S'anomena ' idealisme' tot sistema filosofic que redueix l'esser a la idea, ^[1] o que redueix la realitat al pensament. ^[2] La caracteristica fonamental de l'idealisme filosofic es prendre com a punt de partida el subjecte o consciencia, el "jo" generador d'idees. ^[3] Al llarg de la historia de la filosofia es poden distingir diferents aplicacions i definicions. Tanmateix, d'una forma habitual, l' idealista reconeix per complet el mon extern o natural i evita afirmar que aquest pot reduir-se al simple fet de pensar. Per als idealistes, per una altra banda, la ment actua i es, de fet, capac de fer existir coses que d'una altra manera no serien possibles com la llei , la religio , l' art o les matematiques i les seves afirmacions son mes radicals en afirmar que els objectes percebuts per una persona es veuen afectats fins a cert punt per l'activitat mental: si un estudi sobre el mon real preten ser cientific es basic tenir en compte aquest fet.

Plato [ modifica ]

Plato , un remot precursor de l'idealisme, i probablement, un dels primers filosofs a plantejar una teoria de les idees , ^[4] postulava l'existencia d'un univers de les idees o formes que es reflecteixen de manera imperfecta com els diferents objectes que es perceben en l'experiencia comuna. Sostenia que aquestes formes o idees no son nomes mes intel·ligibles amb claredat, sino tambe mes reals que els seus reflexos transitoris i en essencia il·lusoris. La idea es com l'espectacle ideal d'una cosa, pero no es simple i univoca. Una idea es unitat d'alguna cosa que es presenta com multiple, per aixo nomes es visible intel·ligiblement, es a dir amb la mirada interior. ^[3]

Berkeley [ modifica ]

El clergue i filosof irlandes del segle  xviii George Berkeley , tradicionalment considerat un dels representants de l’empirisme, junt amb Locke i Hume, corrent filosofic fonamentalment britanic de finals s. XVII i XVIII, pels quals el coneixement es fonamenta en l'experiencia, contraposat al racionalisme continental de Descartes, Spinoza, Malebranche i Leibniz, que defensen l’autosuficiencia de la rao com font de coneixement. ^[5] Segons els empiristes, l'esperit o el subjecte cognoscent es un receptacle on ingressen les dades del mon exterior, les anomenades idees, transmesos pels sentits. Aquestes idees (de Locke i Berkeley), que Hume anomena sensacions, son la base de tot coneixement. Es a l'esperit on s'acumulen les idees, on s'enllacen amb altres percepcions. ^[3] Per Berkeley la materia no existeix o, si mes no, es inutil com a concepte hipotetic per explicar la realitat. Les lleis de la natura son, segons ell, el producte de la intel·ligencia i la voluntat divina. Segons ell, en la teoria del coneixement purament idealista tots els aspectes d'allo que una persona percep son en realitat reductibles a les idees presents en la seva ment. L'observador no fa que existeixin els objectes externs, sino que la seva idea certa es introduida en la ment humana de manera directa per Deu, que causa les idees que percebem sense que depenguin de la nostra voluntat, i les ordena saviament segons les lleis de la naturalesa. ^[6]

Kant [ modifica ]

El filosof alemany del segle  xviii Immanuel Kant formula "l' idealisme transcendental " que sera clau per al posterior gran corrent de l'anomenat "idealisme alemany" ( Fichte , Hegel , Schelling ). ^[7] A partir de la seva analisi critica sobre els limits del coneixement assequible per a l'esser huma, Kant soste que tot el que es pot saber de les coses es la forma en que es manifesta la seva experiencia, no hi ha manera d'esbrinar el que son en essencia o en si mateixes. Tanmateix, tambe considerava que els principis basics de la ciencia es basen en l'estructura de la ment mes que en el mon extern. ^{[8] [9]}

Hegel [ modifica ]

El filosof alemany del segle  xix Georg Wilhelm Friedrich Hegel considerava incorrecta la teoria de Kant que presenta com a inevitable la ignorancia humana sobre la vertadera naturalesa de les coses. Hegel defensava la “intel·ligibilitat” ultima de tot el que existeix. ^[10] Tambe pensava que els majors exits de l'esperit huma (la cultura , la ciencia , la religio i l' estat ) no son el resultat de processos mentals determinats per una via natural, sino que son concebuts i mantinguts per la dialectica , l'activitat de l'intel·lecte lliure i reflexiu. ^[11] L'idealisme de Hegel es l'idealisme absolut, on l'absolut es la idea universal i unica, que en percebre's a si mateixa en esperit i naturalesa, els determini com a manifestacions seves. ^[12] La idea segons Hegel es l'absolut originari, activitat dinamica sempre en transformacio, desplegada com a naturalesa i esperit. A Hegel, la logica es l'estudi de la idea, equival a la metafisica, ^[13] la totalitat racional concreta, mentre que la logica formal tracta de les estructures formals del pensament, amb abstraccio de contingut que precisament vol eliminar. ^[12]

Altres pensadors [ modifica ]

Altres variants del pensament idealista poden trobar-se a les obres dels alemanys del segle  xix Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling , ^[14] de l'angles del segle  xix Francis Herbert Bradley , dels nord-americans del segle  xix Charles Sanders Peirce i Josiah Royce i del filosof italia del segle XX Benedetto Croce o de Bernardo Kastrup .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Martinez de Velasco , Luis Martinez de. Idealismo critico e inmanencia en el pensamiento kantiano (en castella). Origenes, 1986. ISBN 978-84-85563-63-0 .  
• Turro , Salvio. Fonamentacio i facticitat en l'idealisme alemany i la fenomenologia . Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-7283-894-9 .  
• Villacanas Berlanga , Jose Luis Villacanas. La filosofia del idealismo aleman: Del sistema de la libertad en Fichte al primado de la teologia en Schelling. Vol. 1 (en castella). Editorial Sintesis, 2001. ISBN 978-84-7738-901-9 .  
• Villacanas Berlanga , Jose Luis. La quiebra de la razon ilustrada : idealismo y romanticismo (en castella). Ed. pedagogicas, 1994. ISBN 978-84-411-0073-2 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• "Idealisme, el cas Hegel" de Goncal Mayos (UB).

Viccionari