International Business Machines Corporation
|
|
|
|
|
 |
|
| Lema
| On Demand Business, in demand people
|
|---|
|
| Nom curt
| IBM Corporation
,
International Business Machines Corp.
i
IBM
|
|---|
| Tipus
| Societat anonima
(
NYSE
IBM
)
|
|---|
| Industria
| industria de programari
,
maquinari
,
IT service management
(en)
 ,
consultoria tecnologica
i
tecnologia de la informacio
|
|---|
| Camp de treball
| hardware
software
TIC
|
|---|
| Forma juridica
| corporacio
|
|---|
|
| Reemplaca
| Dehomag
Computing Tabulating Recording Company
|
|---|
| Creacio
| 16 juny 1911,
Endicott
|
|---|
| Fundador
| Charles Ranlett Flint
i
Thomas J. Watson
|
|---|
|
| Ambit
|  Mundial
|
|---|
| Produeix
| programari
,
centre de calcul
,
maquina de registre unitari
,
direct-access storage device
(en)
,
maquinari
,
list of IBM products
(en)
i
informatica al nuvol
|
|---|
| Membre de
| Alliance for Open Media
Node.js Foundation
(en)
JS Foundation
(en)
jQuery Foundation
(en)
OpenJS Foundation
BSA | The Software Alliance, Inc.
(en)
FIDO Alliance
LOT Network
autoritats de numeracio de les CVE
World Wide Web Consortium
iRODS Consortium
(en)
Bluetooth Special Interest Group
(en)
Fundacio Linux
Iniviativa OpenAPI
European Committee for Interoperable Systems
(en)
OpenPOWER Foundation
|
|---|
| Borsa de cotitzacio
| (
NYSE
IBM
)
|
|---|
|
|
|
|
|
| Seu
|
|
|
|
|
| Seu
|
|
|
|
|
| Seu
|
|
|
|
| Presidencia
| Virginia Rometty
(2014?)
|
|---|
| Executiu en cap
| Arvind Krishna
(en)
(2020?)
|
|---|
| Persona rellevant
| John E. Kelly III
(en)
|
|---|
| Empleats
| 352.600
(2019)
|
|---|
| Propietat de
| Berkshire Hathaway
(8.45%).
The Vanguard Group
(5.98%).
State Street Corporation
(5.08%).
|
|---|
| Filial
| |
|---|
| Propietari de
| |
|---|
| Part de
| Mitjana Industrial Dow Jones
S&P 500
Dow Jones Global Titans
|
|---|
|
| Ingressos totals
| 60.530 M$
(2022)
|
|---|
| Benefici net
| 1.639 M$
(2022)
|
|---|
| Actius totals
| 123.380 M$
(2018)
|
|---|
|
|
|
| Lloc web
| ibm.com
|
|---|
|
|
IBM
es l'
acronim
d'
International Business Machines
[1]
(
NYSE
IBM
) tambe coneguda col·loquialment com el
gegant blau
. Es una
empresa
d'
informatica
, radicada als
Estats Units
, que treballa en el mon de la informatica des dels seus diferents vessants (
maquinari
,
programari
,
sistemes operatius
i serveis diversos). Exemples de programari desenvolupat per IBM per al PC son DisplayWrite,
Drawing Assistant
i
TopView
.
Te la seu central a
Armonk
(
Estats Units
) i es la major empresa informatica del mon, amb fabriques i oficines repartides per 160 paisos del mon.
Fundada el 1911 a Nova York, com a fusio de tres empreses constructores de maquinaria d’oficina i de precisio:
[1]
Tabulating Machine Company, International Time Recording Company i Computing Scale Company.
[2]
[3]
s'expandi considerablement amb la invencio de la tabuladora-impressora i la difusio de les targetes perforades.
[1]
Amb mes de 330.000 empleats a tot el mon i ingressos per valor de 96 mil milions de
dolars
(xifres de 2004), IBM es l'empresa de tecnologia de la informacio mes gran al mon, i una de les poques fundada al segle
xix
.
A
Espanya
hi te 6.900 empleats i opera des de
1926
. Des de 2013,
Marta Martinez Alonso
es la Presidenta per a Espanya, Portugal, Grecia i Israel.
[4]
Te enginyers i assessors a mes de 170 paisos i laboratoris de desenvolupament situats a tot el mon, en tots els camps de la
informatica
i de la
tecnologia de la informacio
. L'empresa es pionera en alguns d'ells, des dels
ordinadors centrals
fins a la
nanotecnologia
.
