Ibias
es un
conceyu
de la
Comunitat Autonoma
del
Principat d'Asturies
. Limita al nord amb
Allande
i
A Fonsagrada
i
Negueira de Muniz
(
Provincia de Lugo
), a l'est amb
Degana
i
Cangas del Narcea
, al sud amb
Peranzanes
i
Candin
(
Provincia de Lleo
) i a l'oest novament amb A Fonsagrada i Navia de Suarna, ambdues de
Galicia
.
Es un dels municipis d'Asturies en els quals es parla
gallec
.
[1]
Prehistoria i romanitzacio
[
modifica
]
En aquesta zona hi ha una falta de restes dels primers periodes. La seva historia mes antiga comenca amb les restes de
dolmens
, com els catalogats de
Seroiro
, Pradias, Andeo o Villares de Arriba. Entre els seus tumuls estan els de Chao dos Moullois que no tenen grans restes. La seva
edat del ferro
, apareix marcada per la
cultura castrenya
entre ells destacarem els Cecos, Villameirin, Fondodevilla, Sena o Laguia. Cap d'aquests castros ha estat excavat, i per aixo no es pot saber quins son posteriors a la conquesta romana.
El que si que es pot saber per les restes d'explotacions
auriferas
que aquest concejo te, es que la dominacio de l'imperi va tenir com objectivo el control dels jaciments d'or de l'occident asturia. En aquest concejo es on es troben la major resta de mines auriferas. Els assentaments romans tambe van explotar jaciments de plata a Penedela i riu de Porcos, on van apareixer llucanes i diverses eines.
Edat mitjana
[
modifica
]
Les primeres referencies escrites d'aquesta zona es corresponen al periode altomedieval i pertanyen a institucions eclesiastiques que volien enriquir el seu patrimoni, aixi aquestes al·ludeixen a les fundacions monastiques de Sante Marie de Zeques i Sancti Antonini de Ibias, la primera inclosa en el fals testament de
Fruela II d'Asturies
, encara que tambe hi ha molta documentacio falsa. Entre els monestirs amb influencia en aquesta zona destaca el de
Corias
.
En els segles XI al XIII, ja comenca a tenir unes caracteristiques mes propies aquesta zona, apareix lel seu nom Ibia o Ibi, com una denominacio englobadora de territoris. En aquesta zona el que mes predominava era una presencia laica, aixi la Casa d'Ibias o la de Ron, que son de les principals families locals, ostenta durant un gran periode aquest territori sota el seu domini.
En el
segle
xiv
, cal destacar un fet que marca el poder laic, es el litigi contra les persones hereves de la Casa de Ibias, ja que volien que se'ls reconeguessin tots els seus drets, les gents del lloc van pledejar al·legant que el senyoriu pertanyia al
Princep d'Asturies
sense aconseguir-lo. La Cancelleria resoldra a favor de la Casa de Ibias i aixo portara una tensio antisenyorial. Es funden els mayorazgos d'Ibias i Ron que units als quals ja havia, creaven una gran zona exempta de jurisdiccio ordinaria. Arribant un moment que es definia a aquest concejo com a "concejo de Ybias que es de Lopez Nunez Ron i d'altres senyors". En el segle
xviii
, la situacio fou tibant i hi ha una gran quantitat de queixes al Rei sobre el poder i abusos d'aquests senyors i especialment de Miguel de Ron al que s'acusava d'haver fet en la vila de Cecos "vedat i jurisdiccio tancada de forca i ganivet".
El Rei envia un visitador i a causa de les contundents noticies del visitador, el monarca va decidir embargar alguns vedats. Amb l'apel·lacio dels seus titulars alguns els van recuperar i uns altres van passar definitivament a la jurisdiccio ordinaria. Els vedats s'havien reduit pero encara havia gran quantitat d'ells. En aquesta epoca l'activitat agraria centrava l'economia del concejo, perque industria tot just havia, unicament la hidraulica per a la molta del gra.
Segle
xix
fins ara
[
modifica
]
El segle
xix
va estar marcat per diferents fets. La
guerra de la Independencia
, que va afectar el concejo d'una manera marginal. Mes activitat van tenir les
guerres Carlines
, a causa dels moviments de diverses partides. El que es destaca en aquest segle, son les modificacions administratives, aixi Ibias ingressa en el partit judicial de
Grandas de Salime
i mes tard en el de Cangas de Tineo. Despres es van anar integrant en el concejo diferents vedats, si be encara en van quedar alguns amb relativa independencia. Es en aquest segle quan
Degana
se separa d'Ibias i aquest arriba a la configuracio que te en l'actualitat.
