한국   대만   중국   일본 
Illa Perejil - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Illa Perejil

(S'ha redirigit des de: Illot de Perejil )
Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla Perejil
Isla Perejil (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localitzacio
Map
  35° 54′ 50″ N, 5° 25′ 07″ O  /  35.9139°N , 5.4186°O  / 35.9139; -5.4186
Territori reivindicat per Marroc
Espanya Modifica el valor a Wikidata
Monarquia constitucional Marroc

Regio Tanger-Tetuan-Al Hoceima Modifica el valor a Wikidata
Poblacio humana
Poblacio 0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km² )
Geografia
Superficie 0,15 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura 0,4 ( amplada) × 0,4 ( longitud) km
Banyat per mar d'Alboran i estret de Gibraltar Modifica el valor a Wikidata
Altitud 74 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Localitzacio de l'illa.

Perejil (en amazic , Tura ; en castella , Perejil ; en arab , ???? , T?ra , historicament, i ???? , Laila , actualment i oficial) es una illa de l' estret de Gibraltar situada a uns 200 metres de la costa marroquina i a escassos 8 km al nord-oest del nucli urba de la ciutat de Ceuta . L'illa esta deshabitada i en altres temps hostatjava un reduit grup de soldats espanyols. Ara nomes hi pasturen cabres. Pertany a Espanya , tot i que es reclamada pel Marroc . [1]

Aquest illot, del qual pocs sabien l'existencia, va saltar a les primeres pagines de l'actualitat el 2002 per la seva ocupacio per part de gendarmes marroquins i el posterior desallotjament per efectius militars espanyols, que posteriorment van abandonar l'illa; des d'aleshores es mante l' statu quo existent fins aquell moment.

Etimologia [ modifica ]

Historicament, el nom utilitzat per designar l'illa es Tura, que en amazic significa ‘buit’. En arab es fa servir el nom Layla, i en castella, Perejil , ja que a l'illa hi creix julivert . Aquest illot s'identifica amb l' illa Ogigia , que apareix al poema epic L'Odissea , d' Homer .

Historia [ modifica ]

El 1415 , els portuguesos van ocupar Ceuta i tambe l'illot de Perejil. La ciutat i l'illot van ser cedits a Espanya el 1581 , poc despres que la corona de Portugal va passar a la corona castellana. Aquesta sobirania fou confirmada pel tractat entre Espanya i Portugal del 1668 . De fet, l'illa Perejil apareixia al tractat, pero mai no va ser ocupada de manera efectiva.

El 1746 , el govern espanyol va estudiar la seva defensa, i el 1779, el general Orcasitas, governador de Ceuta, hi va fer un reconeixement militar. Durant la guerra del Frances , sota recomanacio d'Anglaterra, Espanya va prendre possessio de l'illot per vigilar, si era el cas, el pas de naus franceses per l'estret. S'hi van fer alguns treballs militars i fou dotada d'artilleria. En 1808 , quan els francesos van ocupar Espanya , tropes britaniques de Gibraltar es van desplacar a l'illa, on romania la guarnicio espanyola. [2] El 1813 , Ferran VII va demanar als anglesos l'evacuacio, que es va produir el 1814 . Al cap de pocs anys, la guarnicio espanyola tambe es va retirar a Ceuta, pel cost economic que suposava.

El 1836 , els Estats Units van demanar l'establiment d'una estacio carbonera (llavors, els vaixells anaven amb carbo), pero la Gran Bretanya s'hi va oposar. El 1848 , els britanics hi van enviar forces des de Gibraltar per ocupar-la, pero els espanyols es van avancar i hi van enviar soldats des de Ceuta; el conflicte diplomatic amb el Regne Unit va acabar amb el reconeixent per aquest pais dels drets espanyols. A punt d'iniciar-se la guerra amb el Marroc el 1859 , el govern britanic va exigir a Espanya que no ocupes militarment cap territori a l'estret, ja que el control d'aquest ultim per Espanya suposaria una amenaca per a la navegacio en cas d'hostilitats amb un altre estat.

El 1887 , el govern espanyol va decidir instal·lar-hi un far, [3] pero, davant de les protestes marroquines, les obres es van aturar i es va donar per entes que els espanyols havien renunciat als seus drets. Els britanics van demanar llavors al solda poder establir a l'illot una estacio carbonera, pero no van rebre el permis pertinent; si que se'ls va autoritzar a extreure'n pedra per construir dics i molls a Gibraltar. El 1894 va circular el rumor que el Marroc havia cedit l'illot a la Gran Bretanya, pero no es va confirmar; Espanya va ratificar llavors els seus drets a l'illot. Durant el Protectorat Espanyol al Marroc , hi va tenir una petita guarnicio (quatre homes i un suboficial), que finalment va ser retirada a comencaments de la decada de 1960 .

El 1995 , amb l'aprovacio de l'estatut d'autonomia, l'illa no es va incloure dins de la ciutat autonoma de Ceuta , cosa que la defineix, de fet, com un territori dependent directament del govern espanyol.

L'anomenada " crisi de l'illa Perejil ", entre el Marroc i Espanya, es va produir l' 11 de juliol de 2002 , quan va ser ocupada per sis gendarmes marroquins, que van ser desallotjats el 18 de juliol despres d'una contundent intervencio militar espanyola, [1] ordenada pel govern del president Aznar . La gravetat de la crisi de Perejil va arribar a provocar la mediacio del Secretari d'Estat Colin Powell , ja que els EUA son aliats dels dos paisos enfrontats. Tant el Marroc com Espanya en reivindiquen la sobirania, tot i que des de l'incident del 2002 es mante l' statu quo existent fins aleshores, caracteritzat per la no ocupacio humana de l'illot, habitat nomes per un ramat de cabres que son propietat de pastors marroquins.

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Cembrero , Ignacio. ≪ Perejil coloco a Madrid y Rabat al borde de la guerra ≫ (en castella). El Pais, 03-11-2007. [Consulta: 22 abril 2020].
  2. Garrido Guijarro, 2014 , p. 53.
  3. Garrido Guijarro, 2014 , p. 340.

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Illa Perejil