Honore Gabriel Riqueti
,
comte de Mirabeau
(
Le Bignon-Mirabeau
,
Illa de Franca
,
9 de marc
de
1749
?
Paris
,
2 d'abril
de
1791
) va ser un destacat politic, activista i teoric de la
Revolucio Francesa
,
[1]
en la qual va destacar per la retorica apassionada i convincent, tant oral com escrita. Fou fill de
Victor Riqueti
.
Va reaccionar a la severa educacio rebuda del seu pare amb un estil de vida rebel, desordenat i escandalos, que el va incapacitar per a liderar l'ala reformista de la noblesa, guanyada a les idees liberals; va passar gran part del seu temps a la preso o fugint de la justicia, tractant de viure de la ploma entre grans dificultats economiques. Als
Estats Generals de Franca
de 1789, veient-se rebutjat per la noblesa, es va fer escollir diputat pel
Tercer estat
.
Va destacar per la seva eloquencia, al servei de la causa revolucionaria, si be en una versio moderada. Va defensar la instauracio d'una monarquia constitucional limitada per una assemblea legislativa, inspirant-se en el model britanic i en els escrits de
Montesquieu
. Quan, efectivament, un regim d'aquestes caracteristiques es va obrir pas a Franca, Mirabeau va fer el doble joc d'intentar mantenir-se com lider de l'Assemblea Nacional (de la qual va arribar a ser president) i actuar en secret com a conseller de
Lluis XVI
, de qui va acceptar generosos pagaments; pero la seva posicio es veia soscavada per l'accio de
Maria Antonieta d'Austria
i el partit reaccionari de la cort.
El
23 de juny
de 1789, quan els soldats reials van voler dispersar els diputats del Tercer estat reunits al
Jeu de Paume
, despres que
Lluis XVI
hagues prohibit als diputats dels tres bracos dels Estats Generals de trobar-se en comu, i quan alguns diputats de la noblesa, com
La Fayette
posaven ja la ma a l'espasa, Mirabeau va pronunciar una frase celebre:
Digueu als que us envien que som aqui per la voluntat del poble i que no ens n'anirem sino es per la forca de les baionetes!
La seva mort va afeblir les possibilitats de la monarquia constitucional, desbaratada dos mesos mes tard pel fallit
intent de la familia reial d'escapar del pais
, traint el regim revolucionari (1791). Entre les seves obres destaquen ≪
Assaig sobre el despotisme
≫ (1774), ≪
La Monarquia prussiana sota Frederic el Gran
≫ (1787), vers aquest llibre dona dades perque l'escriptor alemany
Jacob Mauvillon
(
1743
-
1794
) pogues escriure una versio a l'alemany, titulada
Schilderung des preussischen Staats unter Friedrich II
, (
Leipzig
,
1793
-
1795
) i, ≪
Cartes a Sofia
≫ (1792).