En aquests darrers anys, els serveis i els ingressos de consultoria han estat mes grans que els derivats de la fabricacio i venda d'ordinadors o programari.
Samuel J. Palmisano
va ser escollit
CEO
el
29 de gener
de
2002
despres d'haver dirigit els Serveis Globals d'IBM i ajudar l'empresa a convertir-se en un negoci amb uns ingressos de 100.000 milions de dolars el 2004.
El 2002 l'empresa reforcava les seves capacitats consultives de negoci adquirint el brac de consultoria de l'empresa de serveis professionals
PricewaterhouseCoopers
. L'empresa se centra cada vegada mes en la consultoria, els serveis i el programari, posant l'accent tambe en xips i tecnologies de maquinari d'alt valor afegit; el
2005
hi tenia contractats aproximadament 195.000 professionals tecnics. L'area d'investigacio d'IBM te vuit laboratoris; cinc d'aquests son a fora dels Estats Units, pero tots a l'hemisferi nord. Entre els empleats d'IBM hi ha diversos guanyadors del
premis Nobel
. Als EUA, han guanyat quatre
premis Turing
, cinc
Medalles Nacionals de Tecnologia
i cinc
Medalles Nacionals de Ciencia
, i a fora dels Estats Units, molts equivalents.
Patents concedides per any
| Any
|
Num. de patents
|
| 2003
|
3415
|
| 2002
|
3288
|
| 2001
|
3411
|
| 2000
|
2886
|
| 1999
|
2756
|
| 1998
|
2658
|
| 1997
|
1724
|
| 1996
|
1867
|
| 1995
|
1383
|
| 1994
|
1298
|
| 1993
|
1087
|
A partir del segle
xix
, es van desenvolupar diverses tecnologies que formarien part de les empreses predecessores d’
IBM
:
Julius E. Pitrap
va patentar l'escala de la computacio. al 1885;
[5]
Era una maquina de pesar que indica tant el pes com el peu de venda adequat per aquest pes.
[6]
Julius Pitrat de Gallipolis
, Ohio, va patentar la primera escala de la computacio, l'any 1885. Sis anys mes tard,
Edward Canby
i
Orange Ozias
de Dayton, Ohio tambe, van comprar-li les patents i van elevar
The Compunting Scale Company
a primer venedor mundial d'escala d'informatica. Quatre anys despres, The Computing Scale Company va crear la primera escala de computacio automatica. El 1911, la companyia d'escala de computacio es va fusionar amb la companyia internacional d'enregistrament de temps i amb la companyia de maquines de tabulacio per formar l'empesa Computing-Tabulating-Recordering, rebatejada mes tard com a
IBM
el 1924.
[7]
Alexander Dey va inventar el
dial de gravacio
al 1888;
[5]
i al 1889,
Herman Hollerith
va patentar la "
Maquina de tabulacio electrica
"
[8]
i finalment
Willard Bundy
va inventar un rellotge de registre per gravar els temps d'arribada i sortida dels empleats a una cinta de paper.
El 16 de juny de 1911, aquestes tecnologies i les seves respectives empreses van ser fusionades per
Charles Ranlett Flint
per formar la
Computing-Tabulating-Recording Company
(
C-T-R
).
[9]
La companyia, ubicada a la ciutat de Nova York, comptava amb 1.300 empleats i diverses oficines i plantes a
Endicott
i
Binghamton
,
Nova York
;
Dayton (Ohio)
;
Detroit
,
Michigan
;
Washington DC
,
Toronto
i
Ontario
. Inicialment la
CTR
va fabricar i va vendre una amplia gamma de maquinaria, des d'escales comercials i sistemes per al control d'empleats industrials fins a talladores automatiques de carn i formatge. A mes fabricaven
tabuladores
i equips per a la gestio de
targetes perforades
, que serien un element clau dels futurs ordinadors. Amb el temps, CTR es va centrar en aquests equips i van deixar de costat a la fabricacio de la resta de productes.
Flint va reclutar a
Thomas John Watson
, de la
National Cash Register Company
, per ajudar a conduir l'empresa al 1914.
