L'
imperi mogol
(
turc
:
Babur ?mparatorlu?u
;
persa
:
???????
,
Gurakani
;
urdu
:
????? ?????
,
Soldanat Mu?al?ah
) fou un imperi
turc
-
musulma
que domina una gran part del
subcontinent indi
entre els anys
1527
i
1707
. A partir d'aquesta data, la influencia de la dinastia va minvar tot i que es va mantenir oficialment al poder fins a l'any
1858
.
Aquest imperi fou el resultat de l'expansio dels
mongols
al
segle
xvi
sota la impulsio de
Baber
(
1483
-
1530
), turcomongol
islamitzat
de cultura
persa
. Sota aquesta dinastia, s'instaura una formula de govern basada en la tolerancia religiosa i en una certa igualtat davant l'impost, aixi com un periode de gran floriment cultural i artistic. Al seu apogeu, l'imperi mogol va representar un exemple destacable d'estat centralitzat i tolerant; la seva extensio, el respecte que inspirava als seus veins, la riquesa exhibida a la cort i en les construccions van fascinar bon nombre de visitants estrangers, que l'anomenaren l'≪imperi del
Gran Mogol
≫. Si aquesta esplendor i aquesta tolerancia cultural no sobrevisqueren plenament al seu principal promotor, l'emperador
Akbar
, facilitaren nogensmenys l'obertura de l'India a la resta del mon i en particular a les empreses colonials dels europeus.
Naixement de l'imperi
[
modifica
]
A la fi del segle
xv
, l'imperi de
Tamerla
s'havia reduit a causa de les envestides dels
xinesos
i dels
perses
.
Zahir-ud-Din Muhammad
, descendent de Tamerla i jove rei de
Fergana
, a l'actual
Uzbekistan
, va haver de combatre els
uzbeks
durant l'inici del seu regne abans de perdre definitivament les seves possessions l'any
1497
. Arran d'aixo, aquell que sera conegut com a
Baber
, ≪el tigre≫, es va establir a l'
Afganistan
on va conquerir les zones de
Kabul
i
Kandahar
.
[1]
Des d'alla va intentar apoderar-se de
Samarcanda
, la capital dels seus avantpassats
timurides
. En no reeixir, va deixar els territoris afganesos en mans dels seus vassalls i va mirar d'ampliar els seus dominis cap a la zona del
Ganges
.
Al cap de cinc intents, iniciats l'any
1519
, Baber venc, el
21 d'abril
del
1526
, el poderos
solda de Delhi
Ibrahim Lodi
a la
batalla de Panipat
i es proclama
solda
en lloc seu, el que va ser el comencament de la dinastia mogol de l'India.
[2]
Baber va establir la seva capital a
Agra
i va continuar les conquestes, fins a vencer la revolta d'una coalicio de
rajputs
i els atacs d'altres soldans musulmans l'any
1527
. Va morir l'any
1530
, quan controlava gairebe tot el nord de l'India pero sense haver pogut consolidar veritablement els seus territoris. En les seves
Memories
s'hi descobreix el seu vessant de monarca deleros d'aportar a l'India els aspectes mes brillants de la civilitzacio musulmana.
Humayun i Xer-Xah
[
modifica
]
Baber
fou succeit pel seu fill
Humayun
, que de seguida es va haver d'enfrontar amb diverses revoltes. Va vencer el solda del
Gujarat
pero el
1540
,
Xer-Xah Suri
, un dels generals del seu pare esdevingut solda del
Bihar
(Afganistan), el va foragitar del poder despres de la
batalla de Chausa
i la
batalla de Kannauj
,
[3]
i Humayun es va haver d'exiliar a Persia durant quinze anys. Xer-Xah va establir una efimera dinastia que controlava els dominis establerts per Baber, pero la seva aportacio va ser molt important pel futur desenvolupament de l'imperi. Va ser sota el seu domini que l'
islam
s'implanta solidament a l'India pero, sobretot, va reorganitzar l'administracio i la divisio territorial, tot centralitzant el poder de manera eficac, va afavorir el comerc millorant les carreteres i va instaurar un sistema de justicia que no feia diferencies segons el rang social.
