Informatiu de televisio

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Informatiu )

Un informatiu de televisio es un tipus de programa de televisio molt habitual a les cadenes generiques que consisteix a donar les noticies del dia, d'una manera semblant a la que es faria en altres mitjans de comunicacio , com la radio, o la premsa, encara que amb una estructura i una forma d'organitzar i redactar la informacio diferents.

Sol haver-hi un o diversos presentadors que llegeixen les entradetes (breu resum que respon als principals items referents a una noticia en concret) i donen pas i acompanyen a les diferents peces informatives que van apareixent al llarg de les diferents seccions: internacional, politica, economica, societat, els esports, cultura i normalment tambe la previsio meteorologica.

N'hi ha que es fan de dilluns a divendres en tres edicions diferents al llarg del dia, usualment al mati, al migdia o al vespre, just abans de la franja de maxima audencia, tot i que hi ha cadenes que en reemeten en altres moments i altres dedicades exclusivament a informatius televisats. Tambe hi ha cadenes que emeten edicions als caps de setmana.

Criteris de seleccio de noticies [ modifica ]

Un dels primers passos en la redaccio d'un informatiu es realitzar una seleccio de les noticies a emetre i construir l' escaleta , una graella on es minuta tot l'informatiu. L'editor d'informatius es qui es fa carrec de dirigir aquest proces seguint una serie de criteris i parametres que determinen a grans trets quins fets son noticiables i quins no. Els mes rellevants son la importancia, l'interes informatiu, l'actualitat, la proximitat, el nombre d'afectats, la raresa i el conflicte.

Importancia

Els editors solen concedir la maxima valoracio a aquells assumptes que consideren de major rellevancia, transcendencia i significacio.

Interes

Aquesta questio es considera des d'una triple vessant: la informativa, la visual i la humana.

  • L'interes informatiu fa referencia a allo que capta l'atencio de l'espectador. L'editor presta especial atencio a tot el que afecta majoritariament a l'audiencia.
  • L'interes visual es refereix a tot allo que, amb imatges, atrapa a l'espectador. La imatge es imprescindible per emetre una noticia en televisio. Si una noticia no consta d'imatges que la descriguin i l'acompanyin, es descarta.
  • Finalment, l'interes huma concerneix a tot allo que genera curiositat, una qualitat que pot anar des de l'anecdotic fins al mes sensacionalista.
Actualitat

Es tracta d'un criteri estretament vinculat a la temporalitat i caducitat d'una noticia. Tot allo que es troba proper al temps actual es noticiable. Aquesta es una condicio primordial per apareixer en un informatiu, ja que la immediatesa i la instantaneitat son l'essencia de la retransmissio informativa en mitjans audiovisuals.

Proximitat

Es considera que un fet es proper des d'una doble vessant: espacial i sociocultural.

  • La proximitat espacial ens porta a concloure que, generalment, interessa mes tot allo que succeeix al nostre voltant.
  • Per proximitat sociocultural entenem allo que es proper i coincident amb el nostre sistema de creences, amb la nostra cultura i la nostra forma de vida.
Nombre d'afectats

Un fet es mes noticia quan afecta un nombre major de persones.

Raresa

L'estrany, l'insolit, el que trenca amb lo habitual tambe se sol destacar i enviar a emissio, ja que to allo que es desmarca de lo normalment establert i conegut genera interes en l'audiencia.

Conflicte

La polemica, l'enfrenament i la controversia, tambe solen tenir un lloc en els informatius diaris. Aixi, alguns exemples son: les manifestacions, les vagues, els desacords, la violencia, els atemptats, etc.

Estructura d'un informatiu [ modifica ]

Macroestructura [ modifica ]

Un informatiu de televisio consta generalment de diferents seccions: La capcalera, el destacat, el sumari, els blocs tematics i el tancament.

Capcalera

Es una breu introduccio que inclou habitualment el logotip del programa o de la cadena que ho emet. Sol anar acompanyada tambe d'una animacio i una sintonia molt viva que es facilment recognoscible per l'audiencia.

Destacat

Esta format per un parell de les noticies mes rellevants del dia. Es solen presentar amb el format en coles (imatges sense veu en off , narrades in situ pels presentadors de l'informatiu) i poden anar lligades a la capcalera, sense necessitat de passar abans per plato.

Sumari

Seccio integrada per un nombre indeterminat de titulars que presentaran breument les principals noticies que posteriorment es tractaran amb mes profunditat durant els blocs tematics. Agilitzat amb una sintonia, el sumari te la funcio de captar l'atencio de l'espectador i aconseguir que aquest es mantingui interessat durant la resta del programa.

Blocs tematics

Corresponen al cos central de l'informatiu, es on s'introdueixen les diferents seccions tematiques: Internacional, nacional, economia, esports, cultura... i on els presentadors van presentant i donant pas a les diferents noticies.

Tancament

Per fer un informatiu rodo, els editors tambe posen molt emfasi i treball en el tancament de l'informatiu, ja que normalment l'ultima impressio es la que mes queda gravada en l'espectador. Aixi doncs, els informatius solen emprar una de les seguents tecniques: El resum, constituit per una serie d'imatges muntades sense veu en off de les noticies mes destacades de l'edicio; el clip de tancament, muntatge postproduit amb imatges d'algun fet o tema d'actualitat; i l'acomiadament en plato, que sempre apareix i que inclou com els presentadors s'acomiaden de l'audiencia i, en alguns casos, enllacen amb la seguent programacio de la cadena.

Estructura interna [ modifica ]

Un cop seleccionades les noticies que s'inclouran en l'edicio de l'informatiu, l'editor s'ha d'encarregar d'elaborar l'escaleta i d'organitzar-les dins un ordre concret.

Els informatius de televisio a diferencia de la premsa escrita apliquen una estructura basada en la dosificacio de les noticies de mes interes i actualitat al llarg de tot l'informatiu. Aquesta manera d'organitzar la informacio rep el nom de la teoria dels dents de serra. D'aquesta forma, els continguts clau de la jornada no es concentren tots en els primers minuts del programa, evitant aixi que l'atencio de l'audiencia decaigui a mesura que el programa avanca.

A vegades, l'editor tambe fa coincidir premeditadament les noticies mes importants amb una franja horaria significativa que reuneixi el major nombre d'espectadors possibles. Normalment les hores en punt 14:00h i 15:00, al migdia, i les 20:00 i 21:00, al vespre, son les mes emprades pels editors.

A mes, un informatiu no es fonamenta en una simple juxtaposicio de noticies, sino que aquestes estan lligades entre si d'alguna forma, convertint aixi, una estructura fragmentaria en una narracio audiovisual relativament unitaria. Els nexes entre noticies consecutives poden ser de molts tipus: espacials, temporals, personals, es a dir, relatius a una mateixa persona, o tematics.

Informatius en catala [ modifica ]

Alguns informatius de televisio en catala son, per exemple: Telenoticies ( TV3 ) o be Info-K ( Canal Super 3 ), un informatiu televisat per a nens.

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies bibliografiques [ modifica ]

  • Mayoral Javier, Sapag Pablo; Huerta Armando; Diez Fco. Javier: Redaccion periodistica en television . Editorial Sintesis. Madrid.