Hipas de Metapont
(Hipp?sus,
?ππασο?
)
[1]
era un filosof
presocratic
, membre de l'
escola pitagorica
. Va neixer al voltant de l'any
500 aC
a
Metapont
, una
colonia
grega a la peninsula Italica (
Magna Grecia
).
[2]
[3]
[4]
[5]
[6]
Pero, segons
Iamblic
, altres creuen que el seu lloc de naixement podria haver estat
Crotona
,
[7]
o potser
Sibaris
.
[8]
Es creu que va provar l'existencia dels
nombres irracionals
en un moment en que els pitagorics pensaven que els
nombres racionals
podien descriure tota la geometria del mon. Hipas hauria trencat la regla de silenci dels pitagorics revelant al mon l'existencia d'aquests nous nombres. Aixo hauria fet que aquests l'expulsessin de l'escola i erigissin una tomba amb el seu nom, mostrant aixi que per a ells estava mort. Els documents de l'epoca donen versions diferents del seu final: sembla que va morir en un naufragi en circumstancies misterioses;
[9]
alguns diuen que va suicidar-se com a autocastig, deixant aixi llibertat a la seva anima per anar a buscar la purificacio en un altre cos; d'altres diuen que un grup de pitagorics fanatics el van matar i, fins i tot, hi ha la teoria que Pitagores en persona el va condemnar a mort.
[10]
Pensament i obra
[
modifica
]
En el seu moment, va tenir molta admiracio per Pitagores, a qui anomenava
el gran home
. Dirigia el grup dels acusmatics, mentre que Pitagores s'ocupava dels matematics. Es creu que Hipas va ser, tambe, mestre d'
Heraclit
d'Efes i, com aquest, pensava que l'
arque
o origen de totes les coses era el foc,
[11]
metafora del canvi, a diferencia dels pitagorics, que situaven aquest privilegi en els nombres. Segons la seva concepcio filosofica, l'anima participa del foc divi.
[12]
Tot i que afirmava que el nombre no es l'
arque
, si que hi te una importancia decisiva perque es ≪l'organ de decisio d'un deu que es l'artesa responsable de l'ordre al mon≫
[13]
i que es el primer model de la creacio de l'univers.
A mes dels treballs sobre
matematiques
, que inclouen el descobriment de la irracionalitat de l'arrel de 2, va fer estudis sobre
acustica
i
ressonancia
.
[14]
[15]
[16]
Segons
Boeci
, Hipas i
Eubulides
haurien afegit dos nous intervals musicals als tres coneguts fins aleshores: la doble octava i l'
acord
de dotze.
[17]
Si ens basem en
Diogenes Laerci
, Hipas no va deixar res escrit, pero, potser va escriure
μυστικ?? λ?γο?
, en que calumniava Pitagores.
Hipas en la ficcio
[
modifica
]
El personatge d'Hipas de Metapont va apareixer tambe en el
curtmetratge
La proporcio auria
, que tracta sobre els origens i la presencia del nombre irracional
Φ
en el nostre entorn. Hipas es la faceta humoristica del curt, en el qual se'l retrata com un pitagoric autista amb molt poques llums.
- ↑
Alberich i Marine
, Joan (dir.)
;
Cuartero i Iborra
, Francesc J. (dir.).
Diccionari Grec-Catala. D'Homer al segle
ii
dC
(en grec - catala).
Enciclopedia Catalana
-
Fundacio Institut Cambo
, 2015, p. 927.
ISBN 9788441224223
.
- ↑
Aristotil,
Metafisica
I,3
- ↑
Perseus:
Diogenes Laertius, Lives of Eminent Philosophers
, VIII, pag.84
- ↑
Simplici
:
Physica
23,33
- ↑
Aeci
I,5,5 (Dox. 292)
- ↑
Clement d'Alexandria
,
Protrepticus
64,2
- ↑
Iamblic,
Vita Pythagorica
, 18 (81)
- ↑
Iamblic,
Vita Pythagorica
, 34 (267)
- ↑
Pappos d'Alexandria
,
Comentari al llibre X dels Elements d'Euclides
- ↑
Iamblic,
Vita Pythagorica
, 34 (246)
- ↑
Aristotil
,
Metafisica
, A, 3, 984 a 7.
- ↑
Aeci
,
Opinions
, IV, 3, 4
- ↑
Iamblic
, citat per
Estobeu
, I, XLIX, 32
- ↑
Bartel
, pag. 371, 355-357
- ↑
Assunta
, pag. 371-167,
- ↑
Antonio
, pag. 139
- ↑
Boeci,
De institutione musica
2,19.
Bibliografia
[
modifica
]
- Bartel van der Waerden
:
Die Pythagoreer
(Zurich, 1979).
- Assunta Izzo:
Musica e numero da Ippaso ad Achita.
- Antonio Capizzi:
Forme del sapere nei presocratici
Roma, 1987.
- W. Burkert:
Lore and Science in Ancient Pythagoreanism
(1962), Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1972, p. 206-208, 455-461.
- Jean-Francois Mattei:
Pythagore et les Pythagoriciens
, PUF, coll. "Que sais-je ?", n° 2732, 1993.
- Andre Pichot:
La naissance de la science
, t. II : "Grece presocratique", coll. "Folio", 1991.
- Maurice Caveing
:
L'irrationalite dans les mathematiques grecques jusqu'a Euclide
, Presses universitaires du Septentrion, 1998 (
ISBN 2859395393
), p. 103-106.
- Bartel van der Waerden
:
Die Pythagoreer
, Zurich, Artemis-Verlag, coll. ≪ relig. Bruderschaft & Schule der Wiss. ≫, 1979, 505 p. (
ISBN 376083650X
).
|
---|
Matematics
| Segle VII aC
| |
---|
Segle VI aC
| |
---|
Segle V aC
| |
---|
Segle IV aC
| |
---|
Segle III aC
| |
---|
Segle II aC
| |
---|
Segle I aC
| |
---|
Segle I dC
| |
---|
Segle II dC
| |
---|
Segle III dC
| |
---|
Segle IV dC
| |
---|
Segle V dC
| |
---|
Segle VI dC
| |
---|
Segle VII dC
| |
---|
Data incerta
| |
---|
|
---|
Tractats
| |
---|
Problemes
| |
---|
Centres
| |
---|
Influencies
| |
---|
Influenciats
| |
---|
|