El
1555
, amb l'ajut del
xa
de la Persia
safavida
va creuar l'Indus el desembre de 1554 i el febrer de
1555
va ocupar
Lahore
i despres
Dipalpur
. El
28 de maig
es van trobar amb les tropes de
Sikander-Xah Suri
, el nou sulta suri, a Sirhind i el
22 de juny
de
1555
a la
batalla de Macchiwara
el va derrotar decisivament; el
23 de juliol
, Humayun va entrar finalment
Delhi
, retrobant el seu tron al cap de 15 anys d'exili.
[4]
pero va morir tot just l'any seguent d'un accident. Malgrat les dificultats del seu regnat, va continuar nogensmenys l'obra de difusio cultural comencada pel seu pare, en particular introduint de manera duradora l'art i la cultura perses. A la seva mort va deixar el tron al seu fill
Jalal ud-Din
, que nomes tenia catorze anys. Va ser amb ell, que seria anomenat mes endavant
Akbar
(≪el mes gran≫), que els mogols van establir un veritable imperi consolidat i esplendoros.
A la cort d'Akbar (1590)
Interior d'un dels edificis de Fatehpur Sikri
L'imperi mogol al naixement (verd) i la mort (marro fosc) d'Akbar
Amb
Akbar
al poder, els rebel rajput
Hem Chandra Vikramaditya
va conquerir Delhi i Agra despres de derrotar el general mogol
Tardi Beg
a la
batalla de Tughlaqabad
el
7 d'octubre
de
1556
[5]
i es va coronar Raja Vikramaditya a Delhi pero fou vencut i decapitat per Akbar a la
Segona batalla de Panipat
el
5 de novembre
de
1556
.
[6]
A partir del
1560
, l'emperador, que havia reconquerit la totalitat dels territoris del seu avi Baber, va estendre l'imperi fins al golf de
Bengala
i, cap al sud, fins a l'altipla del
Decan
. El regne de
Vijayanagar
va ser l'ultim bastio hindu conquerit el
1565
. Akbar tambe va saber reprimir les revoltes dels uzbeks i dels afganesos. Aquesta repressio era indispensable en la mesura que aquestes regions, antigament sotmeses a l'autoritat mongola, subministraven a l'exercit les tropes d'elit, cavallers i arquers. Com molts sobirans musulmans, Akbar va crear la seva propia capital,
Fatehpur Sikri
, que va haver d'abandonar el
1585
per tornar a Agra. Aixi, a la darreria del segle
xvi
, es va establir a l'India una nova potencia politica, en unificar la multitud de principats hindus i de soldanats que hi havia fins aleshores.
Despres d'analitzar les causes de la dislocacio de les conquestes de Baber, Akbar va optar per un sistema administratiu molt mes centralitzat, on els desbordaments d'autoritat eren severament reprimits. Alhora, va entendre que per mantenir la unitat dels seus dominis calia ser tolerant i mirar d'implicar tots els pobles i creences dins d'un marc comu on cadascu s'hi sentis acceptat. Amb aquest objectiu va proposar, el
1582
, un moviment
sincretic
religios anomenat
Tauhid-i Ilahi
o ≪Divi monoteisme≫, on s'integraven les idees de l'islam, del
jainisme
i del
cristianisme
.
Si be l'economia d'aquest immens territori reposava principalment sobre l'agricultura i la ramaderia, ja abans de l'adveniment dels mogols s'hi havia desenvolupat un circuit comercial internacional eficac: amb l'
imperi xines
d'un canto, pero tambe amb els europeus, principalment
portuguesos
, instal·lats a les costes des del segle
xv
.
