Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Edmund Husserl

Biografia
Naixement	(de) Edmund Gustav Albrecht Husserl 8 abril 1859 Prost?jov
Mort	27 abril 1938 (79 anys) Friburg de Brisgovia
Dades personals
Religio	Luteranisme i judaisme
Formacio	Universitat de Viena - matematiques (1881–1883) Universitat Humboldt de Berlin - matematiques (1878–1881) Universitat de Leipzig - matematiques , fisica (–1878) Universitat de Halle
Director de tesi	Leo Konigsberger i Carl Stumpf
Activitat
Camp de treball	Filosofia , fenomenologia , epistemologia , transcendental philosophy (en) i idealisme
Lloc de treball	Friburg de Brisgovia (1916–1938) Gottingen (1901–1916) Imperi austrohongares
Ocupacio	matematic , filosof , professor d'universitat
Periode	Filosofia del segle XX
Ocupador	Universitat de Friburg de Brisgovia (1916–1928) Universitat de Gottingen (1901–1916) Universitat de Halle
Membre de	Academia de Ciencies i Humanitats de Heidelberg ( membre extraordinari ) (1917?) Academia Americana de les Arts i les Ciencies
Moviment	Filosofia occidental
Professors	Franz Brentano , Carl Stumpf , Karl Weierstrass , Wilhelm Wundt , Leopold Kronecker i Friedrich Paulsen
Alumnes	Carlos Astrada , Martin Heidegger , Edith Stein , Gunther Anders i Eugen Fink
Influencies	Bernard Bolzano , Carl Stumpf , Theodor Lipps , Franz Brentano , Gottlob Frege i Immanuel Kant
Obra
Obres destacables legitimacy (en) Logical Investigations (en)
Estudiant doctoral	Ludwig Ferdinand Clauss , Jacob Klein i Gunther Anders
Localitzacio dels arxius	Higher Institute of Philosophy (en)
Familia
Conjuge	Malvine Husserl (en)
Germans	Heinrich Husserl (en)

Edmund Husserl [ˌˀɛtm̥ʊnt ͜ ˈhʊsɐl] (Prossnitz, Moravia , Imperi austriac , 1859 - Friburg de Brisgovia , Alemanya , 1938 ) fou un filosof alemany d'origen jueu .

Fou alumne de Franz Brentano i Carl Stumpf a Halle , i el 1901 fou professor a Gottingen i Friburg de Brisgovia , i cap de l'escola fenomenologica . La seva evolucio intel·lectual, marcada successivament per l'influx de Plato , Rene Descartes i Immanuel Kant , descriu una mena d'arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciencia. La seva primera obra es caracteritza pel descobriment i la descripcio del contingut ideal del coneixement: les "essencies" de les coses. En obres posteriors, introdui la problematica critica de l'epokhe i transforma aixi el realisme aparent de la primera epoca en una mena d'idealisme transcendental que cerca en la consciencia ?una consciencia transcendental a l'estil de Kant i, per tant, intersubjectiva? el fonament absolut del mon d'objectes que s'hi constitueix. Endemes, el 1887 , es converti al cristianisme lutera i abandona el judaisme .

En les darreres obres aborda temes nous: la veritat prejudicial, la temporalitat de la consciencia, la mundanitat de l'esser huma, etc., que semblen preparar el futur pensament de Martin Heidegger . Considerat com a fundador de la fenomenologia , Husserl no concep el fenomen sino com la realitat mateixa, tal com es donada a l'esser huma immediatament en el coneixement. La primera etapa de la fenomenologia es dominada, doncs, per l'admiracio, gairebe platonica, per la presencia de les coses en la consciencia. Hom subratlla alhora la intencionalitat del coneixement: la consciencia no es mai solipsista, es consciencia d'alguna cosa i tendeix sempre vers un objecte, i aixi la correlacio consciencia-cosa domina el pensament de Husserl. Resta nomes a determinar si la cosa es en si mateixa o es per la consciencia. En decidir-se per la segona alternativa, Husserl transforma definitivament la primitiva fenomenologia de les essencies en una fenomenologia transcendental, posant l'emfasi en la reduccio transcendental; pero, en lloc d'instal·lar-se definitivament en un dels dos pols de la relacio subjecte-objecte, se situa al bell mig de l'arc transcendental que els enllaca, i des d'alli analitza i descriu les estructures essencials de l'un i de l'altre. Aquesta situacio es inestable i el pensament de Husserl dona proves d'aquesta inestabilitat. Ell pensa, pero, que es la situacio peculiar del filosof. Aquest pensament va influir posteriorment en Edith Stein (St. Teresa Benedicta de la Creu), Eugen Fink , Martin Heidegger , Jean-Paul Sartre , Maurice Merleau-Ponty i Max Scheler , el seu principal deixeble.

Obres [ modifica ]

• Uber den Begriff der Zahl. Psychologische Analysen (1887).
• Philosophie der Arithmetik. Psychologische und logische Unters.uchungen (1891).
• Logische Untersuchungen (Investigacions logiques, 1900-01)
• Philosophie als strenge Wissenschaft (1911).
• Ideen zu einer reinen Phanomenologie und phanomenologische Philosophie (Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenologica, 1913).
• Formale und transzendentale Logik (Logica formal i transcendental, 1929).
• Meditations cartesiennes (1931).
• Die Krisis der europaischen Wissenschaften und die transzendentale Phanomenologie (La crisi de les ciencies europees i la fenomenologia transcendental, 1937).
• Erfahrung und Urteil (Experiencia i judici, 1939).

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)