Parlament britanic
, exemple d'obra
neogotica
L'
historicisme
en arquitectura fou un moviment desenvolupat al
segle
xix
que pretenia recuperar l'
arquitectura
de temps passats. Es tractava d'imitar estils arquitectonics d'altres epoques incorporant algunes caracteristiques culturals d'aquell segle, mentre que l'arquitectura eclectica es dedicava a barrejar estils per donar forma a quelcom de nou.
Podem destacar-ne diversos corrents com el
neobizanti
, neoarab,
neobarroc
, encara que el que mes exit tingue fou el
neogotic
, que es basava, com indica el seu nom, en un nou
gotic
ressuscitat. Entre les edificacions realitzades segons aquest estil destaca el
Parlament britanic
, projectat per
Augustus Welby Northmore Pugin
i
Charles Barry
. Tambe tingueren molta importancia algunes variants orientals, com el neogotic indi, dins del qual podem destacar el pavello Reial de
Brighton
, obra de
John Nash
. A Espanya, destaca el corrent
neomudejar
, com a expressio d'un estil propi i nacional.
Els arquitectes catalans del modernisme van emprar elements historicistes neogotics en les seves obres.
Antoni Gaudi
en la casa Figueres o
torre Bellesguard
, per exemple, evoca les fortaleses medievals amb merlets, o
Josep Puig i Cadafalch
usa nombrosos elements escultorics neogotics a la
casa Amatller
.
El terme
historicisme
designa l'interes historic per les manifestacions artistiques del passat. Aquesta actitud va assolir el moment culminant durant el segle
xix
, quan els artistes van buscar en el passat o en llocs remots, considerats exotics, noves formes d'expressio artistica. Les manifestacions concretes de l'historicisme en el camp arquitectonic van ser els diversos
revivals
del segle
xix
: el
greek revival
, el
gothic revival
o
neogotic
i l'
eclecticisme
.
[1]
A mesura que s'aprofundia en els estudis arqueologics i historics, es descobrien noves possibilitats i es van rescatar altres estils del passat com el
romanic
, el
roma d'Orient
o el
mudejar
. El llenguatge oferia dues possibilitats: la recreacio arqueologica, es a dir, la repeticio fidel de les formes dels exemples antics, o la reinterpretacio i l'us mes lliure de les formes, de vegades perque no mantenien el model original i d'altres perque s'acoblaven o barrejaven de forma anacronica i donaven lloc a l'
eclecticisme
. En general, se'n pot parlar de dues postures: els que van buscar en el passat historic la solucio ideal i van donar lloc als diferents historicismes, i els que van recorrer a la conjuncio dels aspectes mes positius de l'arquitectura al llarg de la historia, fonent-los en un sol llenguatge, el resultat del qual va ser l'eclecticisme. Ambdos coincideixen a buscar un nou llenguatge alternatiu a l'expressio unica classicista.
[1]
A Europa, des del comencament del segle
xix
, es manifesta un fort desig de rescatar el passat medieval. Els motius d'aquesta actitud son multiples: la revitalitzacio religiosa, els sentiments nacionalistes que porten a una identificacio amb el passat historic, pero tambe la recerca d'un estil nou despres de l'abando del model classic.
[1]
El ressorgiment de l'arquitectura gotica va marcar profundament el segle
xix
. A Franca,
Eugene Viollet-le-Duc
(1814-1879) va establir les bases del moviment neogotic i va definir l'arquitectura medieval com un model de logica constructiva i com a exemple d'art col·lectiu. Des d'Anglaterra,
Augustus Pugin
,
John Ruskin
i
William Morris
tambe van propugnar la necessitat d'un art carregat de valors espirituals.
[1]
A l'
imperi Austriac
l'historicisme es la tendencia predominant en l'arquitectura de la segona meitat del segle
xix
i comencaments del segle
xx
a les grans ciutats com
Viena
o
Budapest
. A Viena, l'obertura de la
Ringstraße
a partir de 1857 va donar lloc a un gran desplegament de l'arquitectura historicista,
A Catalunya, el
medievalisme
no solament va suposar la tornada a una epoca menyspreada pel
neoclassicisme
, sino que va concretar el desig d'entroncar amb una epoca enyorada, el periode mes prosper de la
historia catalana
.
