De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Mapa de Groenlandia que indica el gruix, en metres, del seu inlandsis
Un
inlandsis
[1]
(terme normalitzat adaptat del
danes
indlandsis
, que literalment significa 'gel interior') es una massa de
glac
d'una
glacera
que cobreix un territori mes gran de 50.000 km² (els menors d'aquesta extensio s'acostuma a anomenar-los
capa de glac
).
[2]
Tambe se'n diu
glacera continental
i en
angles
ice sheet
.
[3]
Actualment nomes hi ha inlandsis a Groenlandia i l'Antartida pero durant la darrera glaciacio el inlandsis
Laurentidia
va arribar a cobrir la major part del
Canada
i d'America del Nord. La glaciacio de Wisconsin va fer que l'inlandsis cobris el nord d'Europa. La glacera continental de la
Patagonia
va cobrir de gel el sud d'America del Sud.
Malgrat que la superficie de l'inlandsis es freda, la base es generalment mes calida motivada per la calor geotermica. En alguns llocs es fon part del gel i lubrica la glacera continental i aixi flueix mes rapid. Aquest proces dona lloc a canals que flueixen mes rapid que son corrents de gel.
Els actuals inlandsis son recents en un context geologic. El de l'Antartida es possible que es comences a formar en el periode
Oligoce
pero amb avancades i retrocessos fins al
Plioce
. El de Groenlandia no es va fer fins al Plioce tarda.
Efectes previstos en cas d'escalfament global
[
modifica
]
Els inlandsis de Groenlandia i probablement tambe el de l'Antartida han anat perdent massa de gel recentment, ja que la fusio de gel supera l'acumulacio de neu. Segons els cientifics (
IPCC
) la perdua de gel d'aquestes dues grans masses ha contribuit respectivament amb un increment del nivell del mar de 0,21 ± 0,35 i 0.21 ± 0,07 mm/any entre 1993 i 2003.
[4]
Si continua l'escalfament es preveu que continuaria la fusio de gel malgrat el previst increment de la precipitacio de neu a la zona.
Enllacos externs
[
modifica
]
