia (si se'n coneix l'
emissivitat
). Aquesta tecnica s'anomena
termografia
o, en el cas d'objectes molt calents,
pirometria
. La termografia s'utilitza basicament en aplicacions industrials i militars.
Les
cameres termiques
detecten la radiacio infraroja entre els 900 i els 14.000 nm de l'espectre electromagnetic (0,9 a 15 μm) i produeixen imatges. Ates que la radiacio infraroja es emesa per tots els objectes en funcio de la seva temperatura, d'acord amb la llei de la radiacio d'un
cos negre
, la termografia fa possible “veure” l'entorn amb il·luminacio visible o sense. La quantitat de radiacio que emet un objecte s'incrementa amb la temperatura, per tant, la termografia permet veure la variacio de la temperatura dels cossos, d'aqui el seu nom.
Visio nocturna
[
modifica
]
Els infraroigs tambe s'utilitzen en els equips de
visio nocturna
quan la quantitat de
llum visible
es insuficient per veure els objectes.
[6]
Els dispositius de visio nocturna funcionen per mitja d'un proces que converteix els
fotons
de la llum ambient en electrons que son amplificats utilitzant metodes quimics i electrics i despres convertits un altre cop en llum visible,
[6]
que es presenta en una pantalla en forma d'imatges que poden ser monocromes, els objectes mes calents es mostren com els mes lluminosos, o tambe es pot utilitzar un sistema de falsos
colors
per representar les diferents temperatures. La utilitzacio de fonts de radiacio infraroja permet augmentar la quantitat de llum ambient que pot ser utilitzada pels dispositius de visio nocturna per generar les imatges, incrementant la visibilitat sense utilitzar llum visible.
[6]
Els aparells de visio nocturna s'han estes entre els
exercits
de molts paisos perque permeten les operacions militars durant la nit en millors condicions de visibilitat dels objectius.
Comunicacions
[
modifica
]
Un telefon mobil amb un port de comunicacio per infrarojos de tipus IrDA. Per mitja d'aquest canal podem intercanviar informacio entre l'ordinador i el telefon, telefons, imatges, sons, etc.
La transmissio de dades a traves de la radiacio infraroja tambe s'utilitza en aplicacions de comunicacio a curta distancia, com per exemple entre els
ordinadors
i els seus
periferics
, o entre els ordinadors i els
PDA
o els
telefons mobils
. Aquests aparells que incorporen aquest tipus de comunicacio segueixen generalment un estandard publicat per la
Infrared Data Association
o
IrDA
. Un altre us molt comu es el que fan els
comandaments a distancia
, que generalment utilitzen els infraroigs en comptes d'ones de radio, ja que aixi no interfereixen amb altres senyals electromagnetics com els senyals de televisio. Els infraroigs son adequats per a ser utilitzats en interiors i en presencia de les persones, no traspassen les parets i no poden interferir amb els aparells que pugui haver a les altres habitacions. Tant els comandaments a distancia com els aparells IrDA utilitzen
diodes emissors de llum
per generar una radiacio infraroja que esdeve un feix estret en passar per una
lent
de plastic, aquest feix es
modulat
per codificar les dades a transmetre. Del costat del receptor hi ha un
fotodiode
de silici que converteix la radiacio infraroja que rep en un
corrent electric
, i que nomes respon al senyal polsant que crea l'emissor, filtrant la radiacio infraroja de l'ambient, que canvia a poc a poc.
La
comunicacio optica
a traves de l'aire utilitzant un
laser
d'infraroigs es una alternativa relativament barata (especialment si ho comparem amb el cost un enllac de fibra optica) per a enllacos de comunicacions a arees urbanes, aquests enllacos operen a mes de 4 gigabit/s (4000
Mbps
).
A les comunicacions a traves de fibra optica s'utilitzen lasers d'infraroigs per aconseguir la llum necessaria per transmetre la informacio, la radiacio utilitzada acostuma a ser d'una longitud d'ona al voltant de 1330 nm (si es vol aconseguir una minima
dispersio
) o 1550 nm (per aconseguir una millor transmissio) en el cas de les fibres optiques estandards de silici.
La radicacio infraroja pot ser utilitzada com una font de calor. Les seves aplicacions en aquest camp van des de la calefaccio domestica fins a sistemes per treure el
glac
de les ales dels
avions
, passant per escalfadors especials per a tractaments de
fisioterapia
o els escalfadors d'aliments. Tambe hi ha aplicacions en el camp de la
industria
: formacio de plastics, tancament de contenidors plastics, soldadura de plastics, etc.
Meteorologia
[
modifica
]
Fotografia d'Europa a la banda infraroja presa pel
Meteosat
el 29 de febrer del 2008.
Els
satel·lits meteorologics
son equipats amb escanners que treballen a la banda infraroja que permeten obtenir imatges que permeten determinar l'espessor i el tipus dels
nuvols
o calcular la temperatura de la superficie de la terra i de l'aigua. Aquests sensors treballen entre els 10,3 i els 12,5 μm.
Els nuvols alts formats per particules de
glac
com els
cirrus
o els nuvols de gran desenvolupament vertical com els
cumulonimbes
es mostren en un color blanc brillant, per contra, els nuvols baixos mes calents com els
estratus
o els
estratocumulus
es mostren en gris. La superficie de la terra calenta es mostra en gris fosc o negre. Un dels desavantatges de l'infraroig rau en el fet que els nuvols baixos i la
boira
tenen una temperatura similar a la de la terra o superficies marina i no es pot diferenciar. Tanmateix utilitzant la diferencia de lluminositat del canal IR4 (10,3 a 11,5 μm) i la del canal de l'infraroig proper (1,58 a 1,64 μm) es poden diferenciar els nuvols baixos produint una “boira” a la imatge. El gran avantatges de l'infraroig es que les imatges es poden obtenir tambe durant la nit, cosa que permet disposar d'una sequencia continua de l'evolucio del temps.
Climatologia
[
modifica
]
En el camp de la
climatologia
es monitora la radiacio infraroja per detectar tendencies a l'intercanvi d'energia entre la
Terra
i l'
atmosfera
. Aquestes tendencies aporten informacio sobre els canvis a llarg termini del clima terrestre. Aquest es, juntament amb la
radiacio solar
, un dels principals parametres estudiats a la recerca de l'
escalfament global
.
Els investigadors utilitzen un aparell anomenat
pirogeometre
per a mesurar de manera continuada la irradiancia terrestre, es tracta d'un radiometre que treballa a la banda infraroja, aproximadament entre els 4,5 i els 50 μm.
Espectroscopia
[
modifica
]
Un espectrometre d'infrarojos Varian Scimitar 1000 FT-IR
L'
espectroscopia d'infraroig
es una tecnica que s'utilitza per identificar
molecules
per mitja de l'analisi dels seus
enllacos
. Cada enllac quimic d'una molecula
vibra
a una frequencia caracteristica i a moltes molecules aquesta frequencia es troba dins de la radiacio infraroja. Quan una molecula absorbeix un foto, passa del seu
estat fonamental
a un estat excitat (on vibra). En un espectre tipic d'infrarojos a les
abscisses
ens trobem amb una escala de frequencies expressada pel
nombre d'ona
, i en les
ordenades
el percentatge de
tansmitancia
(el
quocient
entre el
flux radiant
que travessa un medi i el que hi incideix). De manera que si un material es transparent a la radiacio infraroja el seu espectre es presentara com una linia paral·lela a l'eix d'abscisses. En canvi, en el cas d'un material que no sigui completament transparent es verificaran les absorcions i les transicions entre els
nivells d'energia
vibracionals. En aquest cas, l'espectre obtingut es caracteritzara per una serie de pics de diferents alcades que correspondran a cadascuna de les transicions.
Alguns metodes especialitzats com l'espectroscopia d'infraroig proper o NIRS (
Near infrared spectroscopy
) son especialment utilitzats en la industria agroalimentaria per analitzar la qualitat dels productes agricoles i dels
aliments
a traves de la determinacio de la humitat, proteines, fibres, etc. Aquest metode tambe s'utilitza a les industries quimiques, farmaceutiques i petroquimiques.
Dues imatges del
cumul del Trapezi
a la
Nebulosa d'Orio
captades pel
telescopi espacial Hubble
. La de l'esquerra correspon a l'espectre visible mentre que la de la dreta es una imatge presa per una camera d'infrarojos i mostra un eixam d'estrelles que no s'aprecien a la imatge de l'esquerra.
Els astronoms observen els
objectes astronomics
a la regio infraroja de l'espectre electromagnetic utilitzant components optics, miralls, lents i detectors d'estat solid. Per tal de generar una imatge sense interferencies es necessari que els components d'un telescopi d'infrarojos siguin aillats de qualsevol font de calor i que els detectors siguin refrigerats, per a aquesta funcio s'utilitza
heli
liquid
.