[1]
Medievalisme
[
modifica
]
Fins al 1835, el medievalisme no va ser assumit plenament pels arquitectes catalans. La crema de convents durant la
Revolucio del 1835
i la desaparicio d'exemples importants de la historia medieval catalana van suscitar una forta reaccio en defensa del patrimoni artistic. Des dels ambients academics, es va promoure l'estudi dels monuments historics i se'n van crear institucions per a la preservacio.
[1]
Elies Rogent i Amat
(Barcelona, 1821-1897) va ser el principal representant del medievalisme a Catalunya. Va estudiar arquitectura a Madrid i despres va ser director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Rogent va assumir l'historicisme a partir d'uns principis nacionals. Va treballar en la restauracio dels monestirs de
Santa Maria de Ripoll
(1880-1893) i de
Sant Cugat del Valles
(1851), la qual cosa li va permetre investigar les formes historiques. La seva obra principal es la
Universitat de Barcelona
(1863-1871), un edifici de caracter protorenaixentista, amb influencies germaniques, amb un cos central rematat en un pinyo i dos cossos laterals simetrics. A l'interior destaca el
paranimf
, ricament decorat amb policromies que contrasten amb la severitat general de l'edifici.
[1]
El principal exponent del
neogotic
a
Catalunya
va ser
Joan Martorell i Montells
(Barcelona, 1833-1906). Martorell pertany a la primera promocio de llicenciats de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Molt influit per les obres de Viollet-le-Duc, va desenvolupar un gotic molt personal, que anava mes enlla de l'aplicacio mecanica de formes historicistes. Martorell va reunir un grup d'artistes i arquitectes (entre ells,
Antoni Gaudi
i
Domenech i Montaner
) que van treballar en els projectes de Comillas: el
palau de Sobrellano
, la capella panteo per a la familia d'
Antonio Lopez
i el
seminari Pontifici
(1878-1888).
[1]
L'
esglesia de les Saleses
(1884) es la seva obra mestra a Barcelona, un edifici de mao vist i elements de ceramica, amb una alta agulla que centra la facana principal. La varietat de materials i detalls decoratius provinents de llenguatges diversos li dona un aire original, alie a tot arqueologisme.
[1]
El 1882, Martorell va presentar un projecte per a la nova facana de la
catedral de Barcelona
, que no va guanyar el concurs, pero va ser mes valorat que el gotic convencional del projecte vencedor, realitzat per
Josep Oriol Mestres
(Barcelona, 1815-1895). Mestres era arquitecte titular de la catedral des del 1855 i va basar el seu projecte en un de
Carles Galters
, del 1408, conservat a l'arxiu de la catedral.
[1]
Al llarg del XIX, van conviure diversos estils arquitectonics alhora, sense que cap en tingues prou forca per imposar-se sobre els altres.
Eclecticisme
[
modifica
]
L'
eclecticisme
va caracteritzar l'arquitectura del XIX i reflecteix les incerteses estilistiques d'una epoca de canvis i la voluntat de produir un estil que expresses una nova era de la civilitzacio occidental.
[1]
L'eclecticisme va triomfar a Barcelona amb l'
Exposicio Internacional del 1888
.
Josep Fontsere i Mestre
(1829-1897) es va encarregar de la urbanitzacio del
parc de la Ciutadella
. Va projectar i va dirigir les obres de la
cascada monumental
(1874-1882, amb la col·laboracio de Gaudi) i diversos pavellons. Tambe va realitzar la urbanitzacio de l'entorn del parc, amb les cases porticades, i va construir el
mercat del Born
(1876), una estructura pionera en l'us del ferro.
[1]
L'
arc de Triomf
, de
Josep Vilaseca
, i el
cafe Restaurant
, de Domenech i Montaner, son exemples que mostren la voluntat d'assumir la tradicio per impulsar la recerca d'un estil
modern
.
[1]
- ↑
1,00
1,01
1,02
1,03
1,04
1,05
1,06
1,07
1,08
1,09
1,10
1,11
1,12
≪
Historicismes i revivals
≫.
Web
.
Generalitat de Catalunya
, 2012. [Consulta: Juliol 2013].