La infeccio d'un dit del peu amb una ungla encarnada, hi ha pus (groc) i una inflamacio. (enrogiment i inflamacio al voltant de l'ungla).
Una
infeccio
es la introduccio proliferacio d'un
microorganisme
patogen
en un
organisme
hoste
(
vegetal
,
animal
, …) que hi produeix
substancies
toxiques,
[1]
que poden resultar perjudicials per al funcionament normal i provocar una
malaltia infecciosa
. Els agents patogens son
bacteris
,
fongs
,
protozous
,
prions
,
parasits
,
viroides
o
virus
. Quan la colonitzacio es produida per un
animal
parasit
es parla tambe d'
infestacio
i de
parasitosi
.
Moltes infeccions son transitories i l'organisme infectat reeix a combatre la infeccio pel mateix
sistema immunitari
. Altres poden causar
danys
irreversibles o comprometre la supervivencia de l'hoste. En el cas dels
mamifers
reaccionen a les infeccions amb una
resposta innata
, sovint amb la
inflamacio
, seguida d'una
resposta adaptativa
.
Per combatre la infeccio primer cal una bona
prevencio
, per a la qual la
higiene
te un paper primordial, tant per evitar la infeccio com per evitar que proliferi dins de l'hoste i es propagui a d'altres. En la lluita contra les infeccions ajuden entre d'altres
aigua
neta i
sabo
, els
desinfectants
i els
antiseptics
d'us extern. Al cas d'infeccions greus hi ha
medicaments
com
antibiotics
i
antivirics
que tambe poden ajudar a combatre la
malaltia
. Contra certs patogens, sobretot les
infeccions viriques
encara no hi ha molts
farmacs
. L'us exagerat d'antibiotics tant en medicina humana com en
veterinaria
(sobretot en la
ramaderia
, per la qual via entren en la
xarxa trofica
) per combatre o prevenir d'
infeccions bacterianes
menors va contribuir a crear bacteris resistents i el desenvolupament d'
infeccions nosocomials
dificils per combatre.
[2]
La immensa majoria d'
organismes
pluricel·lulars
son colonitzats en algun grau per
especies
exteriors. Alguns d'aquests habiten en una
relacio simbiotica
o sense consequencies per l'hoste. Un exemple son les especies de
bacteris
anaerobics
que colonitzen el
colon
dels mamifers. Un altre exemple son les diferents especies d'
estafilococs
existents en la
pell
dels
humans
.
L'efecte d'una ≪lluita≫ de l'organisme infectant que intenta utilitzar els recursos de l'hoste per multiplicar-se a costa d'aquest s'anomena
infeccio activa
. Sovint l'estat de la infeccio es simplement questio de les circumstancies. En les condicions adequades, quasi tot organisme pot tornar-se
patogen
i quasi cap organisme, si esta present en petites quantitats i en una area ben protegida pel
sistema immunitari
de l'hoste, pot desenvolupar una infeccio comprometedora.
Les variables que s'envolten en la produccio en un
hoste
al qual se li ha inoculat un
patogen
i el resultat final son:
- La ruta o via d'entrada del
patogen
i l'acces a les zones de l'hoste que guanya el patogen.
- La
virulencia
intrinseca de l'organisme particular.
- La quantitat o carrega de
microorganismes
inicialment inoculada.
- L'estat immune de l'hoste que esta sent colonitzat.
Classificacio
[
modifica
]
Segons agent causal
[
modifica
]
Segons la via d'entrada
[
modifica
]
Que impliquen la
via de transmissio
.
Aixi hi ha
malalties de transmissio sexual
.
Subclinica versus clinica (latent versus aparent)
[
modifica
]
Quan la infeccio no es manifesta amb
signes
o
simptomes
es dia que la infeccio es
subclinica
.
Primaria versus oportunista
[
modifica
]
Aixi es parla de:
- Patogens primaris
- Els patogens primaris causen malalties com a consequencia de la seva presencia o activitat dins de l'hoste normal i saludable, i la seva virulencia intrinseca (la gravetat de la malaltia que causen) es, en part, la consequencia necessaria de la necessitat de reproduir-se i difondre's. Molts dels patogens primaris mes comuns dels humans nomes infecten els humans, no obstant aixo, moltes malalties greus son causades per organismes adquirits del medi ambient o que infecten hostes no humans.
- Patogens oportunistes
- Els patogens oportunistes poden causar una malaltia infecciosa en un hoste amb
immunodeficiencia
o si tenen un acces inusual a l'interior del cos (per exemple, a traves d'un
trauma
o una
intervencio quirurgica
). La
infeccio oportunista
pot ser causada per microbis en contacte habitual amb l'hoste, com ara bacteris patogens o fongs de les vies respiratories gastrointestinals o de les vies respiratories superiors, i tambe poden resultar de microbis (altrament innocus) adquirits d'altres hostes.
- Infeccio primaria versus infeccio secundaria
- Una infeccio primaria es una infeccio que es o pot practicament nomes ser vista com la causa principal del problema de salut actual. En canvi, una infeccio secundaria es una sequela o una complicacio d'una causa arrel.
Segons contagiositat
[
modifica
]
Les malalties infeccioses a vegades s'anomenen malalties contagioses quan es transmeten facilment per contacte amb una persona malalta o per les seves secrecions (per exemple, la
grip
o la
COVID-19
). Aixi, una malaltia contagiosa es un subconjunt de les malalties infeccioses que son de facil transmissio.
Segons localitzacio
[
modifica
]
Per exemple:
Bibliografia
[
modifica
]
- Schaechter
, Moselio;
Ingraham
, John L.;
Neidhardt
, Frederick C. Ricardo Guerrero Moreno (trad.).
Microorganismes
(en catala, traduit de l'angles). Barcelona: Reverte, 2009, p. 556.
ISBN 9788429118605
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari