Humahuaca
|
|
|
|
|
|
|
| Estat
| Argentina
|
|
| Provincia
| Jujuy
|
|
| Departament
| Humahuaca Department
(en)
  |
|
|
|
|
| Capital de
| |
|---|
|
| Altitud
| 3.012 m-2.970 m
|
|---|
| Creacio
| 1594
|
|---|
|
| Codi postal
| Y4630
|
|---|
| Fus horari
| |
|---|
| Prefix telefonic
| 3887
|
|---|
|
|
|
|
| Data
| 18 febrer 1975
|
|---|
|
|
|
|
|
humo do caca mano'
es la capcalera del departament homonim, a la provincia
argentina
de
Jujuy
.
Esta ubicada a la dreta de la Ruta Nacional numero 9, a 2.939 metres sobre el nivell del mar, organitzada en una
municipalitat
i diferents centres veinals. Fins al final del segle
xix
fou un dels mes importants centres comercials colonials de l'antic cami a l'
Alt Peru
. Hi destaquen els seus carrers estrets i empedrats, dignes de recorrer-se a peu i les seues cases baixes d'atovo que conserven la seua fisonomia historica.
Els carrers empedrats, els fanals i els murs de les cases d'atovo rogenc recorden una ciutat de l'epoca colonial. Una de les seues importants atraccions es el Carnestoltes, que dura huit dies. La principal via d'acces a la ciutat es la Ruta Nacional 9, que comunica amb
La Quiaca
al nord, i amb la capital provincial
San Salvador de Jujuy
al sud. En este departament esta situada el
Congost de Humahuaca
, declarat el
2003
Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat
per la
UNESCO
.
El seu nom deriva del nom d'una tribu d'aborigens que habitaven la regio (els
omaguaques
), encara que tambe hi ha una llegenda aborigen que fa referencia a un cap que plora
Humahuacac! Humahuacac!
. El Dr.
Horacio Carrillo
manifesta que el nom fa referencia a lloc d'enterraments de caps, o sepulcre dels principals caps mes destacats.
La fundacio de
Humahuaca
se va produir el
1594
, conjuntament entre
Juan Ochoa Zarate
, el cacic Limpita i diversos missioners. Hi ha aspectes del seu centre historic que remeten al seu passat colonial: l'Esglesia, l'edifici de l'Antic Ajuntament o el monument a la
Independencia
.
Segle XVII
i
xviii
La importancia del poble de Humahuaca va ser creixent al llarg de tot el segle
xvii
, pel seu caire estrategic, per obra dels seus ordinaris i corregidors i per les seves personalitats eclesiastiques.
Els bisbes del
Tucuman
feien les seves desocupades obligades a
Omaguaca
, cami de la seva Diocesi, visitaven canonicament la parroquia i deixaven savies disposicions de les seves actes. A principis del segle
xviii
, Humahuaca gaudia d'esplendor i activitat, tenia un total de 199 indis feudataris que comprenia un total de 1.400 persones, que amb espanyols, indis lliures, negres, mestissos zambos s'arribaria potser a les 1.600 persones amb tota seguretat.
Humahuaca era considerada en tot el
Tucuman
, el mes gran poble i el de major vida economica. Era un centre obligat de descans i re-abastiment dels Governadors de la
Puna
.
Segle XIX
Humahuaca va ser escollida per a ser l'altar simbolic de la Patria en el Nord Argenti i col·locar en ella el Monument a la Independencia, ja que va ser teatre, bastio, fita estrategica, camp de les fetes mes braves i imperibles de la
Guerra Gaucha
. En el sol de Humahuaca, segons l'Arxiu Capitular de
Jujuy
i altres documents, es van lliurar 14 combats entre patriotes i realistes en el periode compres entre
1814
i
1821
. Humahuaca ompli llavors una pagina interessant en la historia de l'Argentina. Heroi llegendari i autor de la famosa batalla de Humahuaca va ser el Coronel
Manuel Eduardo Arias
, que fou un guerrer heroic i decisiu en les lluites per l'emancipacio.
Combats a Humahuaca
[
modifica
]
Monument a la independencia, Humahuaca.