La sensibilitat dels
telescopis
d'infrarojos situats a la Terra es forca limitada a causa de la presencia de
vapor d'aigua
a l'
atmosfera
que absorbeix una porcio de la radiacio infraroja que arriba de l'espai a traves d'una
finestra atmosferica
(La part de l'espectre electromagnetic que conte les radiacions que no han estat absorbides o reflectides per l'atmosfera terrestre). Aquesta limitacio pot ser anul·lada parcialment emplacant els
observatoris
a gran
altura
(
muntanyes
) o transportant el telescopi a un avio o un
globus
. Pero la manera d'eliminar completament la limitacio es posant els telescopis fora de l'atmosfera de la Terra, l'
espai exterior
es l'emplacament ideal per aquest tipus de telescopis d'infrarojos.
La fraccio infraroja de l'espectre presenta diversos beneficis per als astronoms, per exemple, permet detectar els
nuvols moleculars
de gas i
pols
de la nostra
galaxia
perque llueixen en ser irradiats per la calor de les
estrelles
que s'estan
formant
al seu interior. L'infraroig tambe permet la deteccio de les
protoestrelles
abans que comencin a emetre llum visible. Les estrelles nomes emeten una petita part de la seva energia en la fraccio infraroja de l'espectre electromagnetic, per aixo els objectes freds que hi ha en les seves proximitats com els
planetes
poden ser mes facilment detectats (en la fraccio visible de l'espectre la resplendor de l'estrella anul·la la llum reflectida pel planeta).
La radiacio infraroja tambe es molt util per observar els nuclis de les
galaxies actives
que sovint son tapats pel gas i la
pols
interestel·lars
. Les galaxies distants amb un gran
desplacament cap al roig
tindran un pic al seu espectre desplacat vers longituds d'ona mes llargues, per aixo son mes facilment observables a la banda infraroja.
[7]
El seguiment per infrarojos es un sistema de guiatge de
missils
que es basa en l'emissio de radiacio infraroja per part dels objectius. Molts objectes com els
motors
dels
avions
o dels
vehicles
, i fins i tot les
persones
, generen i emeten prou calor perque siguin especialment visibles en la part infraroja de les longituds d'ona en comparacio amb la resta d'objectes del voltant.
[8]
Efectes biologics
[
modifica
]
La radiacio IR es divideix, d'acord amb els seus efectes biologics i de manera arbitraria, en tres categories o tipus: la radiacio infraroja curta (0,8 a 1,5 μm), la mitjana (1,5 a 5,6 μm) i la llarga (5,6 a 1000 μm). Els primers treballs amb els diferents tipus de radiacio d'infrarojos, informaven de les diferents formes de l'accio biologica dels tres tipus de radiacio (curta, mitjana i llarga).
[9]
Es creia que la radiacio curta penetrava profundament en la
pell
sense causar un augment important de la temperatura de la superficie del
teixit epitelial
, mentre que la majoria de l'energia de la radiacio infraroja mitjana i llarga era absorbida per la capa superior de la pell i sovint causava efectes termics perjudicials, com ara cremades o sensacio de cremor. Pero alguns anys mes tard, es va presentar una nova visio de l'infraroig mitja i llarg demostrant que totes les bandes de radiacio produeixen efectes biologics de regeneracio cel·lular.
[10]
[11]
[12]
Estudis
in vitro
amb radiacio infraroja curta sobre les
cel·lules
humanes
,
endotelials
i
queratinocits
, han demostrat un augment de la produccio de TGF-β1 (
factor de creixement transformant
-β1) despres d'una unica irradiacio (36-108
J
/
cm
²) i de manera depenent del temps per al contingut de MMP-2 (
metal·loproteinases de matriu
-2), sent aquest ultim tant a nivell proteic com transcripcional. Aquestes dues
proteines
estan implicades en la fase de remodelacio de la reparacio de les lesions. I aquests efectes van ser considerats de naturalesa atermica perque els models utilitzats com a control termic no van mostrar un augment en la seva expressio proteica.
[1]
Els experiments amb ratolins
diabetics
han demostrat una acceleracio de la velocitat de tancament d'una ferida amb tractaments diaris de radiacio infraroja curta, en comparacio amb els grups de control, amb un augment de la temperatura d'aproximadament 3,6
°C
despres de 30
minuts
d'exposicio.
