Iekaterinburg
(
rus
:
Екатеринбу?рг
), anomenada entre el 1924 i el 1991
Sverdlovsk
(
rus
:
Свердло?вск
), es una ciutat important de la part central de la
Federacio Russa
, i capital de l'
oblast de Sverdlovsk
. Situada al vessant oriental dels
Urals
, es el principal centre industrial i cultural del
Districte Federal dels Urals
. Es la cinquena ciutat mes gran de Russia.
Iekaterinburg es famosa per la seva arquitectura constructivista
[1]
[2]
[3]
i tambe es considera la ≪capital russa de l'
art de carrer
≫.
[4]
[5]
[6]
Geografia i clima
[
modifica
]
Ciutat de Ekaterinburg i rodalia, imatge de satel·lit de l'ESA
Sentinel-2
Iekaterinburg es troba al nord d'Asia i a l'est d'Europa, al costat oriental de les
muntanyes Urals
, 1,667 km (1.036 mi) a l'est de la capital del pais, Moscou.
La ciutat te una superficie total de 1,111 km. La ciutat esta envoltada de turons boscosos, parcialment conreats amb finalitats agricoles. Ekaterinburg es troba en una conca hidrografica natural, de manera que hi hauria moltes masses d'aigua a prop i a la ciutat. La ciutat esta dividida en dos pel riu Iset, que desemboca des dels Urals al
riu Tobol
. Hi ha dos llacs a la ciutat, el llac Shuvakish i el llac Shartash. La ciutat limita amb l'estany Verkh-Isetskiy, per on passa el riu Iset. El llac Isetskoie i el llac Baltim es troben a prop de la ciutat, amb el llac Isetskoie a prop de
Sredneuralsk
i el llac Baltim a prop de les ciutats de Sanatornii i Baltim.
Iekaterinburg utilitza l'hora d'Ekaterinburg, que es cinc hores per davant de l'UTC (UTC+5) i dues hores per davant de l'
hora de Moscou
.
[7]
Iekaterinburg esta situat a la zona temperada del clima continental. Es caracteritza per una forta variabilitat de les condicions meteorologiques amb temporades ben marcades de l'any. Les muntanyes Urals, tot i la seva alcada insignificant, bloquegen el pas per les masses d'aire procedents de l'oest, de la part europea de Russia. Com a resultat, els Urals Mitjans estan oberts a la invasio de l'aire artic fred i l'aire continental evacuat de la plana
Siberiana Occidental
; Al mateix temps, les masses d'aire calent del Caspi i els deserts de l'Asia central poden penetrar lliurement des del sud. Per tant Iekaterinburg es caracteritza per fluctuacions de temperatura brusques i la formacio d'anomalies climatiques a l'hivern, la calor per sobre de 35 °C fins a les gelades fortes.
La ciutat es troba en una zona de suficient humitat. La pluviometria oscil·la entre 550-650 mm. El maxim en la temporada d'estiu, durant la qual cau al voltant del 60-70% de la quantitat anual. Per al periode hivernal, es caracteritza una coberta de neu amb un gruix de fins a 70 cm. El coeficient d'humitat varia entre 1,2 i 1,6. La temperatura minima absoluta es de ?46.7 °C (31 de desembre de 1978);
La temperatura mitjana de juliol es de +19 °C. La temperatura maxima absoluta es de +38.8 °C (1 de juliol de 1911);
La temperatura mitjana anual es de +3 °C;
La temperatura mitjana al gener es de ?12.6 °C.
La ciutat va ser fundada el
7 de novembre
de
1723
per
Vassili Tatisxev
i anomenada en honor de
Caterina
, la muller del
tsar
Pere el Gran
.
Despres de la
Revolucio Russa
, entre el
17
i el
18 de juliol
de
1918
, el tsar
Nicolau II de Russia
, la seva esposa
Alexandra
i els seus fills, les duquesses Olga, Tatiana, Maria i Anastasia i el
tsarevitx Alexei
, van ser executats per ordre dels
bolxevics
a la
casa Ipatiev
, als afores de la ciutat.
A la
decada del 1920
, Iekaterinburg es va transformar en un important centre industrial de Russia. La fabrica de maquinaria pesant Uralmaix, la mes gran d'Europa, va ser construida en aquesta ciutat.
A partir del
1924
i fins al
1991
, la ciutat va rebre el nom de Sverdlovsk, en honor del dirigent bolxevic
Iakov Sverdlov
.
Durant la
Segona Guerra Mundial
, a Iekaterinburg hi foren evacuades moltes institucions tecniques del govern i fabriques de les arees afectades per la guerra (sobretot de
Moscou
) i moltes van romandre a la ciutat despres de finalitzar el conflicte.
A la
decada del 1960
, durant el govern de
Nikita Khrusxov
, al voltant de Iekaterinburg es van construir molts edificis d'apartaments de cinc pisos i de disseny homogeni. La major part encara es conserven avui dia a Kirovski, Txkalovski i altres arees residencials de la ciutat.
El
primer de maig
de
1960
, un avio espia U-2 nord-america, pilotat per
Francis Gary Powers
(empleat de la
CIA
), fou abatut damunt l'oblast de Sverdlovsk. El pilot fou capturat, jutjat i declarat culpable d'espionatge. Va ser condemnat a set anys de treballs forcats, pero tan sols en va complir un, ja que va ser intercanviat per Rudolf Abel, un espia del
KGB
d'alt rang, que havien detingut als
Estats Units
el
1957
. Els dos espies van ser canviats al pont de Glienicke a
Potsdam
(
Alemanya
), el
10 de febrer
de 1962.
El
1991
, la ciutat va recuperar el seu nom tradicional, mentre que l'
oblast
ha conservat el nom de Sverdlovsk.
L'antic
president de Russia
Boris Ieltsin
era natural de Iekaterinburg i va ordenar la demolicio de la casa Ipatiev, on havia estat assassinada la familia imperial, el
1977
.
Evolucio demografica
| 1724
| 1781
| 1786
| 1807
| 1820
| 1836
| 1851
| 1856
| 1861
| 1877
| 1887
| 1897
| 1913
| 1917
| 1920
| 1923
| 1926
| 2009
| 2017
| 2018
 |
| 4.000
| 7.969
| 9.276
| 10.023
| 13.026
| 14.973
| 15.471
| 16.900
| 19.832
| 30.274
| 37.399
| 43.239
| 69.210
| 71.590
| 91.400
| 97.400
| 140.000
| 1.401.729
| 1.455.904
| 1.468.833
|
Segons els resultats del cens de 2021, la poblacio de Iekaterinburg era d'1.544.376 habitants; mes que els 1.349.772 registrats al
cens de 2010
.
Iekaterinburg sota la neu, amb l'estatua de
Iakov Sverdlov
en primer pla
L'esglesia de la Sang, construida a l'indret on s'aixecava la casa Ipatiev
A partir de 2021, la composicio etnica de Ekaterinburg era:
[8]
| Etnia
|
Poblacio
|
Percentatge
|
| russos
|
1.172.704
|
91,0%
|
| tatars
|
27.431
|
2,1%
|
| tadjiks
|
13.102
|
1,0%
|
| kirguisos
|
8.769
|
0,7%
|
| baixkirs
|
6.121
|
0,5%
|
| ucrainesos
|
4.987
|
0,4%
|
| uzbeks
|
4.755
|
0,4%
|
| armenis
|
4.307
|
0,3%
|
| azeris
|
4.014
|
0,3%
|
| Altres
|
42.033
|
3,3%
|
Aquesta foto de
Serguei Prokudin-Gorski
de 1910 mostra l'edifici mes alt dels Urals de l'epoca, el gran campanar de Zlatoust.
El
cristianisme
es la religio predominant a la ciutat, de la qual la majoria son adherents a l'Esglesia Ortodoxa Russa. La diocesi d'Ekaterinburg i Verkhotursky es troba a la catedral de la Santissima Trinitat de la ciutat. Altres religions practicades a Iekaterinburg inclouen l'
islam
,
els antics creients
,
el catolicisme
, el
protestantisme
i el
judaisme
.
Iekaterinburg te una important comunitat musulmana, pero pateix una manca d'espai de culte: nomes hi ha dues petites
mesquites
. Una altra mesquita es va construir a la propera ciutat de
Verkhniaia Pixma
. El 24 de novembre de 2007 es va col·locar la primera pedra en la construccio d'una gran mesquita de la catedral amb quatre
minarets
, i espai per a 2.500 feligresos a les proximitats immediates de la catedral i una
sinagoga
, formant aixi la ≪zona de les tres religions≫.
[9]
La mesquita estava prevista per a la cimera de la SCO, pero a causa de problemes de financament, la construccio no es va moure de zero i ara esta congelada.
La construccio d'una esglesia
metodista
va comencar l'any 1992, i amb l'ajuda de donacions nord-americanes, es va acabar l'any 2001.
[10]
L'any 2005 es va obrir una sinagoga, al mateix lloc es va enderrocar una sinagoga del segle XIX l'any 1962.
La majoria dels edificis religiosos de la ciutat van ser destruits durant l'epoca sovietica, a mes de la sinagoga, es van enderrocar les tres esglesies ortodoxes mes grans de Iekaterinburg: la catedral de l'Epifania, la catedral d'Ekaterininsky i la Gran Esglesia de Zlatoust. Tambe es van enderrocar altres esglesies cristianes com l'esglesia luterana de Ekaterinburg i l'esglesia catolica romana de Santa Anna (una nova esglesia catolica de Santa Anna es va construir l'any 2000). Altres esglesies van ser utilitzades com a magatzems i llocs industrials. L'unic edifici religios a Iekaterinburg a l'epoca sovietica va ser la catedral de Sant Joan Baptista. Recentment s'estan reconstruint algunes esglesies. Des del 2006, segons els dibuixos que es conserven, la Gran Esglesia de Zlatoust va ser restaurada el 2012. El 17 d'abril de 2010, el
patriarca Ciril
va visitar la ciutat.
[11]
Iekaterinburg es un dels centres economics mes grans de Russia. S'inclou a la llista City-600 (uneix les 600 ciutats mes grans del mon que produeixen el 60% del PIB mundial), elaborada pel McKinsey Global Institute, una organitzacio de recerca. El 2010, la consultora va estimar que el producte brut de Iekaterinburg era d'uns dinou mil milions de dolars (segons els calculs de l'empresa, hauria de creixer fins als quaranta mil milions de dolars l'any 2025).
[12]
[13]
Per volum de l'economia, Ekaterinburg ocupa el tercer lloc del pais, despres de Moscou i Sant Petersburg. Segons una investigacio de l'Institut d'Economia Urbana, en el ranquing de les ciutats mes grans i capitals
regionals
segons els estandards economics per al 2015, Iekaterinburg va ocupar el tercer lloc. El producte urba brut (PIB) de la ciutat va ser de 898 mil milions de rubles. El PIB per capita va ser de 621,0 mil rubles (18e lloc).
[14]
El 2015, el producte urba brut de l'area metropolitana de Iekaterinburg va ascendir a 50,7 mil milions de dolars internacionals (el quart lloc del pais) o 25,4 mil milions de dolars internacionals en termes de per habitant de l'area metropolitana.
[15]
A l'epoca sovietica, Ekaterinburg (com Sverdlovsk) era una ciutat purament industrial, amb una quota de la industria en l'economia del 90% (del qual el 90% es dedicava a la produccio de defensa). Amb Txeliabinsk i Perm, les tres ciutats van formar el que seria el centre industrial dels Urals.
[16]
L'excap d'Ekaterinburg, Arkadi Txernetski, s'ha marcat l'objectiu de diversificar l'economia de la ciutat, fet que ha donat com a resultat el desenvolupament de sectors com ara l'emmagatzematge, el transport, la logistica, les telecomunicacions, el sector financer, el comerc a l'engros i al detall, etc. a Iekaterinburg.
[17]
L'economista i geografa
Natalia Zubarevich
assenyala que en l'etapa actual, Ekaterinburg practicament ha perdut la seva especialitzacio industrial.
[18]
Persones de Iekaterinburg
[
modifica
]
- Irina Arkhipova
, (1925-2010) mezzosoprano
- Pavel Bazhov
, (1879-1950) escriptor
- Boris Ieltsin
, (1931-2007) ex
President de Russia
- Marina Klimova
, (n.1966), patinadora artistica
- Nikolai Ivanovitx Kuznetsov
, (1911-1944) guerriller
- Aleksandr Motiliov
, (n.1979),
Gran Mestre d'escacs
- Aleksandr Popov
, (n.1971), nedador
- Alexandra Grebennikova Volkova
(n. 1974), escriptora
- ↑
≪
Конструктивизм. Жемчужина архитектуры Екатеринбурга
≫ (en rus).
www.e1.ru
, 16-01-2018. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑
≪
Как Екатеринбург за 10 лет стал столицей конструктивизма
≫ (en rus).
Strelka Mag
. Arxivat de l'
original
el 5 marc 2021. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑
Урал
, Наш. ≪
Советская утопия: эпоха конструктивизма в Екатеринбурге
≫ (en rus).
Наш Урал
, 19-05-2016. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑
≪
Все кругом храпят, а Екатеринбург ? пробужденный Когда уральский город объявил себя российской столицей стрит-арта, многие смеялись. А потом он стал ею
≫ (en rus).
Meduza
. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑
≪
Как Екатеринбург становится столицей стрит-арта
≫ (en rus).
Российская газета
, 16-04-2019. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑
≪
Екатеринбург ? столица стрит-арта. Часть первая
≫ (en rus).
www.uralweb.ru
. Arxivat de l'
original
el 3 marc 2021. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑
≪
Russia: Putin abolishes 'daylight savings' time change
≫ (en angles).
, 22-07-2014 [Consulta: 20 maig 2018].
- ↑
≪
Национальный состав населения
≫. Территориальный орган Федеральной службы государственной статистики по Свердловской области и Курганской области. [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑
≪
В Екатеринбурге заложили первый камень в основание соборной мечети ? Уральская палата недвижимости
≫.
upn.ru
. Arxivat de l'
original
el 10 octubre 2012. [Consulta: 5 octubre 2017].
- ↑
≪
Четвертый канал
≫.
channel4.ru
. Arxivat de l'
original
el 20 desembre 2010. [Consulta: 5 octubre 2017].
- ↑
≪
Встреча Святейшего Патриарха Кирилла с общественностью Уральского федерального округа / Видеоматериалы / Патриархия.ru
≫ (en rus).
Патриархия.ru
. [Consulta: 18 octubre 2017].
- ↑
≪
Российские города отстают в развитии
≫.
НИУ ВШЭ
, 28-08-2014. [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑
≪
Urban world: Mapping the economic power of cities
≫.
McKinsey Global Institute
, March 2011. [Consulta: 7 juliol 2016].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Рейтинг столичных городов России от Фонда "Институт экономики города" | Институт экономики города
≫.
urbaneconomics.ru
. [Consulta: 20 maig 2018].
- ↑
≪
Economics of Russian cities and urban agglomeration
≫. Institute for Urban Economics.
- ↑
Алексей Белоусов, Орнат Валентина.
. ≪
Екатеринбург ? глобальный город
≫. Мегаполис, 13-10-2015. Arxivat de l'
original
el 27 August 2016. [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑
Алексей Белоусов, Орнат Валентина.
. ≪
Екатеринбург ? глобальный город
≫. Мегаполис, 13-10-2015. Arxivat de l'
original
el 27 August 2016. [Consulta: 7 juliol 2016].
- ↑
Зубаревич Н.В.
Demoskop Weekly
[М.], 2013, pag. 1?17.
ISSN
:
1726-2887
.