Art i cultura
[
modifica
]
L'imperi d'Akbar era doncs a la cruilla de nombroses influencies i el seu regnat es va caracteritzar per una civilitzacio cosmopolita brillant, on l'art i la cultura van florir de manera excepcional, sostingudes per una riquesa extraordinaria que va fer d'aquest emperador potser el sobira mes ric del segle
xvi
. A la cort, i entre els seus consellers, hi havia no solament erudits musulmans sino tambe hindus i cristians, i arran d'aquests contactes i intercanvis, la literatura en especial va gaudir d'un gran desenvolupament. Tant a la capital com a les corts de les provincies, els poetes hi eren presents i molt respectats; es van fundar biblioteques i universitats; es van crear noves llengues, com l'
hindi
, el
bengali
i el
marathi
; el
Ramayana
es va traduir en hindi i els
Upanixad
en
persa
.
L'arquitectura, integrant influencies musulmanes i hindus, va esdevenir especialment lluent. Durant el seu regne es van erigir, entre d'altres, el
mausoleu del seu pare
aixi com el seu propi mausoleu a
Sikandra
i les fortaleses d'Agra i d'
Allahabad
.
La nova administracio creada per Akbar es dividia en tres serveis: el primer era la cort, que dirigia quaranta-dues
seques
; l'exercit era el segon, dirigit per un tresorer-pagador general, i el tercer estava sota la direccio del
visir
i dels
maharajas
, que recaptaven els impostos i administraven la justicia a les diferents provincies.
Del
1563
al
1579
, tot el sistema fiscal va ser transformat: l'impost sobre els no musulmans, la
jizya
, va ser abolit; l'impost
predial
, instaurat per Humayun, va ser fixat a un terc de les collites i el cadastre es va organitzar a partir d'una base metrica homogenia (54,60 m); les diferencies de fertilitat de les terres van ser tingudes en compte i els eventuals abusos van ser castigats per Akbar i el seu conseller Todar Mal, un hindu.
En l'ambit social, a part de l'abrogacio de la
jizya
, Akbar va prohibir per respecte envers els hindus que es menges la carn de vaca, va imposar noves regles en materia d'edat del matrimoni, va prohibir el suicidi tradicional de les vidues (
sati
), va autoritzar el consum del vi com es feia en l'islam persa i va permetre altre cop la construccio de temples hindus. Tambe va exigir la prosternacio davant d'ell, instaurant aixi una forma oriental de
despotisme il·lustrat
.
Aquesta tolerancia, pero, va ser una de les causes del declivi de l'imperi, ja que va permetre l'eclosio de diversos corrents hinduistes que mes tard van lluitar per la supremacia d'aquesta religio, com ara el
sikhisme
o el
tantrisme
. Els darrers anys del regne d'Akbar van estar marcats per les revoltes del seu fill, el futur emperador
Jahangir
.
Plenitud i inici del declivi
[
modifica
]
La reina Nur Jahan
El Taj Mahal
Entre el
1605
i el
1658
, Jahangir i el seu fill
Xa Jahan
, els dos seguents emperadors, van ampliar les fronteres de l'imperi i van continuar l'obra artistica i especialment arquitectonica dels seus predecessors, gracies a la riquesa fenomenal que van heretar. Per contra, els dos eren musulmans molt creients i van fer marxa enrere pel que fa a la politica de tolerancia que havia caracteritzat el regnat d'Akbar.
Jahangir, home refinat, coneixedor de les arts i poeta, es va casar amb una princesa persa anomenada
Nur Jahan
(
Llum del mon
) que es va convertir en el personatge mes important de la cort; de resultes d'aixo, poetes, artistes i oficials perses van trobar-hi asil, pero alhora, el nombre d'oficials improductius, la corrupcio i l'excessiva representacio persa van anar soscavant la imparcialitat de la cort. D'altra banda, Jahangir va promoure les conversions a l'islam; va perseguir els seguidors del jainisme i els
marathes
i va fer executar el
guru
sikh
Arjun Dev
.
Els intents de l'emperadriu per assegurar el tron a un princep de la seva eleccio va fer que Xa Jahan es rebel·les el
1622
. Aquell mateix any
Abbas I el Gran
, el
xa
de la dinastia
safavida
de
Persia
va recuperar
Kandahar
, al sud de l'Afganistan,
[1]
el que va significar un reves pel prestigi de l'imperi mogol.