[1]
La utilitzacio de
LEDs
(diodes emissors de llum) de llum infraroja curta va demostrar la reversio dels efectes de la
tetradotoxina
(TTX), un bloquejador dels canals de sodi de les
cel·lules
, i per tant un bloquejador de l'impuls nervios, aixi com la reduccio dels danys a la
retina
causats per l'exposicio al
metanol
en els ratolins.
[13]
[14]
Els experiments amb la radiacio infraroja llarga han demostrar una inhibicio del creixement
tumoral
en els ratolins i una millora de la crosta de les ferides.
[15]
Tambe s'ha demostrar un increment del proces de regeneracio en els ratolins sense augment de la circulacio sanguinia durant els periodes d'irradiacio ni augment en la temperatura de l'epiteli. Altres dades indiquen un augment de la infiltracio de
fibroblasts
en el teixit subcutani en ratolins tractats amb radiacio infraroja llarga, en comparacio amb els animals de control, i una major regeneracio del
col·lagen
a la regio lesionada, aixi com l'expressio de TGF-β1. De la mateixa manera, la radiacio IR fou capac de provocar un augment de l'
angiogenesi
en el lloc de la lesio i augmentar la resistencia a la traccio de l'epiteli en regeneracio.
[16]
[17]
[18]
Els
lasers
de baixa potencia, amb una
longitud d'ona
compresa entre 630 i 890 nm, com els d'
heli
-
neo
i
argo
han demostrat,
in vivo
, l'activacio d'una amplia gamma de processos de guaricio de ferides, com ara la sintesi del col·lagen, la proliferacio cel·lular
[19]
o la motilitat dels queratinocits.
[20]
Encara que existeixen diferencies entre les fonts de radiacio infraroja, el laser es un feix
coherent
de llum d'una longitud d'ona especifica mentre que les lampades proporcionen una llum incoherent i no
polaritzada
, els seus efectes bioestimulatoris son els mateixos en el cas de la radiacio infraroja curta.
[1]
Contrariament a la idea inicial que la radiacio infraroja llarga te efectes nocius, actualment es creu que la seva forma d'accio bioestimulatoria es similar a la dels lasers de baixa potencia i a la radiacio infraroja curta.
[21]
Els experiments amb LEDs infrarojos, que funcionen gairebe sense generar
calor
, porten a creure que mes enlla de l'efecte de regeneracio causat per la calor hi ha un efecte bioestimulatori regeneratiu de naturalesa no termica. No obstant aixo, aquest proces encara no es ben conegut.
[22]
La premissa basica es que la
radiacio electromagnetica
de longituds d'ona llargues estimulen el
metabolisme
energetic de les cel·lules i la produccio d'
energia
. Hi ha tres molecules de
fotoreceptores
de la radiacio infraroja en els
mamifers
, conegudes per absorbir les longituds d'ona de l'infrarig curt: l'
hemoglobina
, la
mioglobina
i la
citocrom c oxidasa
. D'entre les molecules fotoreceptores, es creu que els
cromofors
mitocondrials
son els responsables de la captacio del 50% de la radiacio infraroja curta per mitja de la citocrom c oxidasa.
[23]
[22]
[24]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
Danno, K.; Mori, N.; Toda, K-I.; Kobayashi, T.; Utani, A. 2001:
Near-infrared irradiation stimulates cutaneous wound repair: laboratory experiments on possible mechanisms
. Photodermatol. Photoimmunol. Photomed. 17: 261-265
- ↑
Henderson
, Roy. ≪
Wavelength Considerations
≫. Instituts fur Umform- und Hochleistungs. Arxivat de l'
original
el 2007-10-28. [Consulta: 18 octubre 2007].
- ↑
Byrnes
, James.
Unexploded Ordnance Detection and Mitigation
. Springer, 2009, p. 21?22.
ISBN 9781402092527
.
- ↑
IPAC Staff. ≪
Near, Mid and Far-Infrared
≫. NASA ipac. Arxivat de l'
original
el 2007-04-04. [Consulta: 4 abril 2007].
- ↑
Ramaswami
, Rajiv. ≪
Optical Fiber Communication: From Transmission to Networking
≫ (PDF). IEEE, maig 2002. [Consulta: 18 octubre 2006].
- ↑
6,0
6,1
6,2
≪
How Night Vision Works
≫. American Technologies Network Corporation. [Consulta: 2 desembre 2009].
