En general, la inclinacio es l' angle entre un eix de direccio o un pla, i un pla de referencia. ^[1] La inclinacio orbital mesura la inclinacio de l' orbita d'un objecte al voltant d'un cos celeste . S'expressa com l'angle entre un pla de referencia i el pla orbital o eix de direccio de l'objecte en orbita.

Per a un satel·lit que orbita la Terra directament sobre l' equador , el pla de l'orbita del satel·lit es el mateix que el pla equatorial de la Terra, i la inclinacio orbital del satel·lit es de 0°. El cas general d'una orbita circular es que esta inclinada, passant mitja orbita sobre l' hemisferi nord i la meitat sobre l' hemisferi sud . Si l'orbita oscil·les entre els 20° de latitud nord i els 20° de latitud sud, llavors la seva inclinacio orbital seria de 20°.

Orbites [ modifica ]

En el sistema solar , la inclinacio de l' orbita d'un planeta (o un altre cos celeste) es defineix com l'angle entre el pla de l'orbita del planeta i l' ecliptica , que es el pla de l'orbita de la Terra .

Tambe es pot mesurar respecte a un altre pla com, per exemple, el pla orbital de l'equador del Sol , pero, per a un observador situat a la Terra, l'ecliptica es mes practica. La inclinacio es un dels sis parametres orbitals que descriuen la forma i orientacio de l'orbita d'un cos celeste. Normalment, es dona en graus i, matematicament, se simbolitza amb la lletra «i».

La inclinacio d'orbites de satel·lits naturals i artificials es mesura en relacio amb el pla equatorial del cos al qual orbiten (el pla equatorial es el pla perpendicular a l' eix de rotacio del cos):

• una inclinacio de 0 graus indica que el satel·lit orbita el planeta en el seu pla equatorial, i en el mateix sentit que la rotacio del planeta;
• una inclinacio de 90 graus indica una orbita polar, en la qual el satel·lit passa sobre els pols nord i sud del planeta;
• una inclinacio de 180 graus indica una orbita retrograda .

Per a la Lluna , aixo porta a una quantitat que varia massa rapidament i te mes sentit mesurar-ne la inclinacio respecte a l'ecliptica (es a dir, el pla de l'orbita que la Terra i la Lluna recorren juntes al voltant del Sol), i que es una quantitat constant.

Altres significats [ modifica ]

• La inclinacio d'objectes distants , com un estel binari , es defineix com l'angle entre la normal al pla orbital i la direccio de l'observador, ja que no n'hi ha cap altra referencia disponible. Els estels binaris amb inclinacions properes a 90 graus s' eclipsen sovint.
• Per a planetes i altres cossos celestes, la inclinacio axial o obliquitat es l'angle entre l'eix de rotacio del planeta i la perpendicular al seu pla orbital. Per al cas particular de la Terra, s'anomena obliquitat de l'ecliptica .

Calcul [ modifica ]

En mecanica celeste , la inclinacio ${\displaystyle i\,}$ pot ser calculada aixi:

${\displaystyle i=\arccos {h_{\mathrm {z} } \over \left|\mathbf {h} \right|}\,}$

en que:

• ${\displaystyle h_{\mathrm {z} }\,}$ es la component z de ${\displaystyle \mathbf {h} \,}$
• ${\displaystyle \mathbf {h} \,}$ es el vector moment orbital perpendicular al pla orbital.

Teories [ modifica ]

El 1966, Peter Goldreich va publicar un article classic sobre l'evolucio de l' orbita de la Lluna i sobre les orbites d'altres llunes del sistema solar. ^[2] Va demostrar que, per a cada planeta, hi ha una distancia tal que les llunes mes properes al planeta que aquesta distancia mantenen una inclinacio orbital gairebe constant respecte a l'equador del planeta, amb una precessio orbital deguda principalment a la influencia de les marees del planeta. mentre que les llunes mes allunyades mantenen una inclinacio orbital gairebe constant respecte a l'ecliptica, amb precessio deguda sobretot a la influencia de les marees del sol. Les llunes de la primera categoria, a excepcio de la lluna de Neptu Trito , orbiten prop del pla equatorial. Tambe va concloure que aquestes llunes es van formar a partir de discs d'acrecio equatorial. Pero va descobrir que la nostra lluna, tot i que una vegada va estar dins de la distancia critica de la terra, mai va tenir una orbita equatorial com s'esperaria de diversos escenaris pel seu origen. Aixo s'anomena problema d'inclinacio lunar, al qual s'han proposat diverses solucions des de llavors. ^[3]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Elements orbitals
• Obliquitat
• Orbita de Kepler

Viccionari