[9]
Watson va implementar "incentius generosos de vendes, un enfocament en els seus serveis al client, una insistencia en venedors ben mudats amb vestits foscos, i un fervor evangelic per inculcar l'orgull de l'empresa i la lleialtat corporativa en cada empleat". El seu eslogan preferit era "THINK "(" PENSA "), es va convertir en un mantra per als empleats de
CTR
.
Mesos mes tard d'haver-se unit a la companyia, Watson es va convertir en el president de l'empresa. La companyia es va centrar a proporcionar solucions de tabulacio per a empreses, deixant el mercat de productes petits a altres companyies. Durant els primers quatre anys en que
Watson
fos president de CTR, els ingressos de l'empresa s'havien duplicat. A part, les seves operacions es van expandir a Europa,
America del Sud
,
Asia
i
Australia
. El 14 de febrer de 1924,
CTR
va ser reanomenada com a
International Business Machines Corporation
(IBM), citant la necessitat d'alinear el seu nom amb "el creixement i l'expansio de les seves activitats".
Al 1937 els equips de tabulacio d'IBM van permetre que les organitzacions processessin quantitats d'informacio sense precedents, amb diversos clients com el
Govern federal dels Estats Units
, durant el seu esforc per mantenir els registres d'empleats per a 26 milions de persones segons el "
Social Security Act
".
[10]
Un altre client era el
Tercer Reich
,
[11]
principalment a traves del seu filial alemany,
Dehomag
. Al juny de 1937, Thomas Watson, el president fundador de l'empresa, va reunir-se amb
Adolf Hitler
per discutir amb ell les questions del subministrament d'equips. Finalment, va acceptar una distincio que mes tard aniria en contra seu: una medalla creada per estrangers "que demostraven ser dignes del Reich alemany". Plena d'
esvastiques
i aguiles, la medalla confirmava la contribucio d'IBM amb l'automatitzacio de l'Alemanya nazi.
Al 1941 Watson va tornar la medalla, i les tecnologies de l'empresa van passar a ser utilitzades per a subministraments arrendats a
Auschwitz
i altres camps nazis per a acomodar als presoners. Durant la Segona Guerra Mundial, IBM va produir armes portatils, com ara la
carrabina M1
i el fusell automatic
Browning
. Finalment, al 1944, es va completar la construccio de la computadora "
Automatic Sequence Controlled Calculator" (
Calculadora controlada per sequencia automatica), tambe coneguda com a
Harvard Mark I
. Mark I, construida per l'
Armada dels Estats Units
, va ser la primera maquina capac d'executar calculs complexos automaticament, estava basada en interruptors electromecanics.
Al 1952
Thomas Watson Jr.
, fill de Watson, es va convertir en el nou president de l'empresa, acabant gairebe els 40 anys de lideratge del seu pare. El 1953, IBM va crear l'
IBM 701
, el primer gran ordinador basat en les
valvules d'emissio
, tecnologia que va substituir els interruptors electromecanics. Un any mes tard, al 1954, va introduir l'
IBM 650
. Al 1956,
Arthur L. Samuel
, del laboratori d'IBM situat a
Poughkeepsie
, Nova York, va programar un
IBM 704
per jugar a les dames utilitzant un metode pel qual la maquina "podria aprendre" a partir de la seva propia experiencia. Es creu que aquest es el primer programa de "autoaprenentatge", una demostracio del concepte d'
intel·ligencia artificial
.
Un any mes tard IBM va desenvolupar el primer sistema d'emmagatzematge informatic basat en disc, anomenat
IBM 305 RAMAC
, i amb aquest va crear el
llenguatge de programacio cientifica
FORTRAN
(FORmula TRANslation). El
RAMAC ATOGA
era el predecessor dels discos durs actuals i estava format internament per cinquanta discos. Al 1959, els transistors van comencar a substituir les valvules de buit. Un dels primers computadors d'IBM basats en transistors va ser l'
IBM 7090
. Anteriorment, a aquesta epoca, els computadors eren utilitzats principalment en centres d'investigacio i de govern, no van ser usats regularment per empreses.
A comencament dels anys 1960, IBM va comencar a transformar-se en una empresa dedicada exclusivament a la informatica, deixant progressivament la fabricacio d'equips per a targetes perforades i maquines d'escriure.
Al 1961 Thomas Watson Jr. va ser triat com a president de la junta, i
Albert Lynn Williams
es va convertir en president de la companyia. IBM va comencar a desenvolupar el sistema de reserves Sabre (
Semi-Automatic Business-Related Environment
) per
American Airlines
. Al 31 de juliol de 1961, van introduir al mercat una nova maquina d'escriure, "Selectric", la qual va acabar tenint molt d'exit.