Amb tot, durant el regnat de Jahangir, encara es van mantenir una real estabilitat politica i una bona activitat economica que van comencar a declinar amb Xa Jahan. Els comerciants britanics es van veure immersos en diverses ocasions en enfrontaments amb els holandesos i els portuguesos que es trobaven tambe a la zona. La victoria sobre els portuguesos a la
Batalla de Swally
en
1612
facilita el fet que la Companyia guanyes el favor de l'
Emperador mogol
, qui va permetre als britanics comerciar en tots els ports del seu imperi a partir de l'any
1615
.
En el transcurs del seu llarg regnat, Xa Jahan va dur a terme diverses campanyes militars al Decan, que no va aconseguir conquerir mai completament; i tot i que van servir per a demostrar-ne la capacitat militar, aquestes campanyes van drenar l'economia de l'imperi. L'Estat es convertia cada cop mes en una maquina militar i els nobles es multiplicaven, el que augmentava la demanda d'ingressos. D'altra banda entre 1630 i 1632 les
fams
van provocar milions de morts a diversos indrets de l'imperi;
[7]
aixo va fer que la pressio fiscal esdevingues practicament insuportable, tant mes que l'emperador cedia cada cop mes autoritat als soldans de les provincies, els carrecs dels quals s'havien tornat hereditaris.
Pero el regne de Xa Jahan tambe es va caracteritzar pel desenvolupament de la literatura, de les arts i particularment de l'arquitectura: va fer construir a Agra el
Taj Mahal
(
1632
-
1653
), en memoria de la seva esposa, i el
1648
va transferir la seva capital d'Agra a
Delhi
,
[8]
on va fer construir
una Gran Mesquita
i un
Fort Vermell
mes monumentals que els d'Agra. Xa Jahan va ser destituit pel seu fill
Aurangzeb
, que es va revoltar contra ell l'any
1658
, i va passar els darrers anys de la seva vida presoner al fort d'Agra.
El regnat d'
Aurangzeb
va representar l'apogeu territorial de l'imperi mogol, que s'estenia aleshores des de Kabul fins al sud del Decan. Pero tambe va ser el darrer d'aquells que hom anomenava els
Gran Mogols
. La seva intransigencia religiosa va trencar la relativa harmonia entre els musulmans
sunnites
, les masses hindus i fins i tot els
xiites
. Com a fonamentalista, va prohibir la musica a la cort, va abolir les cerimonies, i el seu refus de les representacions grafiques va iniciar el declivi de l'art de la miniatura india. Tambe es va oposar al
sufisme
, que era molt popular a l'India, va perseguir els sikhs i, no nomes va prohibir la construccio de nous temples hinduistes, sino que en va fer destruir molts. A mes, va reforcar l'hostilitat de les masses camperoles restablint el
1679
l'impost sobre els no musulmans.
A causa d'aixo, del
1669
al
1680
, els xiites es van revoltar al nord de l'imperi, aixi com els sikhs, que fins aleshores havien constituit l'elit de l'exercit mogol. Al sud, el princep
Xivaji Bhosle
va federar els hindus de tota la regio del Decan i despres de tota una vida de lluites i de
guerrilles
amb l'
Adilxah
del
Sultanat de Bijapur
i l'Imperi Mogol d'Aurangzeb va fundar l'any 1674 un
regne Maratha
independent amb capital a
Raigad
.
[9]
Aurangzeb, que va derrotar els va morir l'any
1707
deixant l'imperi en una situacio afeblida, amb les arques buides i les provincies en constant efervescencia.
Amb
Bahadur Xah
, el poder dels emperadors mogols va comencar a declinar progressivament fins a convertir-se en simples figures decoratives, que eren controlats primer per cortesans i mes tard per diversos senyors de la guerra que gaudien cada cop de mes poder. D'altra banda, a partir dels anys
1670
, els europeus guiats per les seves ambicions
colonialistes
s'havien aliat amb els
marathes
, amb els quals van desenvolupar relacions comercials pero als qui tambe van equipar militarment per a combatre el Gran Mogol per tal de debilitar-lo. Aixi, al segle
xviii
, els successors d'Aurangzeb no regnaven mes que sobre la regio de Delhi, i l'imperi mogol s'havia convertit en un simple estat entre d'altres. Al mateix segle
xviii
, l'imperi va patir igualment els atacs d'invasors perses i afganesos que van saquejar Delhi diverses vegades.