El desembre de
1816
, el General Jose Alvaro de la Serna amb un poderos exercit va penetrar en el nord del territori de les Provincies Unides del
Rio de la Plata
. Per tercera vegada, els espanyols intentarien aixafar el moviment independentista que s'havia proclamat el
25 de maig
de
1810
. Va ordenar llavors a la seva avantguarda, acantonada a
Yavi
, que es possessiones de la ciutat de
Jujuy
.
En compliment d'aquest proposit va partir el
General Olaneta
i a l'arribar a Humahuaca, el
24 de desembre
va encomanar al coronel
Antonio Seoane
que prengues la placa mentre ell prosseguia la marxa. Seoane va caure sobre el poble amb tant sigil, que els 25 gauxos que el custodiaven van ser sorpresos. No obstant aixo, van combatre amb tenacitat fins que van ser vencuts i fets presoners.
Solament va poder escapar el comandant general d'avantguarda
Jose Maria Perez de Urdininea
, que va dur l'alarma a la caserna. El 27 d'aquest mes, Seoane va enviar tres destacaments a la vall de San Andres. Va deixar guarnida la placa de Humahuaca i va marxar a reunir-se amb Olaneta. Humahuaca no trigaria a tornar al domini patriota.
El 19 de setembre de
1816
es va fer carrec de l'exercit espanyol el
general Jose de la Serna
. A l'octubre va arribar fins a Yavi i alli va impartir les seves directives al General Olaneta. Aquest, com cap de l'avantguarda, va avancar cap al sud per a coneixer la situacio dels patriotes, especialment al
Congost de Humahuaca
. El 4 de gener de 1817, Olaneta va avancar pel
Congost de Humahuaca
.
I va arribar a
Jujuy
el dia 6. El coronel Guillermo Marquiegui, secundat pel capita Bernardo de la Torre, va avancar per San Andres, Oran, combatent amb
Manuel Eduardo Arias
i els seus efectius, fins al 12 de gener. Els realistes es van dispersar i van arribar a
Calilegua
, on els
gauxos
de Jujuy els van tancar el pas i necessitaven per tant, l'auxili de les forces d'Olaneta. El
14 de gener
va arribar el general
La Serna
a Humahuaca i la va trobar abandonada. Va considerar la importancia d'aquest poble "… Tant per a servir de diposit d'efectes de parc, provisions i hospital, com per a assegurar les comunicacions amb el Peru…. En consequencia, va disposar el General en Cap, quedar-se a Humahuaca amb una petita guarnicio, manant fortificar l'Esglesia i tancar els caps de carrer per a evitar un cop de ma i poder resistir qualsevol temptativa…".
Preocupat per aquestes informacions, des de
San Andres
el Comandant Arias li escrivia a Guemes "Un indi que en la primera entrada a San Andres de l'enemic se'n va anar amb ells…. s'ha escapolit i ha vingut, em diu el seguent… Han voltejat la Capella de Santa Barbara…"
En coneixer la marxa dels treballs, Arias va demanar autoritzacio a Guemes para atacar el poble fortificat. El 27 de febrer, amb 150 homes secundat per l'alferes Ontiveros, va marxar des de San Andres cap a l'Abra de
Zenta
, sota una pluja tropical, el que afavoria l'aproximacio i la posterior sorpresa. Va dividir la tropa en tres columnes de 50 homes cadascuna.
Va marxar de Cianzo des de l'alba del 28 fins a les 3 del mati de l'1 de marc i es va detenir a 5 km a l'est de Humahuaca, sense ser detectat per l'enemic. A l'iniciar l'atac va confiar el comandament de la primera columna al capita Hilarion Rodriguez qui prendria per assalt la bateria de Santa Barbara.
A finals del segle
xvi
, Humahuaca era "
pueblo numeroso
". Des de
1540
existia l'encomana atorgada per
Pizarro
i possiblement des de
1593
una "parroquia" atesa per jesuites.
