Hoorn
(
Hoarn
, en
friso
) es una ciutat d'
Holanda Septentrional
, al nord-oest dels
Paisos Baixos
. El seu municipi, que tambe inclou els poblets de Blokker i Zwaag, te una poblacio de 68.037 habitants (1 de juny del 2005). La seva superficie total es de 52,49 km² dels quals 32,62 corresponen a aigua i nomes 19,87 a terra ferma.
Situada a les riba oriental de l'
IJsselmeer
, es un dels principals centres comercials de Westflinge, una comarca de l'antiga
Frisia Occidental
. Limita al nord amb
Medemblik
i
Wervershoof
, a l'oest amb
Koggenland
i a l'est amb
Drechterland
.
Fundada el segle
xii
sobre una llengua de terra que s'endinsava al mar (el nom de Hoorn vol dir "cap"), la ciutat rebe
els seus drets municipals
el 1357. La seva epoca d'esplendor foren els segles
xvi
i
XVII
(
Segle d'Or Neerlandes
) durant els quals esdevingue una important base de la
Companyia Neerlandesa de les Indies Orientals
i centre comercial destacat. La seva flota hi duia productes de luxe d'arreu del mon, entre els quals les
especies
. El
1616
,
Willem Schouten
, fill de la ciutat, bateja el Kaap Hoorn en honor seu (actualment,
Cap d'Hornos
).
Port de Hoorn.
Arran de la competencia d'
Amsterdam
i
Anglaterra
com a bases de comerc transoceanic, el port inicia durant el
segle
xiii
un declivi que fou segellat el
1932
amb l'
Afsluitdijk
(que li talla l'acces directe a l'ocea). La ciutat pero, s'havia bolcat des del segle
xix
a la produccio agricola i lletera, tot esdevenint de nou un centre comarcal, que accentua amb l'arribada del
ferrocarril
. Actualment compta amb un tren turistic de vapor.
Origen del nom
[
modifica
]
Sobre l'origen del nom de la ciutat Hoorn, les variants d'ortografia antigues, son Horn(e) i Hoirne, que no volen dir banya, i podrien provenir de Hornicwed. El Hornic medieval significa Hoek, i wed o wedor es una paraula medieval per a "aigua". Innombrables llocs i barris als Paisos Baixos segueixen sent anomenats Heurne, Huurne o Horn. Hornicwed es referiria a un lloc en una cantonada de la costa. Tambe es diu de vegades que es tracta d'un raco del dic, pero aixo fa sorgir dubtes: la costa del Zuiderzee arribava fins mes lluny de Hoorn que ara: l'oest friso de l'Omringdijk originalment anava des de l'oest en linia recta a Schardam i davant d'aquest dic hi havia terra fora del dic, on tambe hi havia el poble de Dampten esmentat per Velius. Aquesta zona va quedar inundada a partir de 1391, quan es va abandonar el vell dic, despres que es poses un nou dic mes a l'interior i es crees la primera base per a la badia del salt Hoornse. No obstant aixo, Hoorn ja existia en aquells moments, igual que el nom. Per a l'origen de Hornicwed tambe hom pot pensar en el significat de certes paraules actuals per aquesta area, es a dir, una certa area (habitada) situada a certa distancia de l'aigua.
[1]
L'escriptor de l'Origo Civitatis Hornensis suposa que deriva de "Hoorn van Damphoorn". Damphoorn es el nom medieval d'una herba que creixia a la zona exterior del dic de Hoorn. L'escriptor Velius rebutja aquesta afirmacio perque no hi ha mencions antigues en les que a Hoorn se l'anomeni Damphoorn: el nom de Hoorn ja existia abans que l'especia Damphoorn arribes a aquesta lloc, ja que no hi havia cap bosc en la zona. Velius tambe rebutja la declaracio que el nom era originalment Dampter Horn: un barri del poble de Dampten, la primera part del qual va passar despres a unir-se amb el poble de Dampten.
[2]
Hi ha molts mites sobre l'origen del nom Hoorn. Segons antigues llegendes frisones, el nom Hoorn deriva del fillastre del rei Radboud, que es deia Hornus. Altres histories diuen que el nom Hoorn prove d'un retol amb una banya, que es va penjar al comencament del segle
xiv
en un dels establiments del Roode Steen. Una tercera variant estableix que el nom Hoorn deriva de la forma de banya que tenia la part d'aigua dels primers ports.
Fills notables
[
modifica
]
- Jan Pieterszoon Coen
, treballador de la Companyia de les Indies Orientals (s. XVII)
- Willem Schouten
, navegant del segle XVII
- Jan Linsen
, pintor i dibuixant.
- Gerard Boedijn
, compositor del segle XX
- Bart Jan Bok
, astronom del segle
xx
(nacionalitzat estatunidenc)
- Maarten Houttuyn
, metge i naturalista del segle XVIII
- Frank de Boer
, futbolista
- Ronald de Boer
, futbolista
- Pim Ligthart
, ciclista
- Maria Barnas
, escriptora
Enllacos externs
[
modifica
]