Al 1963 el
sistema hexadecimal
actual va ser introduit per primera vegada en informatica per IBM,
[12]
i els empleats i computadors d'IBM van ajudar a la
NASA
quan estava seguint l'orbital de vols dels astronautes del
Programa Mercury
, i un any despres, l'empresa va traslladar les seves operacions a la ciutat de Nova York a la seva seu actual a
Armonk
. La segona meitat d'aquesta decada va veure que IBM continuava el seu suport d'exploracio espacial, participant en el
Programa Gemini
del 1965, el vol del Saturn IB el 1966 i el primer aterratge d'un home huma a la Lluna al 1969.
El 7 d'abril de 1964, IBM va llancar el
System/360
, la primera arquitectura de computadors que permetia intercanviar els programes i periferics entre els diferents equips components de l'arquitectura, a diferencia de l'existent anteriorment, quan cada equip era una caixa tancada incompatible amb les altres. L'ordre de crear aquesta arquitectura va partir directament del gerent d'IBM de l'epoca, Thomas Watson Jr. El desenvolupament del
System/360
va ser tan costos que practicament va portar a la ruina a la companyia, pero finament va tenir tant exit al llancar-se al mercat que els nous ingressos i el lideratge que va aconseguir respecte als seus competidors van compensar tots els costos.
Va ser aquest exit que va provocar que a mitjans dels anys 1960 l'empresa d'IBM fos investigada pel monopoli. De fet, va tenir un judici, que va comencar al 1969, on IBM va ser acusat d'intentar monopolitzar el mercat dels dispositius electronics de proposit general, concretament el mercat de computadors empresarials. El judici va continuar fins a 1983 i va tenir un gran impacte a les practiques de l'empresa. Al 1969, IBM introdueix l'enginyeria en sistemes computacionals com un carrec laboral.
1980-present
[
modifica
]
El 1981 IBM va crear l'
IBM PC
, que es l'ordinador personal amb mes exit de tots els temps. Aquest exit no era esperat per IBM, que va crear l'IBM PC de forma rapida i comprant components de gamma baixa a altres fabricants, cosa que no havia fet fins al moment, perque l'IBM PC no absorbis part del mercat de computadors mes potents de IBM. A mes, el sistema operatiu de l'IBM PC tampoc va ser creat per IBM, sino que va ser contractat a
Microsoft
. Poc despres van comencar a apareixer equips compatibles amb l'IBM PC d'altres fabricants, i Microsoft va comencar a creixer en vendre llicencies del sistema operatiu de l'IBM PC a aquests altres fabricants, ja que aquest ordinador no va ser creat de nou per IBM.
Durant els anys 1980, IBM va obtenir quatre
premis Nobel
. Al 1991, l'empresa va formar Lexmark quan va vendre les seves operacions d'impressores a l'empresa d'inversio
Clayton and Dubilier
.
[11]
[13]
El 19 de gener de 1993, IBM va obtenir unes perdues de prop de 8.000 milions de dolars, reconegut com el record de perdues d'una empresa de tota la historia dels Estats Units. Part d'aquestes perdues van ser causades perque l'IBM PC va absorbir gran part del mercat de computadors mes potents i els fabricants de computadors compatibles amb l'IBM PC cada vegada tenien mes quota de mercat. El gran canvi d'IBM va ser al 1993, quan
Louis V. Gerstner
es va convertir en el primer executiu d'alt nivell de la historia d'IBM. Lou, com se'l coneix, havia estat president a algunes empreses de fabricacio d'aliments, cigarrets i targetes de credit, pero mai d'empreses de tecnologia. A partir de llavors, IBM va comencar a transformar-se en una empresa de serveis, reduint la seva dependencia economica de la venda d'equips. Aquesta tendencia es va incrementar, especialment des que al 2002 quan
Samuel J. Palmisano
, successor de Lou, va deixar de dirigir la branca de serveis d'IBM per convertir-se en el nou primer executiu de l'empresa. Al 2003, al voltant del 50% dels ingressos d'IBM provenien de la branca de serveis, mentre que la venda d'equips suposava aproximadament el 30%.
