Hugo de Groot

(1631)
Nom original	(nl) Hugo Grotius
Biografia
Naixement	(nl) Hugo Grocio, Hugo Grotius eller Hugo de Groot 10 abril 1583 Delft
Mort	28 agost 1645 (62 anys) Rostock (Pomerania Sueca)
Sepultura	esglesia nova de Delft
Pensionary (en)
1613 ? 1618
Ambaixador
Dades personals
Religio	Arminianisme i Remonstrants
Formacio	Universitat de Leiden
Activitat
Camp de treball	Dret internacional , filosofia politica i teologia cristiana
Lloc de treball	Paris La Haia
Ocupacio	poeta , advocat , teoleg , professor d'universitat , filosof del dret , escriptor , erudit legal , filosof , diplomatic , dramaturg , historiador , advocat de dret internacional , politic , jurista
Activitat	1598  ?  1645
Professors	Jacob Lasson (en)
Familia
Conjuge	Maria Reygersbergen (1608–)
Fills	Cornelis de Groot (en) , Pieter de Groot
Pares	Jan Cornets de Groot (en)   i  Aeltje van Overschie (en)
Cronologia
1621	Escape of Hugo Grotius (en)
Signatura

Hugo de Groot , ^[1] Huig de Groot ( llatinitzat com a Hugo Grotius ) ( Delft , Provincies Unides , 10 d'abril de 1583 - Rostock , Mecklemburg-Schwerin , Sacre Imperi , 28 d'agost de 1645 ) va ser un jurista , filosof , escriptor i poeta neerlandes , considerat com el Pare del Dret Internacional i fundador de la sistematica moderna del dret internacional. Els seus dos treballs De iure belli ac pacis i Mare Liberum tenen una importancia fonamental per al dret internacional. ^[2] De la mateixa manera que Francisco Suarez , afirma que el dret internacional prove del dret natural i del dret de gents. El dret internacional es independent de la teologia o de l'existencia de Deu , el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo de Groot el Dret es el dictat de la recta rao i existiria encara que Deu no existis.

Estudis [ modifica ]

Va ser un xiquet prodigi; als nou anys coneixia la poetica i feia versos de qualitat; va comencar els seus estudis de Dret als onze anys en Leiden (Holanda) en 1594 , on es va associar amb el seu estudiant Daniel Heinsius, i tenien com a professor conjunt era el filoleg frances Joseph Juste Scaliger . ^[3] El 1598 se li va permetre acompanyar una ambaixada a Franca, dirigida per Johan van Oldenbarnevelt, amb l'objectiu d'obtenir el suport del rei Enric IV de Franca per a la continuacio de la revolta contra Espanya . Va ser durant aquest viatge que el rei frances l'hauria anomenat le miracle de la Hollande , ^[4] i Hugo es va doctorar a Orleans com a doctor en 5 de maig de 1598 en jurisprudencia i filosofia , havent a mes aprovat els cursos d' astrologia , matematiques i teologia .

Vida familiar [ modifica ]

En 1608 es va casar amb Maria van Reigersberch , amb la que tingue tres filles i quatre fills, ^[5] dels quals quatre sobrevisqueren a la infantesa, un d'ells el qui seria el regent i diplomatic Pieter de Groot . ^[6]

Jurista [ modifica ]

En 1599 va comencar a exercir de jurista a La Haia en 1600, i el 1607 es va convertir, en advocat fiscal del Tribunal Suprem d'Holanda, Zelanda i Frisia Occidental a la mateixa ciutat, a les ordres de Johan van Oldenbarnevelt el landsadvocaat d'Holanda, que va arribar a esser el lider nacional de la revolta que va dur a la independencia de les Provincies Unides ^[7] i el va introduir en les idees de la llibertat religiosa. ^[8]

El 1609 , per justificar les activitats de la Companyia Neerlandesa de les Indies Orientals , que contravenien el tractat de Tordesillas , ^[9] va publicar de forma anonima Mare liberum , un breu tractat on afirmava que el mar no era propietat de ningu, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, ^[10] tesi a la qual es va oposar l'angles John Selden , en Mare clausum . La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigues tenien un rerefons economic, ja que afectava al comerc internacional. Mare liberum es part d'una obra major, De iure praede , inedita fins a 1868 . El 1613 va fer part d'una missio diplomatica a Anglaterra. Considerava la guerra una consequencia inevitable del conflicte permanent en les relacions humanes que es podia ajustar als principis i regles de el dret natural comu als homes i de el dret de gents resultant del consens entre els pobles, i proposava regles de conducta en la guerra. ^[11]

