Io
Tipus	satel·lit de Jupiter i satel·lit regular
Descobert per	Galileu Galilei
Data de descobriment	8 gener 1610
Eponim	Io
Cos pare	Jupiter
Dades orbitals
Apoapside	423.400 km
Periapside	420.000 km
Semieix major a	421.800 km
Excentricitat e	0,0041
Periode orbital P	1,77 d
Inclinacio i	2,213 °
Caracteristiques fisiques i astrometriques
Radi	1.821,6 km
Diametre	3.660 km
Magnitud aparent ( V )	5,02 ( banda V )
Area de superficie	41.910.000 km²
Massa	89,296 Yg [1]
Volum	2.530.000.000 km³
Densitat mitjana	3,528 g/cm³
Gravetat superficial equatorial	1,796 cm/s²
Velocitat d'escapament	2,558 km/s
Albedo	0,63
Temperatura de superficie	minim    mitjana    maxim 90 K [2]    110 K [2]    130 K [2]
Pressio superficial	traces
Composicio atmosferica	Molt tenue Dioxid de sofre 100%
Part de	Satel·lits galileians
Format per	Atmosphere de Io (fr)

Io ( Jupiter I ) es el mes interior dels quatre satel·lits galileans del planeta Jupiter . Es el tercer satel·lit mes gros del planeta i el quart de tot el sistema solar , el que te la major densitat i es l'objecte mes sec conegut del sistema. Fou descobert el 1610 i batejat en honor de la nimfa mitologica Io , una sacerdotessa d' Hera que es converti en una de les amants de Zeus .

Els seus mes de 400 volcans actius fan de Io l'objecte amb major activitat volcanica del sistema solar. ^{[3] [4]} Aquesta activitat geologica extrema es deu a l'escalfament de marea que causa la friccio generada a l'interior d'Io, estirat entre Jupiter i els altres satel·lits galileans ( Europa , Ganimedes i Cal·listo ). Alguns volcans produeixen columnes eruptives de sofre i dioxid de sofre que arriben fins a 500 km per sobre la superficie. La superficie d'Io tambe esta dotada amb un centenar llarg de muntanyes formades per la forta compressio a la base de la seva escorca de silici; alguns d'aquests cims son mes elevats que el Mont Everest terrestre. ^[5] A diferencia de la majoria de satel·lits del sistema solar exterior, que estan majoritariament composts per gel, Io esta format principalment per roca de silicat, que envolta un nucli de ferro fos o sulfur de ferro. La major part de la superficie d'Io esta composta per planures extenses recobertes de sofre i dioxid de sofre solidificat.

El vulcanisme d'Io es responsable de molts dels seus trets unics. Les seves columnes eruptives i rius de lava produeixen canvis susceptibles a la superficie i acoloreixen la superficie en diversos tons subtils de groc, vermell, blanc, negre i verd, ^[6] generalment per mor dels al·lotrops i composts del sofre. Diversos rius de lava extensos, alguns de mes de 500 km de longitud, tambe marquen la superficie. Els materials produits per aquest vulcanisme generen l'atmosfera prima i irregular d'Io i la vasta magnetosfera de Jupiter . Les ejeccions volcaniques d'Io tambe produeixen un gran torus de gas al voltant de Jupiter.

Es caracteristic les potents corrents electriques que hi ha entre aquest satel·lit i Jupiter. Estan provocades pel camp magnetic del planeta. ^[6]

Io va tenir un paper important en el desenvolupament de l'astronomia els segles  xvii i xviii . Fou descobert el gener de 1610 per Galileo Galilei , juntament amb els altres satel·lits galileans. Aquesta descoberta propicia l'adopcio del model copernica del sistema solar, el desenvolupament de les lleis de Kepler i la primera mesura de la velocitat de la llum . Des de la Terra, Io era un simple punt de llum fins al pas del segle  xix al xx , quan esdevengue possible observar amb resolucio els trets de la seva superficie, per exemple la regio polar vermell fosc i la regio equatorial brillant. El 1979, les dues sondes Voyager revelaren que Io era un mon geologicament actiu amb nombrosos aspectes volcanics, grans muntanyes i una superficie jove sense craters obvis. La sonda Galileo sobrevola Io de prop diverses vegades durant els anys 90 i a principis de mil·lenni i obtingue dades sobre l'estructura interna del satel·lit i sobre la composicio de la seva superficie. Aquestes sondes tambe mostraren la relacio entre Io i la magnetosfera de Jupiter i l'existencia d'un cinturo radioactiu d'alta energia centrat a l'orbita d'Io. Io rep aproximadament 36 sieverts (3.600 rem ) de radiacio ionitzant diariament. ^[7]

Les sondes Cassini-Huygens i New Horizons han fet observacions posteriors, el 2000 i el 2007 respectivament, aixi com amb telescopis des de la Terra i amb el telescopi espacial Hubble .

Nom [ modifica ]

Rep el seu nom d'un personatge de la mitologia grega , Io , una de les moltes donzelles de que Zeus es va encapritxar (en la mitologia romana , Zeus esta identificat amb Jupiter ). Aquest nom va ser suggerit per l'astronom Simon Marius poc despres del seu descobriment, pero no va ser utilitzat fins a mitjan segle  xx . Fins llavors, se'l coneixia per la forma numeral romana Jupiter I o simplement ≪primer satel·lit de Jupiter≫, ja que fins al 1892 va ser el satel·lit mes interior conegut de Jupiter (actualment, se'n coneixen quatre satel·lits: Metis , Adrastea , Amaltea i Tebe , amb orbites mes proximes a Jupiter).

Caracteristiques fisiques [ modifica ]

A diferencia de la major part dels satel·lits naturals del sistema solar , Io podria tenir una composicio quimica semblant a la dels planetes terrestres , principalment compostos de roques de silicats. Dades recents provinents de la missio Galileu indiquen que Io pot tenir un nucli de ferro amb un radi entorn dels 900 km.

Quan la sonda Voyager 1 va enviar les primeres imatges proximes d'Io el 1979 , els cientifics esperaven trobar-hi nombrosos craters la densitat dels quals proporcionaria dades sobre l'edat del satel·lit. Contrariament a les expectatives, Io no tenia practicament craters. Io te una activitat volcanica tan intensa que la seva superficie ha esborrat per complet els senyals de craters d'impactes passats.

A mes dels volcans, la superficie inclou la presencia de muntanyes no volcaniques, llacs de sofre fos, calderes de diversos quilometres de profunditat i fluxos extensos de diversos centenars de quilometres de llarg de material fluid molt poc viscos (possiblement, algun tipus de compost de sofre fos i silicats). El sofre i els seus compostos adquireixen una gran varietat de colors, responsables de l'aparenca superficial del satel·lit. Estudis en infraroig des de la superficie terrestre mostren que algunes de les regions mes calentes del satel·lit, cobertes per fluxos de lava, aconsegueixen temperatures de fins a 2.000  K (encara que les temperatures mitjanes son molt mes fredes, proximes als 130 K). Io podria tenir una fina atmosfera composta de dioxid de sofre i alguns altres gasos. A diferencia dels altres satel·lits galileans, Io gairebe no te aigua. Aco es probablement pel fet que, en la formacio dels satel·lits galileans, Jupiter estava tan calent que no va permetre condensar-se els elements mes volatils en la regio proxima al planeta en que es va formar Io. Aixo no obstant, els volatils esmentats si que van poder condensar-se mes lluny i van donar lloc als altres satel·lits rics en gels.

Vulcanisme [ modifica ]

Io es el cos del sistema solar amb major activitat volcanica . Els volcans d'Io, a diferencia dels terrestres, expulsen dioxid de sofre . L'energia necessaria per a mantenir esta activitat volcanica prove de la dissipacio d' efectes de marea produits per Jupiter i les altres llunes proximes, Europa i Ganimedes , ja que les tres llunes es troben en ressonancia orbital . Algunes de les erupcions d'Io emeten material a mes de 300 km d'altitud. ^[6] La baixa gravetat del satel·lit permet que part d'aquest material siga permanentment expulsat de la lluna i que es distribuesca en un anell de material que cobreix l'orbita d'Io. Posteriorment, part d'aquest material pot ser ionitzat i resultar atrapat per l'intens camp magnetic de Jupiter. Les particules ionitzades de l'anell orbital d'Io son arrossegades per les linies de camp fins a l'atmosfera superior de Jupiter, on es pot apreciar el seu impacte amb l'atmosfera en longituds d'ona ultraviolada que prenen part en la formacio de les aurores jovianes. La posicio d'Io respecte a la Terra i Jupiter te tambe una forta influencia en les emissions de radio jovianes, que son molt mes intenses quan Io es visible.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Danube Planum

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Solarviews (castella) .

Viccionari