El 1999, diversos milers d'equips Aptiva 240, 301, 520 i 580 fabricats entre el 5 i el 17 de marc van ser llancats portant el
virus CIH
, just un mes abans que s'actives.
[14]
L'octubre de 2002, IBM va adquirir PricewaterhouseCoopers, una empresa de serveis professionals, per USD 3 900 milions. L'empresa de consultoria va ser absorbida a IBM Global Business Services, augmentant la mida i les capacitats de la practica de consultoria de IBM.
[15]
El 10 de desembre de 2004, IBM va acabar les negociacions encaminades a vendre la divisio per a ordinadors personals al grup xines Lenovo per 650 milions de dolars en efectiu i 600 milions mes en accions (un 19% de Lenovo). Juntament amb la divisio de PC, Lenovo aconsegueix al voltant de 10.000 empleats d'IBM i el dret a usar les marques IBM i Thinkpad durant cinc anys. El 2009, IBM va adquirir l'empresa de programari SPSS Inc., i el mateix any, el programa de supercomputacio Blue Gene va ser premiat amb la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovacio per Barack Obama, el president dels Estats Units.
El 2011 IBM va comprar a l'empresa i 2 que produeix programari d'analisi visual, el principal es diu Analyst s Llibreta que ha rebut diversos premis com a tecnologia de punta.
El 2011, IBM va guanyar atencio mundial per al seu programa d'intel·ligencia artificial "Watson," que era exposat en el concurs de televisio Jeopardy !, derrotant a dos campions notables del programa, Ken Jennings i Brad Rutter.
El 19 de marc del 2018, IBM va crear l'ordinador mes petit del mon.
[16]
Els inversors d'IBM van denunciar a la companyia per la cooperacio amb l'Agencia de Seguretat Nacional americana, que ha causat que el preu de les accions caigui despres de les revelacions d'espionatge massiu de la NSA, a causa d'una caiguda d'exportacions, sobretot a paisos com China.
[17]
IBM tambe ha estat acusada de fer lobby per la Cyber Intelligence Sharing and Protection Act que permetra IBM compartir dades dels clients amb la NSA.
[17]
-
IBM Selectric
-
-
IBM ThinkPad R51
- ↑
1,0
1,1
1,2
≪
IBM
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
IBM Archives: Frequently Asked Questions
≫.
- ↑
Madrigal
, Alexis. ≪
IBM's First 100 Years
≫.
The Atlantic
, 16-06-2011. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑
Goula
, Jordi ≪
Marta Martinez: "Volem potenciar la computacio cognitiva a Espanya"
≫ (en castella).
La Vanguardia
, 18-03-2015 [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑
5,0
5,1
Aswad
, Ed;
Meredith
, Suzanne.
IBM in Endicott
(en angles). Arcadia Publishing, 2005.
ISBN 9780738537009
.
- ↑
≪
Definition of COMPUTING SCALE
≫ (en angles). [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑
≪
IBM Archives: First computing scale
≫ (en angles america), 23-01-2003. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑
≪
Hollerith 1890 Census Tabulator
≫. [Consulta: 13 desembre 2018].
- ↑
9,0
9,1
Lee
, Kenneth W.
Trouncing the Dow: A Value-Based Method for Making Huge Profits in the Stock Market
(en angles). McGraw Hill Professional, 1998-09-21.
ISBN 9780071368346
.
- ↑
≪
Social Security History
≫. [Consulta: 13 desembre 2018].
- ↑
11,0
11,1
≪
IBM Statement on Nazi-era Book and Lawsuit
≫ (en angles), 14-02-2001. [Consulta: 13 desembre 2018].
- ↑
IBM System/360 FORTRAN IV Language
(en angles), 1966, p. 13.
- ↑
≪
IBM Archives: 1990s
≫ (en angles), 23-01-2003. [Consulta: 13 desembre 2018].
- ↑
≪
CNN - Some Aptivas shipped with CIH virus - April 8, 1999
≫. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑
≪
IBM buying PricewaterhouseCoopers' consulting business
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 18 juny 2018. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑
Press
, Europa ≪
IBM crea el ordenador mas pequeno del mundo, inferior al tamano de un grano de sal
≫ (en castella).
europapress.es
, 19-03-2018.
- ↑
17,0
17,1
Musil
, Steven. ≪
IBM faces shareholder lawsuit over cooperation with NSA
≫ (en angles). [Consulta: 3 febrer 2022].