Controversies religioses [ modifica ]

Va esclatar una gran controversia teologica entre la catedra de teologia de Leiden Jacobus Arminius , que estava sota l'autoritat dels Estats d'Holanda, i els seus seguidors arminians o remonstrants , partidaris de la tolerancia religiosa, i el teoleg calvinista ortodox Franciscus Gomarus i els seus partidaris gomaristes o contra-remonstrants, que va quedar eclipsada per la continua guerra amb Espanya . Quan el professor va morir el 1609 la vigilia de la Treva dels Dotze Anys la pau va traslladar l'atencio de la gent a la controversia. De Groot va tenir un paper decisiu en aquest conflicte politic-religios. ^[12]

La controversia es va expandir quan el teoleg remonstrant Conrad Vorstius va ser nomenat per substituir Jacobus Arminius a la catedra de teologia de Leiden, a qui els contra-remonstrants acusaven d'anar mes enlla dels ensenyaments d'Armini al socinianisme i va ser acusat d'ensenyar la irreligio. El professor de teologia Sibrandus Lubbertus encapcalava la peticio de retirada de Vorstius mentre Johannes Wtenbogaert i Johan van Oldenbarnevelt , gran pensionari d'Holanda, havien promogut amb forca el nomenament de Vorstius defensaven les seves accions. Gomarus va renunciar al seu carrec de catedratic a Leyden, en protesta perque Vorstius no fos eliminat, recolzat per Jaume I d'Anglaterra , que va ordenar que els seus llibres es cremessin publicament a Londres, Cambridge i Oxford i va exercir una pressio continua a traves del seu ambaixador a l'Haia, Ralph Winwood, perque es cancel·les el nomenament. Jaume va comencar a canviar la seva confianca de Oldenbarnevelt cap a Maurici de Nassau . De Groot es va unir a la controversia defensant el poder de les autoritats civils de nomenar independentment dels desitjos de les autoritats religioses a qui volguessin a la facultat d'una universitat escrivint Ordinum Pietas , que va rebre una violenta reaccio dels contra-remonstrants. ^[13]

Encapcalats per Oldenbarnevelt, els Estats Generals dels Paisos Baixos van adoptar una posicio oficial de tolerancia religiosa cap als remonstrants i contra-remonstrants i a de Groot, com a fiscal general d'Holanda se li va demanar que redactes un edicte per expressar la politica de tolerancia, Decretum pro pace ecclesiarum , que va completar a finals de 1613 o principis de 1614 posant en practica la visio que havia estat desenvolupant en els seus escrits sobre l'esglesia i l'estat per la que nomes els principis basics necessaris per sotmetre l'ordre civil s'hauria d'aplicar mentre les diferencies sobre doctrines teologiques fosques haurien de deixar-se a la consciencia privada. L'edicte en trenta-una pagines de cites, que tractaven principalment dels cinc articles remonstrants". En resposta a l' Ordinum Pietas de de Groot, el professor Lubbertus va publicar Ad Pietatem Hugonis Grotii el 1614. Mes tard aquest mateix any de Groot va publicar anonimament Bona Fides Sibrandi Lubberti en resposta a Lubbertus. ^[13]

Judici i empresonament [ modifica ]

El 1618 Maurici de Nassau , utilitzant els seus poders militars en un cop d'estat, va ordenar la detencio de liders Remonstrants seguidors de les opinions de Jacobus Arminius , que divergia del calvinisme mes estricte i van ser expulsats dels Paisos Baixos pel Sinode de Dort (1618-1919), que va declarar la teologia remonstrant contraria a les Escriptures. ^[14] Els Estats Generals el van autoritzar llavors a detenir Johan van Oldenbarnevelt, de Groot i Rombout Hogerbeets el 29 d'agost de 1618 i van ser jutjats per un tribunal de jutges delegats dels Estats Generals dels Paisos Baixos . Oldenbarnevelt fou executat per alta traicio i de Groot fou condemnat a cadena perpetua al castell de Loevestein .

Fugida i exili [ modifica ]

Durant el seu captiveri se li permetia seguir llegint i estudiant, i rebia regularment baguls plens de llibres, i el 1621 , amb l'ajut de la seva dona i la seva serventa, Elsje van Houwening, de Groot va aconseguir escapar del castell en un cofre de llibres i va fugir a Paris , ^[2] on el cardenal Richelieu va dirigir Franca sota l'autoritat de Lluis XIII i li van concedir una pensio reial anual. Va viure a Franca gairebe continuament de 1621 a 1644 i alla va completar les seves obres filosofiques mes famoses. El 1631 va intentar tornar a Holanda, pero les autoritats li van restar hostils. Es va traslladar a Hamburg el 1632 i el 1634, els suecs el van enviar a Paris com a ambaixador, fent aquesta feina durant deu anys, amb la missio de negociar per a Suecia el final de la guerra dels Trenta Anys . Durant aquest periode, s'havia interessat per la unitat dels cristians i va publicar molts textos que s'agruparan sota el titol d'Opera Omnia Theologica.

Obra [ modifica ]

De Groot va escriure tragedies i poemes llatins, tractats teologics i poemes holandesos. Les seves obres mes importants es troben en els ambits historic i juridic. La seva obra mes famosa es De iure belli ac pacis (Sobre la llei de la guerra i la pau) de 1625, que es la base del dret internacional modern. Tambe es conegut per la seva defensa del lliure acces al mar i del lliure comerc al Mare Liberum de 1609, recuperat i publicat per primera vegada el 1864. Els historiadors del dret contemporani el consideren com un dels juristes mes grans de la historia. De Groot ha exercit una immensa influencia en el dret internacional public, les seves idees sobre la navegacio maritima, per exemple, dominen la majoria del dret maritim contemporani. De Groot es pot classificar a l'escola dels humanistes. Generalment s'accepta que de Groot defensava el dret Natural , ^[15] pero aixo es un error, ja que la seva llei encara no es autonoma i no esta separada de Deu. Va ser el primer a donar el pas cap a una llei natural autonoma, segons de Groot, el ius naturale es valid encara que Deu no existis. Per tant, es pot considerar com un precursor dels grans pensadors de la llei natural.

De jove va escriure els Annales et historiae de rebus Belgicis . El seu llibre Oudtheyt vande Batavische nu Hollandsche Republique va tenir mes importancia historica que Nederlantsche Jaerboeken en Historien en el que demostra que els Estats sempre han estat sobirans. Des del punt de vista historic, aquesta posicio de De Groot es insostenible, pero el seu tractat, que per descomptat va agradar als Estats d'Holanda, ha adquirit importancia perque els Estats d'Holanda solien apel·lar a De Groot quan es tractava de la seva posicio.

Hugo de Groot no va ser el primer en estudiar la Teoria sobre relacions internacionals , pero va ser un dels primers a definir expressament la idea d'una societat d'estats, governada no per la forca o la guerra, sino per les lleis reals i el mutu acord. La idea de societat internacional que va proposar de Groot es va expressar concretament a la pau de Westfalia , i de Groot es pot considerar el pare intel·lectual d'aquest primer acord general de pau dels temps moderns. ^[16]

Obres principals [ modifica ]

Mare liberum (1609)

De iure belli ac pacis (1625)

De veritate religionis Christianae (1627)

Introduccion al estudio de la jurisprudencia holandesa (1631)

Via et votum ad pacem ecclesiasticam (1642)

Annales et historiae de rebus belgicis (publicada en 1657)

De iure prade (publicada el 1868)

Traduides al catala [ modifica ]

• Mare Liberum. Inclos en el volum recopilatori: Sobirania i autogovern : dret natural i propietat en el pensament politic del segle XVII. . Traduccio: Margarida Trias. Estudi introductori: Adriana Luna-Fabritius. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2022, p. 167-260. ISBN 978-84-19326-07-2 .  

Homenatge [ modifica ]

La seva estatua presideix la placa principal de Delft , la seva ciutat natal.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Hugo de Groot