Pel que fa a les divinitats romanes vegeu indigets .

Indicets

Airenosis Andosins Sordons Elisics Iacetans Ilergets Ilercavons Ceretans Castel·lans Bargusis Indicets Lacetans Ausetans Laietans Cessetans
Tipus	grup etnic historic
Part de	ibers
Grups relacionats	ausetans
Geografia
Originari de	Emporda (Catalunya) i Selva (Catalunya)

Els indicets , indigets o indigetes ^[1] (en llati Indiketes , Ind?getes o Ind?getæ ; en grec Ινδικ?ται ) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la provincia Tarraconense . Ocupaven el territori costaner de les Gavarres fins a l'Albera , el territori que actualment cobreixen les comarques de l' Emporda i la Selva .

Territori [ modifica ]

Apareixen als escrits dels antics geografs i historiadors: Estrabo , ^[2] Plini el Vell ^[3] i Claudi Ptolemeu ^[4] i Titus Livi ^[5] i Sal·lusti , ^[6] aixi com l'autor tarda Avie . ^[7] Tambe ha aparegut llur nom en diverses inscripcions a la ciutat d' Empuries . Els antics ens indiquen que s'estenien per la costa, a les boques dels rius Sambuca (la Muga ), Clodianum (el Fluvia ) i Ticer (el Ter ), i que al seu territori hi havia les colonies gregues d' Empuries i Rhode , com tambe les poblacions no identificades de Deciana i Iuncaria . Les fonts diuen que les actuals comarques interiors de Girona no eren part del seu territori, que les poblaven els ausetans , baldament aquesta possibilitat ha estat contestada per la historiografia moderna. ^{[8] [9]}

Pel que fa a les poblacions indigetes, els ibers no s'estructuraren en poblats fins a les darreres decades del segle  vi  aC , quan ho feren en poblats ovalats envoltats d'una murada i amb una certa planificacio, sempre situats en turons amb bona visibilitat. ^[10] Si les dites Iuncaria i Deciana no eren poblats indigenes ans poblacions de cultura romana, llavors no se'n conserva cap nom. No obstant aixo, sabem que els poblats de l Castell de Palamos , el Puig de Castellet de Lloret i el poblat de Sant Julia devien ser poblacions dels indigets.

La capital per forca havia de ser la ciutat iberica d'Ullastret , ^[9] que certs autors identifiquen amb una ?νδικ? (Indika) citada per Esteve de Bizanci com a capital dels indigets; no obstant aixo, sembla que aquesta Indica es tracta d'una recreacio erudita, pel fet que es tracta d'un autor forca tarda, i que el poblat d'Ullastret no porta mai aquest nom. ^{[9] [10]} De tota manera, si que s'ha trobat, en unes dracmes emporitanes, la llegenda untikesken (que tambe es pot llegir undikesken i undigesken , ates que es tracta de la variant no dual del signari iberic ), ^[8] que es pot interpretar '[moneda] dels indigets' o be '[moneda] dels d'Undike', que seria el nom que rebria Empuries en l' iberic dels indigets. Sembla que cal decantar-se per la primera lectura i interpretar que els emporitans estengueren el seu territori a una part de la Indigecia, i que per aixo incorporaren el nom dels indigets a les monedes. ^[9]

Historia [ modifica ]

El 218 aC , es van sotmetre a Roma. El 195 aC , el consol Marc Porci Cato Censori va reprimir la rebel·lio dels ibers, i la important batalla d'Emporion es va lliurar en terres dels indigets.

Relacio amb els emporitans [ modifica ]

El segle  vi  aC els foceus fundaren la ciutat d' Empuries , a l'extrem meridional del golf de Roses ; anys mes tard, sembla que cap al segle  iv  aC , els massaliotes fundaren la ciutat de Rhode , a l'extrem septentrional del dit golf. Aixi doncs, a partir d'un moment forca antic, els indigets tingueren, per forca, una relacio estreta amb els grecs, que influiren pregonament en el seu desenvolupament com a tribu. D'entrada, sembla que els grecs s'establiren en un petit assentament indigena i que aquesta convivencia no es va trencar, de manera que a la ciutat d'Empuries hi haurien conviscut, de sempre, grecs i ibers. Les fonts antigues parlen d'una dipolis , es a dir, una ciutat dividida per la meitat, amb un mur que separava les dues comunitats, pero aixo, a mes de ser poc versemblant, no te suport arqueologic ates que aquest mur no ha aparegut. ^[11] Aixi doncs, es tractaria d'una sola ciutat amb component etnic mixt, que mes tard hauria estes la seva influencia a tota la contrada, influint en la cultura material i la societat indigeta de l'entorn. ^{[9] [10]} No obstant aixo, sembla que la capital dels indigets continua de ser Ullastret fins que fou abandonat. ^[11]

Seca 'Untikesken' d'Empuries [ modifica ]

A la colonia d' Empuries s'hi va encunyar una serie de monedes devers el segle  ii  aC amb la llegenda untikesken , que fan referencia a la tribu dels indigets que habitaven les contrades veines i, probablement, tambe dins la mateixa Empuries. ^{[9] [8]} A l'anvers s'hi representa el cap de Pal·las Atenea , amb el casc corinti, la visera alcada i un gran plomall. ^[12] Al revers, hi apareix Pegas amb el cap modificat. Aquestes emissions de bronze son el nexe d'unio entre les emissions de tipus grec i les civiques, amb llegenda llatina, de la creacio del municipi roma, en epoca d' August . ^{[13] [11]}

Haurien comencat a emetre's a partir del 195 aC , seguint el sistema roma , i van adoptar com a motius de revers el cavall alat en la unitat o as ; el brau en el semis; el lleo en els quadrants, i el cavall en el sextants . Les diferents emissions es distingeixen per la representacio de diversos simbols complementaris: la corona, la cornucopia, el caduceu.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Indicets

• Historia dels indiketes
• Mapa detallat dels pobles d'Iberia preromans (200aC) Arxivat 2011-02-26 a Wayback Machine ..
• Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers: El pais dels indigets.

Viccionari