De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
L'
homonimia
(del
grec
homo-
, "igual", i
-onoma
, "paraula") es una relacio
lexica
que s'estableix entre dos homonims, es a dir, paraules que presenten identitat formal (fonica o grafica) pero son
semanticament
diferents.
[1]
En altres paraules la qualitat que es dona en una llengua o idioma quan existeixen paraules que tenen un significat diferent, malgrat que s'escriuen o pronuncien igual.
[2]
Les paraules homonimes poden ser
homografes
(d'igual escriptura) o
homofones
(d'igual pronunciacio). En catala, les paraules homofones poden ser homografes, mentre que les homografes son generalment homofones (tanmateix, per exemple, "sou" es pronuncia amb una ≪o≫ oberta si es el mot que correspon al nom 'salari' i amb una ≪o≫ tancada si es tracta d'una forma del verb "ser"; en angles tambe canvien de categoria gramatical mots com "lead" -segons com es pronuncii la vocal- o "import" i "export" -segons on es faci la vocal tonica).
En el cas de l'homonimia, la semblanca entre ambdos mots es casual: els dos termes han seguit una evolucio diacronica i han acabat per adquirir
significants
iguals; tanmateix, els seus significats son totalment diferents. Tot i no tenir una vinculacio real, sovint s'ha associat l'homonimia amb la
polisemia
. La diferencia que presenta la polisemia respecte de l'homonimia es que dues paraules son
polisemiques
quan tenen un mateix origen i,
[3]
mitjancant procediments com la
metafora
o la
metonimia
, el significat original ha donat lloc a altres significats. Aixi doncs, son homonimes paraules com
coma
(signe de puntuacio, femeni) i
coma
(quadre clinic, masculi),
clau
(per obrir panys, femeni) i
clau
(tija de ferro, masculi), etc.
Hi ha, en resum, tres tipus de mots homonims:
- Homonims totals, que s'escriuen i es pronuncien igual
- Homofons
, que coincideixen en la manera de pronunciar-se, pero no s'escriuen exactament igual.
- Homografs
, que coincideixen en l'escriptura, pero tenen algun so diferent.