En el
segle
xx
, durant la
dictadura de Primo de Rivera
, la capital municipal es traslladara, per uns mesos a Cecos. La
guerra civil espanyola
no va tenir operacions bel·liques d'especial transcendencia. Va tenir mes importancia quan va concloure la guerra, la partida guerrillera de Serafin Fernandez Ramon "El Santeiro", que va seguir barallant durant un temps. El mes destacable en aquest segle va ser el seu
exode rural
, l'explotacio minera d'antracita de
Tormaleo
, que va portar una redistribucio de la seva poblacio passant la seva capital
San Antolin de Ibias
del dese lloc per nombre d'habitants a ser el primer.
Ajuntament d'Ibias.
El concejo d'Ibias esta dividit en 11
parroquies rurals
:
Evolucio demografica
[
modifica
]
En el concejo de Ibias cal destacar la seva posicio marginal respecte als centres de decisio regional. Va coneixer en el
segle
xx
, un acusat despoblament que va ser unit a la ruina del seu model historic basat en el treball rural. Va tenir una densitat de poblacio relativament alta per a ser un concejo de muntanya, ja que en 1.920 tenia 7.387 habitants davant de les 2.469 persones que tenia en 1.995, o les 2.152 actuals. Aquesta perdua es va produir en l'ultima meitat del segle
xx
, on la seva emigracio va anar a diferents llocs
America
,
Europa
, els centres industrials espanyols, o els centres industrials asturians. Tambe per la seva situacio de proximitat a la vall de
Laciana
. El seu despoblament ha estat de tal magnitud que la seva densitat de poblacio no arriba a 10 habitants per quilometre quadrat, pero que en les seves zones muntanyenques arriba a un abando total, tenint com a consequencia un gran envelliment progressiu de la poblacio.
Destacarem l'inici de l'activitat minera de Tormaleo que va produir una redistribucio de la poblacio, aixi el seu capital
San Antolin de Ibias
que era superada per diversos nuclis de poblacio en nombre d'habitants, passa a ser el primer nucli amb una poblacio de 400 habitants. La distribucio de la poblacio en el sector economic es diferent. El
sector primari
es dedica a la
ramaderia
en petites explotacions que tendiran a desapareixer a causa de l'edat. Les principals explotacions agricoles estan orientades cap als cultius herbacis de seca, i la produccio de
patata
,
nap
i alguns
cereals
. Un cultiu de vella tradicio com era el vinyer, no arriba a l'extensio que va tenir antany. El
sector secundari
es reduix a l'extraccio minera d'antracita, la resta d'activitat industrial tot just es significatiu, en l'actualitat compta amb extraccions de mines a cel obert, de gran impacte mediambiental, estant previst comencar altres en Fondo de Vila i Tormaleo. El
sector terciari
es concentra a San Antolin, la capital del municipi, i a Luina, tot aixo derivat de l'activitat minera.
Al concejo d'Ibias, des de 1979, el partit que mes temps han governat ha estat el PSOE (vegeu
llista d'alcaldes d'Ibias
). A pesar d'aixo, l'actual alcaldessa es Nelida Barrero, exalcaldessa pel
PSOE
, i ara independent.
|
|
AASI
|
PP
|
PSOE
|
IU
-
BA
|
CDS
|
URAS
|
Altres
|
Total
|
| 1979
|
-
|
0
|
1
|
3
|
7
|
-
|
0
|
11
|
| 1983
|
-
|
0
|
4
|
2
|
-
|
-
|
5
|
11
|
| 1987
|
-
|
0
|
4
|
1
|
6
|
-
|
0
|
11
|
| 1991
|
-
|
-
|
3
|
2
|
6
|
-
|
0
|
11
|
| 1995
|
-
|
2
|
3
|
1
|
5
|
-
|
0
|
11
|
| 1999
|
-
|
3
|
3
|
1
|
-
|
4
|
0
|
11
|
| 2003
|
-
|
4
|
6
|
1
|
-
|
0
|
0
|
11
|
| 2007
|
3
|
3
|
2
|
1
|
-
|
-
|
0
|
9
|
Enllacos externs
[
modifica
]