- ↑
≪
IR Astronomy: Overview
≫. NASA Infrared Astronomy and Processing Center. Arxivat de l'
original
el 2016-12-25. [Consulta: 2 desembre 2009].
- ↑
Mahulikar, S.P., Sonawane, H.R., & Rao, G.A.: (2007) "Infrared signature studies of aerospace vehicle. Progress in Aerospace Sciences
, v. 43 (7-8), pagines 218-245.
- ↑
J. Dover, T. Phillips, K. Arndt
Cutaneous effects and therapeutic uses of heat with emphasis on infrared radiation
, Journal of the American Academy of Dermatology, Volum 20, no. 2, pagines 278-286, 1989
- ↑
Honda, K.; Inoue, S. 1988.
Sleeping effects of far-infrared in rats
, Int. J. Biometeorol. 32(2):92-94.
- ↑
Inoue, S.; Kabaya, M. 1989.
Biological activities caused by far-infrared radiation
, Int. J. Biometeorol. 33:145-150.
- ↑
Udagawa, Y.; Nagasawa, H. 2000.
Effects of far-infrared Ray on reproduction, growth, behaviour and some physiological parameters in mice
, In Vivo 14:321-326.
- ↑
Wong-Riley, M.T.; Bai, X.; Buchmann, E.; Whelan, H.T. 2001.
Light-emitting diode treatment reverses the effect of TTX on cytochrome oxidase in neurons
. Neuroreport 12 (14), 3033-3037
- ↑
Eells, J.T.; Henry, M.M.; Summerfelt, P.; Wong-Riley, M.T.; Buchmann, E.V.; Kane, N.; Whelan, N.T.; Whelan, H.T. 2003.
Therapeutic photobiomodulation for methanol-induced retinal toxicity
, Proc. Natl. Acad. Sci. USA. 100 (6), 3439-3444
- ↑
Nagasawa Y, Udagawa Y, Kiyokawa S.
Evidence that irradiation of far-infrared rays inhibits mammary tumour growth in SHN mice
. Anticancer Res, 1999;19(3A):1797?800.
- ↑
Schindl, A.; Schindl, M.; Schindl, L. 1997.
Successful treatment of a persistent radiation ulcer by low power laser therapy
. J. Am. Acad. Dermatol. 37: 646
- ↑
Schindl, A.; Schindl, M.; Schindl, L. et al. 1999.
Increased dermal angiogenesis after low-intensity laser therapy for a chronic radiation ulcer determined by a video measuring system
. J. Am. Acad. Dermatol. 40: 481
- ↑
Schramm, J.M; Warner, D.; Hardesty, R.A.; Oberg, K.C. 2003.
A unique combination of infrared and microwave radiation accelerates wound healing
. Plast. Reconstr. Surg. 111(1): 258-266
- ↑
Steinlechner, CWB; Dyson, M. 1993.
The effects of low level laser therapy on the proliferation of keratinocytes
. Laser Ther. 5: 65-73
- ↑
Haas, A.F.; Isseroff, R.; Wheeland, R.G.; Rood, P.A.; Graves, P.J. 1990.
Low energy helium neon laser irradiation increases the motility of cultured human keratinocytes
. J. Invest. Dermatol. 94(6): 822-826
- ↑
Toyokawa, H.; Matsui, Y.; Uhara, J.; Tsuchiya, H.; Teshima, S.; Nakanishi, H.; Kwon, A-H.; Azuma, Y.; Nagaoka, T.; Ogawa, T.; Kamiyama, Y. 2003.
Promotive effects of far-infrared Ray on full-thickness skin wound healing in rats
. Exp. Biol. Med. 228: 721-729
- ↑
22,0
22,1
Karu, T. 1999.
Primary and secondary mechanisms of action of visible to near-IR radiation on cells
. J. Photochem. Photobiol. B. Biol. 49(1), 1-17
- ↑
Beauvoit, B.; Kitai, T.; Chance, B. 1994.
Contribution of the mitochondrial compartment to the optical properties of the rat liver: a theoretical and practical approach
. Biophys. J. 67(6), 2501-2510
- ↑
Wong-Riley, M.T.T.; Liang, H.L.; Eells, J.T.; Chancel, B.; Henry, M.M.; Buchmann, E.; Kane, M.; Whelan, H.T. 2005.
Photobiomodulation Directly Benefits Primary Neurons Functionally Inactivated by Toxins ? Role of Cytochrome c Oxidase
. J. Biol. Chem. 280 (6): 4761-4771
Enllacos externs
[
modifica
]