[10]
Finalment, l'any
1803
,
Alam II
va acceptar formalment la proteccio de la
Companyia Britanica de l'India Oriental
.
Els britanics ja havien comencat a referir-se a la figura del Mogol com a ≪rei de Delhi≫, mes que com a ≪emperador de l'India≫, un us que es va formalitzar el 1803. Aixo evitava la nocio incomoda implicant que el sobira britanic era d'un rang inferior a del monarca indi. Tot i aixi, durant encara unes quantes decades, la Companyia Britanica va continuar regint oficialment les arees sota el seu control com a servents nominals de l'emperador, i en el seu nom.
Pero el
1857
, despres que alguns participants a la
Revolta dels sipais
declaressin la seva fidelitat a
Bahadur Xah II
, els britanics van decidir abolir definitivament la institucio. Van deposar l'ultim emperador mogol i el van exiliar a
Birmania
, on va morir l'any
1862
.
Aixi prenia fi la dinastia mogol, despres d'haver participat en una etapa transcendental de la historia del subcontinent indi.
- ↑
1,0
1,1
Newman
, Andrew J. ≪4 Monumental Challenges and Monumental Responses The Reign of Abbas I (1587?1629)≫. A:
Safavid Iran: Rebirth Of A Persian Empire
(en angles) [Consulta: 3 novembre 2022].
- ↑
Chandra
, Satish.
Medieval India: From Sultanat to the Mughals
(en angles). vol.2. Har-Anand Publications, 2009, p. 30-31.
ISBN 9788124110669
.
- ↑
Sarkar
, J.M. Belal Hossain.
History of Indian Subcontinent
(en angles). Hasan Book House, 2012, p. 17.
- ↑
Sen
, Sailendra.
Textbook of medieval indian history.
. [Place of publication not identified]: Primus Books, 2013.
ISBN 93-80607-34-2
.
- ↑
Chandra
, Satish.
Medieval India: From Sultanate To The Mughals, Part II: Mughal Empire (1526?1748)
(en angles). 3a ed.. Har-Anand Publications, 2004, p. 91.
ISBN 9788124110669
.
- ↑
Sarkar
, Jadunath.
Military History of India
. Orient Longmans, 1960, p. 66?69.
ISBN 9780861251551
.
- ↑
O Grada
, Cormac
≪
Making Famine History
≫.
Journal of Economic Literature
, 45, 1, marc 2007, pag. 5?38.
DOI
:
10.1257/jel.45.1.5
.
JSTOR
:
27646746
.
- ↑
Spear
, Percival. ≪Delhi: A Historical Sketch - The Mogul Empire≫. A:
The Delhi Omnibus
. New Delhi: Oxford University Press, 2012, p. 26.
ISBN 9780195659832
.
- ↑
Pearson
, M. N. ≪
Shivaji and the Decline of the Mughal Empire
≫ (en angles).
The Journal of Asian Studies
, 35, 2, Feb., 1976, pag. 221-235 [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑
≪
AN OUTLINE OF THE HISTORY OF PERSIA DURING THE LAST TWO CENTURIES (A.D. 1722-1922)
≫ (en angles).
Edward G. Browne
p. 33. Londres: Packard Humanities Institute. [Consulta: 24 setembre 2010].
Bibliografia
[
modifica
]
- Entrada "moghol, Empire." Microsoft ® Encarta ® 2007
- Hors-serie L'esprit des civilisations
n°3,
L'Inde
.
Le Point
, juliol-agost 2008
- Capitol
C-El Imperio del Gran Mogol
de l'
Enciclopedia tematica Argos
, volum
Historia universal
, pag. 38-39, Editorial Argos, Barcelona, 1970