Consta que en 1595 s'havien construit l'esglesia parroquial i la Capella de Santa Barbara, avui desapareguda. A fins del segle seguent existia una esglesia de dimensions semblants a les de l'actual i Juan de Sales havia estat contractat a l'octubre de
1680
per a l'obra del Retaule del Temple: "Es van adquirir fustes fins a en Lipes i els altres materials en diversos llocs. El daurat va haver de realitzar-lo Francisco de Vizcarra i l'or, es va portar de
Potosi
. Pero aquest mestre no va realitzar el treball, sino un indi el nom del qual no es consigna".
El
1723
es van encarar obres de reconstruccio total. El
1873
, els tremolors van arruinar en part l'esglesia. El
1880
es van fer el frontis i les dues torres i, finalment, entre
1926
i
1938
es va fer una refaccio gairebe total. L'exterior de l'esglesia respon, en linies generals, al tipus comu de la zona pero les obres de
1880
van deixar el seu segell en "el frontis i les dues torres".
El frontis i les quatre columnes que ho sostenen, evidencien al constructor que va interpretar de manera de manera ingenua la sintaxi dels ordres classics; el frontis queda truncat en els seus extrems, l'arquitrau inclou un estrany requadre, la basa i el capitell de les columnes son de la seva propia collita en dissenys i proporcions.
Les torres, mes discretes, presenten solament alguns petits i originals detalls agregats, dels quals el mes interessant es el de reforcar les cupules amb vuit "nervis". Interiorment, el seu valor major consisteix en l'equipament liturgic. En primer lloc, l'antic retaule realitzat despres de
1680
del qual quedaven els dos carrers laterals i el tercer cos del carrer central, tot la qual cosa estava organitzat per un ordre de columnes salomoniques de fust molt estirat rematat per capitells en forma de panotxa. En les superficies disponibles es desenvolupa una ornamentacio de motius, vegetals i geometrics.
El
1980
, l'artista Santos Legname va restaurar els dos pisos baixos del carrer central. En la paret lateral nord existeix existeix un altar amb una Crucifixio que te la seguent inscripcio: "
Cristo crucificado de Cosme Duarte ano 1790
". Tot l'altar, realitzat en maconeria i fusta presenta els trets caracteristics de l'estil rococo. El patrimoni mes important de l'esglesia es la serie de pintures dels "dotze profetes", personatges de l'Antic Testament, deguts a Marcos Sapaca, pintor de
Cuzco
que hi va realitzar importants pintures per a la Catedral el
1755
.
La Pintura de "Josafat" a Humahuaca diu: "
se pintaron estos 12 lienzos en el Cuzco el a. 1764. Marcos Sapaca
". Els dotze son imponents figures manieristes retratades molt de prop, dibuixades amb precisio i definides amb vermells, blaus i marrons gairebe exclusivament. Es Monument Historic Nacional des de
1941
.
Llocs d'interes
[
modifica
]
Detall esquerre del monument als Herois de la independencia a Humahuaca.
La imatge de San Francisco Solano es la primera imatge articulada d'un sant en tot el mon i fou inaugurada el
2 de febrer
de
1940
.
Monument a la Independencia: fou erigit per a honrar al lloc del pais on mes es va combatre en defensa de la nacionalitat naixent (14 batalles durant la Guerra de la Independencia) i en el fet que tots aquells combats intervingueren els gauxos d'esta regio sense l'ajuda d'altres parts que lluitaren per la causa de la Independencia Nacional.
A l'Esglesia de la Candelaria s'hi venera la Verge de la Candelaria, patrona de la ciutat i va ser declarada Monument Historic Nacional. S'hi exhibixen els dotze quadres dels profetes, pintats el
1764
per Marcos Zapaca.
El carnestoltes de Humahuaca
[
modifica
]
El Carnestoltes de Humahuaca, que es un dels mes famosos del pais i atrau tant a visitants locals com estrangers, mostra una entusiasta participacio popular. Dura huit dies i en la seua preparacio intervenen mascares, disfresses, vestits colorits i ritus. Diversos son els factors que han contribuit a donar-li renom; aci s'han preservat els mes purs i pintorescs costums del carnestoltes propi de la zona, amb reminiscencies indigenes i espanyoles, donant-li el seu segell caracteristic, diferent i misterios.
Enllacos externs
[
modifica
]